El 65% de la programació de Canal 9 és en castellà, segons ERPV Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) denuncia la creixent castellanització que està patint la programació de Canal 9, la qual, segons aquesta formació, emet a hores d'ara prop d'un 65% en castellà. El secretari d'imatge i comunicació d'ERPV, Raül Garay, va declarar ahir que "és intolerable que la televisió valenciana, que segons la seua llei de creació té com a missió potenciar la llengua i la cultura pròpies, mantinga el català com a llengua residual". "Aquesta televisió a penes té diferències ni en continguts ni en l'idioma usat amb Telemadrid", va continuar Garay. El dirigent republicà va dir també que "la televisió valenciana podria ser, en bones mans, la millor eina per normalitzar la llengua i cohesionar més el país. Lamentablement, el PP i abans el PSOE han fet un model televisiu caspós, cutre i folkloritzant per als valencians". Garay va afirmar que "l'existència de Punt 2 no és la solució", ja que "tenir el valencià relegat en una mena de reserva índia amb continguts majoritàriament culturals només ajuda a la minorització de la llengua"... Diari AVUI diumenge, 17 de juliol de 2005

La Llei de llengües d'Aragó no reconeixerà la co-oficialitat del català i l'aragonès Arran del Congrés de la Llengua Aragonesa que s'ha fet aquests dies, tant el president aragonès, Marcel·lí Iglesias, com la consellera de Cultura i Educació, Eva Almúnia, van reiterar que tenen la intenció de presentar, el mes de setembre vinent, un projecte de llei de llengües a les Corts. Tot indica que el català (i també l'aragonès) no serà cooficial, car la comissió jurídica assessora considera que la cooficialitat és constitucionalment impossible. Amb tot, sembla que hi haurà uns petits avenços en l'àmbit de l'educació i de la relació dels ciutadans amb l'administració. Així, la llei regularà i garantirà l'ensenyament del català i en català. Però només de manera optativa i en alguns centres de la Franja, i no pas a la resta de la xarxa de centres aragonesos, especialment als de les zones limítrofs. L'assignatura de català s'incorporarà al currículum educatiu aragonès, sempre que se sol·liciti... Diari entitats.info divendres, 15 de juliol de 2005

L'ús del català en supermercats i hípers cau un 13% en 4 anys Als supermercats i hipermercats de Catalunya cada cop s'utilitza menys el català en favor del castellà. Des que l'any 2000 va entrar en vigor la llei de política lingüística fins a l'any passat l'ús de la llengua pròpia ha baixat nou punts, del 69,3% al 60,3%. Això suposa una reducció de gairebé el 13%, segons va destacar ahir el departament de Comerç, Turisme i Consum. El conseller, Josep Huguet, va relacionar de manera directa la davallada de l'ús de la llengua catalana amb l'augment de la immigració. "És innegable que hi ha hagut un impacte del factor migratori sumat a una certa desídia per part d'algunes empreses comercials davant aquest impacte", va dir. I va culpar l'anterior govern d'haver permès que s'arribés a aquesta situació. El conseller va acusar l'executiu de CiU de "no haver fet res per complir la llei" i "no prioritzar les inspeccions de consum".Un estudi elaborat pel departament de Comerç i la secretaria de Política Lingüística demostra que, malgrat la davallada del català en súpers i hípers, aquesta llengua s'usa de forma exclusiva en el 51,6% dels casos, i en un 8,7% de forma mixta amb el castellà... Diari AVUI divendres, 15 de juliol de 2005

El TSJ permet dir 'català' a la llengua de la Universitat d'Alacant La justícia ha avalat novament la legalitat de la denominació de català -juntament amb la de valencià- per referir-se a la llengua pròpia del País Valencià. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) d'aquesta autonomia va emetre ahir una sentència en què reconeix el dret de la Universitat d'Alacant (UA) a usar l'expressió "valencià, acadèmicament català" en els seus estatuts per referir-se a la llengua pròpia de la institució. La Universitat d'Alacant havia presentat un recurs davant el TSJ després que el govern de la Generalitat Valenciana va suprimir dels seus estatuts aquesta expressió i va deixar únicament la denominació de valencià . El tribunal ja havia sentenciat anteriorment en el mateix sentit sobre els estatuts de la Universitat de València i la Universitat Jaume I de Castelló, després també que el govern valencià els suprimís la referència al català. La sentència 494 de la secció primera de la sala contenciosa administrativa del TSJ valencià conclou que en l'exercici de l'autonomia universitària, consagrada com a dret fonamental en l'article 27.10 de la Constitució espanyola, la Universitat té dret a establir i usar en l'àmbit acadèmic els termes valencià i català com a equivalents... Diari AVUI diumenge, 10 de juliol de 2005

El català aprova la selectivitat i les matemàtiques apugen nota La nota mitjana en llengua catalana i literatura, i la de matemàtiques en les proves d'accés a la selectivitat (PAU) han estat dues de les qualificacions que més han millorat en relació a la selectivitat del curs anterior. El català ha aconseguit superar el suspens i s'ha situat en el 5,40 de mitjana. Tot i això, l'altra matèria comuna per a tots els estudiants -el castellà- continua per sobre, amb una mitjana de 6,26. La progressió ha estat més destacada en matemàtiques, que l'any 2003 es van quedar per sota del 4, i ara han arribat al 6,54. I les matemàtiques aplicades a les ciències socials han aprovat després d'anys de suspensos, amb un 5,38 de mitjana. La millora, segons va argumentar ahir el responsable de l'oficina d'organització de les PAU, Francesc Pedró, està relacionada en certa manera amb les comissions de matèria que funcionen des de fa un parell d'anys i que pretenen "garantir l'equivalència formal i de contingut" dels exàmens amb el temari de cada assignatura a batxillerat... Diari AVUI dijous, 07 de juliol de 2005

L'Ajuntament de Cornellà diu que "normalment" farà servir el català "Normalment" el català serà la llengua d'ús en les relacions del consistori tant internament com en les relacions entre la institució i els ciutadans. Això és el que resa el nou reglament que ha aprovat l'Ajuntament de Cornellà (el Baix Llobregat). Una comissió interdepartamental serà l'encarregada de vetllar pel compliment d'aquesta normativa que, en definitiva, no fa res més que adequar-se a la Llei de Política Lingüística.Francesc Molina, que és el regidor de Normalització Lingüística, ha explicat que "l'ajuntament està lingüísticament molt normalitzat tant en les relacions amb els ciutadans com en les relacions internes, malgrat que encara hi ha aspectes que s'han de polir, objectiu al qual contribuirà el nou reglament"... lamalla.net dijous, 30 de juny de 2005

Entra en vigor la llei que permet l'ús del català al Registre Civil La llei del Registre Civil, que datava del 1957, ja ha estat modificada; ja es pot demanar fer qualsevol document o inscripció en llengua catalana. La modificació de la llei va sortir publicada al Butlleti Oficial de l'Estat (BOE) el 23 de juny passat, i va entrar en vigor l'endemà, dia de Sant Joan. A partir d'ara, doncs, els fulls als llibres del Registre Civil, els impresos, els segells i els sistemes informàtics s'han de distribuir en les dues llengües oficials. El govern central, malgrat tot, encara té un termini de tres mesos per fer arribar a cada un dels registres tot el material necessari. La nova normativa estableix que els assentaments s'han de fer en castellà o en la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma en què radiqui el Registre Civil, segons la llengua en què estigui redactat el document d'entrada o en què es faci la manifestació i, si el document és bilingüe, la inscripció es farà "en la llengua indicada per qui ho presenta"... Diari AVUI dimarts, 28 de juny de 2005

El català té un futur incert per la falta d'implicació de l'Estat La situació del català és "paradoxal" i "delicada": paradoxal, perquè mentre pateix una reculada per continuats processos històrics de minorització i substitució lingüística, a la vegada incorpora nous parlants, i delicada, perquè el col·lectiu que la parla està dividit en diferents Estats i alhora en diferents comunitats autònomes, una situació de fragmentació que dificulta la seva supervivència. Aquest és el panorama que dibuixa l' Informe sobre la situació de la llengua catalana (2003-2004) , que ha elaborat l'Observatori de la Llengua Catalana.El català té vitalitat, però aquesta situació delicada fa perillar el seu futur si no s'aconsegueix que l'Estat la reconegui i li doni suport. "La posició sobre el català que prenen les institucions de l'Estat és vital per a la supervivència de la llengua", va exposar ahir Xavier Vila, autor de l'informe juntament amb Eva Pons... Diari AVUI dimecres, 22 de juny de 2005

Òmnium Cultural veu inadmissible que la UE relegui el català a un tercer nivell Òmnium Cultural va fer una valoració obertament negativa de la decisió de la Unió Europea de rebutjar l'oficialitat del català i acceptar-ne només un ús limitat. Aquesta entitat considera que l'acord adoptat ahir és "inadmissible" perquè situa el català com a llengua de "tercer nivell" a les institucions europees. L'entitat que presideix Jordi Porta remarca que aquesta decisió de la UE demostra que les gestions que ha fet el govern espanyol per aconseguir el reconeixement del català han estat insuficients. En un comunicat emès ahir lamenta que "més enllà de purs maquillatges polítics i de les declaracions que se succeeixen en qualsevol campanya electoral, el govern espanyol no ha fet prou per defensar la nostra llengua". D'acord amb aquesta situació, insta els partits catalans a actuar "amb coherència amb el que ha succeït" en el Congrés per forçar el govern espanyol a negociar de nou... Diari AVUI dimarts, 14 de juny de 2005

El català no serà oficial a Europa però se'n podrà fer un ús limitat El català no quedarà inclòs dins de la família de llengües oficials europees però podrà gaudir d'un ús oficial limitat a través d'un conveni amb cadascuna de les institucions de la UE. Aquest és l'acord a què van arribar ahir els ministres d'Afers Exteriors de la Unió Europea i que permetrà que els catalans puguin adreçar-se en la seva llengua al consell de ministres, l'òrgan dels governs, tant oralment com per carta. L'Estat espanyol també podrà dipositar una traducció de les lleis europees al català als arxius de Brussel·les, tot i que aquest no tindrà valor jurídic. L'acord facilita que es puguin signar convenis similars amb altres institucions. El text de conclusions aprovat no esmenta el català sinó "les llengües oficials en part d'un Estat", però Luxemburg aclareix en un preàmbul explicatiu que es refereix al "català/valencià, el basc i el gallec". El que van aprovar ahir els ministres és la proposta que els havia presentat la presidència de la UE -que ara recau en Luxemburg- i que havia avançat l'AVUI dimecres passat... Diari AVUI dimarts, 14 de juny de 2005

