ENTREVISTA: Antoni Ferrando
Membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
"Si el govern valencià torna a prohibir el dictamen sobre la unitat de la llengua, dimitirem"

El govern valencià impedeix que l'AVL dictamini sobre la unitat de la llengua La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ascensió Figueres, va suspendre ahir unilateralment el punt de l'ordre del dia del plenari referit al dictamen que havia de reconèixer obertament la unitat de la llengua catalana, poc després que el mateix conseller de Cultura, Alejandro Font de Mora, irrompés en la reunió i amenacés de dur-los als tribunals si aprovaven aquest dictamen. Tretze dels vint acadèmics van mostrar el seu malestar i van acusar la presidenta d'haver comès una il·legalitat en suspendre un punt del plenari que havia estat aprovat per la junta de govern. Malgrat tot, aquests 13 membres van assegurar que tornaran a dur el dictamen al pròxim plenari. El frustrat dictamen, que compta amb el suport de la majoria dels acadèmics, consagra la denominació de valencià dins d'un mateix sistema lingüístic parlat a Catalunya, Balears i el Rosselló i defensa la doble denominació català/valencià per a determinats àmbits... Diari AVUI dijouss, 23 de desembre del 2004

El govern valencià avisa l'Acadèmia que no pot opinar sobre el nom de la llengua La Generalitat Valenciana està recorrent a tota mena de pressions i argúcies legals perquè l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) no aprovi el pròxim dia 22 el dictamen on es reconeix la unitat de la llengua catalana i la doble denominació català-valencià per a determinats àmbits. Ahir, el portaveu del govern valencià, Esteban González Pons, va afirmar que l'AVL ha d'acatar l'informe redactat pel Consell Jurídic Consultiu (CJC) i no dictaminar sobre la denominació del valencià. Segons aquest informe del CJC, que va ser demanat per la presidenta de l'AVL, Ascensió Figueres, imbuïda pel govern, i que no és vinculant, la institució lingüística "no té per funció, ni és la seva competència, dictaminar sobre la denominació dels idiomes oficials de la Comunitat, ja que aquests li vénen donats per l'única norma que pot fixar-los: el nostre Estatut"... Diari AVUI dissabte, 18 de desembre del 2004

El noi que demanava etiquetatge en català segueix acusat de terrorisme La fiscal de menors de l'Audiència Nacional, Blanca Rodríguez, manté la imputació per un delicte d'amenaces terroristes del noi de 14 anys Èric Bertran. Després que ahir declarés durant quatre hores a Madrid avui hi haurà de tornar perquè la fiscal vol sotmetre a un examen psicotècnic el noi, els seus pares i el seu germà. Aquest noi de Lloret de Mar va enviar el 19 de setembre e-mails als departaments d'atenció al client dels supermercats Dia i Mercadona i de Llet Pascual per demanar-los que etiquetessin en català. Els va instar a fer-ho advertint-los de les "conseqüències" que rebrien si no ho feien, en referència a un bombardeig de correus electrònics similars. Tot plegat ho va firmar com a cap de l'Exèrcit del Fènix, una organitzció fictícia que apareix en les novel·les d'aventures d'un heroi juvenil, el mag Harry Potter... Diari AVUI dijous, 16 de desembre del 2004

DIA és l'empresa que va denunciar el noi de Lloret pels correus electrònics que demanaven l'etiquetatge en català Supermercados DIA és l'empresa que ha dut el minyó de catorze anys de Lloret de Mar a l'Audiència Nacional espanyola. Recordem que el jove va declarar ahir a la fiscalia de menors de l'Audiència, acusat de terrorisme per haver enviat correus electrònics a tres empreses que treballen al nostre país. El noi els demanava que etiquetessin en català, i signava els missatges a nom de l'Exèrcit del Fènix (tret d'una novel·la de Harry Potter). Dues de les empreses, Leche Pascual i Mercadona, no han denunciat el minyó, però la tercera, DIA, sí que ho ha fet, segons que ha dit l'advocat. VilaWeb ha volgut contactat amb els portaveus de la cadena de supermercats, del Grup Internacional Carrefour, que han dit taxativament que no farien cap declaració. Cal dir que el president dels centres comercials Carrefour és Rafael Arias Salgado, ex-ministre de Foment del govern d'Aznar. Vilaweb dijous, 16 de desembre del 2004

Cinc centres comercials del Principat ja disposen d'una secció de dvd, vídeo i cd íntegrament en català  Reunir en un únic espai tots els productes audiovisuals fets en llengua catalana: aquesta és la finalitat de la ‘Prestatgeria única', una idea del Departament de Política Lingüística i del de Comerç de la Generalitat de Catalunya perquè els ciutadans puguin accedir més fàcilment a aquests productes, fins ara disseminats. Cinc centres comercials del Principat (Corte Inglés, tres establiments de la FNAC a Barcelona i Carrefour de Terrassa) ja disposen d'un espai separat, amb una imatge pròpia i clarament identificable, on es poden trobar, ben visibles, els DVD, vídeos i videojocs en català disponibles. D'aquesta manera se n'assegura que siguin accessibles, en condicions d'igualtat amb el altres productes. És la primera vegada que el govern i els principals editors i distribuïdors arriben a una entesa d'aquestes característiques per a impulsar l'audiovisual català. Vilaweb dijous, 16 de desembre del 2004

Més de 400 valencians a Catalunya firmen un manifest en favor de la unitat de la llengua Més de 400 valencians residents a Catalunya han firmat un manifest en defensa de la unitat del català que promou el col·lectiu Espai País Valencià, format per una setantena de joves. El grup pretén, segons un dels seus portaveus, Jordi Muñoz, donar una "resposta cívica i contundent" davant l'actitud del govern valencià i l'"ambiguïtat" de l'executiu espanyol en l'última polèmica lingüística oberta amb la petició d'oficialitat del català a la UE. El manifest, que serà remès al president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, al de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i al cap de l'executiu valencià, Francisco Camps, sosté que el problema no és lingüístic sinó polític i reclama "un reconeixement legal amb caràcter general de la unitat de la llengua", el qual "ha de començar" per l'Estatut valencià. També denuncia el "secessionisme" lingüístic que s'ha "promogut" des de determinats sectors del País Valencià i des de l'Estat espanyol... Diari AVUI dimecres, 15 de desembre del 2004

El Consell Social de la Llengua demana a l'Estat la plena oficialitat del català El ple del Consell Social de la Llengua Catalana va demanar ahir a l'administració central el reconeixement del català com a llengua oficial de l'Estat espanyol i que el nou Estatut serveixi per millorar la capacitat normativa de la Generalitat per a l'ús de la llengua. El Consell Social es va reunir al Palau de la Generalitat, presidit pel president Pasqual Maragall i amb l'assistència del conseller en cap, Josep Bargalló, i del secretari de Política Lingüística, Antoni Mir. Segons Mir, el reconeixement del català és un objectiu "irrenunciable" i, d'altra banda, l'Estat ha d'aspirar a ser "plurilingüe i plurinacional". La plena oficialitat del català seria definitiva per al seu reconeixement a la Unió Europea, però també per poder actuar amb garanties sobre l'etiquetatge de productes de consum i per establir el seu ús en el marc de la justícia i de l'administració general de l'Estat. El Consell proposa que el nou Estatut inclogui el concepte de disponibilitat de totes les administracions i empreses a atendre en català, "perquè és l'única manera de garantir el dret a ser-hi atès"... Diari AVUI dissabte, 12 de desembre del 2004

Campanya a la Universitat de les Illes Balears per potenciar l'ús del català La Universitat de les Illes Balears ha advertit del perill immediat de llatinització de la llengua catalana a les Illes. El vicerector d'estudiants de la Universitat de les Illes Balears, Joan Antoni Mesquida, ha alertat de l'evidència de la pèrdua d'ús social del català entre la població i, per intentar frenar-ho, proposa que es garanteixi que els joves puguin estudiar en la llengua pròpia i que sigui l'eix de la integració social dels immigrants. Per evitar que el català caigui en desús com el llatí i aturar-ne el procés d'afebliment, la Universitat de les Illes Balears ha iniciat una campanya de promoció a l'ensenyament. La universitat demana a la resta d'institucions de les Illes que segueixin el seu exemple, perquè, segons Mesquida, "el català corre el seriós perill de ser una llengua coneguda per tothom, però no utilitzada"... Diari AVUI dilluns, 06 de desembre del 2004

Acusen el govern valencià de segrestar un 'Tirant' que mostra la unitat lingüística E l president Francisco Camps va encarregar a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) una edició del 'Tirant' que no ha distribuït enlloc perquè s'hi evidencia la unitat de la llengua. Albert Hauf, catedràtic de la Universitat de València i autor de l'edició del Tirant lo Blanc que el president valencià Francisco Camps va encarregar a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua a finals de 2003 i que no ha repartit ni als seus membres, sosté que aquesta obra ha estat "pràcticament segrestada". Segons va explicar Hauf en el I Congrés Internacional de la Societat Europea de Crítica Textual, que es va celebrar la setmana passada a Alacant, el motiu del "segrest" és que en l'estudi crític s'emmarca la novel·la de Joanot Martorell en la tradició literària catalana i s'hi destaca la influència d'un bon nombre d'autors de l'àrea catalana i mallorquina: des de Ramon Llull a Bernat Metge passant per les versions catalanes de Boeci , El Decameró o Les Heroides . La nova versió del Tirant lo Blanc molesta el govern perquè "aquestes teories no s'ajusten a les pelegrines tesis en contra de la unitat de la llengua", diu Hauf... Diari AVUI dimecres, 01 de desembre del 2004

L'ús quotidià del català, afer cultural

Justícia insta el ministeri a sancionar un secretari per menystenir el català La conselleria de Justícia s'ha dirigit al ministeri instant-lo a emprendre mesures disciplinàries contra un secretari judicial per la seva actitud de menyspreu envers la llengua catalana. Aquest funcionari, Fernando Barrantes Fernández, és el secretari del jutjat social número 2 de Badajoz, i en un escrit recent que va enviar a un jutjat de Catalunya va referir-se al català com "una estranyíssima i curiosa llengua". La proposta de sanció es dirigeix al ministeri perquè el cos de secretaris judicials depèn d'aquest organisme. El motiu de la polèmica és un escrit rebut al jutjat social número 23 de Barcelona el 28 d'octubre passat procedent de Badajoz. El jutjat extremeny estava tramitant un cas que va requerir un peritatge a Barcelona. Un cop es va enllestir, el jutjat català va enviar al de Badajoz el resultat del treball del pèrit i una minuta elaborada per la direcció general de Relacions amb l'Administració de Justícia de la conselleria... Diari AVUI dilluns, 29 de novembre del 2004

La travessia del català a la UE

El govern exigirà l'ús del català a les empreses que contracti Els plecs de condicions dels contractes públics que faci a partir d'ara el govern exigiran l'ús del català. Això vol dir que per normativa s'assegurarà que tota compra o contractació de serveis que faci l'administració tindrà en compte que l'empresa privada faci servir el català i significarà, per exemple, que els productes de càtering destinats als hospitals i les presons hauran d'estar etiquetats en la llengua pròpia del país, però també que les empreses de seguretat privada que treballin per al govern hauran de tenir-la com a llengua vehicular habitual. El consell executiu de dimarts vinent aprovarà tot un seguit de mesures per fomentar l'ús del català per mitjà de la contractació pública i també en les subvencions i crèdits que atorguin, per exemple, l'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari... Diari AVUI dissabte, 27 de novembre del 2004

Valencià versus català

El TSJC reclama modificar la llei que posa traves a l'ús del català als registres La sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s'ha dirigit al ministeri de Justícia i l'ha instat a iniciar una reforma de l'actual legislació per donar plena validesa legal a l'ús de la llengua catalana en els assentaments als registres. El pronunciament del TSJC es produeix després que el Síndic de Greuges es dirigís a aquesta institució i s'interessés per la polèmica sorgida arran del cas del jutge de pau d'Arbúcies que va ser advertit per utilitzar el català en els assentaments, i arriba un mes després que el ministeri i la conselleria de Justícia signessin a Barcelona un protocol per modificar la normativa que regeix l'ús de les llengües en aquest tràmit judicial. La resolució -que tècnicament es dirigeix al Consell General del Poder Judicial perquè sigui aquest òrgan el que l'elevi al ministeri- demana que "deixi de ser defecte formal en els assentaments la utilització d'idiomes diferents al castellà quan aquells tinguin el caràcter de llengua oficial en la comunitat autònoma en la qual es trobi el registre corresponent"... Diari AVUI dijous, 25 de novembre del 2004

Subsidiarietat lingüística i funcions exclusives per al català

El responsable de Cultura Popular de la Generalitat pronuncia un dicurs públic íntegrament en castellà En el marc d'un acte celebrat el passat dia 5 de novembre a Badalona, el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ferran Bello, va usar únicament el castellà durant la seva intervenció. L'acte, organitzat per la Federació d'Associacions de Veïns de Badalona (FAVB), també va comptar amb els parlaments, aquesta vegada en català, del primer tinent d'alcalde, Eduard Tortajada, i l'alcaldessa de la ciutat, Maite Arqué. Davant aquest fet, Esquerra Republicana de Catalunya ( ERC ) ha mostrat el seva preocupació a Bello per la seva "nul·la sensibilitat envers la llengua catalana", alhora que l'ha encoratjat a "rectificar la seva actitud d'acord amb el càrrec i la representació institucional que ostenta" . e-noticies.com dimarts, 23 de novembre del 2004

La Moncloa reconeix que 'català' és l'únic nom científic de la llengua Els quatre textos amb traduccions de la Constitució europea que el govern central espanyol va entregar a la UE "corresponen a tres llengües: l'euskera, el gallec i la llengua que es coneix com a valencià a la Comunitat Valenciana, i que com a tal figura al seu Estatut d'Autonomia, i que es coneix amb la denominació de català a la comunitat científica i universitària". Aquestes van ser ahir les paraules de la vicepresidenta primera i portaveu de l'executiu central, María Teresa Fernández de la Vega. Li va tocar a ella sortir a atendre la demanda d'ERC en el sentit que fos un membre del govern espanyol, i amb rang no inferior al de ministre, qui sortís a reconèixer la unitat de la llengua catalana. En la roda de premsa posterior al consell de ministres d'ahir, De la Vega va manifestar que el reconeixement d'unitat lingüística que havia fet el dia abans el secretari general del Consell de la UE, Javier Solana, corona els "esforços" de la Moncloa d'obtenir el reconeixement europeu "de les llengües cooficials que parlen una quarta part dels ciutadans espanyols"... Diari AVUI dissabte, 20 de novembre del 2004

La vida en la frontera

L' All-Star de l'NBA, ara en català No fa ni un mes que l’NBA ha començat la temporada i ja es poden votar els jugadors que participaran en el proper All-Star. Com sempre, seran els aficionats d’arreu del món qui seleccionin els integrants dels equips de les dues conferències. Un any més, en Pau Gasol està entre els millors, així que ja pots votar per ell o per molts altres amb la novetat que ara ho pots fer... en català! Rus, xinès tradicional, xinès simplificat, koreà, croat o català. L’NBA ha inclòs la nostra llengua entre els 19 idiomes a través dels quals es poden seguir les instruccions per votar els millors jugadors. El sistema d’elecció és el tradicional (cal seleccionar cinc jugadors per conferència) tot i que els guards passen a ser bases; els forwards, alers; i els centers, pivots... lamalla.net dissabte, 20 d'novembre del 2004

Satisfacció arreu del país pel reconeixement de la unitat de la llengua a Europa La majoria de partits del Principat i valencians han acollit amb satisfacció el reconeixement per part de la Unió Europea de la unitat del català. Des de la Generalitat, el conseller en cap Josep Bargalló ho ha valorat positivament però ha dit que ara cal una ‘confirmació' del govern de Zapatero. De la mateixa manera, la diputada de CiU , Carme Laura Gil, ha afirmat que la Unió ‘ha fet el que calia' però que ‘la solució' l'ha de donar ‘el govern espanyol'. El portaveu parlamentari d'ERC, Joan Ridao, ha dit que ‘no és Solana ni la UE qui ha de resoldre la situació' i ha reclamat que el govern espanyol enviï el memoràndum a la UE on es reconegui que català i valencià ‘són una sola llengua'. Vilaweb dijous, 18 de novembre del 2004

