A les cinc de la matinada del dia 11 de setembre de 1714, uns 20.000 soldats van iniciar l'atac a la ciutat de Barcelona, a través de set bretxes de la muralla obertes per l'artilleria. La resistència, arreu, va obligar el duc de Berwick, cap de l'exèrcit ocupant, a fer entrar en combat les tropes de reserva. La resistència va continuar carrer per carrer i es va saldar amb prop de 4.000 víctimes. A primera hora de la tarda, la ciutat va capitular.
Conseqüències
El 1714 es va instal·lar a Catalunya un règim d'ocupació. Les institucions catalanes -Corts, Generalitat, Consells Municipals, Coronela, etc.- van ser abolides. La Reial Audiència va ocupar solemnement la Casa dels Diputats del General, o Palau de la Generalitat. Les fortaleses van ser enderrocades i el poble desarmat. Molts dels oficials i soldats que havien participat en la resistència dels anys 1713-14 van ser empresonats o es van haver d'exiliar (en particular a la cort de Viena). A Barcelona, l'exèrcit borbònic es va fer construir la Ciutadella militar per assegurar-se el control i la submissió de la ciutat. Les obres, iniciades el 1716, van implicar l'enderroc de 1.200 habitatges del barri de la Ribera. Tots els estudis universitaris de Catalunya -Lleida, Barcelona, Tarragona i Vic- van ser tancats i al seu lloc es va crear una nova universitat de Cervera (1717). La repressió, en la seua brutalitat, però també en la seua execució sistemàtica i funcionarial, va pendre de vegades trets gairebé esperpèndics. Així, la campana anomenada Honorats de la seu de Barcelona va ser despenjada i fosa perquè "havia tocat en tots els moviments de les sedidions". I els bans d'interdicció d'armes als naturals van arribar fins i tot a prohibir la possessió de ganivets de punta.
El decret de Nova Planta
El règim d'ocupació militar va ser confirmat, des d'un punt de vista legal, pel decret de Nova Planta (1716). Aquest abolia les constitucions de Catalunya i imposava les lleis de Castella. El govern 
del Principat va quedar en mans d'un capità general, que presidia la Reial Audiència, i disposava de dotze corregidors, amb seu a les principals ciutats catalanes. Totes les institucions municipals, de caràcter representatiu, van ser abolides. Al seu lloc hom va imposar un sistema d'alcaldes i regidors, nomenats directament pel rei o pel capità general. En definitiva, la Nova Planta va imposar un sistema de govern absolut, en què tots els nomenaments i les decisions s'organitzaven de dalt a baix i tenien pel últim responsable el mateix monarca. Aquest nou règim polític va tenir també una traducció en l'àmbit fiscal. Els drets de la Generalitat i dels municipis va ser segrestats pel monarca. A més, hom va crear un nou impost, el cadastre, organitzat a través d'una doble línia: territorial (gravava els rèdits de les finques urbanes i rústiques) i personal (carregava damunt el treball i les empreses i mantenia l'exempció de nobles, eclesiàstics i altres privilegiats). Tot i que el cadastre va nèixer com una composició de guerra, el creixement econòmic viscut durant la centúria el va fer, a poc a poc més suportable.
L'article 5é. del decret de Nova Planta afirma: "Las causas de la Real Audiencia se substanciarán en lengua castellana". Ben aviat, la voluntat política d'introduir la llengua castellana en tots els àmbits de l'administració i la castellanització dels principals càrrecs va anar tancant alstres àmbits públics al català. La Reial Cèdula d'Aranjuez del 1768, obra de Carles III, va prohibir l'ensenyament en català. Una altra Reial Cèdula, del 1772, va prohibir dur els llibres de comptes en català.
· Heus aquí algunes de les instruccions secretes enviades als corregidors el 20 de febrer de 1717: " Primero: Ha de tener gran cuydado el corregidor en observar los vandos de prohibición de armas, sin dispensar en esto cosa alguna. Segundo: Ha de observar lo mismo respecto a las conversaciones de novedades y cosas contra el servicio de Su Magestad y de cualquier novedad que de esto hubiese (por ligera que sea) dé quenta al Governador Capitán General. Tercera: Ha de observar con el mismo cuidado si hazen juntas o salen a los montes a tenerlas algunos vecinos de los lugares. Quarto: Ha de hazer guardar puntualmente no se juntes gremios ni consejos sin su asistencia o la persona que diputare. Quinto: Ha de hacer practicable lo más que pudiere los caminos (...). Sexto: Pondrá el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas, para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado".
· El general Josep Margues va ser detingut en intentar fugir a Mallorca, juntament amb els capitans Jaume Roca i Pau Macip. Tots tres va ser sotmesos a tortura i, finalment, executats a la forca i esquarterats (27 de març de 1715). El cap de Josep Moragues va ser penjat, dins una gàbia de ferro, dalt del Portal de Mar de Barcelona, i no en fou retirat fins al cap de dotze anys (al març del 1727). Un altre militar, el capità Francesc Catllar, que havia participat en la fugida de Maragues i els seus companys, va ser condemnat a mort i executat a la Rambla (14 d'abril de 1715).
H i s t ò r i a
Els Segadors és una cançó popular del segle XVII. Parla de la guerra que els catalans, comandats per Pau Claris, van fer contra el rei Felip IV de Castella, i molt especialment contra el seu home de confiança, el comte-duc d'Olivares.
L'any 1892 Francesc Alió publicava la lletra de l'antiga cançó d'Els Segadors, recuperant una melodia nova, extreta d'una vella cançó. L'any 1899, la revista La Nació Catalana va convocar un concurs per dotar l'himne català d'una lletra més curta; la poesia guanyadora, d'Emili Guanyavents, és la versió actual.
Durant les dictadures de Primo de Rivera (1923-1930) i del general Franco (1939-1975) va ser totalment prohibit.
Per la llei del Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993, Els Segadors va ser declarat himne nacional de Catalunya.
L'enregistrament oficial sonor fou realitzat i divulgat l'any 1994.
Himne Nacional de Catalunya
-
Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Ara és hora, segadors!
Ara és hora d'estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!