El TSJ recrimina al govern valencià que ignori l'equiparació de títols Exigeix per novena vegada que accepti la llicenciatura de filologia catalana en les oposicions al cos docent El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJ) ha exigit de nou a la conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana que eximeixi de la realització de la prova de valencià a tots aquells opositors al cos docent que acreditin l'obtenció del títol de filologia catalana. El TSJ ja havia emès els últims tres anys fins a vuit sentències en aquest sentit, però la conselleria havia continuat incomplint-les a l'hora de convocar les oposicions. En aquesta darrera sentència, en resposta a un nou recurs interposat per les Universitats d'Alacant i de València, el tribunal ha requerit en una interlocutòria a la Generalitat que compleixi aquesta resolució "la ignorància de la qual és difícilment excusable". A més d'exigir "el compliment del que s'ha resolt amb reiteració", el TSJ apunta també raons de seguretat de les proves selectives i dels possibles participants i es refereix en el mateix sentit a altres procediments selectius que es puguin convocar... Diari AVUI dijous, 09 de juny de 2005

La proposta d'Estatut i l'etiquetatge en català

Sampol critica que només un 17% de la programació d'IB3 és en català El model lingüístic de la nova televisió autonòmica centrà ahir bona part de la compareixença parlamentària de la directora general d'IB3, Maria Umbert. El portaveu del PSM, Pere Sampol, l'acusà d'estar «fora de la llei» per «incomplir» diverses normes, entre elles les lingüístiques, i denuncià que només un 17% de la programació actual de la cadena es fa en català. Umbert demanà «tranquil·litat» i garantí que, un pic se superi el període de proves -a partir de setembre-, el català serà la «llengua usual» d'IB3. Per Sampol, la cadena incompleix la legislació vigent quan no ofereix la majoria de programació en català, no col·labora amb altres canals autonòmics que empren la mateixa llengua i emet pel·lícules doblades al castellà que es poden trobar en català. «Està fora de la llei i preocupa que no vulgui rectificar», afirmà el nacionalista. DiarideBalears.com divendres, 03 de juny de 2005

La Plataforma per la Llengua promou el català en els textos notarials La Plataforma per la Llengua ha iniciat una campanya per facilitar l'accés als documents notarials en llengua catalana i permet que en la seva web es puguin obtenir una trentena de documents perfectament vàlids per fer diferents tràmits administratius. Així, els notaris que desitgin la versió catalana de documents per fer un testament, constituir o dissoldre una societat, efectuar tràmits de cessions o de compravenda o atorgar poders notarials a algú els podran descarregar de la web. La Plataforma per la Llengua va reclamar ahir a la conselleria de Justícia que informi els notaris de la possibilitat d'escripturar en català, perquè mantenen que el poc ús de la llengua del país s'explica per falta d'informació. El portaveu de la Plataforma, Daniel Mundet, va explicar que a Catalunya hi ha uns 500 notaris i "la base és cada vegada més castellanoparlant". Segons les últimes estadístiques, només el 10,3% dels documents notarials es poden trobar en llengua catalana... Diari AVUI divendres, 03 de juny de 2005

Societat, llengua i Estatut

La Biblioteca Nacional descobreix, a la fi, que català i valencià són la mateixa llengua La directora de la Biblioteca Nacional, Rosa Regàs, ha confirmat que, finalment, les obres d’autors valencians es catalogaran com a “català”, i no com a “valencià”. Un cop examinats els informes de l’AVL i de l’Institut Joan Lluís Vives, s’ha decidit que no tenia sentit catalogar els autors valencians amb un epígraf diferent dels catalans, ja que “la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és la mateixa que comparteixen les comunitats autònomes de Catalunya i les Illes Balears”. En definitiva, mesos i mesos de discussió i estudi d’informes per arribar a la conclusió que, de la mateixa manera que els autors llatinoamericans s’agrupen sota l’epígraf “espanyol”, els valencians ho han de fer sota el de “català”. En qualsevol cas queda demostrat que, quan es tracta dels Països Catalans, la qüestió més insignificant, per ridícula que sigui, esdevé un vertader i polèmic debat tan improductiu com impensable a qualsevol altre lloc del món. tribunacatalana.org divendres, 27 de maig de 2005

És molt senzill, digueu-ne també català

TV3 emet una pel·lícula en castellà TV3 va programar la matinada de dimecres a dijous una pel·lícula en castellà, La Bíblia Negra. Fonts oficials de TVC han explicat que "es va emetre en la versió original. Hi ha petits fragments parlats en català, quan l'acció es desenvolupa aquí, i altres fragments -la major part- en castellà, quan passa a un poble de la costa gallega". Tant el director, David Pujol, com la majoria del repartiment -Mònica Randall, Jordi Boixaderas, Jordi Collet, Joan Fernández i Sílvia Marsó- són catalans. Aquest film va ser doblat i estrenat en català als cinemes del país. e-noticies.com divendres, 27 de maig de 2005

BTV retransmet un debat tot en castellà Barcelona Televisió (BTV) va retransmetre ahir al programa Ciutat oberta un debat íntegrament en castellà, llevat del comiat. El debat, presentat per la periodista Glòria Serra, tractava el tema del "Turisme de masses i turisme cultural" i comptava amb la presència de l'escriptor i director de la Fundació Caixa de Catalunya, Àlex Susanna, i de dues persones de fora: Alfonso Martínez Cearra, director de Bilbao Metrópoli-30, i una altra de Mèxic. e-noticies.com divendres, 27 de maig de 2005

Marín ja ha reflexionat i no permetrà l'ús del català al Congrés Recapitulem. El president del Congrés, el socialista Manuel Marín, ja ha sortit del període de reflexió que es va autoimposar per analitzar si permetia, un altre cop, l'ús breu de les llengües cooficials a la Cambra. Marín va prendre aquesta decisió després d'una picabaralla amb el diputat d'ERC, Joan Tardà, i després que tots els grups parlamentaris, menys el PP, li demanessin que tornés a prendre la seva decisió incial que era el permetre un ús "breu" d'aquestes llengües sempre que es traduíssin les intervencions de manera “immediata”. Ara, Marín estima que al "no haver-hi unanimitat a la Cambra" (el PP se'n segueix desmarcant) ha descartat tornar a permetre l’ús de les llengües cooficials. La caixa dels trons l'ha tornat a destapar Joan Tardà. El diputat d'ERC li ha preguntat a Marín si pensava variar el seu criteri després que el Congrés aprovés, la setmana passada, una moció relativa al foment del plurilingüísme en els òrgans constitucionals... lamalla.net dimecres, 25 de maig de 2005

15.000 persones pel valencià en la XX Trobada d'Escoles de La Marina Alta Malgrat la forta calor que queia sobre Benidoleig en la vesprada d'ahir no cabia ni un agulla de cap pels carrers d'esta xicoteta localitat. Una assistència massiva va marcar la XX edició de les Trobades a La Marina Alta, en la qual es va calcular que van participar més de 15.000 persones. El punt de trobada era en la plaça de Diputació a les 16.00 hores. Els xiquets acudien amb les seues samarretes grogues impacients a la cita. Els grups d'animació i les bandes de música van començar amb la diversió. Tots els participants estaven ja preparats per a donar començament amb la desfilada. Al ritme de la manta al coll i el cabasset, i altres cançons populars valencianes, tots els xiquets i professors dels col·legis de la comarca, van començar a caminar per les costeres de Benidoleig ensenyant amb xicotets cartells d'on procedia cada conjunt de participants. Com si d'un mar groc es tractara, la desfilada va anar pujant i pujant fins a arribar a la plaça principal, situada just en el punt més alt de la localitat, on tot estava preparat per a donar començament a la festa per la llengua i la terra valenciana. Vilaweb diumenge, 22 de maig de 2005

El Parlament censura el tracte d'Iberia al català El govern expressarà a la companyia aèria Iberia el seu "desacord amb la política lingüística" que practica en general, i especialment al seu servei per Internet, i l'instarà a utilitzar el català com a llengua habitual, al mateix nivell que el castellà, anglès, francès i alemany. Així es va acordar ahir a la comissió de política cultural del Parlament, a proposta de CiU. La diputada convergent Carme Laura Gil va defensar la proposició de llei en què instava el govern que "mitjançant els mecanismes institucionals adequats" faci que la companyia Iberia incorpori el català com a llengua de comunicació. Segons Gil, la "discriminació negativa que aquesta companyia espanyola fa de la llengua catalana ha suscitat i continua suscitant, entre les persones usuàries del seu servei, disgust i irritació". La diputada va explicar que la pàgina web de la companyia és bilingüe, en castellà i anglès, i respon als correus dels usuaris també en francès i alemany, però davant les cartes en català "es limita a informar al remitent que per obtenir resposta ha d'escriure la seva carta en alguna d'aquestes quatre llengües"... Diari AVUI dijous, 22 de maig de 2005

L'Obra Cultural alerta del retrocés del català en l'ensenyament balear La Diada per la Llengua i l'Autogovern, convocada ahir a Palma per l'Obra Cultural Balear (OCB), va denunciar els retrocessos que s'han produït sobretot en l'ensenyament, i també en la cultura, la protecció del patrimoni, la integració dels nou vinguts i els mitjans de comunicació a les Illes Balears. Sota el lema Fes sentir la nostra veu , l'acte central va aplegar tres mil persones, i fins a 6.000 van assistir, durant tot el dia, a les diverses actuacions i trobades de la jornada. L'espai urbà de Ses Voltes de Palma va acollir la festa per la llengua catalana i les activitats entorn de la diada, entre les quals sobresortien l'acció reivindicativa d'un gran trencaclosques humà, el cant de La Balanguera i un concert d'Antònia Font. El manifest de la IX Diada per la Llengua i l'Autogovern va ser llegit per diverses persones del món de la cultura, l'ensenyament, els mitjans de comunicació i el món veïnal de Mallorca. Marisa Goñi, del Sindicat de Periodistes de les Balears, va afirmar que "la Mallorca del futur s'ha de basar en el respecte a la llengua i la cultura de les Illes Balears i en la integració de les persones que hi han vingut a viure. Només des del respecte a la nostra pròpia identitat podrem manifestar respecte als milers de conciutadans que procedeixen d'altres països i que parlen altres llengües"... Diari AVUI diumenge, 15 de maig de 2005