La Unió Europea certifica la unitat de la llengua El Consell de la Unió Europea ha comunicat oficialment als vint-i-cinc governs europeus el dipòsit de les tres versions lingüístiques de la Constitució europea. La UE especifica també que les tres versions corresponen a les llengües cooficials de l'estat espanyol: l'èuscar, el gallec i la "llengua denominada valencià al País Valencià i català al Principat". D'aquesta manera es podria donar per tancada la polèmica sobre la unitat de la llengua, atès que en la comunicació oficial de la UE es fa pal·lès que el que es parla al país és una sola llengua que pot tenir denominacions diverses. La UE ja ho ha comunicat als governs en una nota del secretari del Consell, Javier Solana, en què s'informa del lliurament de les traduccions i del certificat que hi anava adjunt i on s'afirmava que dues de les versions presentades eren idèntiques. Cal recordar que la Generalitat de Catalunya va lliurar al president espanyol José Luís Rodríguez Zapatero una versió de la Constitució europea traduïda de manera idèntica a la que havia presentat la Generalitat Valenciana , amb la intenció de tancar la polèmica sobre la unitat del català. Vilaweb dijous, 18 de novembre del 2004
lamalla.net - La UE certifica que català i valencià són la mateixa llengua
avui.com - La Unió Europea certifica la unitat de la llengua catalana

Juristes per la Llengua demana al CGPJ que s'obligui els jutges a saber el català "Estimem que els jutges, com qualsevol altre funcionari públic, són servidors dels ciutadans, com és obvi. I és per això que el seu dret a expressar-se en la llengua que prefereixin ha de cedir forçosament davant del dret dels ciutadans a ser atesos en la seva llengua pròpia". Aquesta és la idea mare del document que l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia ha entregat al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) abans que el plenari d'aquest organisme aprovi avui un informe on, entre altres coses, s'afirma que obligar els jutges a conèixer el català va en contra de la Constitució Espanyola. L'informe del CGPJ s'ha elaborat per poscionar-se davant la proposició de llei del Parlament de Catalunya de reforma de la llei orgànica del Poder Judicial on es demana, entre altres coses, que als jutges que es destinin a Catalunya se'ls exigeixi com a requisit el coneixement del català. La iniciativa del Parlament ha estat presa en consideració pel Congrés de Diputats, que ara s'haurà de pronunciar sobre el fons... Diari AVUI dimecres, 17 de novembre del 2004

Més participació als cursos de català per a personal administratiu de l'Alguer  La setmana passada va començar a l'Alguer el segon curs de català per a personal administratiu del municipi sard . El curs, de dues hores setmanals, se centra en l'anàlisi del llenguatge administratiu traduït al català de l'Alguer i també en la promoció de les converses. Els cursos, impulsats pel municipi, es van posar en marxa el curs passat seguint una llei italiana que imposa un seguit de passos administratius per permetre als mambres d'una minoria lingüística la possibilitat de comunicar-se amb l'administració local en la llengua del territori. Com avança Alguer.it , tots els materials didàctics es penjaran a la web del municipi. Del curs, que enguany ha rebut més alumnat que al 2003, se n'encarreguen Pere Lluís Alvau i Luca Scala, coordinador del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori i autor de ' Català de l'Alguer: criteris de llengua escrita '. Vilaweb dimarts, 16 de novembre del 2004

Andorra signa un acord amb la UE que inclou la difusió del català La situació del català a Europa podria fer un salt endavant no només pel compromís del govern Zapatero de maniobrar perqué tingui més reconeixement, sinó també perquè avui Andorra signa amb la UE un acord històric de cooperació. Fins ara les relacions entre el Principat pirinenc i la UE es limitaven a un acord duaner signat el 1990, però el nou acord estableix la cooperació en els àmbits mediambiental, regional i cultural i avui es firmarà també un pacte fiscal. L'acord de cooperació, a què ha tingut accés l'AVUI, preveu emprendre accions comunes en l'àmbit de la comunicació, la informació i la cultura. Les accions podran consistir, entre d'altres, en la protecció, valorització i difusió de la llengua catalana, tal com especifica l'article tercer. És el primer cop que la UE preveu la possibilitat d'ajut específic al català. Aquest apartat diu que s'inspira en l'article 151 del Tractat europeu, que estableix que la UE contribuirà al creixement de les cultures dels Estats membres, dins el respecte de la diversitat nacional i regional i fomentarà la cooperació amb tercers països... Diari AVUI dilluns, 15de novembre del 2004

El PP obrirà una ofensiva al Congrés si el PSOE avala la unitat del català El PP estava, fins dimecres passat, molt satisfet per la forma en què el president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, havia fet les gestions per demanar el reconeixement de les llengües oficials a l'Estat a la Unió Europea incloent-hi, a més del català, l'euskera i el gallec, el valencià . Però els llums d'alerta s'han encès al grup parlamentari popular al Congrés i al govern valencià després que Zapatero es comprometés amb ERC, per via d'una reunió a la Moncloa amb Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós, a esmenar el seu "error" i fer una clara aposta per la unitat del català que s'hauria de concretar en els propers dies. Si això és així, el PP desplegarà una "ofensiva" legislativa i política a les Corts espanyoles. Fonts del PP van explicar a l'AVUI que, "en el cas que Zapatero compleixi el que han anunciat Carod i ERC", desplegaran "una bateria d'iniciatives" que aniria des de proposicions no de llei que demanarien de respectar "el que diu l'Estatut de la Comunitat Valenciana sobre l'oficialitat i el nom del valencià" a preguntes orals, si convé a càrrec de Mariano Rajoy, al mateix Zapateror... Diari AVUI diumenge, 14 de novembre del 2004

La carta lliurada per Zapatero a la UE ni nega ni afirma la unitat del català La Unió Europea no disposa de cap document que avali que les dues traduccions idèntiques de la Constitució europea al català en la modalitat pròpia del País Valencià estan redactades en la mateixa llengua. La carta que el president del espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va lliurar el 4 de novembre al secretari general del Consell de la UE, Javier Solana, juntament amb quatre traduccions del Tractat Constitucional, ni afirma ni qüestiona la unitat del català. En aquesta carta, a què ha tingut accès l'AVUI, el govern central sol·licita dipositar en els arxius del Consell "les traduccions oficials del Tractat Constitucional a les altres llengües oficials a Espanya diferents del castellà". Zapatero va lliurar les dues traduccions en la variant valenciana del català, entregades una per la Generalitat catalana i l'altra per la valenciana... Diari AVUI dissabte, 13 de novembre del 2004

I el català a Catalunya?

Nestlé es nega a etiquetar en català els seus productes La cap de relacions corporatives de Nestlé España ha assegurat a la Plataforma per la Llengua que Nestlé no preveu etiquetar els seus productes que ven als territoris de parla catalana en la llengua pròpia. Entre els motius principals d'aquesta negativa hi ha "els problemes que generaria un etiquetatge multilingüe", segons ha dit la dirigent de Nestlé a la Plataforma per la Llengua. Tampoc es preveuen canvis en els seus webs, que en cap cas s'ofereixen en llengua catalana. Aquesta notícia es produeix en el moment en què des de la Plataforma s'ha organitzat una exposició on es mostra que Nestlé té un etiquetatge multilingüe en països com Suïssa o a Bèlgica, i etiqueta arreu del món en d'altres idiomes oficials amb un nombre de parlants inferior al català. En canvi quan es compara amb la conducta empresarial d'aquí en matèria d'etiquetatge, no es produeix aquest mateix respecte a l'entorn social i cultural dels consumidors locals. Plataforma per la llengua dijous, 11 de novembre del 2004

Més enllà de la llengua

El projecte de nou Estatut estableix que conèixer el català sigui un deure El nou Estatut establirà el deure dels ciutadans de Catalunya de conèixer el català, igual que el castellà, segons el document sobre drets i deures que l'Institut d'Estudis Autonòmics (IEA) ha dut a la ponència.El document de l'IEA, al qual ha tingut accés l'AVUI, va ser presentat ahir pel director d'aquell organisme, Carles Viver Pi-Sunyer, als diputats de la ponència, en una reunió a porta tancada. Els textos de l'IEA són l'eix dels treballs dels partits, ja que es fonamenten en les propostes de reforma de l'Estatut presentades per CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA, amb una sòlida base jurídica que fins ara ha estat acceptada sempre per tots els grups. A l'establir el coneixement del català com un deure, l'idioma propi de Catalunya abandonarà la consideració que tenia en l'actual Estatut únicament com un dret. Això representava a la pràctica un greuge jurídic evident respecte al castellà, el coneixement del qual ja queda fixat com a deure a la Constitució del 1978... Diari AVUI dijous, 11 de novembre del 2004

Pla pilot a set municipis perquè els immigrants parlin el català Badalona, Banyoles, Lleida, Manlleu, Reus, Ulldecona i Vic són els set municipis catalans que participaran des d'aquest mes de novembre i fins al juny de l'any que ve en un pla pilot que pretén experimentar els millors mètodes per aconseguir que els immigrants que viuen a casa nostra coneguin i parlin el català. Amb la intenció que es pugui dissenyar un model aplicable a tot Catalunya, aquest pla pilot, que es basa en la coordinació de tots els estaments que treballen amb immigrants i l'augment dels recursos, pretén que els estrangers que vinguin al nostre país no només siguin rebuts en llengua catalana sinó que tinguin totes les opcions per aprendre-la i, cosa que és més important, per fer-la servir. El pla d'acolliment lingüístic pretén fer que el català estigui present en tots els punts d'acollida i en totes les activitats socials que organitzin els municipis implicats... Diari AVUI dimarts, 09 de novembre del 2004

El Poder Judicial veu inconstitucional obligar els jutges a conèixer el català La majoria conservadora del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) s'oposa frontalment a la possibilitat que els jutges que exerceixen a Catalunya hagin de conèixer obligatòriament el català en considerar que aquesta condició contradiu la Constitució espanyola. La comissió d'estudis del Consell va aprovar ahir un informe on mostra la seva oposició a una proposició de llei aprovada pel Parlament de Catalunya i presa en consideració pel Congrés de Diputats, on, entre altres coses, es demana que el coneixement de la llengua i el dret propi sigui un requisit perquè un jutge pugui obtenir plaça en un territori de l'Estat amb llengua oficial pròpia, i no només un mèrit com està considerat fins ara. Dels cinc integrants de la comissió, els tres vocals conservadors van votar a favor de l'informe i dels dos progressistes, un hi va votar en contra i l'altre es va abstenir... Diari AVUI divendres, 05 de novembre del 2004

La llengua, encara

Una comissió permanent d'experts avaluarà la situació del català Una comissió permanent de seguiment del català avaluarà a partir d'ara la situació de la llengua en cinc àrees estratègiques -cultura i educació, coneixement i ús, noves migracions, tecnologies de la informació i la comunicació, i metologia docent- amb l'objectiu de vetllar perquè el seu coneixement es tradueixi en un increment de l'ús en tots els àmbits. La comissió, impulsada pels departaments de Presidència, Educació i Universitats, el Consorci per a la Normalització Lingüística i la Universitat de Vic (UV), constarà d'una comissió executiva integrada per representants d'aquestes institucions i una comissió assessora formada per 14 experts dels Països Catalans "significats en la matèria", segons va explicar Teresa Punsí, de la Facultat d'Educació de la UV i membre de la comissió executiva... Diari AVUI dijous, 04 de novembre del 2004

Un gabinet jurídic lluitarà a la Franja contra la discriminació del català La Institució Cultural de la Franja de Ponent ha posat en marxa un gabinet jurídic per defensar els catalanoparlants d'aquest territori davant de possibles casos de discriminació. L'organització, que agrupa diferents col·lectius i persones que defensen la llengua catalana i la cultura dels Països Catalans, va acordar crear aquest servei davant dels nombrosos casos de discriminació que s'han registrat recentment i per la indefensió en què es troben el catalanoparlants de les comarques aragoneses del Matarranya, el Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça. Aquest gabinet jurídic estudiarà casos com el dels pares de Fraga que no van ser atesos a urgències del CAP del poble per ser catalanoparlants i el d'una professora alacantina que ha estat denunciada a Benavarri perquè parlava en català amb alumnes de parla catalana, o bé actuarà contra professors d'escoles de la Franja que recomanen als pares que parlin als seus fills en castellà donant a entendre que serà millor per a la seva educació, al marge de no fer ni una classe en català... Diari AVUI dimarts, 02 de novembre del 2004

L'Institut demanarà reflexió i mesures

Un grup d'entitats proposa que saber català sigui un deure igual que passa amb el castellà El denominat Observatori de la Llengua Catalana ha proposat que el nou Estatut estableixi el deure de saber català amb l'objectiu d'equiparar la llengua pròpia de Catalunya en aquest aspecte a l'idioma castellà. Actualment la Constitució preveu el deure de conèixer el castellà, però en canvi el text estatutari només fixa el dret d'utilitzar el català, amb la qual cosa estableix un evident greuge comparatiu entre els dos idiomes per més que aquest segon sigui l'únic considerat propi del nostre país. L'Observatori de la Llengua està format per entitats culturals de prestigi com Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear, el CIEMEN i el Centre Unesco de Catalunya, entre moltes d'altres, i ha llançat la iniciativa coincidint amb un estudi de l'Institut d'Estudis Catalans que alerta de l'important perill en què es troba l'ús social del català. L'Institut d'Estudis Catalans es limita a donar suport a l'Observatori, igual com fa el consell dels col·legis d'advocats de Catalunya... Diari AVUI diumenge, 31 d'octubre del 2004

El CAC alerta que les noves TV estatals són una amenaça per al català El president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), Francesc Codina, va alertar ahir del perill que pot suposar per al català i la indústria audiovisual catalana la concessió de dues noves televisions privades d'àmbit estatal en obert que el govern de Rodríguez Zapatero estudia atorgar pròximament. Durant la seva compareixença a la comissió de control del Parlament de Catalunya, Codina, que va recordar que l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha alertat de la situació "summament greu" del català, va assegurar que en l'actualitat a Catalunya es rep un 70 per cent d'impactes en llengua castellana. Una "gran" desproporció que, segons ell, s'incrementaria encara més amb l'existència d'un o dos canals de televisió. El president del CAC també va remarcar que una nova televisió amb seu a Madrid comportaria "un altre problema" per a la indústria audiovisual del país... Diari AVUI dissabte, 30 d'octubre del 2004

L'Euroconstitució tindrà traducció única per a catalans i valencians La Constitució europea tindrà una única versió per a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i, juntament amb les traduccions al basc i al gallec, serà portada personalment pel president del govern espanyol al Consell Europeu, segons va anunciar ahir José Luis Rodríguez Zapatero a Roma. El president del govern central va explicar que ja s'han fet les traduccions dels textos de la Constitució europea a les llengües cooficials de l'Estat espanyol i que ell lliurarà personalment les tres versions que s'han fet a la secretaria general del Consell Europeu. Rodríguez Zapatero va justificar la versió única pel fet que els documents aportats pels governs català i valencià eren idèntics, raó per la qual va donar per fetes les traduccions a totes les llengües cooficials. "Aquest és un tema resolt en relació amb la polèmica que van tenir", va assegurar el mandatari socialista en referència a la polèmica suscitada per la traducció de la Constitució europea i a les preteses diferències existents entre català i valencià... Diari AVUI dissabte, 30 d'octubre del 2004

L'IEC denuncia la inferioritat del català al propi territori El document presentat pel president de l'Institut, Josep Laporte, i el president de la Secció Filològica, Joan Martí Castell, és fruit d'un any i tres mesos de reflexió interna dels acadèmics i va ser aprovat per unanimitat pel plenari de la institució dijous passat. La comissió que l'ha elaborat estava integrada per Salvador Giner, Josep Massot, Jordi Sans Sabrafen, Joaquim Agulló, Francesc Vallverdú i Pere-Lluís Font, en representació de les diferents seccions de l'IEC. En cinc capítols i deu pàgines, la declaració, titulada L'ús social de la llengua catalana , fa un balanç històric centrat en el segle XX, assegura que el català es troba en un estat "summament greu" -com va avançar l'AVUI-, detalla les insuficiències i reptes del moment actual, remarca l'amenaça de l'hàbit del pas al castellà entre els catalanoparlants, descriu els riscos i oportunitats i, finalment, insta governs i societat civil a actuar. El text insisteix en el concepte "d'oficialitat condicional" poc efectiva i en la idea que el català sempre juga en camp contrari, fins i tot a casa, al seu propi territori. Per això aventura un futur galdós si no es produeix un canvi de rumb en els hàbits lingüístics i en la presència i el prestigi social de l'idioma... Diari AVUI dijous, 28 d'octubre del 2004

L'IEC afirma que la situació del català és "summament greu" L'IEC va aprovar dijous, en el seu ple general, una declaració sobre el present i el futur de l'idioma fruit d'una àmplia reflexió al voltant dels problemes que l'envolten. El president de l'Institut, Josep Laporte, el vicepresident Salvador Giner -que ha coordinat la redacció del document- i el president de la Secció Filològica, Joan Martí, explicaran la setmana entrant els detalls d'aquest posicionament públic de l'Institut, màxima autoritat en qüestions de llengua. Propostes concretes La declaració, que apareix en el context del debat sobre el català a Europa, aborda qüestions diverses i posa sobre la taula una bateria de propostes adreçades als actors socials perquè es posicionin davant els nous desafiaments que hi ha en joc respecte a l'ús del català... Diari AVUI dissabte, 23 d'octubre del 2004