Alerta d'Acció Cultural per la "desprotecció" del català a la justícia Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha alertat aquesta setmana de la "desprotecció total" dels catalanoparlants davant l'administració de justícia al País Valencià. La indefensió del català s'ha tornat a posar de manifest després que un jutjat de València declarés "inadmissible" un recurs contra la Delegació del Govern central que havia presentat un professor en no poder fer una denúncia en català. Els fets van tenir lloc l'estiu del 2003, quan Ferran Pastor es va dirigir en valencià a un agent de la comissaria de policia d'Abastos, a València, per presentar una denúncia pel robatori del seu vehicle. L'agent va dir que no podia recollir-la en català, ja que no hi havia cap funcionari qualificat per escriure-la, i va proposar al denunciant que l'escrigués ell mateix. Pastor s'hi va negar i va exigir el dret a ser tractat com els ciutadans que parlen castellà, els quals poden dictar la seva declaració a un funcionari judicial... Diari AVUI diumenge, 15 de maig de 2005

El català, oficial

L'èxit de la TV algueresa en català sorprèn els seus responsables La primera televisió de l'Alguer, Catalan TV, totalment privada i que s'expressa en italià i alguerès a parts iguals, ha fet de la recuperació de la llengua i la cultura catalanes dels habitants d'aquella ciutat de l'illa de Sardenya un dels seus objectius principals. El director i la cap d'informatius de Catalan TV, Domenico Cesaracciu i Elisabetta Dettori, van presentar ahir l'experiència, que va arribar a les pantalles l'octubre passat, en el 6è Mercat Audiovisual de Catalunya, que se celebra a Granollers i que reuneix més d'un miler de professionals del sector audiovisual i de les televisions locals."S'ha demostrat que emetre en alguerès no és cap barrera, sinó que és un signe d'identitat que la població reclamava", explica Elisabetta Dettori, que cada dia presenta l'informatiu diari del vespre -que s'emet primer en italià i després en alguerès-, que és el producte estrella d'aquesta emissora, que compta amb una plantilla de deu persones i preveu arribar a la vintena abans d'acabar el 2005... Diari AVUI divendres, 13 de maig de 2005

L'Eurocambra, a favor d'afegir el català a les webs de la UE Després d'un període molt restrictiu amb l'ús del català, el Parlament Europeu va fer ahir un gir i per primer cop va posicionar-se a favor d'incloure una versió lingüística catalana a les pàgines web oficials de la UE. La resolució, aprovada ahir al ple d'Estrasburg, insta la Comissió Europea a fer el que calgui perquè les pàgines web de totes les institucions europees es puguin consultar no només en les llengües oficials de la UE, sinó també en aquelles que, com el català, no tenen oficialitat a Europa però sí a l'Estat. Aquestes llengües s'utilitzaran "sempre que aquests Estats ho decideixin i assumeixin el cost pressupostari que implica"... Diari AVUI divendres, 13 de maig de 2005

El Congrés rebutja uns documents de l'Ajuntament de Riudecanyes perquè estan en català L'alcalde de Riudecanyes, Josep Maria Tost, ha denunciat que ja és el segon cop que el Congrés dels Diputats li ha tornat documents en català perquè els torni a enviar traduïts. La primera vegada va ser el 2002, quan el PP tenia majoria absoluta, però ara, amb el govern socialista i l'important pes d'ICV i ERC, s'ha repetit la situació. Tost ha deixat clar que no farà la traducció i suggereix que el Congrés tingui un servei propi de traducció i interpretació perquè no es repeteixin casos com aquest. Estaria bé que tinguessin en compte idees com aquesta, sobretot ara que se suposa que anem cap a “l'Espanya plural”. tribunacatalana.org dijous, 12 de maig de 2005

I Campionat Mundial d'Scrabble en català Des de 1990, a la trentena de versions del joc, entre les quals la russa, la txeca, l'hebrea o l'àrab, s'hi va afegir la catalàna. Aquell any, a instàncies de l'expert en jocs Oriol Comas i amb el patrocini del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, l'editor mataroní Borràs va editar la versió catalana basada en un rigorós estudi de les freqüències d'aparició de cada lletra en català. El resultat fou un alfabet català d'Scrabble en el qual les fitxes de més valor (10 punts) són els digrafs L·L i NY i les lletres Ç i X les quals només apareixen un cop, en l'altre extrem hi ha 13 fitxes E de només un punt. També hi ha comodins batejats amb el nom d'“escarrassos” per indicació de l'escriptor Avel·li Artís-Gener, Tísner. Unió Faristolaire dissabte, 07 de maig de 2005

Llengües, Europa

Alarma a Andorra pel retrocés del català enfront del castellà L'ús del català a Andorra disminueix de manera alarmant, mentre que la llengua castellana experimenta creixements importants, sobretot pel que fa a la seva utilització en les relacions privades i informals. A més, augmenta la percepció entre els residents al Principat que el català cada vegada és menys necessari per desenvolupar-se en qualsevol àmbit social, tot i ser la llengua oficial del país. Aquestes són algunes de les primeres conclusions de l'estudi elaborat pel servei de Política Lingüística del govern andorrà. Segons aquest informe, que segueix les pautes dels elaborats els anys 1995 i 1999, l'ús social del català s'ha reduït en 5,4 punts el 2004 respecte de l'any 99 i se situa en el 48,5 d'una escala de 100. L'estudi de 1995 situava aquest indicador d'ús en el 56,3. El castellà segueix una tendència a la inversa. El seu ús augmenta un 2,6 i puja del 58,2 al 60,8, és a dir, per sobre del català... Diari AVUI dijous, 05 de maig de 2005

Denunciar en valencià? Ser atès en català per la policia al País Valencià és gairebé una utopia. En els últims dies alguns dels que ho han intentat han estat "menyspreats", en paraules d'ells, i obligats a tornar un altre dia per si tenien sort i trobaven algun agent que els entengués. Aquest és el cas de Maties Marín, un regidor del Bloc Nacionalista Valencià, que diumenge passat va acudir a la comissaria de Vila-real per denunciar l'agressió que el seu fill de divuit anys havia patit dissabte a la nit a València per part d'uns ultradretans encaputxats quan tornava de la manifestació i del concert amb motiu del 25 d'Abril."La ràbia era màxima, ja que el van agredir per exercir el seu dret a manifestar-se, però vam acudir a la policia i la indignació encara va ser major perquè de nou van conculcar els nostres drets", explicava a l'AVUI el Maties... Diari AVUI dimecres, 04 de maig de 2005

Un diari brasiler critica Barcelona per "parlar català" La comunitat catalana de São Paulo està en peu de guerra amb el diari local 'Folha de São Paulo' a causa d'un reportatge titulat "Dolces rivalitats Madrid vs Barcelona" publicat el passat dijous en el seu quadern de turisme. La indignació neix sobretot per la següent 'perla': "Madrid està més fulgurant, parlant en castellà, entronitzada com una metròpoli europea que factura amb euros. Encara que Barcelona mantingui la seva aurèola de ciutat vanguardista, sembla perduda a l'insistir en parlar català, en mirar-se a ella mateixa més que cap a un món que s'ha globalitzat". El Casal Català de São Paulo, així com diversos catalans a títol personal, ja ha enviat una carta de rebuig al diari i a les tres empreses que van finançar el viatge del periodista en qüestió a l'Estat espanyol: Ibéria, Leadin Hotels of the World e X-Mart Consultoria. e-noticies.com dimarts, 03 de maig de 2005

Milers de persones es manifesten a València en defensa de la llengua i del territori en la diada del 25 d'Abril Representants de tots els partits d'esquerres i nacionalistes van encapçalar ahir a València una multitudinària manifestació amb motiu de la diada del 25 d'Abril convocada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) sota el lema Per la dignitat del País Valencià . Unes 40.000 persones, segons l'organització, van participar en aquesta marxa que segons el secretari general d'ACPV, Eliseu Climent, enguany tractava de denunciar la situació de "desgovern" que pateix el País Valencià a causa de les polítiques contra el territori i contra la llengua del Partit Popular. Amb la mirada posada en el 2007, data de les pròximes eleccions autonòmiques, Francesc Baixauli, membre de l'executiva nacional del PSPV-PSOE, va apuntar que és "possible" obtenir una majoria d'esquerres a la Generalitat valenciana d'aquí a dos anys partint de la representativitat i del caràcter multitudinari de la manifestació... Diari AVUI diumenge, 01 de maig de 2005

Només un 18% de valencians llegeix en català habitualment U n estudi de la direcció general del Llibre de la Generalitat Valenciana revela que el 2004 el percentatge de lectors, freqüents i ocasionals, al País Valencià va ser d'un 51,5 per cent, una xifra 3,5 punts inferior a la del conjunt de l'Estat. D'aquests lectors, un 18,2 per cent va utilitzar el català com a idioma habitual de lectura indistintament amb el castellà. Segons el mateix estudi, un altre 24,6 per cent va assegurar que llegeix en català només de vegades. Sumant tots dos percentatges, al voltant del 43 per cent de la població lectora valenciana declara llegir en la llengua pròpia. Els índexs de lectura al País Valencià no van experimentar l'any passat a penes variació respecte als del 2002 (52,2 per cent) i el 2003 (52,1 per cent). Això contrasta amb la tendència alcista dels índexs registrats a la resta de l'Estat el 2004 i el primer trimestre del 2005. L'enquesta, realitzada sobre una base de 600 entrevistes aleatòries en tot el territori valencià, llança també altres dades preocupants per al sector com que pràcticament la meitat dels valencians no va comprar cap llibre l'any passat... Diari AVUI dissabte, 30 d'abril de 2005

El 20% de classes de primària i el 40% de secudària es fan en castellà Educació posarà en marxa un pla d'actuacions per consolidar i potenciar l'ús del català als centres educatius, que inclourà des d'accions de sensibilització cap a la comunitat educativa -tant els docents com els monitors, els alumnes i les famílies- fins a canvis normatius, en què destaca un decret que garantirà els drets lingüístics de l'alumnat i criteris més exigents en els nivells de coneixement del català per part del professorat. Aquesta serà la resposta a unes dades que evidencien que "la llengua catalana està adormida", segons la definició de la consellera d'Educació, Marta Cid: entre el 10% i el 20% de classes a les escoles es fan en castellà, proporció que als instituts puja i se situa entre el 30 i el 40%."No ens hem d'alarmar, però és una situació que hem de saber corregir", va exposar ahir la consellera, que va recordar que, segons la llei de política lingüística del 1998, "el català ha de ser la llengua vehicular també a les escoles i instituts"... Diari AVUI divendres, 29 d'abril de 2005

Agents d'una comissaria de Gandia es neguen a atendre en valencià Francesc B.G., nascut a Tavernes de la Valldigna, ha denunciat davant la Delegació del govern central al País Valencià que el passat 21 d'abril no va ser atès a la comissaria de policia de Gandia (la Safor) perquè parlava en valencià. El denunciant hi havia acudit per preguntar quins eren els requisits necessaris per expedir un nou DNI després que l'hi haguessin robat al seu fill a Barcelona. Segons explica a la queixa, només entrar un policia a qui havia preguntat en valencià qui el podria atendre li va etzibar sense mirar-lo que parlés en castellà. Francesc, aleshores, li va demanar: "Si és tan amable, li importaria que isquera algú que m'entenga?". Seguidament va sortir un altre policia vestit de paisà i de nou, "de manera xulesca", segons Francesc, li va dir que no l'entenia. Va recórrer doncs a la sala d'atenció al públic i va demanar si hi havia algú que l'entengués en valencià. L'home del mostrador, tot i que ja havia donat mostres de parlar en valencià, va sortir i li va dir que no l'atendria si no s'expressava en castellà. "Tot això amb els dos policies agafant-me perquè me n'anés sense deixar-me parlar ni expressar la meva indignació pels abusos"... Diari AVUI dijous, 28 d'abril de 2005

Els nous professors d'universitat hauran d'acreditar el nivell C de català El Consell InterUniversitari de Catalunya va aprovar ahir, per unanimitat, el desplegament de l'article 6.4 de la llei d'universitats de Catalunya, que obligarà el professorat a acreditar el nivell C de català per accedir a la funció pública. Després de l'informe favorable del Consell Interuniversitari, el govern desplegarà un decret per regular l'acreditació del coneixement del català en els processos de selecció del professorat a les universitats catalanes, tant públiques com privades. El grau que hauran d'acreditar els nous docents de l'ensenyament superior equival al de suficiència. El nivell que ja s'exigeix als funcionaris de la Generalitat garanteix el domini de la llengua, d'acord també amb el desenvolupament de les tasques acadèmiques... Diari AVUI dimecres, 27 d'abril de 2005

Un pas més en l'espanyolització de TVC Les noves Directrius sobre usos lingüístics en els programes de Televisió de Catalunya plasmen de manera oficial la permissivitat per a l'entrada de la llengua espanyola a les emissions de TVC. De fet, no és cap novetat sentir parlar algú en castellà a la televisió pública. El que és novetat i és preocupant és que la direcció de TVC doni carta blanca perquè els periodistes de la casa puguin canviar de llengua si l'entrevistat no els entén: “Quan el convidat no entengui el català, és preferible fer l'entrevista en castellà”, especifica aquest document, que alhora recomana que si l'entrevistat entén “prou” el català es mantingui aquesta llengua . D'aquesta manera, TVC descarta la possibilitat d'introduir la traducció simultània en qualsevol gènere (magazins, informatius, etc), menys en els debats, “per evitar que la conversa es decanti cap al castellà i per garantir el dret de la resta dels convidats a expressar-se en català”. Segons consta en el document, l'objectiu d'aquestes mesures és “reflectir de la forma més fidedigna possible la realitat social” de Catalunya. Tot i que és “indiscutible” que la televisió pública “ha de potenciar el català”, afirma, “això no ha de suposar la discriminació negativa de persones d'expressió lingüística castellana”. tribunacatalana.org dimecres, 27 d'abril del 2005

Més de 7.400 nens estan obligats a fer l'ESO en castellà al País Valencià El Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valèncià (STEPV-IV) va denunciar ahir la falta de continuïtat dels programes d'ensenyament en valencià un cop s'arriba a secundària, així com després a l'ESO, al batxillerat i als cicles formatius. Segons el sindicat, durant aquest curs, un total de 7.470 alumnes que havien estudiat la primària en valencià s'han vist obligats a fer-ho en castellà en el moment que han passat a cursar l'ESO. Aquests fets evidencien la falta de línies en valencià als instituts d'ensenyament secundari (IES), perquè s'han vist obligats a canviar de llengua el 43,4% dels 17.190 alumnes que havien triat el valencià. Així, mentre que als col·legis públics del País Valencià hi ha 573 línies d'ensenyament en valencià, als IES assignats a aquests col·legis les línies es redueixen a 324. Aquest desequilibri es produeix, segons Julià Rey, responsable de política lingüística de l'STEPV-IV, "perquè en secundària les places no estan catalogades lingüísticament". És a dir, perquè a la secundària no s'exigeix al professorat conèixer el valencià per ocupar determinats llocs de treball mentre que a la primària sí... Diari AVUI diumenge, 24 d'abril de 2005

Una jutge demana traduir al castellà la Carta dels Drets Lingüístics Una jutge degana d'un partit judicial de les comarques de Barcelona ha enviat al departament de Justícia una carta sorprenent en què reclama la traducció al castellà de la Carta dels Drets Lingüístics dels Ciutadans en l'àmbit de la justícia. Aquest document, impulsat per l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua i apadrinat per la conselleria de Justícia, està penjat a tots els jutjats de Catalunya i recorda als ciutadans el seu dret de ser atesos en català i a utilitzar aquesta llengua en qualsevol procés. La jutge afirma que la Carta "vulnera els drets" dels castellanoparlants i d'aquells treballadors de l'administració de justícia que, com ella, "no utilitzen el català "per relacionar-nos". La conselleria considera improcedent la petició de la jutge i ha posat els fets en coneixement del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè "prengui les mesures oportunes"... Diari AVUI diumenge, 24 d'abril de 2005

PSOE i PP fan pinya per negar el dret a usar el català al Congrés Socialistes i populars van donar ahir un cop de porta a les pretensions dels grups minoritaris perquè es reconegui el dret a utilitzar al Congrés les llengües cooficials de l'Estat. Les dues grans forces estatals van deixar-los clar que no hi ha possibilitat d'acord perquè el futur reglament de la cambra admeti el dret a usar el català, l'euskera i el gallec en els debats. El PP va fer-ho expressant un no rotund a la demanda, mentre que el PSOE intentava suavitzar-ho recordant que serà al Senat on en un futur s'escenificarà el plurilingüisme de l'Estat. Jordi Jané, de CiU, i Joan Tardà, d'ERC, els portaveus dels grups catalans a la comissió del reglament, van sortir profundament "decepcionats" de la reunió que ahir havia de deliberar i votar l'admissió del dret lingüístic dels diputats, perquè, més enllà de proposar-los aparcar l'esmena per discutir-la més endavant, el PSOE va acudir a la trobada "amb les mans buides"; sense oferir a les formacions agrupades en l'anomenat esperit de Sitges -CiU, ERC, PNB, Esquerra Verda, CC i grup mixt- cap mena d'alternativa que permeti usar el català a la cambra baixa. "El saldo és cero; fumata negra!", exclamava Jané... Diari AVUI divendres, 22 d'abril de 2005

El Govern valencià boicoteja l'ensenyament en valencià El Govern valencià continua, després de deu anys, sense subvencionar l’ensenyament en valencià. Aquest matí, el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, s’ha referit a aquesta qüestió a petició del secretari general del Partit Socialista del País Valencià, Joan Ignasi Pla. El president de la Generalitat ha qualificat com “la dècada del valencià” els deus anys del Partit Popular al capdavant del Consell i ha insistit que la Generalitat subvenciona des de temps immemorials el moviment cívic d’Escola Valenciana i les seves Trobades. Escola Valenciana, però, ha fet pública una nota de premsa en què remarca que “la Generalitat no subvenciona les Trobades des de l’any 1995, quan Eduardo Zaplana era president”. e-noticies.com divendres, 22 d'abril de 2005

Un jove, de 16 anys, ha estat detingut i portat a comisaria per no portar el DNI i adreçar-se als agents en valencià  Segons informa hui el Levante la policia demanà la documentació al jove en les proximitats del centre educatiu on estudia, l'IES Josep de Ribera, com aquest no portava el DNI va explicar-li-ho als agents en valencià; aquests, segons testimoni del jove, el comminaren a " hablar en cristiano " i, malgrat que el director del centre identificà el xic, aquest va ser registrat i conduït a comissaria, sense permetre que una professora del centre, que també avalava la identitat del xaval, els hi acompanyès. El pare, el conegut artista faller Paco Roca, va presentar-se en comissaria immediatament i també, segons el seu testimoni, se'l va demanar que no parlés en valencià. A continuació el jove va ser posat en llibertat.El comissari justifica l'actitud dels policies en que no comprenen el català. Malgrat tot, la família ha presentat denúncia per pressumpta detenció il·legal i per privació de drets al ser-li negada la possibilitat de parlar una llengua oficial. DiariParlem dijous, 21 d'abril de 2005

Quaranta entitats s'uneixen per lluitar en favor de l'ús i el reconeixement del català Una quarantena d'entitats d'arreu dels Països Catalans que lluiten en favor de l'ús i el reconeixement de la llengua catalana van constituir, ahir a Tortosa, la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC). Rafael Castellanos, un dels impulsors de la nova entitat, va explicar que els objectius principals són estendre l'ús de la llengua catalana, treballar en favor de la unitat de la llengua i pel reconeixement internacional de la llengua sota la denominació de llengua catalana "i no amb altres denominacions mixtes o estranyes que no ens afavoreixen; encara que estem a favor que localment es puguin utilitzar altres formes com valencià, mallorquí o tortosí". Per Castellanos, el fet que hi hagi entitats provinents d'arreu dels Països Catalans és la millor manera de demostrar la unitat de la llengua catalana. La FOLC servirà també per coordinar les entitats, intercanviar informació i aconseguir més eficàcia... Diari AVUI diumenge, 17 d'abril de 2005