Un protocol assegura que es pugui usar el català al Registre Civil El conseller de Justícia, Josep Maria Vallès, i el ministre de Justícia, Juan Fernando López Aguilar, van firmar ahir un protocol que assegura als cituadans de Catalunya l'ús de la llengua catalana en tots els documents del Registre Civil. El protocol, que explicita la clara voluntat de reformar l'actual normativa que regeix el Registre Civil, servirà perquè cap jutge es pugui negar a la utilització del català si aquesta és la voluntat de l'usuari. El text firmat ahir també comporta la plena informatització d'aquest servei públic, procés que és de gran importància sobretot per al Registre Únic de Barcelona, i obrirà les portes a la possibilitat que els ciutadans puguin obtenir certificacions dels registres civils per via telemàtica. Gràcies al document consensuat per la Generalitat i el ministeri de Justícia, que reconeix la cooficialitat de les llengües catalana i castellana, el català es podrà utilitzar al Registre Civil sense haver d'esperar a la reforma de la llei i del reglament del Registre Civil, que daten respectivament del 1957 i 1958... Diari AVUI dissabte, 23 d'octubre del 2004

Siguem educats, parlem català

Comissats els ordinadors d'un nen que demanava etiquetatge en català Un adolescent de 14 anys, veí de Lloret de Mar, està sent investigat per l'Audiència Nacional per suposades amenaces terroristes amb l'única imputació coneguda de "subvertir la pau constitucional" per haver enviat uns e-mails a tres grans empreses espanyoles demanant que etiquetessin els seus productes en català. El nen signava els seus correus electrònics com "l'Exèrcit del Fènix" -idea que va treure del llibre de Harry Potter- i advertia als seus destinataris que els bombardejaria amb correus electrònics si, a partir de l'1 d'octubre, les empreses no usaven la llengua pròpia de Catalunya en els seus productes comercials i a les seves pàgines web. Segons l'advocat de la família, Emilio Colmenero, que demana l'arxivament del cas, les diligències encara segueixen obertes. Actualment el jutjat central número 4 de l'Audiència Nacional ha tramès el cas a la Fiscalia de Menors per donar-li número de procediment... Diari AVUI dimecres, 20 d'octubre del 2004

La justícia haurà d'informar del dret de fer servir el català En totes les dependèncials judicials de Catalunya es penjarà en breu la Carta de Drets Lingüístics dels ciutadans i ciutadanes en l'àmbit de la justícia per tal d'informar tots els operadors jurídics del dret i l'obligació que tenen d'expressar-se en català. Aquesta carta es va fer pública ahir, juntament amb les conclusions de les jornades El català a la justícia , que es van celebrar a Barcelona i que han estat organitzades per l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia. El departament de Justícia ha assumit aquesta carta i s'ha compromès a difondre-la en tots els àmbits judicials del país. En el preàmbul de la carta és recorda que el dret a fer servir la llengua pròpia en la vida pública i privada és "un dret bàsic i imprescriptible", i es detalla tota la jurisprudència nacional i internacional que avala aquesta opció... Diari AVUI diumenge, 17 d'octubre del 2004

L'Interuniversitari signa a Alacant un conveni amb el IEC sobre la unitat de la llengua  L'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana ( IIFV ) signa avui un conveni de col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans ( IEC ) sobre la unitat de la llengua. L'Interuniversitari, del qual formen part la Universitat d'Alacant, la Universitat de València i la Jaume I, referma així l'entesa amb el IEC, contràriament a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ( AVL ), que hi té unes relacions tenses. El conveni, que se signa a la Universitat de d'Alacant, proclama el ple reconeixement de la unitat del català i la voluntat de contribuir a preservar-la. La signatura de l'acord arriba en un moment marcat per la polèmica sobre l'oficialitat del català i el 'valencià' a la Unió Europea, desencadenada pel ministre d'Afers Estrangers espanyol. Tant el IEC com l'AVL tenen convenis independents amb les universitats del País Valencià, però no ha estat fins avui que l'IIFV ha signat un conveni oficial de col·laboració amb la institució normativa de la llengua general (la de l'AVL sols té un abast regionalista). La signatura s'inscriu en unes jornades de la Universitat d'Alacant, que començaran a la vesprada amb una sessió sobre 'Els models de llengua al País Valencià'. Vilaweb divendres, 15 d'octubre del 2004

Notaris i llengua catalana

L'ex-diputada kurda Leyla Zana parla en català al Parlament europeu en rebre el premi Sakhàrov L'ex-diputada kurda Leyla Zana, guanyadora del premi Sakhàrov a la llibertat de pensament, s'ha adreçat en català al Parlament europeu, en rebre el guardó, que no va poder recollir l'any 1995 perquè estava empresonada. Zana s'ha adreçat en part en català i ha recordat que va ser empresonada 'per traició i incitació contra la unitat de la pàtria' a causa d'una intervenció en kurd al Parlament turc. Zana, que també ha parlat en kurd, turc i espanyol, ha dit que va ser la primera dona kurda diputada al parlament turc i que va prometre en kurd 'lluitar perquè els kurds i els turcs puguin viure junts en un marc democràtic'. Un tribunal d'Ankara va condemnar-la, junt amb altres activistes kurds, a quinze anys de presó, dels quals n'ha complert deu (va sortir-ne el juny passat). Vilaweb dijous, 14 d'octubre del 2004

La unitat de la llengua

Partits, sindicats i associacions valencianes duran als tribunals les il·legalitats lingüístiques Tots els partits polítics d'esquerres i nacionalistes, els sindicats i les associacions cíviques signants del Compromís pel valencià -un document que recull 50 mesures per a la normalització efectiva de la llengua- van assegurar ahir que passaran al "nivell de l'exigència" en la seva lluita a favor de l'ús social del valencià. Així, duran a terme, entre altres mesures, accions judicials contra els incompliments legals en aquesta qüestió. Les entitats, convocades per Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua (FEV), van presentar en roda de premsa, amb motiu de la celebració avui de la diada del País Valencià, el manifest Davant el 9 d'Octubre: més fets per la llengua, reafirmem el compromís pel valencià , en el qual es denuncia la "pèrdua de l'ús real del valencià" i es reclama que aquesta "siga la llengua d'integració i cohesió social"... - Diari AVUI dissabte, 09 d'octubre del 2004

PP i PSOE es mostren contraris a l'ús del català, l'euskera i el gallec al Congrés Populars i socialistes van expressar ahir la seva posició contrària a poder emprar les llengües cooficials -català, euskera i gallec- al Congrés de Diputats. Així ho van comunicar als portaveus de CiU, ERC, PNB, Esquerra Verda, CC i grup mixt en la reunió de la comissió del reglament que havia d'avaluar de forma monogràfica una hipotètica reforma pel futur ús de les llengües cooficials a la cambra baixa. Fonts parlamentàries van afirmar que el PP va expressar el seu frontal rebuig a la proposta aportada per les sis formacions, tot assegurant que el dret que reclamen aquests diputats és "inconstitucional". El PSOE, en canvi, semblava partidari d'ajornar el debat i insistia que la viabilitat de la proposta resultava "molt dífícil", si no impossible. Els socialistes reiteraven, en tot cas, el conegut objectiu del govern central de centralitzar l'ús de les llengües cooficials al Senat... - Diari AVUI dimarts, 05 d'octubre del 2004

La UE considera el català un "reduït grup lingüístic" La futura comissària de relacions institucionals i estratègia de comunicació, Margot Wallström, va qualificar ahir de “reduïts grups lingüístics” les llengües que, com el català, no són oficials a la Unió Europea. L'alt càrrec va fer aquestes declaracions, durant l'habitual compareixença dels futurs comissaris al Parlament Europeu, a preguntes de l'eurodiputat de CiU Ignasi Guardans. Wallström també va afegir que “ara com ara hem arribat al límit” pel que fa a l'ampliació del nombre de llengües, tot i que va admetre que “són els governs els que tenen la responsabilitat en aquesta matèria”. e-noticies.com dimarts, 1 d'octubre del 2004

Mig miler d'alumnes estudien català en 17 països L’Institut Ramon Llull (IRL) ha atorgat certificats de català a 531 persones de les 621 presentades a les proves per a l’obtenció dels certificats de llengua catalana convocades per l’Institut Ramon Llull fora del domini lingüístic, la qual cosa suposa un percentatge d’aprovats del 85%. Els exàmens s’han celebrat a 47 ciutats de 17 països els passats dies 15 i 29 de maig, i 5 i 12 de juny, segons els nivells i coincidint amb les dates dels convocats per la Generalitat de Catalunya. La xifra de presentats representa un increment de 81 persones amb relació al total de l’any passat, en què, per primera vegada, les proves van ser convocades i gestionades per l’IRL. En aquella ocasió, el Llull va efectuar exàmens de català a 39 ciutats de 16 països, amb 459 persones aprovades de les 540 que es van presentar als exàmens. e-noticies.com dimarts, 1 d'octubre del 2004

Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear s'oposen diferenciar el català i el valencià Davant la posició del Govern espanyol de demanar a la Unió Europea l'oficialitat del català i el valencià com si fossin dues llengües diferents, la Federació Llull, constituïda per Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear ha escrit una carta dirigida al president del Govern espanyol, Sr. Rodríguez Zapatero per demanar al Govern espanyol i al Govern valencià que en comptes de dividir el català al·legant arguments insostenibles d'onomàstica i legalitat, es limitin a aplicar la doctrina constitucional amb respecte. En la mateixa carta, que també es farà arribar al ministre d'afers exteriors, Sr. Moratinos i al president de la Generalitat, el Sr. Pasqual Maragall, la Federació Llull demana també que no s'atïen polèmiques estèrils i menys encara enfrontaments socials, que només perjudiquen l'ús de la llengua. Així mateix, se sol·licita al Govern espanyol i al Govern valencià que apareixen com a escrupolosament respectuosos amb l'idioma que diuen defensar, que ho facin de l'única manera creïble: començant per ells mateixos, simplement usant-lo amb normalitat. Òmnium Cultural dimarts, 28 de setembre del 2004

Les llengües ibèriques en els llibres de text espanyols

La demarcació del 'Baix Aragó-Casp' declara el català cooficial en el seu fragment del Matarranya Segons informa l'Heraldo de Aragón en una petita part de la comarca del Matarranya el català serà cooficial. Es tracta en concret dels pobles de la comarca administrativa aragonesa Baix Aragó-Casp integrada per les catalanes Faió, Favara de Matarranya, Nonasp i Maella i les castellanes Casp i Chiprana. Segons el diari esmentat a partir d'ara els documents i publicacions "podran estar escrits en català i castellà" gràcies a que el ple d'aquesta nova mena de comarca administrativa, en la seua primera sessió del curs -del passat divendres- va aprovar la cooficialitat de les dues llengues en tot el seu territori. - franjadeponent.net dimarts, 28 de setembre del 2004

El Govern valencià aprova un llibre que nega la unitat del català La conselleria d’Educació de la Generalitat manté entre els llibres aptes per a primer de batxillerat una obra que sosté que “al igual que el catalán y el gallego, el valenciano es una lengua procedente del latín que gozó de una gran vitalidad durante la Edad media”. Aquest llibre, Bachillerato 1. Materia Común: Lengua y Literatura, ha estat editat per l'Editorial Bruño i també s’utilitza a Andalusia, Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, País Valencià, Extremadura, Galícia, La Rioja, Madrid, Melilla, Múrcia, Navarra i Euskadi. Aquest fet va ser denunciat ahir per Joan-Carles Martí, un articulista del diari Avui. - e-noticies.com dimarts, 28 de setembre del 2004

Ikea edita el seu catàleg en 24 llengües, però no en català La Plataforma per la Llengua ha denunciat públicament que IKEA no ha editat en català el seu conegut catàleg, sinó que tan sols ho ha fet en castellà. Aquest col·lectiu posa de manifest que malgrat les nombroses vendes que obté a Catalunya i el fet que Ikea va obrir l’any passat una nova botiga a l’Hospitalet de Llobregat, ni el web general d’Ikea-España ni el catàleg per a la temporada 2004-2005 són en català, malgrat que aquesta publicació, una de les que té més tiratge al món, s’edita en 24 idiomes, alguns amb menys parlants que el català, com l’islandès. El col·lectiu recorda que IKEA incompleix la legislació actual, ja que els documents d’ofertes de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han de ser redactats, almenys, en català. - e-noticies.com dimecres, 22 de setembre del 2004

El govern crea una línia d'ajuts per produir videojocs en català El govern crearà una línia d'ajuts destinada a la producció de videojocs en català. El director de Planificació Lingüística, Miquel Pueyo, va explicar ahir a Lleida que coincidint amb la temporada de Nadal començaran una campanya adreçada als adolescents i amb l'objectiu de potenciar l'ús del català en els mitjans audiovisuals. Pueyo va explicar que els joves, usuaris de DVD i vídeo, especialment pel que fa als videojocs, són els grans consumidors d'aquests productes, en què representen una despesa equivalent a la dels espectadors de cinema, per la qual cosa des de la secretaria de Política Lingüística es vol entrar en aquest mercat i afavorir que també hi hagi productes en llengua catalana i que els adolescents els comprin. L'objectiu, segons Pueyo, seria que els ajuts a la producció facilitessin que a mig termini hi hagués al mercat tres o quatre videojocs en català... - Diari AVUI dimarts, 21 de setembre del 2004

La Comunitat dels Pirineus reclama l'oficialitat del català i el basc a la UE La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) va reclamar ahir a la Unió Europea (UE) l'oficialitat del català i l'euskera, així com de totes les llengües que es parlen a les dues vessants de la serralada i que ja estan reconegudes a les Constitucions dels Estats respectius. Així queda reflectit a la declaració comuna signada a la Seu d'Urgell pels presidents de Catalunya, Euskadi, Aragó i Navarra, per part espanyola, i d'Aquitània, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, per la part francesa. Pasqual Maragall va afirmar que "l'oficialitat és molt important". Sobre la polèmica generada per la petició del ministre d'Exteriors, Ángel Moratinos, de reclamar també l'oficialitat del valencià a les institucions de la UE, es va limitar a apuntar que "català/valencià o català a seques no és exactament el mateix, però com si ho fos", avalant així la possibilitat que es plantegi la denominació català/valencià per intentar desfer l'embolic... - Diari AVUI dissabte, 18 de setembre del 2004

Neguen un empadronament a València perquè té el nom del carrer en valencià L'associació La Boatella de València ha denunciat l'alcaldessa del municipi, Rita Barberá, al Tribunal Superior de Justícia davant la negativa del consistori a empadronar uns residents perquè en el contracte de lloguer que van presentar per fer-ho el nom del carrer on anaven a viure figurava en valencià. Encara que a la via hi ha ubicades fins a una dotzena de plaques, instal·lades pel mateix consistori, amb el nom en valencià de carrer de Dalt, que és com es coneix popularment aquest carrer del centre històric, els funcionaris municipals es van negar a concedir el padró adduint que aquest carrer no existia als registres municipals. Tant des de les dependències de l'Ajuntament com des de la junta de districte van obligar els afectats, Ane Carlotte, dissenyadora parisenca, i Neil Carl, arquitecte canadenc, a modificar amb el seu arrendador el contracte de lloguer i a canviar el nom de carrer de Dalt per la versió castellana de Calle Alta, topònim que ningú utilitza... - Diari AVUI divendres, 17 de setembre del 2004

Els catalans, ni en alemany

Accions contra l'ambulatori de Fraga que va negar l'atenció en català El matrimoni de Fraga que dilluns passat no va ser atès al servei d'urgències de l'ambulatori de Fraga perquè parlaven en català formalitzarà avui una queixa davant els responsables del centre sanitari i també del de Barbastre, que és de qui depèn. La parella també prepara per als pròxims dies una remesa de cartes en què faran constar el malestar i el tracte vexatori que van rebre i en què lamentaran que "hi hagi metges que prioritzin els prejudicis i la seva ideologia a la seva ètica professional", segons va anunciar Joaquim Gibert, l'afectat per l'incident. Les cartes s'enviaran a les principals autoritats de Fraga, els governs d'Aragó i l'Estat espanyol -inclòs el president Rodríguez Zapatero- i als Defensors del Poble aragonès i estatal. A més, la parella agreujada estudiarà amb un advocat la viabilitat de tirar endavant una denúncia per possible negligència dels metges que no van atendre el nadó de la parella, que patia una lesió a l'ull, perquè no entenien el català... - Diari AVUI divendres, 17 de setembre del 2004