La Plataforma per la Llengua promou el català com a eina d'acollida i d'integració La Plataforma per la Llengua organitzarà el dia de Sant Jordi al matí un seguit d'actes a la plaça Catalunya de Barcelona sota el lema El català, pont de cultures . "La nostra intenció és presentar el català com a mitjà d'acollida, integració i diàleg amb les altres cultures", va explicar ahir Daniel Mundet, representant de la Plataforma. Aquesta jornada, en què participaran diverses associacions d'immigrants, inclourà diferents activitats, com ara la lectura de textos poètics i la construcció d'un trencaclosques gegant amb imatges de persones de diferents ètnies. L'acte central, amb què es clourà la jornada, serà l'espectacle Català, pont de cultures. Un viatge per la Mediterrània , que consisteix en un recorregut poètic per les cultures mediterrànies a través de la música... Diari AVUI divendres, 15 d'abril de 2005

La CAL reivindica per Sant Hordi el català com a única llengua oficial L'eix central dels actes de la diada de Sant Jordi organitzats per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) giraran al voltant de la reivindicació del català com a única llengua oficial dels Països Catalans. En opinió de la CAL, aquest és un bon moment per reclamar la fi de la cooficialitat amb el castellà quan s'està en debat sobre l'Estatut o la presència del català al Parlament espanyol i a l'europeu. Per això, aquesta reivindicació es farà extensiva més enllà de la diada. La necessitat de posar fi a l'actual situació de cooficialitat amb el castellà és "perquè el bilingüisme existent és unidireccional perquè són els catalans els que han de canviar de llengua i no al revés", va explicar ahir Jordi Estalella. En tot cas, no es vol que s'entengui la campanya "com a prohibició de res" sinó com l'aspiració "a la normalitat" que llengües fins i tot més minoritàries tenen als seus països. "Que als Països Catalans es pugui viure tranquil·lament sense saber català és una situació d'anormalitat" que, en opinió d'Estalella, s'agreuja a les Illes o al País Valencià, on una parella va tenir problemes per adoptar una criatura pel sol fet que la llengua que dominen és el català i no el castellà... Diari AVUI dijous, 14 d'abril de 2005

Diaris i revistes regalaran milers de cedés amb programari en català Navegadors, clients de correu electrònic, aplicacions ofimàtiques o de retoc fotogràfic són alguns dels programes que inclou un CD-ROM que diverses publicacions catalanes regalaran als seus lectors en els propers dies. L'acció, que s'emmarca en la campanya FesInternet de popularització de les noves tecnologies , és responsabilitat de la Generalitat i de Softcatalà . Tot plegat comença el proper dilluns, 18 d'abril, de la mà del setmanari El temps , que serà el primer que inclourà el cedé amb la revista. Després vindran l' Avui (23 d'abril, Sant Jordi), Descobrir Catalunya (26 d'abril), Sàpiens , NAT (ambdues el 28 d'abril) i Enderrock (2 de maig). En total seran 250.000 discs els que es distribuïran i que també es podran trobar a la xarxa de Telecentres catalans... lamalla.net dimecres, 13 d'abril de 2005

Denuncien que el Ministeri de l’Interior discrimina el català El Pla Social de la Direcció General de Trànsit, organisme que depèn del Ministeri de l’Interior, discrimina l’ús del català, l’euskera i el gallec, segons ha denunciat la Unió Sindical Obrera de Catalunya. El punt 7.4 d’aquest document indica que a les sol·licituds al Pla Social efectuades en català, euskera o gallec s’haurà d’aportar la corresponent traducció al castellà, motiu que ha empès la Federació d’Empleats Públics d’aquest sindicat a presentar una denúncia per escrit on exigeix la modificació d’aquest punt, argumentant que “el català és llengua cooficial a Espanya” i demanant la retirada immediata de l’obligatorietat de la traducció. e-noticies.com dimecres, 13 d'abril de 2005

Zapatero aprova la separació català-valencià a les escoles d'idiomes proposada per Aznar El govern de Zapatero inclourà el valencià a les Escoles Oficials d'Idiomes (EOI), tal com havia proposat l'executiu de José M. Aznar. L'executiu socialista ha enviat al Consell Escolar de l'Estat el projecte de reial decret pel qual es fixen les llengües que s'ensenyaran en aquelles escoles, projecte que tracta català i valencià com dues llengües distintes, amb programes diferents. El govern del PSOE no ha fet cabal, doncs, de les peticions del PSPV , ni d' EU-Entesa , de no separar valencià de català, fetes el 5 d'abril proppassat. En vist d'això, la plataforma Estudiants per la Llengua de l'Escola Oficial d'Idiomes de València ja ha anunciat que portaria als tribunals aquest reial decret; il sindicat d'ensenyament STEPV-IV ha qualificat de despropòsit científic un decret que contradiu obertament els títols acadèmics reconeguts per l'estat mateix. El sindicat ha recordat la sentència 75/1997 del Tribunal Constitucional, que confirma la unitat de la llengua, i ha demanat al Ministeri d'Ensenyament espanyol que deixi de fer una utilització partidista de la llengua. Vilaweb dimecres, 13 d'abril de 2005
També a l'AVUI - El govern central manté el valencià a les escoles oficials d'idiomes

Les multes per no usar el català es van multiplicar per nou el 2004 Els incompliments de la llei de política lingüística en matèria de consum van comportar l'any passat la imposició de 28 sancions, nou vegades més que les multes que s'havien posat l'any 2003, que havien estat tres. La progressió, però, encara es preveu més espectacular aquest any, perquè, segons les dades que va fer públiques ahir el departament de Comerç, Turisme i Consum, fins al març ja se n'han posat 29. El conseller de Comerç, Turisme i Consum, Josep Huguet, es va mostrar molt satisfet de la intensificació de les inspeccions en el terreny lingüístic en el que ell va anomenar "la nova etapa amb el nou govern". Va subratllar que la voluntat és fer cumplir també la normativa lingüística: "Les lleis hi són per ser complertes. No per quedar-se en paper mullat. Només així un govern passa de la legalitat a la legitimitat i fa que el ciutadà assumeixi actituds proactives i sigui més responsable"... Diari AVUI dimarts, 12 d'abril de 2005

El Català als EUA L'àrea metropolitana de Montgomery County , a l'estat de Maryland, és la que concentra més ciutadans dels Estats Units que es declaren catalanoparlants. En concret, 165 del milió i mig d'habitants nord-americans de la ciutat s'han declarat catalanoparlants en el cens oficial dels EUA fet l'any 2000. Gràcies a un completíssim estudi de la fundació US English sobre les dades lingüístiques d'aquest cens també podem saber que, per estats, és Califòrnia el que té més nord-americans que parlen el català, 360, seguit de Maryland (240) i Nova York (130). Cal dir que el cens no inclou dades d'estrangers o residents als EUA, sinó solament de persones que tenen la ciutadania nord-americana... Vilaweb dimarts, 12 d'abril de 2005

Clam perquè el escriptors en català siguin qui representin la cultura catalana a la Fira de Frankfurt 2007 L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) no vol que a la Fira del Llibre de Frankfurt 2007 s’hi repeteixin els errors de Guadalajara 2004. Sense desmerèixer la importància dels ciutadans catalans que publiquen en espanyol, l’AELC considera que el model aplicat a Mèxic no és vàlid. Si a la XVIII Fira Internacional del Llibre de Guadalajara la cultura catalana va quedar en un segon pla per la presència de catalans que escriuen en espanyol (com Javier Cercas, Rosa Regás o Carlos Ruiz Zafón), Frankfurt 2007 hauria de “garantir que la cultura i la llengua catalanes aconsegueixin el màxim protagonisme i promoció en el més gran aparador editorial que es fa al món”. Així, l'AELC demana tant a la Institució de les Lletres Catalanes com a l'Institut Ramon Llull que només els escriptors en llengua catalana siguin els representants de la literatura catalana a Frankfurt: “aquesta demanda palesa el grau de preocupació que hi ha entre els escriptors catalans respecte de la possibilitat que no es diferenciï entre literatura catalana i literatura espanyola escrita per catalans (...). Aquesta és l'única manera de garantir que la cultura i la llengua catalanes aconsegueixin el màxim protagonisme i promoció”. tribunacatalana.org divendres, 08 d'abril del 2005

Incipient revifada del català a l'Alguer L'alguerès comença a revifar a la ciutat catalanoparlant de Sardenya. La televisió regional 5 Stelle Sardegna emet per a l'Alguer, des de divendres, el nou miniespai quinzenal en alguerès “ Llunari ”, nascut com a resultat de mesos d'estudi per part dels estudiants de l'escola mitjana 1+3 per revaloritzar la llengua pròpia i minoritzada. Els estudiants, que s'encarreguen de presentar l'espai ells mateixos, hi parlen de tradicions, llegendes, rondalles, proverbis i costums populars de la ciutat. En un altre pas en la promoció del català a l'Alguer, el Municipi ha començat a introduir el català al seu web, fins ara íntegrament en italià. L'augment del turisme català que es desplaça a l'Alguer gràcies a les facilitats que ofereixen els vols de baix cost s'ha traduït en la creació de l'apartat L'Alguer és... turisme , on es recull tota la informació turística del municipi catalanoparlant sarda. D'altra banda, el web consistorial també s'ha enriquit amb informació sobre els Cursos d'Alfabetització de Català. tribunacatalana.org dimarts, 05 d'abril del 2005

Senadors francesos creuen que el català "no té cap interès" El senador francès i coordinador del programa Erasmus a la universitat París II, Hugues Portelli, va assegurar que "l'estada a Barcelona [dels estudiants francesos] està pensada perquè aprenguin l'espanyol, no el català", durant el debat sobre l'ensenyament del 17 de març. Un altre senador, Gérard Longuet -a la foto-, va afegir d'immediat que "és una llengua que no té cap interès". "No es tracta de prohibir que aprenguin el català si els diverteix, però no dins del cicle universitari", va afegir el senador. Segons Hugues Portelli, "ens hem vist obligats a rebutjar que els alumnes vagin a una universitat de Barcelona [sense especificar quina] perquè els cursos s'imparteixen en català". e-noticies.com dimarts, 05 d'abril del 2005