La Franja de Ponent es mou

Neguen assistència mèdica a un bebè perquè els seus pares parlaven en català Indignació en el si d'una família de Fraga (el Baix Cinca) que ha denunciat que el seu bebè no va ser atès en l'ambulatori de la localitat ja que els metges d'urgències van assegurar que no entenien el català. Van derivar el xicot a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida perquè el curessin. La família afectada denuncia el mal tracte rebut pels doctors del CAP i expliquen que no és la primera vegada que els passa una situació semblant en aquest centre. Estudien portar el cas davant d'un advocat Un bebè de la Franja es va fer una lesió en un ull i els seus pares el van portar a l'ambulatori de Fraga. La seva sorpresa va arribar quan es van dirigir als metges del centre en català i aquests van respondre que no els entenien. Els familiars del nen no van voler canviar d'idioma i, aleshores, els doctors van decidir derivar el noi a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida on els van atendre sense problemes. Els denunciants asseguren que els doctors "ni es van mirar el nen" i reiteren que els van exigir que "parlessin en castellà"... lamalla.net dimecres, 15 de setembre del 2004

Moratinos insta la UE a reconèixer per separat el català i el valencià El ministre d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, va dirigir-se ahir per carta a diversos dirigents de la UE expressant el "desig" de l'executiu espanyol que el català, el valencià, l'euskera i el gallec siguin reconegudes com a llengües oficials a Europa. Davant la premsa, però, va matisar que el govern de Madrid "encara no ha formalitzat cap proposta" i que encara no ha decidit si demanarà l'oficialitat per a les que denomina com a "llengües oficials a Espanya". Demanar-ne l'oficialitat, al mateix nivell que el castellà, "és una de les possibilitats", va apuntar el ministre. Ni Moratinos ni cap membre del govern espanyol, però, van aclarir quan es presentarà la proposta i quina en serà l'ambició. Un alt càrrec afirma que "no podem demanar barbaritats". Fonts del ministeri precisen que, si Madrid diferencia el valencià del català, és perquè està reconegut implícitament a la Constitució espanyola, que es remet a les llengües dels Estatuts d'autonomia. Per això, sosté, "no pot haver-hi discriminació entre llengües oficials"... - Diari AVUI dimarts, 14 de setembre del 2004
- També a Diari de Balears - Madrid vol que totes les llengües de l'Estat siguin oficials a la UE

Consum té oberts 86 expedients per incomplir la llei del català Des de la plena entrada en vigor de la llei de política lingüística, el gener del 2003, els ciutadans han presentat 445 denúncies contra establiments i empreses per presumpte incompliment de la norma, els quals han desembocat en 86 expedients sancionadors. Fins ara nou d'aquests expedients oberts pel departament de Comerç, Turisme i Consum s'han resolt amb sanció econòmica. La darrera d'aquestes multes i la que suposa un import més elevat ha estat la imposada a Correus per un valor de 30.000 euros, tal com va avançar ahir aquest diari. L'import total de les sancions imposades per la subdirecció general de Consum suma 43.216 euros en concepte d'infraccions lleus i greus. El conseller de Comerç, Turisme i Consum, Pere Esteve, va explicar ahir que en tots els casos oberts el departament ha actuat a partir de les denúncies presentades pels ciutadans i que, en cap cas, s'ha dut a terme una acció inspectora específica per comprovar el compliment de la llei del català en empreses i estaliments. Segons Esteve, les sancions imposades són "conseqüència de les primeres denúncies que es van presentar fa un any i mig"... - Diari AVUI dimarts, 14 de setembre del 2004

El Congrés Mundial de Penyes Barcelonistes ja parla català Després d'anys i panys de lluita per part de l'associació "Amics de la Llengua Catalana", per fi s'ha aconseguit que el Congrés Mundial de Penyes Barcelonistes que se celebra cada any a Catalunya s'hagi fet en català amb traducció simultània a l'espanyol i a l'anglès. En efecte, el president del Barça, Joan Laporta, ha fet el seu discurs en català a Sant Adrià del Besòs amb unes paraules de cortesia en castellà. S'ha fet la traducció al castellà per a les penyes espanyoles i a l'anglès per a les penyes de fora de l'Estat, que cada cop n'hi ha més. Amb l'anterior junta havia estat del tot impossible. Tot es feia en castellà "per respecte a les penyes de la resta de l'Estat". Era vergonyós veure parlar en castellà a persones catalanes de la vida que a més, si se'ls escapava alguna expressió en català, eren escridassades per alguns assistents espanyols. L'any passat Laporta, en el Congrés de Granollers, va parlar majoritàriament en català sense traducció simultània. Això li va proporcionar un munt de crítiques, sobretot des dels diaris en espanyol editats a Catalunya... tribunacatalana.org dimarts, 14 de setembre del 2004

Multa a Correus per vulnerar la llei de política lingüística El departament de Comerç, Turisme i Consum ha imposat una sanció de 30.000 euros a l'empresa Sociedad Estatal Correos y Telégrafos S.A. per incompliment de la llei de política lingüística del 1998. L'expedient es va obrir arran de les denúncies presentades per una vintena de ciutadans que van considerar que l'absència del català en rètols i documents a diverses oficines de Correus vulnerava els seus drets lingüístics. La multa arriba un cop constatat que, malgrat els requeriments fets a l'empresa, les oficines continuaven sense disposar de tots els elements de senyalització, cartells informatius i documents redactats, almenys, en català, tal com estableix la normativa. L'import de la multa a Correus és, amb diferència, el més elevat des que el govern va començar a sancionar empreses i establiments comercials per incompliment de la llei de política lingüística. De fet, segons ha pogut saber aquest diari, des que el gener de 2003 va finalitzar el període de moratòria de cinc anys previst a la llei, s'han imposat gairebé una desena de sancions per aquest concepte, però la majoria han estat lleus, amb imports màxims de 3.000 euros... - Diari AVUI dilluns, 13 de setembre del 2004

Demanar justícia en català

Tele 5 diu que Carod és un "paleto" per parlar en català El presentador del programa Aquí hay tomate de Tele 5, Jorge Javier Vázquez, va titllar dimecres passat en antena de "paleto” el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira. El presentador va fer aquest comentari en directe després que l'espai passés unes declaracions de Carod-Rovira sobre el reportatge de les ministres socialistes a la revista Vogue enregistrades durant la Passarel·la Gaudí. La periodista va preguntar en castellà i Carod, que va començar a respondre en aquesta llengua, va canviar de seguida al català, fet que va obligar la cadena a posar subtítols en castellà. Després de l'emissió del vídeo, el presentador va dir “Carod, no se puede ser tan paleto. Chico, si es que después todos tenemos que soportar la imagen de los catalanes esa tan terrible. Hombre, por favor", com recull la imatge. - e-noticies.com divendres, 10 de setembre del 2004

Un jove mallorquí, condemnat per parlar català a la guàrdia civil  El PSM ha reclamat al Consell de Mallorca i al govern balear que recorrin contra la sentència imposada a un jove mallorquí per parlar en català. El portaveu del partit, Antoni Alorda, ha dit que 'és un despropòsit' i que 'la situació no pot quedar així'. També ha declarat que la guàrdia civil hauria de demanar disculpes a aquest ciutadà 'per imposar-li que parlés castellà'. El jove ha estat condemnat a pagar quaranta euros per parlar en català a dos agents de la guàrdia civil a la localitat de Sineu, el dia 3 d'agost passat. Segons informen els Joves de Mallorca per la Llengua , els dos guàrdies civils van detenir Jaume Coll per una infracció de trànsit i van negar-se a entendre'l perquè s'hi va adreçar en català. Poc després el van denunciar davant el jutjat per injúries, amb l'argument que Coll va mantenir una actitud de 'descortesia, un to de veu elevat' i va senyalar els guàrdies amb el dit'. En el judici tampoc li se li va permetre parlar català i finalment es va emetre la sentència que el condemnava a pagar una multa de quaranta euros. Vilaweb divendres, 08 de setembre del 2004

El TNC estrena en castellà, però cap clàssic català El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) té previst en la temporada 2004-2005 estrenar Fuente Ovejuna , el clàssic de Lope de Vega, entre el 12 d'abril i el 12 de juny. El TNC, tanmateix, no estrenarà cap clàssic català llevat de la reposició de Mar i Cel , el musical de Dagoll Dagom a partir de l'obra d'Àngel Guimerà i amb text de Xavier Bru de Sala. Altres obres són La Ventafocs , de Josep Maria Benet i Jornet; i Forasters , de Sergi Belbel, segons va explicar ahir el director, Domènec Reixach. El TNC va representar l'any passat dos clàssics: Maria Rosa , d'Àngel Guimerà –del 25 de març al 16 de maig–, i Un ram de mar , sobre l'univers literari de Joaquim Ruyra, del 9 a l'11 de gener. - e-noticies.com dilluns, 06 de setembre del 2004

El Correllengua arrenca i reclama l'oficialitat del català a Europa Organyà va ser escenari ahir del tret de sortida del Correllengua que enguany, i sota el lema Som un sol poble i parlem català , reivindica l'oficialitat del català a Europa. Durant dos mesos la flama de la llengua recorrerà els Països Catalans amb l'objectiu de fomentar l'ús social del català i en favor de la unitat de la llengua. L'encesa de la flama de la llengua va tenir lloc a Organyà coincidint amb el vuitè centenari de les Homilies d'Organyà, els primers textos en llengua catalana, i finalitzarà el 7 de novembre, aniversari del Tractat del Prineus, a Perpinyà. El Correllengua, impulsat per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), compta amb el suport d'Acció Cultural del País Valencià. Durant l'acte celebrat ahir es va fer lectura del manifest del Correllengua, que exigeix, "sense matisos ni renúncies" el ple reconeixement de l'oficialitat del català a Europa. El document també destaca que cal reforçar l'ús social de la llengua "amenaçat constantment per les forces assimilacionistes dels Estats francès i espanyol i per l'embranzida d'un cosmopolitisme disfressat de modernitat i multiculturalitat que pretén imposar-nos una visió aliena del món"... - Diari AVUI diumenge, 05 de setembre del 2004

La TV de l'Alguer malda per trobar professionals de parla catalana La primera televisió de l'Alguer que ofereix la meitat de la programació en llengua pròpia, Catalan TV, ha hagut de retardar l'inici dels informatius en català perquè encara no ha trobat ningú amb prou aptituds lingüístiques i professionals per presentar-los. En canvi, no ha tingut problemes per triar un periodista que s'encarregui de l'informatiu en italià, que començarà aquest mateix mes. Tot un símptoma que la tasca no serà fàcil, perquè la situació del català a l'Alguer és delicada. El director de la nova emissora, Domenico Giorico, explica que potser hauran d'esperar-se unes setmanes abans d'emetre el telenotícies en català. "A Sassari hi ha una universitat en català i també hi ha bons alumnes a les escoles de català de l'Alguer, per això estem convençuts que trobarem la persona adequada. Però no volem fer les coses amb pressa i acabar equivocant-nos"... - Diari AVUI diumenge, 01 de setembre del 2004

Moció en defensa del matrimoni d'Agullent discriminat per la Conselleria de Benestar Social per ser valencianoparlant > ERPV exigeix la dimissió del conseller Rafael Blasco i reclama mesures disciplinàries contra el funcionari que va redactar l'informe> La moció també serà presentada a Sueca, Xàtiva i d'altres ajuntaments valencians El regidor d' ERPV a l'ajuntament de Barxeta , Lluís Seguí, ha presentat en el registre de l'ajuntament una moció 'Contra l'administració de la Generalitat Valenciana per denigrar i vulnerar els drets dels valencianoparlants' perquè sigui inclosa en l'ordre del dia del proper plenari municipal. Amb aquesta moció ERPV pretén recolzar el matrimoni d'Agullent que va patir una greu discriminació per part de la Conselleria de Benestar Social . A més, la moció presentada pel partit independentista reclama a la Generalitat que comenci un expedient disciplinari contra la persona que va redactar l'informe discriminatori i la dimissió de l'actual conseller de Territori i Habitatge , Rafael Blasco, que va ser qui donar el vist-i-plau a aquell informe quan ocupava la cartera de Benestar Social. Vilaweb divendres, 31 d'agost del 2004

Creixen un 50% les queixes i les consultes sobre l'ús del català Les consultes i queixes relacionades amb la normativa legal sobre la llengua catalana van créixer més d'un 50 per cent entre els anys 2002 i 2003. Mentre que el 2002 el servei d'atenció de consultes i queixes de la llavors direcció general de Política Lingüística va rebre 505 instàncies, l'any passat van créixer fins a 783. Coincideix que en tots dos exercicis la majoria -dues de cada tres- es refereixen a l'àmbit privat i empresarial. El director de Planificació Lingüística del govern, Miquel Pueyo, atribueix aquest "molt notable" increment de queixes i consultes al fet que el gener del 2003 va entrar plenament en vigor la llei de política lingüística, que s'havia aprovat el 1998, però establia un període de cinc anys perquè els empresaris s'hi poguessin adaptar. A més, adverteix que el volum de queixes i consultes efectuades són més, perquè també en recullen el Síndic de Greuges -l'any 2002 en va atendre 43 de relacionades amb la llengua- i les Oficines del Consorci per a la Normalització Lingüística -572 l'any 2002... - Diari AVUI divendres, 27 de d'agost del 2004

Doraemon arriba exclusivament en català als cinemes del Principat i les Balears  En el món de l'animació hi ha hagut molts gats famosos, però actualment, el que té més adeptes entre els menuts és en Doraemon i la seva colla d'amics. Avui divendres arriben a les pantalles del Principat i de les Balears les aventures d'aquest animaló un xic estrafolari. Com ha passat en els tres anys anteriors, la nova pel·lícula, que arriba amb dos anys de retard, s'estrena exclusivament en català i la distribueix l'empresa catalana Luk International . Igual que la sèrie d'animació japonesa, que ja fa uns quants anys que es pot veure a la petita pantalla en la nostra llengua. Es distribuiran seixanta-tres còpies a una quarantena de ciutats i pobles del Principat, i una a Ciutat de Mallorca. A 'Doraemon, el gladiador' , el protagonista i els seus amics es traslladen al món dels robots amb una màquina que permet de viatjar a través del temps i de l'espai. Vilaweb divendres, 27 d'agost del 2004

Tornen a oficiar-se en català les misses de l'església de Sant Pere de Cambrils En acabar la missa de les 12h del diumenge 22 d'agost, oficiada en català pel rector Ramon Blas i Batet, un grup de feligresos va arrencar a cantar espontàniament "Els Segadors". Òmnium Cultural Baix Camp va convocar per al diumenge 22 d'agost una concentració de suport a les misses en català, a la parròquia de Sant Pere Apòstol de Cambrils. Dies endarrera un grup reduït d'estiuejants aragonesos i argentins havien protestat i aconseguit que les misses passessin de ser oficiades majoritàriament en català, a ser-ho totalment en espanyol. El titular de la parròquia, el rector Ramon Blas i Batet, va haver de traslladar-se a Suïssa al Congrés Internacional del Moviment dels Focolars, deixant en mans de capellans aragonesos i navarresos la realització de les misses.  Aquests, lògicament, les van oficiar en castellà. Òmnium Cultural dijous, 25 de març del 2004

Dues filòlogues ideen una norma per als missatges de mòbil en català Dues filòlogues de la UIB, Caterina Canyelles i Margalida Cunill, que participen a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, han elaborat una proposta normativa sobre l'ús del català en els missatges entre mòbils. Als missatges de mòbils -de 160 caràcters- es tendeix a suprimir lletres per guanyar espai, i aquestes filòlogues ofereixen una pauta perquè es puguin abreujar els missatges sense desvirtuar la normativa sobre el català. Per a això, han creat una espècie de «gramàtica del català en el mòbil que, entre altres normes, proposa suprimir els apòstrofs i els guions, i també els accents» sempre que no doni lloc a confusió. Canyelles explica que la proposta «és més pràctica que fer un diccionari» amb l'abreviatura que correspon a cada paraula, perquè, en la seva opinió, la gent no pot estar cercant contínuament cada terme en un llibre... diaridebalears.com dimecres, 24 d'agost del 2004

El Govern Balear admet ara el rebuig de la Universitat a suprimir la junta del català El conseller d'Educació i Cultura de les Balears, Francesc Fiol, ha desautoritzat el director general de Política Lingüística, Miquel Melià, i ha reconegut que el dictamen emès per la Universitat de les Illes Balears és contrari a la supressió de la Junta Avaluadora de Català. La posició de la universitat podria fer replantejar ara el projecte que preveu suprimir la Junta, segons fonts del Govern Balear. Melià va afirmar, en la presentació del decret que suprimeix aquest organisme i adjudica les seves funcions a una comissió assessora, que l'informe emès per la institució acadèmica de les Illes Balears és favorable, però la realitat és que la Universitat de les Illes Balears, tal com va assenyalar la seva vicerectora, Mercè Gambús, és contrària a eliminar la Junta i als plans dissenyats pel departament que dirigeix Francescc Fiol... - Diari AVUI divendres, 20 de juliol del 2004