Si la muntanya no va a Mahoma... Campanya 5 cèntims pel Valencià Escola Valenciana i altres tantes entitats resten a l'espera d'inversions del consell per incrementar l´ús social del valencià. Cansats d'esperar hem decidit ser nosaltres qui subvencionem conselleria per dur a terme la seues responsabilitats. Per això encetem una original campanya anomenada 5 CÈNTIMS PEL VALENCIÀ , i consistent en recollir mitjançant urnes monedes de 5 cèntims a les Trobades per després descarregar-les a la porta del Palau de la Generalitat. Acceptaran la subvenció? Per saber-ho vine a les Trobades i vine el dia 16 de juny a València. El valencià és llengua oficial i, a més, la “històrica i pròpia del nostre poble, del qual constitueix la més peculiar senya d'identitat”, segons reconeix l'Estatut d'Autonomia i la Llei d'ús i ensenyament del valencià... Fev dimarts, 29 de març del 2005

subCAT arriba als 100 subtítols "El projecte crea i agrupa subtítols en la nostra llengua, subCAT va néixer el passat desembre amb la intenció d'agrupar tots els subtítols en català escampats per la xarxa, així com promocionar-ne la seva creació per tal de construir una important subtitoleca en la nostra llengua. En només tres mesos, doncs, aquest projecte ha assolit els 100 subtítols, de pel·lícules d'arreu del món i de tots els temps, gràcies a la quantitat de traductors que s'han disposat a col·laborar amb la nostra iniciativa. El projecte s'ha anat construint i polint durant aquests mesos: entre les millores hi podem trobar la instal·lació d'un fòrum, la renovació de la imatge gràfica, la configuració d'un cercador de subtítols, o la reestructuració del web. Així doncs, subCAT es consolida com la primera iniciativa d'aquestes característiques al nostre país, i elimina el buit existent que hi havia en aquest camp de la nostra llengua." subCAT diumenge, 27 de març del 2005

El cinema en català amb prou feines arriba a un 4% El cinema en català va superar el 2003 el milió d'espectadors, tot i que aquesta xifra representa el 3,66% dels espectadors que van assisitir a les sales de projecció, segons l'informe de política lingüística del 2003. L'informe assegura que "el govern subvenciona el doblatge, però les còpies en català no es disitribueixen en les mateixes condicions que les còpies castellanes". A més, l'estudi alerta sobre la presència del català a la resta de suports audiovisuals i remarca que "malgrat els ajuts, el cinema, el vídeo i el DVD continuen essent en castellà i fins i tot en les pel·lícules que s'ha pogut veure en català al cinema, després la versió en DVD no recull la versió catalana". e-noticies.com divendres, 25 de març del 2005

Neix “33 rpm”, la primera revista de música pop en català La primera revista de cultura pop en català, 33 rpm, arriba dilluns als quioscos, creada per un grup d’afeccionats a aquest tipus de música i dirigida per Lluís Capellades. Sorgeix amb l’esperit de la popular Rolling Stone i tractarà mensualment des dels clàssics del gènere fins a l’actualitat musical, cinematogràfica i literària, però també informació relacionada amb la cultura pop, entesa de manera àmplia i sense elitismes. 33rpm pretén cobrir el buit existent entre les revistes musicals en català Enderrock i la renovada Folc, que cobreixen la realitat musical catalana. La nova revista, per contra, "neix amb vocació universal", segons el seu director. "La cultura pop s'ha fet gran, i cada vegada ho és més, i creiem que es mereix un respecte que no té". tribunacatalana.org dimecres, 23 de febrer del 2005

Actualització mensual del resum de situació , a 20 de març del 2005, del " Baròmetre de l'ús del català a Internet " de WICCAC .
Resum de dades destacades :
- El percentatge global d'ús del català és del 47,13% (baix), un 0,34% superior al del mes anterior (46,79%).
- Hi ha 19 dels 34 sectors analitzats a l'estudi que tenen un percentatge d'ús del català inferior al 50%. N'hi ha 11 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 8 inferior al 30% (molt baix).
Destaquem que entre les webs incorporades aquest mes al baròmetre tenen versió en català, entre altres: La Fageda , Letona , Copirineo , Bracafè , Tea Shop , Degisa i UMTSforum.net .
Ha incorporat versió en català a la seva web el Grup Áreas (Pransor, Ars, La Pausa, Medas, a·s hotel i multibotigues Divers), i l'ha suprimit els Cines Verdi... wiccac.org diumenge, 20 de març del 2005

Unes vint poblacions mantenen el seu nom sense traduir-lo al català Quatre municipis i 16 nuclis de població mantenen la seva denominació oficial sense traduir-la correctament al català. Així ho assenyala l'Institut Estatal d'Estadística (INE) en el nomenclàtor del 2004 que acaba de publicar. L'INE inclou en aquest llistat el nom del conjunt de municipis i poblacions de les Balears així com han estat denominats pels mateixos ajuntaments. Resulta que, gairebé 30 anys després de la mort de Francisco Franco, encara hi ha municipis com Deià, Maó, Santa Eulària del Riu i Santa Maria del Camí que mantenen la seva denominació com a «Deyá», «Mahón», «Santa Eulalia del Río» i «Santa María» del Camí. D'altra banda, la proliferació de noves urbanitzacions arreu de les Balears, construïdes per promotores peninsulars, estrangeres o poc sensibilitzades amb la tradició lingüística de les Balears, ha afavorit l'aparició de nuclis de població denominats en castellà o, fins i tot, en anglès... diaridebalears.com divendres, 18 de març del 2005

Primeres sancions a restaurants que no tenen les cartes en català El departament de Comerç, Turisme i Consum ha obert un expedient sancionador a tres restaurants de Lleida que no tenen les cartes en català. Es tracta de les primeres multes que es fixaran per infraccions en matèria de normalització lingüística en una campanya pionera a Catalunya d'inspeccions als restaurants. Els tres restaurants expedientats s'enfronten a una sanció d'entre 1.000 i 1.500 euros, que serà la proposta que farà el director dels serveis territorials de la conselleria a Lleida, Vidal Vidal. En un any els inspectors de la delegació territorial van revisar les cartes dels 304 restaurants que hi ha a la ciutat de Lleida dins aquesta campanya de sensibilització lingüística. El resultat ha permès augmentar el compliment de la llei d'un 53% a un 99%. Els funcionaris van fer fins a tres visites per establiment per informar del compliment de la llei de política lingüística, que els obliga a tenir les cartes de plats i vins, com a mínim, en català. Als que no complien les normes se'ls oferia gratuïtament una traducció a càrrec del Consorci de Normalització Lingüística, que ho feia en el termini d'una setmana... Diari AVUI divendres, 11 de març del 2005

Sense Estat?

Jutgen un vigilant de la Renfe acusat de menysprear el català El jutjat d'instrucció número 4 de Badalona va jutjar ahir un vigilant de seguretat de l'estació de la Renfe d'aquesta població del Barcelonès que a finals de desembre va emmanillar un viatger que li havia reclamat que li parlés en català. Lluís de Izaguirre, que treballa de professor a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), va denunciar el vigilant per un presumpte delicte de lesions, mentre que el guàrdia de seguretat també va demandar paral·lelament el professor per un presumpte delicte de lesions i un altre delicte d'amenaces. La demanda especifica que el treballador de la Renfe va patir ferides a la cama produïdes en el moment que els dos implicats van forcejar... Diari AVUI dimecres, 09 de març del 2005

Una dona denuncia que la Policia la va obligar a parlar en castellà Afirma que els agents es mostraren agressius quan emprà el català Maria Lluc Mayol Colom denunciarà davant els jutjats el tracte vexatori rebut pel simple fet d'expressar-se en català arran d'un incident que es produí en un magatzem de Palma. El motiu: un ca de la seva propietat. Maria Lluc i el seu company, holandès, foren convidats a abandonar l'establiment pel guàrdia jurat quan deixaren en terra l'animal que duien en braços, un ca maltès de quatre quilos. Tot seguit, el vigilant de seguretat avisà la Policia Nacional i els fets es precipitaren quan l'home no els pogué mostrar la seva documentació i decidiren traslladar-lo a la comissaria.Llavors, segons el relat de Mayol, fins que no demanà en castellà on se l'enduien la Policia es negà a contestar-li. Hi ha la circumstància que Mayol és professora de català i que fa feina en el programa d'immersió lingüística per a estudiants estrangers a les escoles. Assegurà que «jo sé fer-me entendre davant alumnes que no parlen llengües romàniques, com els xinesos i els búlgars, però quan demanava als policies on s'havien enduit el meu company, em contestaven en castellà ‘no la entiendo'»... diaridebalears.com diumenge, 06 de març del 2005

Músics valencians irrompen al Palau de la Música de València per reivindicar la música en català A dos quarts de nou del vespre, la pràctica totalitat de músics i cantants que utilitzen el català al País Valencià han irromput al concert de música clàssica que es feia al Palau de la Música de València per denunciar la situació de marginament que pateixen de les institucions del país. El Col·lectiu de Músics i Cantants en Valencià , entre els quals hi ha els membres d'Al Tall, Obrint Pas, Feliu Ventura, Miquel Gil, Rafa Xambó, Òscar Briz, Elies, Vicent Sangermés i Joan Amèric, han triat el Palau perquè no 'els hi conviden mai', i tenen previst de tocar-hi 'de manera gratuïta' durant les properes hores. Als músics, els acompanyen representants d'Esquerra Unida del País Valencià, el Bloc i el PSPV, a més d'associacions d'artistes professionals i membres de sindicats d'estudiants. També hi han entrat un nombrós grup de mitjans de comunicació. L'emissora Ràdio Klara (104.4 de la FM) emet una programació especial de seguiment de l'acció, amb entrevistes als músics presents al Palau. Ràdio Klara es pot seguir per internet des d' ací . Vilaweb dimecres, 2 de març del 2005