Els usos lingüístics a la Catalunya nord presentats a Prada  En l' acte central sobre la política lingüística de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada, Conflent, també es van presentar els resultats de l'enquesta sobre usos lingüístics realitzada el mes de gener. A Catalunya nord es va dur a terme amb quatre-centes trucades telefòniques a persones majors de 15 anys. Els resultats expliquen que un 65,3% de nord-catalans declaren que entenen el català, i la xifra augmenta entre els qui hi han nascut, i arribant a un 75%. Un 37,1% de nord-catalans el saben parlar, un 31,4% el saben llegir i un 10,6% el saben escriure. A més, un 56,9% creu que hauria d'augmentar l'ús del català, un 57,9% desitgen parlar-lo, un 45,3% volen aprendre'l i un 62,2% volen que els seus fills aprenguin català a l'escola. També un 10,1% ha parlat català en la infantesa, i en el 9,6% de les llars el català és present en d'una o altra manera. Per altre banda, en converses bilingües, només un 4,2% declara seguir parlant en català si li responen en francès, mentre que un 59,9% declara que no parla mai català i un 1% que diu que no parla mai en francès. Vilaweb dijous, 19 d'agost del 2004

Un sondeig assegura que un 65% entenen el català a Catalunya Nord El director de l'Institut de Sociolingüística Catalana, Ernest Querol, va presentar ahir a la Universitat Catalana d'Estiu, junt amb Antoni Mir, l'Enquesta d'Usos Lingüístics a la Catalunya Nord 2004. Segons aquest sondeig, el 65,3% dels seus ciutadans entenen el català i el 37,1% el saben parlar. Juntament amb aquests, un 31,4% el saben llegir i un 10,6% declaren que el saben escriure. Segons altres dades que ja van fer-se públiques el mes d'abril passat, el 63,9% dels ciutadans del Principat estan d'acord que l'ús del català hauria d'augmentar. A aquesta xifra s'hi suma ara el 56,9% de ciutadans de la Catalunya Nord que coincideixen amb aquesta opinió, mentre que un 57,9% declaren que desitgen parlar-lo, juntament amb un 45,3% que asseguren que desitgen aprendre'l. El 62,2% dels enquestats manifesten que volen que els seus fills aprenguin català... - Diari AVUI dimecres, 18 de juliol del 2004

La Universitat desmenteix el Govern Balear i s'oposa a eliminar la Junta de Català La Universitat de les Illes Balears va desmentir ahir el Govern Balear i va revelar que el seu informe rebutja la supressió de la Junta Avaluadora de Català. La vicerectora de la Universitat de les Illes, Mercè Gambús, va explicar que l'informe elaborat per la institució acadèmica illenca expressa "de manera claríssima i taxativa" la seva oposició a l'eliminació d'aquest organisme, que fins ara s'ha encarregat de l'avaluació i certificació dels coneixements de català a les Balears. El director general de Política Lingüística de les Illes, Miquel Melià, va anunciar dijous passat que la conselleria d'Educació i Cultura ha enllestit un projecte de llei que suprimeix la junta i crea en lloc seu una comissió consultiva que s'encarregarà de gestionar els certificats generals i específics de català a les Balears, adaptats a la normativa europea. Melià va dir que serà un òrgan col·legiat d'assessorament per al Govern Balear. Aquesta comissió serà presidida pel director general de Política Lingüística i la vicepresidència l'ocuparà el cap del departament de Filologia Catalana de la Universitat de les Balears... - Diari AVUI dimecres, 18 de juliol del 2004

Actualització mensual del resum de situació del "Baròmetre de l'ús del català a Internet" de WICCAC a 15 d'agost del 2004
Resum de dades destacades:
- El percentatge global d'ús del català és del 45,43% (baix), un 0,69% superior al del mes anterior (44,74%). És la primera vegada que supera el 45%.
- Hi ha 19 dels 34 sectors analitzats a l'estudi que tenen un percentatge d'ús del català inferior al 50%. N'hi ha 9 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 10 inferior al 30% (molt baix).
- Destaquem algunes de les webs afegides aquest mes al baròmetre pel seu correcte tractament del català: Comarcàlia , Moritz i La Baguetina Catalana .
- Han afegit versió en català les webs del Festival Internacional de Benicàssim (FIB) i Bocatta .
- wiccac.org dimarts, 17 d'agost del 2004

El govern balear suprimeix la Junta de Català  La Direcció General de Política Lingüística de les Illes Balears suprimirà la Junta Avaluadora de Català ( JAC ) i la substituirà per una Comissió Consultiva, un òrgan integrat pels membres procedents del govern, consells, l' ajuntament de Palma i la UIB , entre altres entitats, segons ha anunciat avui el seu director general, Miquel Melià. Melià ha justificat aquest procediment per una ‘voluntat de simplificació administrativa' i ha dit que entrarà en vigor el proper gener. El director de Política lingüística del govern balear ha dit que ‘volem tenir el nostre marc de model d'avaluació i certificació de coneixements de català' i ha declarat que el govern ‘no va en contra de la llengua'. El conflicte del govern balear amb els examinadors de català ve de lluny. Va començar el gener passat quan els filòlegs de la JAC van dispensar un aprovat general en protesta per la política lingüística del govern balear. Després, el govern no va trobar substituts afins. Vilaweb dijous, 12 d'agost del 2004

El jutge «convida» a declarar en castellà el sineuer a qui la Guàrdia Civil negà el dret a parlar català El magistrat titular del jutjat número 4 d'Inca va «convidar» ahir Jaume Coll, veí de Sineu, a declarar en castellà en un judici de faltes després d'haver estat denunciat per la Guàrdia Civil. Aquest cos l'acusa haver-se dirigit de manera «despectiva» a dos agents que li demanaren que parlàs en castellà perquè «no l'entenem» en català. Igualment, Coll està denunciat per haver «menyspreat» l'autoritat del cos militar quan els agents procedien a imposar-li una multa de trànsit. Tots aquests fets ocorregueren el passat dia 2 d'agost a Sineu. Per aquests succeïts, el fiscal demanà ahir al jutge la imposició d'una multa de 40 euros a Jaume Coll... diaridebalears.com dimecres, 11 d'agost del 2004

Amb el català cap a Europa

Invaliden un matrimoni per adoptar perquè només parlen bé valencià A Josefa Ibáñez i Rafael Espí, un matrimoni d'Agullent (Vall d'Albaida) de 56 anys, se'ls ha negat la possibilitat d'adoptar una nena xinesa perquè a parer de la conselleria de Benestar Social de la Generalitat Valenciana tenen "dificultats en la comprensió verbal, ja que normalment s'expressen en valencià" i perquè "compten amb pocs recursos personals per assimilar continguts". Basant-se en aquestes observacions realitzades per una funcionària de la conselleria després de sotmetre'ls a un curs i ignorant els preceptius informes psicològic i social que els consideraven idonis per a l'adopció, el conseller de Benestar Social en aquell moment, Rafael Blasco, els va denegar la sol·licitud l'1 de febrer de 2000. Josefa i Rafael van recórrer davant del jutjat de primera instància de València la resolució de la conselleria però el 3 d'octubre de 2002 aquest jutjat emetia una sentència en la qual donava la raó a l'administració. Els demandants van apel·lar aleshores a l'Audiència Provincial de València i en aquest cas el veredicte del 6 de març de 2003 sí que els va ser favorable... - Diari AVUI divendres, 06 de d'agost del 2004

Eliminat el terme 'català' dels estatuts de la Universitat de València El govern valencià va censurar ahir de nou els termes llengua catalana i País Valencià dels estatuts de la Universitat de València-Estudi General. El ple del govern va aprovar la versió definitiva d'aquests estatuts amb la substitució en els articles 5 i 6 d'aquells termes per referir-se a la llengua pròpia i al territori pels de valencià i Comunitat Valenciana , amb l'argument, segons el portaveu del govern, Alejandro Font de Mora, que "són els que marca l'Estatut d'Autonomia dels valencians". Fonts de la Universitat de València van assegurar a l'AVUI que recorreran davant els tribunals contra aquest acord, ja que la Generalitat Valenciana "ha ignorat completament" l'existència d'una sentència del Tribunal Constitucional de l'any 1998 en la qual se li permetia a la institució en els seus estatuts d'aleshores referir-se a la llengua pròpia com a "valencià o acadèmicament llengua catalana"... - Diari AVUI dissabte, 31 de juliol del 2004

Estudiants de tot el món aprenen i practiquen el català a Andorra i Mallorca  El III Campus Universitari de la Llengua Catalana comença avui a Mallorca i Andorra. Durant vint dies, trenta estudiants universitaris no catalanoparlants, vinguts de llocs del món diferents, faran immersió lingüística en aquests dos territoris: passaran la primera meitat de l'estada a Artà (Mallorca) i la segona, a la Massana (Andorra). El Campus ofereix als estudiants, gràcies als cursos de llengua i a la participació en tot un ventall d'activitats culturals i de lleure, la possibilitat d'integrar-se al teixit social de Mallorca i d'Andorra, i de viure plenament en català durant uns quants dies. Els impulsors d'aquest III Campus són el Lectorat Català de Praga i l' Institut Ramon Llull . A la web del lectorat, obra conjunta d'un mecenes austríac i del govern d'Andorra, es pot trobar informació , fotografies i curiositats dels campus anteriors. vilaweb dimecres, 28 de juliol del 2004

Catalan TV neix a l'Alguer per promoure la cultura catalana L'Alguer tindrà a partir de la setmana entrant una televisió local que neix amb l'objectiu de promoure la llengua i la cultura catalanes. Catalan TV, canal d'iniciativa privada, emetrà de moment sis hores d'emissions diàries, el 50 per cent en català i l'altre 50 per cent en italià. Segons explica el director de Catalan TV, Domènico Giorico, l'objectiu principal de la televisió local és "promoure entre els algueresos la llengua i la cultura catalanes". De moment, la programació en català constarà de sèries, dibuixos animats i programes documentals i culturals que Televisió de Catalunya (TVC) ha cedit a Catalan TV de forma gratuïta a través d'un conveni de col·laboració, entre els quals hi ha Plats bruts, Secrets de família, L'oblit del passat, Tarasca i Aleph... - Diari AVUI dimecres, 27 de juliol del 2004

El Poder Judicial margina el català en un concurs per a jutges El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha fet un pas més en la seva política de vulneració dels drets lingüístics en l'àmbit de l'administració de justícia. En l'acord de l'organisme rector dels jutges espanyols que regula el concurs per ocupar les places dels nous jutjats mercantils es margina expressament el coneixement del català com a mèrit a tenir en compte. En l'acord, publicat al Butlletí Oficial de l'Estat del passat 15 de juliol, s'afirma textualment que "en aquest concurs no constituirà mèrit preferent el coneixement de la llengua oficial i el dret civil especial o foral propis de comunitats autònomes". En tots els concursos per a provisions de places de l'administració de justícia el coneixement de la llengua es considera un mèrit. Les reiterades petiticions fetes des de Catalunya perquè aquest mèrit es converteixi en un requisit han estat sempre ignorades, tant pel poder polític de Madrid com pel judicial... - Diari AVUI dimecres, 21 de juliol del 2004

Eurodignitat

Irlanda vol millorar l'ús del gaèlic tot i haver frenat el del català El govern irlandès vol millorar ara l'estatus del gaèlic a la UE, tot i que fa només un mes barrava la possibilitat que la Constitució europea donés als catalans el dret d'adreçar-se amb la pròpia llengua a les institucions. La reobertura del debat lingüístic a la UE, però, podria donar noves oportunitats als qui, com el govern o el Parlament de Catalunya, han reclamat més reconeixement europeu per al català. I és que Irlanda necessita l'acord unànime dels Vint-i-cinc, i això obre la porta a un intercanvi de favors amb el govern espanyol si l'executiu Zapatero manté la promesa de seguir treballant per al català a Europa. Dublín començarà els pròxims dies negociacions bilaterals amb la resta de socis europeus per aconseguir que el gaèlic tingui un estatus de llengua oficial i de treball, al mateix nivell que el castellà, l'anglès i 18 llengües més. Per fer-ho possible, li caldrà modificar el reglament de 1958 que estableix el règim lingüístic de la UE, i que ha estat modificat en cada nova adhesió per permetre la inclusió de noves llengües... - Diari AVUI dimarts, 20 de juliol del 2004

L'Alguer tindrà la primera escola d'immersió en català el curs que ve La consellera d'Educació, Marta Cid, va firmar ahir un conveni de col·laboració entre aquest departament i la conselleria de Presidència amb el municipi de l'Alguer (Sardenya), que permetrà la posada en marxa el curs vinent de la primera escola de la ciutat que tindrà el català com a llengua vehicular. Cid va destacar en l'acte de signatura amb el síndic de l'Alguer, Marco Tedde, la importància d'aquesta col·laboració, que referma el treball de potenciació de la llengua que ha posat en marxa el municipi i que suposarà un punt d'inflexió important respecte a la situació actual. "A l'Alguer fins ara es feien classes de català i ara passaran a fer-se en català", va remarcar. El centre educatiu, batejat amb el nom de La Costura, obrirà les portes amb "un grup reduït" de P-3, d'entre 10 i 12 alumnes, "perquè puguin fer del català la llengua de relació entre ells", segons va explicar Pere Mayans, cap del Servei d'Ensenyament del Català (Sedec) del departament. La pretensió és que l'oferta educativa vagi ampliant-se en cursos posteriors fins a arribar a cobrir totes les etapes educatives, seguint l'exemple de les escoles catalanes de la Catalunya Nord... - Diari AVUI dissabte, 17 de juliol del 2004

La Constitució europea

José Borrell fa bandera del seu espanyolisme i menysprea el català L'eurodiputat del PSOE José Borrell, també candidat a presidir el Parlament europeu, ha tornat a fer una demostració del seu espanyolisme més ranci, el mateix que durant la campanya de les eleccions europees va fer que les diferències amb el candidat popular Mayor Oreja fossin ben difuses. Aquesta vegada, Borrell considera que "s'han de col·locar les coses en el lloc que ocupen i donar-los la importància relativa que tenen" , en referència a les peticions perquè el català sigui llengua oficial de la UE, una demanda que segons Borrell, "no és el tema que més preocupa els catalans" . Aquesta és la resposta que l'eurodiputat espanyol va donar a Raül Romeva, d'ICV, en el marc d'una reunió que va mantenir amb els Verds europeus, que li va preguntar si creu que la no oficialitat del català pot posar en perill la ratificació del text a Catalunya... tribunacatalana.org dimarts, 15 de juliol del 2004

"Estamos en España"

El Poder Judicial retira la sanció a un magistrat que va rebutjar un escrit en català El futur del català en l'administració de justícia té des d'ahir un color: el negre. El ple del Consell General del Poder Judicial va acordar ahir aixecar la sanció imposada en el seu dia pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al magistrat César Aguilera Montenegro per no admetre una demanda redactada en català. El màxim òrgan rector dels jutges espanyols considera que l'actuació d'aquest magistrat no ha suposat "cap menyspreu a la dignitat professional o professional del demandant". El vocal Alfons Lòpez Tena va emetre un vot particular en contra de la decisió del CGPJ on es pregunta "¿què diria el Consell si un jutge no admetés una demanda per estar redactada en castellà, exigint que se li aportés en català?"... - Diari AVUI dijous, 08 de juliol del 2004

El català, moneda de canvi?

El Govern del PSOE aprova el carnet de conduir només en castellà El Consell de Ministres va aprovar recentment un reial decret pel qual es modifica parcialment el Reglament General dels Conductors, i ara, el carnet de conduir tindrà un format semblant al d'una targeta de crèdit i la possibilitat que els titulars d'un carnet de la classe B, amb una antiguitat de tres anys com a mínim, puguin circular amb motocicletes de 125 centímetres cúbics. El Govern central no ha atès, tanmateix, les peticions perquè el nou carnet fos -com altres documents oficials- en les quatre llengües oficials de l'Estat. - e-noticies.com dimarts, 06 de juliol del 2004

Cultura catalana?

Els estudiants del batxillerat espanyol a Andorra tindran classes obligatòries de català El govern d'Andorra i el d'Espanya han acordat avui que els estudiants del batxillerat espanyol a Andorra faran de manera obligatòria classes de català. Així ho han acordat els dos ministres d'educació, Xavier Montané i María Jesús Sansegundo, en una reunió feta a Madrid. L' Institut Espanyol d'Andorra depèn del govern espanyol i fa classes per uns sis-cents alumnes. L'anterior govern espanyol del PP havia provocat una gran polèmica en negar-se a acceptar que els alumnes del centre estudiessin de manera obligatòria el català, malgrat que aquesta és l'única llengua oficial al Principat. L'obligatorietat de l'ensenyament de la llengua catalana al batxillerat en els centres espanyols a Andorra serà efectiva a partir del proper curs acadèmic 2004 – 2005 ... vilaweb dijouss, 01 de juliol del 2004

A Guadalajara, en català La cultura catalana, com a convidada d'honor de la Fira, presentarà un programa "complex" i "extens", i ho farà en català, en la llengua pròpia, com faria qualsevol altra cultura. Així es va aclarir ahir un dubte que s'havia generat en recents manifestacions de dirigents del Ramon Llull i dels editors catalans. La presentació conjunta ahir per a la premsa catalana i mexicana es va fer amb tota normalitat i amb traducció simultània, lògicament del català al castellà. I per si restava algun dubte, el cap d'Àrea de Promoció Artística de l'Institut Ramon Llull, Xavier Albertí, va aclarir: "Els participants en la Fira tindran llibertat per expressar-se en català o castellà. En els actes hi haurà traducció simultània". També ha quedat aclarit el "malentès" originat per una circular dels editors catalans als seus socis en què es donava preferència a la presència dels autors catalans en castellà. Representant la cultura catalana hi haurà a Guadalajara uns 30 autors que escriuen en català, amb les seves obres en català i traduïdes, i 8 que ho fan en castellà, a més de 10 escriptors mexicans que han tingut alguna relació amb Catalunya... - Diari AVUI dijous, 01 de juliol del 2004

Acte de protesta al consolat irlandès de Barcelona per la discriminació del català a Europa  Diverses entitats han lliurat, a les deu del matí, una carta de protesta davant el consolat irlandès de Barcelona (Gran Via de Carles III 94) contra la no-inclusió del català entre les llengües oficials d'Europa. Durant l'acte també s'ha lliurat una còpia relligada del 'Nou missatge als irlandesos' , redactat a principi d'any per uns quants intel·lectuals , coincidint amb l'entrada de la presidència irlandesa de la UE. Aquest document demanava a Irlanda que vetllés pels drets nacionals dels catalans i que reciproqués el 'Missatge d'adhesió al poble irlandès' promogut pel polític Josep-Narcís Roca i Ferreras l'any 1866 des del diari 'L'Arch de Sant Martí'... vilaweb dimarts, 29 de juny del 2004

ACPV rebutja la denominació valencià-català per a la llengua i considera aquest debat tancat científicament i internacional El nom reconegut per totes les institucions acadèmiques i per la comunitat científica internacional és el de llengua catalana –sense perjudici de l'existència d'altres denominacions populars (valencià, mallorquí, alguerès, menorquí...) utilitzades a determinats territoris. Per tant, ACPV, davant les intencions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVLl) de qüestionar aquest consens científic i reobrir el debat del nom de la llengua pròpia dels valencians, dóna suport a la postura i consideracions que l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), únics ens reconeguts per ACPV –i el món acadèmic i científic– amb autoritat normativa sobre la nostra llengua... - ACPV dilluns, 28 de juny del 2004

Només el 5% d'assajos recomanats pel Fòrum i el 15% de les publicacions que es venen a les botigues són en català El Fòrum de les Cultures no és precisament un recinte per anar-hi a llegir. La ciutat té altres racons menys sorollosos i més barats, començant per la renovada oferta de biblioteques. Però això no impedeix a l'esdeveniment recomanar i preparar una biblioteca pròpia. Són 141 llibres d'assaig -un per dia de Fòrum- sobre els temes de debat al recinte. La biblioteca selecta es complementa amb 400 publicacions més associades, la meitat de les quals són per a infants. La mínima presència del català reflecteix la testimonialitat de la llengua en l'àmbit bibliogràfic dels assajos. La gran majoria de manuals sobre medi ambient, pau i diversitat cultural elegits pel Fòrum com a bibliografia recomanada són en castellà, i en molts casos ni s'ha publicat una versió catalana. Intentar comprar un llibre en català al recinte del Fòrum resulta, doncs, complicat. La majoria de les publicacions en català que es venen a les botigues del recinte són infantils... - Diari AVUI dilluns, 28 de juny del 2004

Freixenet etiquetarà tots els seus productes en català Segons ha comunicat Freixenet a la Plataforma per la Llengua en un termini de menys d'un any tindrà tots els seus productes catalans de denominació d'origen etiquetats en català. Això inclou també productes de les marques Castellblanch, Canals i Nubiola, Segura Viudas, Conde de Caralt i René Barbier. Segons la mateixa empresa començarem a veure el canvi especialment en alguns productes després de l'estiu i de manera més aclaparadora durant el primer trimestre del 2005. Fins ara Freixenet tenia poquíssims productes etiquetats en català, i cap dels més venuts i coneguts de l'empresa. Aquest canvi en la política lingüística de l'empresa i adequació a la Llei és un fet molt positiu per a la normalització del sector. Juntament amb Codorníu, Freixenet és l'altra gran empresa catalana de vins i caves... Plataforma per la llengua dimarts, 22 de juny del 2004

CÀTIX és una compilació de programari lliure GNU/Linux que funciona completament des del CD-ROM. No cal que l'instal·lis, poses el CD-ROM, engegues l'ordinador i ja pots utilitzar el Linux. Et reconexeirà automàticament el maquinari del teu ordinador. Es pot fer servir per aprendre Linux, com a sistema operatiu portàtil, com a disc de rescat o com a sistema operatiu del teu ordinador. No cal instal·lar res al disc dur perquè funcioni: a mesura que es necessiten els programes es descomprimeixen des del CD-ROM en temps real. TecnoCampusMataró i la Regidoria Ciutat del Coneixement de l'Ajuntament Barcelona en col·laboració amb Softcatalà distribuiran 60.000 CD's de CATix en l'edició del diari AVUI del proper diumenge 27 de juny... - Diari CATIX dimarts, 22 de juny del 2004

L'Acampallengua programa actes entre Gandesa i Calaceit per simbolitzar la unitat del català L'1 de febrer de l'any 1984, disset alcaldes de municipis pertanyents a les comarques de Matarranya, Baix Cinca, Llitera i Ribagorça van firmar a Mequinensa una declaració per reclamar la cooficialitat del català a la Franja d'Aragó. Malgrat que aquesta llengua és la pròpia del 90 per cent de la població en aquest territori (que aplega unes 50.000 persones) i que un dels firmants d'aquella declaració era Marcel·lí Iglesias -llavors alcalde de Bonansa i avui president del govern de l'Aragó-, el català continua vint anys després sense obtenir el reconeixement de les institucions aragoneses. A més de reivindicar aquesta cooficialitat, l'Acampallengua 2004 se celebrarà a cavall de Calaceit (Matarranya) i Gandesa (Terra Alta) per simbolitzar la unitat de la llengua... - Diari AVUI diumenge, 20 de juny del 2004

Resum de situació del "Baròmetre de l'ús del català a Internet" de WICCAC a 20 de juny del 2004
- El percentatge global d'ús del català és del 44,87% (baix), molt semblant al del mes anterior (44,73%).
- Hi ha 19 dels 34 sectors analitzats a l'estudi que tenen un percentatge d'ús del català inferior al 50%. N'hi ha 9 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 10 inferior al 30% (molt baix)... - wiccac.org diumenge, 20 de juny del 2004

L’Ajuntament de Sabadell discrimina el català L’Ajuntament de Sabadell –en el context d’un concurs públic realitzat el 17 de juny- va fer les proves psicotècniques per tal de proveir cinc llocs de treball d’informador/a – tramitador/a. Les proves psicotècniques estaven disponibles sols en espanyol, segons l’Associació per la llengua i la Cultura – Plataforma per la Llengua del Vallès. S'afegeix que “considerem aquests fets com especialment greus. L’Ajuntament de Sabadell ha vulnerat els drets lingüístics i individuals de molts ciutadans”, i que “A nivell de drets lingüístics, l’Ajuntament ha actuat al marge de la llei, ja que ha incomplert el Reglament d’Usos Lingüístics de l’Ajuntament (aprovat per unanimitat per tots els partits polítics) i la llei de Política Lingüística 1/1998, en els articles 1 i 2 segons els quals les administracions, i l’administració local han d’emprar el català en llurs actuacions internes”.- e-noticies.com dissabte, 19 de juny del 2004

Presentació dels criteris lingüístics de l'alguerès a Barcelona  La Sala Prat de la Riba de la seu de l' Institut d'Estudis Catalans (IEC) a Barcelona és el lloc on avui, a les set de la tarda, es presenta oficialment l'obra 'El català de l'Alguer: un model d'àmbit restringit', publicada per la Secció Filològica . En l'acte, hi participen Joan Bellés, president del Cercle per a la Defensa i la Difusió de la Llengua i la Cultura Catalanes ; Luca Scala, autor de l'obra 'Català de l'Alguer', i Joan Veny i Joan Martí, membre i president de la Secció Filològica del IEC. ' El català de l'Alguer ', que es pot descarregar en línia en format PDF, és un document oficial de caràcter científic aprovat per la Secció el 12 d'abril de 2002 i presentat a l'Alguer l'1 de març de 2003. S'hi determinen les característiques pròpies de la variant algueresa, segons els criteris del IEC... vilaweb dimecres, 16 de juny del 2004

Un alt càrrec francès rectifica per admetre que “el català és un idioma” Després d'haver titllat el català de "patuès", el president del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló, Georges Frèche, va reconèixer la condició d'"idioma" de la llengua catalana davant l'allau de crítiques que havia rebut per part de les formacions nacionalistes de Catalunya Nord. La rectificació la va fer dissabte passat, quan una vintena de militants del Bloc Català va irrompre en la inauguració de l'exposició 'Picasso a Ceret' i van regalar un diccionari de català a Frèche. En ser interpel·lat per les seves declaracions, el diplomàtic francès va afirmar en una breu conversa amb el secretari general del Bloc, Jordi Vera, i en presència de diversos mitjans de comunicació: "Sí, el català és una llengua", per afegir el seu comprimís a "generalitzar l'ensenyament del català als liceus "... tribunacatalana.org dimarts, 15 de juny del 2004

Indignació entre les entitats del país per les paraules contra el català de Brian Cowen Les paraules del president del consell de ministres d'Afers Estrangers de la UE han indignat les entitats que treballen per la llengua. El centre Mercator Legislació de Barcelona considera que és molt negatiu que els catalans s'hagin de conformar amb una traducció i que aquestes declaracions són un clar reflex que a Europa no hi ha cap interès a potenciar les llengües minoritàries. La Coordinadora d'Associacions per la Llengua sosté que el fet que no es reconegui el català demostra 'que no és la nostra Europa'. Pel que fa al paper de l'estat espanyol, considera que no ha estat una qüestió prioritària i per això no ha reeixit. Acció Cultural del País Valencià ho veu com un entrebanc: l'oficialitat significaria una normalització activa de la llengua... vilaweb dimarts, 15 de juny del 2004

El president del Consell de ministres d'Afers Estrangers de la UE barra el pas al reconeixement del català  El president del Consell de ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea , Brian Cowen, ha afirmat avui que ‘no cal' reconèixer les llengües co-oficials de l'estat espanyol (català, èuscar i gallec) en la constitució europea, en referència a la proposta presentada pel govern espanyol, i que n'hi ha prou amb traduir la constitució a aquestes llengües. El govern espanyol ha declarat que no estava satisfet amb aquesta proposta tan limitada i que el seu objectiu és aconseguir que els ciutadans bascos, catalans i gallecs puguen dirigir-se a les institucions europees en les seves llengües i rebre resposta en les mateixes... vilaweb dilluns, 14 de juny del 2004

Més de 3.000 immigrants participen en els cursos de català a Barcelona Un total de 3.009 persones s'han inscrit als cursos gratuïts de català que ofereix l'Ajuntament de Barcelona, des del novembre del 2002, a través del Programa d'Acolliment Lingüístic. Aquesta xifra ha obligat a ampliar l'oferta en aquest camp dirigida als immigrants, i s'ha passat d'oferir sis cursos mensuals a oferir-ne nou en l'actualitat. El regidor de Benestar Social, Ricard Gomà, va voler destacar l'alta participació dels cursos i el que això significa en la presentació del balanç del programa que es va fer ahir. "Les xifres demostren la voluntat de permanència i d'integració a la ciutat de tota aquesta gent, tot i que moltes d'elles passen per situacions difícils", va explicar Gomà. Segons les dades municipals, del total d'inscrits, 1.787 persones han assistit els cursos amb regularitat i 1.283, xifra que significa un 43%, han aconseguit acabar els seus estudis de català... - Diari AVUI dissabte, 12 de juny del 2004

La llengua catalana a la Unió Europea

ACPV reclama l'oficialitat del català i la presència efectiva de les comunitats nacionals sense estat en els òrgans de decisió de la nova Unió Europea És insuficient i inacceptable que la presència de la nostra llengua es limite a traduir al català la futura Constitució europea i que una comunitat potencial d'11 milions de persones veja discriminats els seus drets lingüístics davant d'altres amb menor pes demogràfic La construcció europea no pot deixar de banda la seua realitat cultural i nacional diversa per garantir només representativitat a les estructures estatals. El valencians, catalans i balears formen una comunitat cultural lingüística i nacional que supera algunes de les realitats estatals europees que sí que tenen reconeguts tots els drets pel simple fet de ser-ho... - ACPV dijous, 10 de juny del 2004

El català a Europa: la casa per la teulada?

Un estudiant mallorquí denuncia vexacions de la guàrdia civil per haver-s'hi adreçat en català  Toni Mestre, un estudiant mallorquí de Barcelona, va viure el dia 3 de juny una mala experiència als aeroports de Barcelona i Palma. Pel fet de parlar el català als agents de la guàrdia civil de l'aeroport del Prat fou obligat a despullar-se parcialment i intimidat per mitja dotzena d'agents. Quan va aterrar a Son Sant Joan, uns altres agents d'aquest cos el van pressionar psicològicament. Els fets, els va denunciar públicament el seu pare, l'escriptor i cap de recursos humans de Sa Nostra, Bartomeu Mestre, en una carta al director , publicada diumenge a Diari de Balears . Des d'aleshores la família ha rebut desenes de missatges electrònics i trucades de suport... vilaweb dijous, 10 de juny del 2004

Una nació sense Estat, un poble sense llengua
El malestar de la cultura

Òmnium troba "inadmissible" conformar-se amb la traducció de la Constitució europea Candidats de tots els partits catalans a les eleccions europees del 13 de juny excepte el PP van formalitzar ahir la seva adhesió la campanya d'Òmnium Cultural que amb el lema Sense el català, no és Europa , pretén aconseguir el ple reconeixement de la llengua catalana a les institucions de la UE. El manifest, recolzat per CiU, PSC, ERC i ICV, insta les institucions i partits catalans a reclamar amb "energia i contundència" la inclusió "explícita" del català en el redactat de la futura Constitució europa i adverteix que "seria inadmissible i ofensiu que els nostres representants es conformessin amb el ridícul resultat d'una traducció al català" perquè no tindria "valor jurídic" autèntic i dificultaria que "posteriorment es pugui aconseguir un estatus d'oficialitat"... - Diari AVUI dissabte, 05 de juny del 2004

El Llull donarà prioritat al castellà per mostrar la cultura catalana a Mèxic La circular de l'Associació està datada el 27 de maig i demana la col·laboració dels editors a l'hora de fer la tria dels títols que s'exposaran a la "llibreria-exposició" que es farà al pavelló dedicat a la cultura catalana, convidada d'honor de la Fira de Guadalajara. La forma com s'invita els editors a fer la selecció de títols ha provocat malestar en alguns associats, tal com va quedar palès ahir en una assemblea extraordinària de la institució. La instrucció de donar preferència, en el cas de la ficció, "als autors catalans que escriuen en castellà" i a "traduccions d'autors en llengua catalana", i en el cas de la no-ficció, a les obres "d'autors catalans en castellà o en català traduïdes al castellà" i a "obres en castellà que tractin sobre Catalunya o la cultura catalana", va ser criticada ahir per editors com Isabel Martí (La Campana), Jaume Vallcorba (Quaderns Crema) i Josep Cots (Edicions 1984). Isabel Martí considera que hi ha un error de plantejament al voler usar el pavelló dedicat a la cultura catalana per vendre llibres en lloc "de fer una presentació històrica sobre la literatura catalana, de Llull fins avui"... - Diari AVUI divendres, 04 de juny del 2004

El català és l'opi del poble

Estudiants de la Pompeu Fabra denuncien la situació del català Un grup d'alumnes de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han fet arribar a l'opinió pública un comunicat en què expressen la seva preocupació per la "pèssima situació" del català en aquest centre d'ensenyament superior. "Vam arribar aquí pensant que ens trobaríem en una posició molt diferent a la que estem" , expliquen, raó per la qual van mantenir diverses reunions amb els degans de les facultats i el coordinador de català de la universitat, a qui van manifestar el seu desencís per la pobra presència de la llengua en l'activitat docent. Amb tot, el grup (estudiants_upf@hotmail.com) ha decidit crear en una associació per tal que, de cara el curs vinent, treballar coordinadament a fi de pressionar i conscienciar a professors i alumnes sobre l'ús del nostre idioma a les aules... tribunacatala.org dimecres, 02 de juny del 2004