Una vintena de films al cicle Cinema en Valencià  Els serveis lingüístics de les universitats de València i Politècnica de València , amb la col·laboració d' Escola Valenciana , han organitzat el I Cicle de Cinema en Valencià , amb la idea d'acostar el cinema en la nostra llengua al públic en general. El cicle té tres parts. La primera és dedicada als doblatges i conté vuit títols: 'La importància de ser franc' (avui), 'Un seguit de desgràcies catastròfiques' (8 de març), 'Sky Captain i el món de demà' (5 d'abril), 'Darkness' (12 d'abril), 'El pianista' (19 d'abril), la trilogia de 'El Senyor dels Anells' (26 d'abril), 'Qualsevol altra cosa' (3 de maig) i 'Un final Made in Hollywood' (10 de maig). La segona, dedicada al cinema subtitulat, amb 'Confidences trop intimes' (3 de març), 'San zimske noci' (10 de març), 'Million Dollar Baby' (gran triomfadora dels Oscar 2005, 7 d'abril), 'Chemins de traverse' (14 d'abril), 'La demoiselle d'honneur' (21 d'abril), 'Vera Drake' (5 de maig) i 'Demonlover' (12 de maig). Vilaweb dimarts, 1 de març del 2005

La normalització lingüística de La Vanguardia La manca de sensibilitat per la normalització del català de l’actual director de La Vanguardia, José Antich, ha quedat palesa en el trencament d’una de les conquestes primordials per a la normalització de la nostra llengua, la priorització dels materials audiovisuals per als nostres infants. En plena campanya de normalització de la Generalitat, se li ha acudit la nefasta idea de llançar una col•lecció de DVD infantils sense que hi hagi el doblatge dels films al català. Sembla difícil d’imaginar que això pogués passar a cap altre país del món, és a dir, que es promocionessin productes infantils sense que fossin en la llengua pròpia, i en la que s’escolaritzen els nens i les nenes del país. Té molta feina Josep Caminal per redreçar aquesta empresa ancorada en l’espanyolisme. tribunacatalana.org divendres, 25 de febrer del 2005

"No em penedeixo d'haver defensat el català"

'No et tallis. Parla català', nou eslògan per promoure l'ús del català entre els immigrants a Andorra  El Servei de Política Lingüística està distribuïnt uns adhesius per promoure l'ús de la llengua oficial. Amb l'eslògan 'No et tallis. Parla català', el servei pretén encoratjar les persones que, tot i conèixer la llengua catalana, no s'atreveixen encara a utilitzar-la. Després dels cursos de dotze hores impartits als treballadors temporers de l'empresa Hotansa, i de l'espot televisiu on diverses persones estrangeres expliquen les seves raons per parlar el català, amb la distribució dels adhesius el Servei de Política Lingüística finalitza les accions iniciades al final de l'any passat destinades a promoure la llengua oficial entre les persones que no la tenen com a llengua habitual de relació. Paral·lelament, insisteix a animar els andorrans que ajudin les persones que aprenen català, les quals sovint no tenen oportunitat de practicar els seus avenços perquè no trobem interlocutors que els parlin català. D'aquesta manera, els andorrans i els catalanoparlants adquireixen un paper fonamental en el desenvolupament del català. Vilaweb dilluns, 21 de febrer del 2005

Llengua submisa

L'Alguer demana a Berlusconi que defensi el reconeixement del català a la Unió  El batlle de l' Alguer , Marco Tedde, ha formalitzat la petició al govern italià perquè demani el reconeixement del català a la Unió Europea . Segons ha explicat Catalunya Ràdio, Tedde ha fet arribar una carta al president italià, Silvio Berlusconi , demanant-li que pressioni perquè el català sigui reconegut dins la constitució europea. El batlle considera que aquesta ha de ser la primera passa per a construir realment una Europa de les nacions. Per això confia que Berlusconi li respongui la petició. Si no ho fa, Tedde ha avançat que des de l'administració de l'Alguer enviaran una altra carta. De fet, ja fa uns mesos, a l'octubre, Marco Tedde va avançar que demanaria al govern italià que pressionés per a oficialitzar el català a la UE, i al novembre del 2004 Tes va tornar a comprometre de paraula davant el president de la Diutació de Girona , Carles Pàramo, a fer una petició formal. Vilaweb dissabte, 12 de febrer del 2005

L'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana afirma que el dictamen de l'Acadèmia és un avenç significatiu, però en critica l'ambigüitat  Continuen les reaccions al dictamen emès ahir per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Avui, l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) ha valorat positivament que l'Acadèmia hagi reconegut la unitat de la llengua i ha dit que constituïa un avenç significatiu, però l'ha qualificat d'insuficient per a resoldre el conflicte de la utilització política de la llengua. Els representants de les facultats de filologia valenciana creuen que l'enfrontament només se superarà amb voluntat política. Tot i que reconeix la unitat de la llengua, l'IIFV diu que el dictamen és 'calculadament ambigu' perquè renuncia a anomenar-la 'llengua catalana' i fa una crida, juntament amb l'Institut Joan Lluís Vives, a abandonar la batalla de noms com una eina 'de confrontació política'. D'una altra banda, el Bloc ha felicitat l'Acadèmia per l'aprovació del dictamen el qual, segons Enric Morera, secretari general del partit, 'deixa en evidència el president Camps' per haver inventat 'una polèmica innecessària estèril i absurda'. Vilaweb dijous, 10 de febrer del 2005

El 41% de queixes sobre l'ús del català es refereixen al sector privat i empresarial L'àmbit privat i les empreses continuen motivant la majoria de queixes i consultes relacionades amb la normativa sobre la llengua catalana. La secretaria de Política Lingüística va rebre l'any passat 797 consultes i queixes -poques més de les 783 que havia rebut el 2003- i el 41,5% estan vinculades al sector privat i empresarial. Les instàncies presentades per ciutadans per qüestions de llengua s'han estabilitzat els dos últims anys, després que del 2002 al 2003 patissin un augment del 50%, quan van passar de 505 a 783. En tots tres exercicis es manté la preeminència de les queixes referides al sector privat: 35% el 2002; 38% el 2003 i 41,5% l'any passat. El secretari de Política Lingüística, Miquel Pueyo, va fer balanç de les preguntes i protestes rebudes en l'anterior exercici ahir coincidint amb la presentació de la posada en marxa de les oficines de garanties lingüístiques a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa... Diari AVUI dijous, 10 de febrer del 2005

El català, llengua pròpia i comuna de Catalunya

L'Acadèmia Valenciana arriba a un principi d'acord per reconèixer la unitat de la llengua  Després del distanciament provocat per les amenaces del govern valencià, els dos sectors de l' Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) han acordat de presentar unes quantes esmenes conjuntes al document que es debatrà demà sobre la denominació i l'entitat del 'valencià', finalment la definició acordada podria ser: la llengua que els valencians comparteixen amb el Principat i amb les Illes. Si no hi ha cap canvi imprevist, el text serà acceptat per unanimitat en el ple de demà. Segons fonts de l'AVL, el dictamen reconeixerà la unitat de la llengua 'en tots els sentits', encara que és probable que no se citi el terme català en la definició final. Tot i això, el document serà més explícit que la llei de creació de l'AVL, que passa de puntetes en el seu articulat sobre la qüestió i sols afirma que el 'valencià' forma part del 'sistema lingüístic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó reconeixen com a llengua pròpia'. El dictamen preparat per al ple és el segon intent dels acadèmics partidaris de la unitat de la llengua, que en són la majoria. El primer va ser frustrat el desembre passat. Vilaweb dimarts, 08 de febrer del 2005
AVUI - L'Acadèmia Valenciana certifica que valencià i català són una sola llengua

Només un 20,2% dels productes de marca blanca, comercialitzats en exclusiva pels supermercats, estan etiquetats en català Segons un estudi de la Plataforma per la Llengua -en què s'han analitzat 624 articles-, el català hi ocupa el quart lloc, per darrere del castellà (present en un 86,5% de les etiquetes), el portuguès (35,4%) i l'anglès (21%). Afortunadament, si únicament es tenen en compte els productes de més consum, la llengua catalana és la segona més utilitzada, però el percentatge no augmenta significament, i se situa en un 27,6%. Respecte a estudis anteriors, la presència del català ha patit un lleuger descens -de gairebé quatre punts-, atribuïble, segons la Plataforma, al fet que Caprabo comercialitza una segona marca blanca (Alcosto), que etiqueta únicament en castellà, així com que el grup Ahold utilitza menys el català des que va canviar d'anagrama (de Kampio a Supersol). També hi incideix el fet que Carrefour, el grup de distribució amb més superfície comercial a Catalunya, no utilitza mai la llengua catalana en els seus productes... Diari AVUI dimarts, 13 de febrer del 2005

El govern valencià amenaça de tancar l'AVL si aprova el text de la unitat lingüística El portaveu del govern valencià, Esteban González Pons, va advertir ahir que el govern valencià donarà per "trencat el consens" que va possibilitar el dictamen del Consell Valencià de Cultura (CVC) sobre el valencià i la posterior creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) si finalment, el pròxim dia 9, una part dels acadèmics de la institució "aprofita la seva majoria conjuntural" per aprovar una declaració que reconegui la unitat de la llengua. González Pons va afegir que igual que uns acadèmics se senten legitimats per imposar la seva majoria, el Consell també té una majoria que li han donat les urnes i que en cas que aquells trenquin el consens, "el govern se sentirà alliberat de qualsevol compromís assolit amb anterioritat". El conseller va recordar que existeix l'AVL "perquè hi ha valencià, sense valencià no tindria sentit tenir acadèmia"... Diari AVUI dissabte, 05 de febrer del 2005

Constitució europea contra drets lingüístics

Una multinacional francesa incorpora el català als mòbils La multinacional francesa SAGEM, un dels principals protagonistes del mercat de les telecomunicacions mòbils, ha anunciat avui que ha incorporat els menús en català en els models de telèfons mòbils myX-2m, terminal amb pantalla de color MMS, i SG341i, amb càmera fotogràfica de tecnologia i-mode. Amb aquesta iniciativa, que ha rebut el suport tècnic de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, SAGEM es compromet a donar continuïtat a aquesta acció normalitzadora i a ampliar la inclusió de la llengua catalana en les aplicacions i els manuals dels seus futurs models. D'aquesta manera, SAGEM es converteix en el tercer fabricant de telèfons mòbils que incorpora la llengua catalana als menús dels terminals. e-noticies.com dimarts, 01 de febrer del 2005