Boicot dels examinadors de català a les proves del Govern Balear Els examinadors i col·laboradors de la Junta Avaluadora de Català a les Balears han acordat boicotejar totes les proves i exàmens de català que convoqui el govern de les Balears. En desacord i com a mesura de protesta amb la política lingüística de l'executiu que presideix Jaume Matas, els examinadors i correctors han decidit no participar en els exàmens de català per a les oposicions que convoqui el govern de les Illes. L'efecte immediat d'aquesta decisió, que s'ha donat a conèixer coincidint amb la celebració de la diada per la llengua i l'autogovern que dissabte va celebrar a Palma l'Obra Cultural Balear (OCB), és que aquesta setmana no es podran celebrar les proves lliures de reciclatge de català a les quals estan convocats 300 mestres i professors. Aquests exàmens són necessaris per certificar els coneixements lingüístics dels professors... - Diari AVUI dilluns, 31 de maig del 2004

Milers de persones per la llengua Milers de persones -7.000 segons l'Obra Cultural Balear, 900 segons la Policia Local- varen participar ahir en la desena edició de la Diada per la Llengua i l'Autogovern que, sota el lema «rectificau ara!», es va convertir en un clam contra la política lingüística impulsada pel Govern balear. Tot i que la jornada no fou tan secundada com en edicions anteriors, la festa i la manifestació varen conviure a la plaça Major de Palma, que es va omplir amb milers de globus reivindicatius. La nedadora olímpica Roser Vives i l'escriptor Sebastià Alzamora foren els encarregats de llegir el manifest de la Diada, que qualificava d'«apartheid» la política lingüística «regressiva» del Govern de Jaume Matas. L'OCB i la resta de convocants rebutjaren l'«anormalització del nostre país» i les polítiques que cerquen «eliminar les nostres senyes d'identitat»; i en canvi, exigiren el compliment de la legislació vigent i que la llengua es converteixi en «eina de cohesió social»... diaridebalears.com diumenge, 30 de maig del 2004

Repsol-YPF atén els treballadors només en castellà Josep Maria Gasol, membre del comitè d’empresa de Repsol Química de Tarragona, denuncia en una carta que l'empresa petroliera Repsol YPF "lesiona els drets que, com a catalanoparlant, em reconeix la legislació lingüística vigent". L'empleat afirma que la companyia "ha implantat un sistema de telèfon únic mitjançant el qual qualsevol treballador o treballadora pot resoldre qüestions laborals", però que "aquest telèfon està gestionat per una empresa subcontratada de Madrid que només atén en castellà". "Fins ara -continua-, les queixes es resolien directament amb el responsable de cada planta de Repsol-YPF i eren atesos en català. Així doncs, aquest nou sistema representa un greuge per als catalanoparlants, els quals han de renunciar a la seva llengua per fer aquest tipus de gestió". - e-noticies.com dijous, 27 de maig del 2004

ACPV denuncia davant del Consell d'Europa la situació de discriminació del català a l'estat espanyol La responsable de gabinet jurídic d'ACPV, Mercè Teodoro, i el president del Casal Jaume I-ACPV de Fraga, Francesc Ricart, s'entrevistaran demà a Madrid amb una comissió d'experts del Consell d'Europa per denunciar l'incompliment de la Carta Europea del Llengües Regionals i Minoritàries per part del govern espanyol. Teodoro i Ricart assistiran en representació del País Valencià i la Franja de Ponent respectivament dins de la delegació de l'Observatori de la Llengua... - ACPV dijous, 26 de maig del 2004

Vincles , el primer contacte amb el català dels nens i nenes estrangers Els nens i nenes estrangers que arriben a Catalunya es troben amb una cultura diferent a la seva i una llengua que no entenen, cosa que fa molt difícil que puguin seguir les classes al mateix ritme que els seus companys de pupitre. Per a què aquests nous alumnes adquireixin uns coneixements mínims de català i, així, puguin integrar-se més ràpidament al seu nou entorn, el Servei d'Ensenyament del Català (SEDEC) de la Generalitat posa al servei de les escoles el material educatiu Vincles... lamalla.net dimecres, 26 de maig del 2004

cafebabel - El català a l'Europa postmoderna

El 'premier' Blair accepta que el català serveixi per dirigir-se a Brussel·les El govern britànic no posarà cap trava al reconeixement del català a la UE, tot i que no ha decidit encara si aprofitarà l'avinentesa per donar un estatut semblant al gal·lès i altres llengües subestatals. Així ho han confirmat a l'AVUI fonts oficials del govern de Londres. L'executiu de Tony Blair no té cap objecció que el català tingui un reconeixement més gran que el que li vol atorgar la presidència irlandesa de la UE. Irlanda, que és qui redacta l'esborrany de Constitució europea, ha adoptat una postura obstruccionista a l'acceptar incloure només una de les demandes del govern de Zapatero, la de traduir la Constitució a "llengües oficials en tot o part del territori d'un Estat" com és el cas del català... - Diari AVUI dimarts, 25 de maig del 2004

Demana el català a Europa amb una carta a un diari irlandès El diari irlandès Irish Independent publicava recentment una carta d’un ciutadà català queixant-se de l’actitud del Govern irlandès, que és el president de torn de la UE, davant les dificultats plantejades a l’hora d’aconseguir que la llengua catalana sigui oficial a Europa. L’autor de la missiva diu, entre d’altres coses, que “no puc entendre com Irlanda, un país que hem pres com a exemple d’una nació dominada per una altra que ha estat capaç d’aconseguir la independència, pot ara bloquejar que una llengua parlada per deu milions de persones pugui ser oficial a Europa”.- e-noticies.com dilluns, 24 de maig del 2004

Organitzacions valencianes, contra l'exclusió de la filologia catalana La Mesa per l'Ensenyament en Valencià, on s'apleguen una desena de sindicats i associacions en defensa de la llengua, ha anunciat la convocatòria d'un seguit d'actes reivindicatius en contra de l'"agressió política" al títol de filologia catalana que practica la Generalitat Valenciana en les oposicions docents. Malgrat que el Tribunal Superior de Justícia Valencià ha emès recentment tres sentències on s'assenyala que el títol de filologia catalana "avala àmpliament" el coneixement del valencià dels opositors, el govern valencià ha tornat a excloure, per tercer any consecutiu, aquesta titulació com a credencial de tal coneixement en l'actual convocatòria d'oposicions docents. Aquesta exclusió obeeix estrictament al fet que s'usa el terme català en la denominació d'un títol que lliuren les universitats valencianes, igual que les de les Illes Balears o Catalunya... - Diari AVUI dissabte, 22 de maig del 2004

Justícia divulgarà una carta sobre el dret a utilitzar el català als jutjats Tots els jutjats de Catalunya exposaran públicament en un futur immediat un document promogut per una associació de juristes i apadrinat pel departament de Justícia on es proclamarà el dret dels ciutadans a utilitzar la llengua catalana en qualsevol tràmit davant l'administració de justícia. Aquesta carta dels drets lingüístics no farà altra cosa que recollir la legislació vigent, on es recull aquest dret, que és ignorat diàriament per jutges, fiscals i advocats. La carta és una iniciativa de la recentment creada Associació de Juristes per la Llengua, presidida per Francesc Casares, que es va marcar com a primer objectiu la redacció i divulgació d'aquest document. En una reunió mantinguda ahir entre Josep Maria Vallès i una delegació d'aquesta associació, el conseller de Justícia va adquirir el compromís d'assumir el document com a propi... - Diari AVUI divendres, 21 de maig del 2004

Una exposició denuncia que les mateixes multinacionals que no etiqueten en català sí que ho fan en llengües amb pocs parlants La xocolata Nestlé es pot comprar etiquetada en grec, anglès, alemany, espanyol, portuguès, italià, holandès, francès i eslovè. Però no en català. I el cas no és únic: Danone etiqueta en francès, neerlandès, finès, suec, alemany, eslovè, serbocroat, polonès, estonià i hongarès -però no en català-; i la Coca-Cola ho fa, a més a més, en hebreu i islandès, però tampoc en català. Així ho denuncia l'exposició La llengua en l'etiquetatge de les grans marques , que es pot veure fins al dia 29 al vestíbul del Centre Comercial El Triangle, de Barcelona. Bernat Gasull, un dels responsables de la Plataforma per la Llengua, que ha organitzat la mostra-denúncia, va assegurar ahir que les raons de la marginació no són difícils de trobar: un buit legal -cap llei obliga a etiquetar en català-, una llei que no es fa complir -no s'ha desplegat el reglament de la llei de normalització lingüística que es va aprovar fa anys amb el suport de tots els grups catalans excepte el PP- i també "falta de voluntat dels empresaris"... - Diari AVUI dijous, 20 de maig del 2004

Irlanda es nega a anar més enllà en el reconeixement del català a la UE Les coses no pinten gaire bé per al català a Europa, i no només perquè França té por que hi hagi reivindicacions lingüístiques al seu territori, sinó perquè Irlanda mateix, que presideix la UE aquest semestre i redacta l'esborrany de la Constitució, hi fa mala cara. I el govern espanyol no buscarà una sortida alternativa al bloqueig perquè diu voler evitar un suposat conflicte "amb el valencià". Fonts independents del Consell de la UE expliquen a l'AVUI que la demanda espanyola de donar als parlants de llengües subestatals, com el català i el basc, el dret a comunicar-se amb les institucions europees en el seu idioma i tenir-hi una traducció de la Constitució ha suscitat, sobretot, la resistència d'Irlanda. "La demanda espanyola no ha suscitat cap polèmica a la taula de negociacions; és la mateixa Irlanda qui més traves hi ha volgut posar"... - Diari AVUI dimecres, 19 de maig del 2004

Mayor rebutja el català a la UE i reclama sentit comú a Zapatero El cap de llista del PP a les europees, Jaime Mayor Oreja, va carregar ahir totes les armes contra les llengües cooficials de l'Estat i especialment contra la voluntat del president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, de treballar pel seu reconeixement a la UE. És més, li va recomanar que pensi en el que és "urgent" avui, i que al seu parer, és "enfortir l'espanyol". La raó per la qual Mayor Oreja considera que s'ha d'enfortir el castellà és perquè "és la manera en què els bascos, catalans, gallecs i andalusos ens entenem, que per a això existeixen les llengües". En un acte a Màlaga amb les joventuts del PP, va advertir Zapatero que "des de la presidència del govern s'ha de saber dir a algunes minories nacionalistes que ja n'hi ha prou que l'idioma sigui una arma llancívola per dividir, fracturar o diferenciar"... - Diari AVUI dilluns, 17 de maig del 2004

Zapatero es conforma fent traduir al català la Constitució europea El govern espanyol es conforma fent traduir la Constitució europea al català i a tota la resta de llengües cooficials de l'Estat. Renuncia en canvi a incloure'l a l'article IV-10 del Tractat, on consten totes les llengües oficials i de treball, i fins i tot el gaèlic. José Luis Rodríguez Zapatero va considerar que havent-ho "intentat" ja havia complert el compromís que va assumir sobre aquest tema al debat d'investidura, i va qualificar el que finalment s'aconseguirà d'"èxit importantíssim en un temps rècord". Zapatero va dinar ahir al Palau de la Moncloa amb el primer ministre irlandès i president de torn de la Unió, Bertie Ahern, amb qui va protagonitzar una roda de premsa més rica en somriures que en respostes. Va haver-hi moltes mostres de complicitat i moltes promeses que, al final, segur que s'aconsegueix trobar uns percentatges concrets que permetin posar en negre sobre blanc el principi de doble majoria (de països i de població) finalment acceptat per tothom ni que sigui amb moltes cauteles... - Diari AVUI dimecres, 15 de maig del 2004

IV-10: una sendera del català cap a Europa

El model lingüístic de la RTV balear el fixarà la universitat La directora general de la radiotelevisió pública de les Balears, Maria Umbert, establirà la definició del model lingüístic que utilitzarà l'ens que encapçala a partir del resultat d'un acord amb la Universitat de les Illes Balears, institució declarada competent en la matèria. Maria Umbert, que ha demanat als partits polítics amb representació al Parlament de les Balears que li atorguin el benefici del dubte abans de criticar la seva gestió i que ha expressat la voluntat d'impulsar una programació de qualitat basada en la prestació d'un servei públic, ha explicat que la radiotelevisió de les Balears s'estructura entorn d'un model de producció externa, inclosos els informatius, els continguts dels quals seran controlats i editats per l'equip de direcció... - Diari AVUI dimecres, 15 de maig del 2004

Menys del 10% dels universitaris reben les classes en català al País Valencià Si la taxa d'alumnes d'ensenyament obligatori i secundari que estudien en valencià és baixa, al voltant del 20%, encara ho és més la dels alumnes matriculats a les cinc universitats públiques valencianes, que ronda el 10%. Ahir diverses entitats cíviques com ara la Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua, Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, tots els sindicats valencians i organitzacions d'estudiants van presentar un manifest per denunciar "aquesta pèssima situació" i exigir que deixin de conculcar-se els drets dels catalanoparlants a rebre les classes en la seva llengua... - Diari AVUI dimecres, 12 de maig del 2004

Cox accepta donar un estatus legal al català si Espanya ho recolza El president del Parlament Europeu, Pat Cox, va acceptar ahir donar un estatus legal a la llengua catalana al legislatiu comunitari, si abans el govern espanyol així ho recolza. Cox va visitar ahir el Parlament de Catalunya, on es va entrevistar amb el president Ernest Benach i amb els portaveus parlamentaris, que li van demanar obertament l'oficialitat del català a Europa, on és el vuitè idioma. El polític irlandès va ser posteriorment molt diplomàtic i només va expressar que acollia amb "sensibilitat" la petició, mentre deixava la qüestió a un requisit previ: la petició formal ha de passar per l'executiu espanyol. En aquest cas, Cox es va mostrar obert i va apuntar indirectament a la possibilitat que el català pogués tenir un estatus similar al del gaèlic irlandès, que no és llengua de treball però que s'hi tradueixen les normatives i els ciutadans poden tractar amb la UE en aquest idioma... - Diari AVUI dimecres, 12 de maig del 2004

França podria posar pals a les rodes al reconeixement del català a la UE En un moment en el que sembla que el català passa per un moment històric per aconseguir el seu reconeixement en el si de la Unió Europea (fins i tot Rodríguez Zapatero estaria decidit a impulsar aquest tema), resulta que a França no els sembla bé aquesta iniciativa. El Govern de l'Elisi demana "prudència" i és que tem un efecte dominó amb l'euskera al País Basc francès i amb el català a la Catalunya Nord. Tothom sap que els francesos són força centralistes i tradicionalment reacis a reconèixer el rol de les regions i de les llengües, diguem-ne, minoritàries. Per això, han rebut amb fredor la proposta del Govern espanyol d'obrir una via per tal que el català disposi d'un cert reconeixement a la Unió. El ministre d'Exteriors francès, Michel Barnier, "ha demanat prudència" i "no reobrir assumptes difícils" a una Constitució que ja té prou problemes... lamalla.net dimarts, 11 d'abril del 2004
També a l'AVUI - El govern francés demana "prudència" amb el reconeixement del català a Europa

El govern francès, contrari a admetre el català a la Unió El ministre d' Afers Estrangers francès, Michel Barnier , s'ha mostrat contrari a la proposta del govern espanyol de demanar la oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. Barnier ha dit que és necessari ‘evitar que es reobrin assumptes difícils' en el tram final de la construcció de la Constitució europea i ha demanat als estats membres que siguin ‘molt prudents' a l'hora de fer propostes sobre les normes lingüístiques de la UE. En canvi, Barnier ha volgut recordar la bona acollida que el govern francès ha fet a les declaracions europeïstes del president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, així com la disposició de França que l'estat espanyol s'uneixi a ‘l'eix franco-alemany' en qüestions europees... vilaweb dilluns, 10 de maig del 2004

L'estatus que pugui obtenir el català a la UE no equivaldrà al que té a hores d'ara el gaèlic El govern de José Luis Rodríguez Zapatero va matisar ahir l'anunci fet per la Comissió Europea segons el qual Espanya ha demanat el reconeixement del català, l'euskera i el gallec a la UE amb el mateix estatus que el gaèlic. Tot i que el dia anterior fonts oficials espanyoles havien confirmat la notícia, altres fonts diplomàtiques van aclarir que el català no només no serà igual al castellà a Europa sinó que tampoc arribarà al nivell del gaèlic, que és oficial a tot l'Estat irlandès. Ara bé, per primera vegada la Constitució europea autoritzaria explícitament els Estats a traduir el text a les llengües que siguin oficials només en una part del territori estatal, com és el cas del català, i que els ciutadans puguin adreçar-se a les institucions europees i rebre'n resposta en la pròpia llengua. En un protocol a part, l'Estat es compromet a pagar "tots o part" dels costos de les traduccions, a diferència del gaèlic... - Diari AVUI dissabte, 08 de maig del 2004