Els místics de la llengua

La sanitat pública balear, obligada a valorar el català quan contracta personal El Tribunal Superior de les Illes considera un requisit el coneixement de la llengua pròpia Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJB) obliga el Govern de les Illes a valorar obligatòriament el coneixement de la llengua catalana en les convocatòries per a personal sanitari i la contractació de places en el Servei Balear de la Salut. El coneixement del català és un dels requisits necessaris per accedir a la sanitat pública de les Balears, segons aquesta sentència del TSJB, que dóna la raó al Sindicat de Treballadors d'Ensenyament de les Illes (STEI). Aquest sindicat va interposar un recurs quan es va posar a concurs una plaça de metge especialista en radiologia sense que les bases tinguessin en compte el coneixement de la llengua pròpia de les Illes. A través de la sentència, els magistrats del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de les Balears obliguen el Servei Balear de la Salut a valorar el coneixement del català en tota convocatòria per seleccionar personal... Diari AVUI diumenge, 30 de gener del 2005

No ens mosseguem la llengua

Una campanya pretén que parlar català sigui símptoma de normalitat Fomentar l'ús de la llengua catalana, és a dir, fer que es converteixi en llengua habitual, és l'objectiu de la campanya Dóna corda al català , que protagonitza una dentadura mecànica saltadora que llança missatges com "Parla sense vergonya", "Parla amb llibertat" i "Per començar, parla en català". "El repte és ara aconseguir que la gent que té un bon nivell de coneixement del català el faci servir", va apuntar ahir el nou secretari de Política Lingüística, Miquel Pueyo, en la presentació de la campanya popular, que va definir com "la primera d'abast global". Es confia que tingui tant de ressò com la que va protagonitzar la Norma, l'any 1982, amb l'eslògan El català, cosa de tots. Pueyo va raonar que després que els esforços dels últims anys s'hagin dedicat a incrementar el nivell de coneixement i el prestigi de la llengua, i a fer que el català ocupi espais "molt importants" en tot tipus de situacions formals, educació i mitjans de comunicació, el pas endavant ha d'anar en la direcció de promoure'n l'ús entre la gent que el sap però no el té com a llengua habitual, aconseguir que la llengua sigui accessible a tothom i sobretot "fer que parlar català sigui vist com un símptoma de normalitat"... Diari AVUI dimarts, 25 de gener del 2005

L'Acadèmia en la cruïlla

El president de torn de la Unió Europea es compromet a fer el possible per aconseguir l'oficialitat del català  Jean Claude Juncker, primer ministre del Luxemburg i president de torn de la Unió Europea , s'ha compromès avui al matí a fer mans i mànigues per 'corregir a l'alça l'estatut del català a la Unió', durant els sis mesos del seu mandat. Juncker ha dit que estava totalment d'acord amb el memoràndum de les llengües que havia presentat el govern espanyol el desembre passat i que des de la presidència traballarien perquè els estats membres acceptessin la millora de l'estatut del català, i se superessin els recels actuals d'alguns dels estats que en dificulten el reconeixement com a llengua oficial i de treball de la UE. Alhora, el president de torn ha demanat prudència i ha dit que no podia assegurar el final del debat perquè calia tenir en compte les sensibilitats dels altres països. Aquestes declaracions de Juncker han estat posteriors a la reunió que ha sostingut amb els dirigents de Convergència i Unió , Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida a Luxemburg mateix. Vilaweb dimarts, 25 de gener del 2005

Més de 300 alacantines i alacantins denuncien una nova discriminació del valencià a Alacant El passat desembre van aparéixer distribuïdes per tot Alacant senyals indicadores de diferents indrets, serveis i direccions de la ciutat retolades únicament en espanyol, contravenint diferents articles de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià i la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Els denunciants demanen que aquesta il·legalitat siga reparada i, conseqüentment, aquests rètols estiguen escrits també en català. Joves d'Alacant –en col·laboració amb el Casal Jaume I d'Acció Cultural del País Valencià de la ciutat– volen manifestar així la hipocresia que mentre el govern valencià i l'administració local alacantina s'omplen la boca amb solemnes frades sobre l'origen del valencià –negant-ne el fet indiscutible de la unitat de la llengua catalana– en la pràctica no fan cap política de normalització de la llengua que diuen respectar i defensar. ACPV divendres, 21 de gener del 2005

Senyals d’alerta per l’ús del català a Barcelona En cinc anys ha disminuït el nombre de barcelonins que saben parlar el català, l'entenen i el saben llegir, segons un informe del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona (CNLB), que avisa que la davallada del català el 2006 - data de la pròxima actualització del cens- podria marcar els pitjors resultats per la previsible incidència de la immigració en el cens. L'impacte de la immigració ha afectat el progrés de la llengua, una situació que serà molt pitjor el 2006, segons el CNLB, que ha vist com els nouvinguts han deixat petites les aules dels nivells més bàsics de català i han evidenciat l’absoluta falta de metodologies per ensenyar català a gent que no domina el castellà i no ha sentit mai parlar la nostra llengua. També han canviat tots els paràmetres que, des dels anys seixanta, s'anaven repetint en la població: la majoria declarava entendre la llengua però, potser, no l'escrivia. Per tal de fer front a aquesta situació, s’espera que la Generalitat li doni una injecció de diners i recursos per tal de fer que el català sigui llengua d’acollida real. tribunacatalana.org dimarts, 19 de gener del 2005

Una noia denuncia que ha estat acomiadada de la feina per parlar en català Una estudiant de Sabadell que treballava de recepcionista en una multinacional situada a Sant Cugat, Anna C., de 24 anys, va ser acomiadada a finals del mes de novembre passat per no atendre en castellà una altra empleada, segons han denunciat Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua. La jove treballava des de feia un any i mig a la recepció de Hewlett Packard, una empresa de material informàtic, quan de cop i volta el passat 30 de novembre la van fer fora. La responsable de l'acomiadament va ser Prosegur Servimax, l'empresa que Hewlett Packard té subcontractada perquè s'encarregi del personal de seguretat i recepció. "Mitja hora abans d'acabar el meu horari laboral em van dir que l'endemà no calia que tornés, i em vaig quedar al·lucinada", va explicar ahir la noia... Diari AVUI dissabte, 15 de gener del 2005

L'ACM treballarà colze a colza amb la CAL per impulsar la Llengua Catalana des del municipalisme L'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) ha firmat un conveni de col·laboració aquest dimarts amb la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) pel qual les dues entitats es comprometen a unir esforços per fer arribar, al màxim de sectors institucionals, socials i populars, les propostes per avançar en el camí cap a la plena normalització lingüística. La responsabilitat que assumeix l'ACM és la de contribuir de forma més efectiva en l'impuls del català a través de polítiques específiques que implicaran els ens locals, en tant que institucions més properes al ciutadà. La voluntat de l'ACM no és altra que continuar treballant en la mateixa línia que ja marcava, fa 25 anys, l'esperit fundacional de l'entitat en el sentit de reforçar la presència de la llengua i garantir-ne el seu ús social. Amb aquestes paraules s'ha expressat el seu secretari general, que a també ha recordat les propostes que l'Associació Catalana de Municipis i Comarques va traslladar a la ponència del Parlament de Catalunya que ha de redactar el nou Estatut, entre les que destaca el reconeixement del català com a única llengua oficial... ACM dissabte, 15 de gener del 2005

L'avenç del català com a llengua de transmissió familiar

Presentació de l'edició digital del 'Diccionari descriptiu de la llengua catalana'  La seu de l' Institut d'Estudis Catalans (IEC) a Barcelona ha acollit avui al matí la presentació oficial de l'edició digital del Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DCC), un ingent projecte lexicogràfic qualificat de diccionari de diccionaris. Dirigit pel lingüista Joaquim Rafel, el DCC es va començar a bastir fa vint anys amb l'objectiu de 'reunir sistemàticament dades sobre el lèxic català', i encara s'hi treballa. Dins el marc del projecte s'ha constituït el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, corpus de referència del català contemporani, i un banc de dades lexicogràfic, que són els recursos lingüístics que s'usen com a referència de descripció en els treballs del DCC. A diferència del diccionari normatiu, dins el descriptiu s'admeten tots els 'usos lèxics reals' de la llengua, més enllà dels que són considerats correctes per la normativa. A més de la descripció de les paraules, el DCC incorpora informació molt vàlida per a lingüistes, com per exemple el grau d'ús i els mots que s'hi relacionen. Vilaweb divendres, 14 de gener del 2005

Tots els partits aposten pel deure de conèixer el català, excepte el PP La ponència de l'Estatut va posar de manifest ahir que la majoria de partits estan a favor d'incloure en el text el deure de conèixer el català. Els representants de CiU, dels socialistes, d'ERC i d'ICV-EUiA es van declarar a favor d'aquesta proposta, mentre que el del PP hi va mostrar recels. Si es confirma la inclusió d'aquest deure, aleshores el català quedarà equiparat legalment al castella, que ja està protegit amb aquest tracte a la Constitució espanyola, i ningú no en podrà al·legar desconeixement. Segons l'esborrany de l'article 14 del nou Estatut, encara pendent de rebre el vistiplau definitiu de la ponència, la redacció serà la següent: "Totes les persones a Catalunya tenen el dret a utilitzar i el deure de conèixer les dues llengües oficials". Respecte al castellà aquesta previsió no representa cap novetat, perquè ja està establert així a la carta magna, però per al català és una novetat perquè actualment només està reconegut el dret a usar-lo. La mateixa entesa entre tots els grups, excepte el popular, va quedar palesa quan es va analitzar l'article 16, referit als drets lingüístics dels consumidors... Diari AVUI dijous, 13 de gener del 2005

Cent anys de 'Solitud', de Víctor Català, una de les obres literàries catalanes més importants del segle XX  El 2005 es commemora el centenari de la publicació d'una obra cabdal de la narrativa modernista catalana, 'Solitud' , de Víctor Català (pseudònim de l'escriptora Caterina Albert). L'escriptora nascuda a l'Escala l'any 1869 va començar a publicar-la a remeses al setmanari 'Joventut', entre el maig de 1904 i el 20 d'abril de 1905. Fou un encàrrec del director literari de la revista, Lluís Via, i la crítica ben aviat en va lloar les excel·lències literàries. Aquest drama rural, que es caracteritza per un llenguatge aspre, explica la història de na Mila, una dona casada amb en Maties. La parella se'n va a viure a dalt d'una muntanya per fer-hi una vida eremítica. Allà, i gràcies a la coneixença d'un pastor, la Mila farà un exercici d'autoconeixement i prendrà la decisió més important de les seva vida: abandonar el marit i tornar a la plana, a una vida benestant. Vilaweb dissabte, 01 de gener del 2005

Llengua escolar i context demosociolingüístic