El govern espanyol demana incloure el català a la Constitució europea El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha complert la promesa que va fer al diputat d'ERC Joan Puigcercós durant el debat d'investidura i ha demanat als altres governs de la UE la inclusió del català a la futura Constitució europea. També reclama la inclusió de l'euskera i el gallec. L'estatus que proposa per a aquestes tres llengües no és el del castellà, que és oficial a la UE juntament amb 19 llengües més, sinó el del gaèlic o irlandès, que té un estatus especial, amb menys drets. Segons aquest model, catalans, bascos i gallecs podrien escriure a les institucions europees i rebre'n resposta en la pròpia llengua, a més de disposar d'una Constitució europea traduïda de forma oficial. Zapatero proposa que l'Estat espanyol contribueixi a pagar els costos de les traduccions... - Diari AVUI divendres, 07 de maig del 2004

Català a Europa

Només el 7,6% d'artistes del Fòrum canten en català A partir de diumenge vinent, el Fòrum Universal de les Cultures oferirà 277 actuacions musicals. De totes aquestes, només 21 són en llengua catalana. És a dir, un 7,6%. Des de l’escena musical autòctona ja s’ha aixecat la llebre i aquest divendres es publicaran uns anuncis on es denuncia que “un cop més, es discrimina el català”, en paraules del director del segell discogràfic Picap, Joan Carles Doval. “Estem molt d’acord amb l’esperit del Fòrum i amb el mestissatge, però no entenem que això comporti marginar la pròpia cultura”. Segons Joan Carles Doval, “si el Fòrum s’hagués fet a qualsevol altre lloc del món, no s’hauria discriminat d’aquesta manera la música del país”. Posa per exemple el Quebec, on no hi ha “els prejudicis que tenim aquí envers la cultura autòctona”. Doval lamenta que des del Fòrum no s’hagi optat per potenciar una mica més els artistes que canten en català, ja que “els indígenes també hem de treure el cap”... lamalla.net dijous, 06 d'abril del 2004

El Centre Català del PEN Club avisa del retrocés del català  El Centre Català del PEN Club ha redactat un document que avisa del retrocés de l'ús de la llengua catalana. Segons aquesta institució, 'quan es permet i fomenta que la llengua de les Illes, de València i de Catalunya no sigui considerada una mateixa llengua, quan es considera que la riquesa lingüística del país pot ser tolerada, però no fomentada perquè afebleix la unitat d'Espanya, quan les institucions i les personalitats públiques que representen tot l'estat ignoren sistemàticament l'ús del català, quan es priven els països de parla catalana de crear les condicions adequades per a integrar socialment i lingüísticament els immigrants, quan la globalització tendeix a devaluar les llengües minoritàries, cal que com a escriptors i com a ciutadans ens comprometem a preservar-la '... vilaweb dimarts, 04 de maig del 2004

La utilització del valencià a casa recula el 13% en l'última dècada Una enquesta encarregada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) revela que el percentatge de valencians que parlen català a casa ha disminuït el 13% entre el 1992 i el 2004. Segons aquest estudi, el percentatge d'ús en l'àmbit familiar va passar del 43% el 1992 a un 50% el 1995, i ha disminuït fins a un 37% el 2004. Paral·lelament, el castellà ha augmentat d'un 49% el 1992 a un 57% el 2004. De la mateixa manera, la comprensió del valencià ha disminuït prop de 9,5 punts entre les mateixes dates. Ara arriben al 75,9% les persones que afirmen que l'entenen perfectament o força bé, mentre que el 1992 aquest percentatge se situava en el 84,5%. En contrast, ha augmentat 2,8 punts percentuals la població que no entén gens la llengua i 5,9 punts el grup dels que l'entenen només una mica. També ha augmentat 5,6 punts la proporció dels que no parlen gens el valencià, però hi ha un 6,7% més de persones que el parlen perfectament. El segment d'aquells que l'entenen perfectament ha baixat 9,5 punts. La capacitat de lectura i escriptura han avançat 3,5 i 9,5 punts respectivament... - Diari AVUI diumenge, 1 de maig del 2004

De nou, el català a Europa

La Generalitat valenciana rebutja que la Universitat usi els termes “català” i “País Valencià” en els seus estatuts Ja ho va advertir el titular d'Educació del govern del PP, Esteban González Pons, que no permetria l'ús del terme "català" en els nous estatuts que la Universitat de València ha d'elaborar per mandat de la LOU, perquè no està reconegut a l'Estatut d'Autonomia, que parla de "valencià". Es tracta d'un intent més d'atemptar contra la unitat de la llengua catalana, fins i tot en l'àmbit intern de les universitats. Un cop a tingut a mans el text estatutari, el conseller n'ha paralitzat la seva entrada en vigor, presentant un total de 55 al·legacions en nom de la Generalitat. Al rectorat de la UV no li ha sorprès gens la decisió del Consell, sobretot perquè aspectes similars que es van incloure als estatuts de les universitats d'Alacant i de Castelló van rebre la mateixa resposta... tribunacatala.org dilluns, 26 d'abril del 2004

Shin-Chan, el rei del cinema en català Ni els abordatges dels pirates del carib, ni les bogeries d’en Mortadelo i en Filemón, ni el destí del menut Frodo han aconseguit ser més populars que el culet d’en Shin-Chan. Perquè les aventures de l’irreverent personatge que detesta el pebrot han estat les predilectes del públic de pel·lícules en català. Per primera vegada, el cinema en català supera el milió d’espectadors. Acompanyant en Shin-Chan, a la recerca de les boles perdudes, el també televisiu Doraemon i l’imperi maia ha estat el títol més vist en català. Un any més s’ha demostrat que el públic infantil és el que més opta pel cinema en la nostra llengua. I és que la tercera pel·lícula en aquesta llista és una altra producció dirigida al més petits: Buscant a Nemo... lamalla.net dilluns, 26 d'abril del 2004

Bones notícies per al català

Vilanova denegarà el permís d'activitat als comerços que no retolin en català L'equip de govern de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, format per PSC, ERC i ICV, ha decidit donar un nou impuls a la presència del català en el sector del comerç i de la indústria local. Segons el regidor d'Acció Territorial, Jordi Valls, aquells comerços que incompleixin la llei de política lingüística no tindran llicència d'activitat "de la mateixa manera que no poden exercir els establiments que no tracten els residus adequadament o aquells en què la gent que hi treballa no té la titulació que ha de tenir o, per exemple, quan la instal·lació elèctrica no és la correcta". Així, tots aquells comerços o establiments que a partir d'ara s'instal·lin a la capital del Garraf hauran de tenir tota la informació escrita, com a mínim, en català... - Diari AVUI diumenge, 25 d'abril del 2004

Distincions a WICCAC Després de prop de dos anys d’observació de l’ús del català a les webs del món dels negocis, de l’administració i el comerç –a partir del Baròmetre de l'ús del català a Internet–, l’Agrupació de Webmasters Independents en Català, de Cultura i d’Àmbits Cívics, WICCAC , resumeix la seva enquesta permanent amb aquestes Distincions de WICCAC a les deu pàgines web que demostren una ignorància més activa i clara de la llengua catalana i, en sentit contrari, distingeix també deu pàgines que, amb la màxima naturalitat, adopten un ús modèlic en el respecte a la llengua dels catalans... - wiccac.org dissabte, 24 d'abril del 2004

PER SANT JORDI I SEMPRE...
UTILITZA LA LLENGUA!

Un any més la Plataforma per la Llengua celebrarà la diada de Sant Jordi sota l'eslògan UTILITZA LA LLENGUA. La bona acollida dels actes de l'any passat ens ha fet repetir el format, així es manté la mateixa essència que perseguíem però amb un disseny renovat; una alenada d'aire revitalit-zador per la nostra llengua, una llengua viva i pròspera que anhela créixer i acollir els/les nouvinguts/des.

El català, llengua habitual de més de la meitat de la població Més de la meitat de la població (50,1%) considera el català la seva llengua habitual, però només 4 de cada 10 (40,4%) la feien servir com a primera llengua quan eren petits. Aquesta diferència de gairebé 10 punts significa que els fills de la població immigrant que va arribar a Catalunya al segle XX ha anat assumint el català com a llengua d'ús quotidià. Aquesta és una de les principals conclusions de l 'Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003 , que ahir va presentar el govern. L'estudi, elaborat a partir de 7.257 enquestes telefòniques, diferencia entre llengua habitual -la que es fa servir més sovint-, primera llengua -la de transmissió familiar- i llengua pròpia -la que l'enquestat considera la seva llengua-. Així, s'observa una evolució en el procés d'identificació lingüística: el català és la primera llengua per al 40,4% dels enquestats, la llengua pròpia per al 48,8% i la llengua habitual per al 50,1%. Destaca, així mateix, que el 5% consideren llengua pròpia tant el català com el castellà... - Diari AVUI dijous, 22 d'abril del 2004
També a lamalla.net - Empat tècnic entre el català i el castellà com a llengües habituals

El català a la UE, una prioritat

El DVD català d'en Nemo sí que inclou totes tres llengües Per molt que ahir Disney i la Generalitat de Catalunya diguessin que l'edició catalana del DVD ‘Buscant Nemo' sols incloïa el català i l'anglès, i l'espanyola, l'espanyol i l'anglès, VilaWeb ha pogut comprovar que la versió catalana conté totes tres llengües: anglesa, catalana, i espanyola. Això invalida l'argument de Disney, que el sistema utilitzat no acceptava tres idiomes, i corrobora que el llançament de dos DVD diferents respon clarament a la voluntat de discriminar el català, que, a més a més, surt al mercat en inferioritat de condicions. Pitjor encara, el DVD que conté la versió catalana no ho indica a la caràtula... vilaweb dimecres, 21 d'abril del 2004

Nou impuls al català a les escoles de la Franja La consellera d'Ensenyament, Marta Cid, i la responsable d'Educació de l'Aragó, Eva Almunia, van acordar ahir donar un nou impuls a l'ensenyament del català a les escoles de la Franja, on un total de 5.000 alumnes aprenen de forma bilingüe. Cid i Alumnia van indicar que continuaran amb les iniciatives engegades fins al moment i que crearan un grup de treball format per "persones de reconegut prestigi de l'àmbit de la pedagogia" perquè "incentivin un marc estable de relacions". Almunia va afirmar que fa vint anys que es va introduir l'ensenyament del català en l'educació obligatòria a la Franja i que durant aquest temps han ampliat aquesta oferta amb escoles d'estiu, suport al professorat, intercanvi d'alumnes amb Catalunya i escoles de pares... - Diari AVUI dimarts, 20 d'abril del 2004

Benach, optimista sobre el català a Europa després de reunir-se amb Pat Cox  El president del Parlament català , Ernest Benach, ha fet avui la reunió amb l'homòleg al Parlament europeu , Pat Cox, que es va suspendre fa mesos per la reunió de Carod-Rovira amb ETA. Benach ha qualificat com a molt positiva la reunió, i hi ha defensat principalment el reconeixement del català a la Unió Europea. El president del Parlament Català creu que el català podria tenir, si més no, el mateix reconeixement que el gaèlic, una llengua amb què els ciutadans es poden adreçar a les institucions europees i a la qual n'han traduït els principals documents. Benach ha recordat que de tots els estats que s'incorporaran a la UE l'1 de maig, només el polonès i el romanès tenen una llengua amb més parlants que la nostra... vilaweb dimarts, 20 d'abril del 2004
També a lamalla.net - El president de l'Eurocambra es compromet a impulsar el català

Llibres savis, de valor excepcional, en català
Manual per colar el català a Europa

La TV balear emetrà els films en castellà amb subtítols en català La televisió pública de les Balears emetrà pel·lícules doblades al castellà i subtitulades en català de les Illes, és a dir, utilitzant les modalitats lingüístiques de les Balears. Segons va avançar la directora general de la radiotelevisió balear, Maria Umbert, els subtítols "s'han concebut com un sistema de transició fins que l'ens públic posi en marxa una indústria de doblatge a les Balears, la base de la qual seria la creació d'una escola d'actors especialitzats". Umbert va explicar també que el canal televisiu Balear, que s'anomenarà IB3, es nodrirà dels fons de la Federació d'Organitzacions de Ràdio i Televisió (FORTA). A hores d'ara Maria Umbert no ha pogut tancar l'acord per incorporar l'ens públic Ràdio i Televisió de les Illes Balears a la FORTA... - Diari AVUI dimarts, 13 d'abril del 2004

Parelles eficaces

El 27% dels estudiants estrangers de la UB fan cursos de català Un total de 1.178 estudiants de fora de Catalunya dels 4.349 matriculats a la Universitat de Barcelona (UB), el 27%, estan inscrits a cursos de català inicial per poder seguir les classes de la Facultat en llengua catalana, segons dades del vicerectorat de relacions institucionals i política lingüística de la UB corresponents al primer semestre d'aquest curs. Dels més de 4.000 estudiants estrangers de la UB, el 53% són europeus, el 34% sud-americans i un 10% procedeixen d'Amèrica Central i Amèrica del Nord. En els últims tres anys, però, la presència d'alumnes sud-americans ha augmentat de forma considerable. Amb anterioritat, els estudiants europeus representaven el 80% del total d'estrangers. D'entre aquest col·lectiu, la majoria són alemanys i italians... - Diari AVUI dimarts, 13 d'abril del 2004

El Govern no descarta eliminar l'òrgan que certifica els coneixements de català El conseller d'Educació i Cultura, Francesc Fiol, no va descartar ahir que en un futur es pugui eliminar la Junta Avaluadora de Català (JAC), òrgan encarregat de certificar els coneixements en llengua catalana. El responsable autonòmic va culpar els examinadors de la JAC d'haver provocat, amb la seva «actitud irresponsable» de concedir un aprovat general, el retard administratiu «enorme» que ha comportat l'ajornament indefinit de les proves previstes per al juny. «En aquests moments no som capaç d'avaluar si seguirà sent o no necessària l'existència de la Junta Avaluadora», va apuntar Fiol, qui recordà que a zones com Catalunya s'atorguen els certificats a través d'un altre sistema... diaridebalears.com dijous, 07 d'abril del 2004
També a l'Avui - El Govern Balear suspèn les proves de català per falta d'examinadors

Els instituts reben llibres en valencià no normatiu La conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana està dotant les biblioteques de nous centres educatius amb llibres d'editorials valencianes en un valencià no normatiu. Aquestes editorials, com ara l'Oronella o Marí Montañana, fan ús d'una ortografia distinta a la marcada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua -màxim referent lingüístic a l'administració- o per l'Institut d'Estudis Catalans, i defensen el valencià com una llengua distinta del català. Miquel Mortes, director del primer centre on s'ha detectat aquesta irregularitat, l'IES d'Alginet (la Ribera) va denunciar fa quinze dies davant la conselleria que dins del lot de llibres enviat per aquest departament a la biblioteca del nou centre n'hi havia una cinquantena que no usaven el valencià marcat pel currículum oficial aprovat per la mateixa conselleria... - Diari AVUI dimecres, 07 d'abril del 2004

Sis entitats valencianes i balears alerten de l'escàs ús social del català El repte del català tant al País Valencià com a les Illes és incrementar-ne l'ús social i evitar passar de la minorització a la marginació. Així ho van expressar ahir les sis entitats que van comparèixer a la comissió de política cultural del Parlament de Catalunya per informar sobre la situació de la llengua als Països Catalans. Sis entitats que també van coincidir a reclamar ajuda: "Si al Quebec hi ha problemes amb el francès, París hi intervindrà. Si el català té problemes a les Illes, el Principat té el deure moral d'implicar-s'hi", va exposar el nou director de l'Obra Cultural Balear (OCB), Sebastià Frau. Ben diferent va ser la problemàtica que van plantejar les associacions valencianes i balears de la que van exposar Òmnium Cultural o UNESCO Catalunya fa una setmana... - Diari AVUI divendres, 02 d'abril del 2004

L'Associació de Municipis proposa que l'Estatut faci el català únic idioma oficial El president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, Joan Maria Roig (CiU), va proposar ahir a la ponència parlamentària de l'Estatut, que el nou text reconegui el català com a únic idioma oficial. Segons Roig, aquesta mesura significaria eradicar el concepte de bilingüisme però sense cap trencament, perquè l'ús del castellà seria acceptat com un dret individual dels ciutadans. No seria en canvi el castellà idioma oficial de Catalunya ni de les seves institucions. Roig va admetre que a la pràctica les institucions catalanes, sobretot les municipals, practiquen des de fa dècades el monolingüisme sense cap problema, amb el català com a llengua pròpia i única. I el pas que proposa seria simplement incorporar això a l'Estatut, tot i que obligaria previsiblement a reformar la Constitució... - Diari AVUI divendres, 02 d'abril del 2004

Softcatalà organitza les segones jornades sobre el català a la informàtica  A l'aula magna de l' edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB) es desenvoluparan, avui i demà, les segones Jornades sobre el Català dintre les Noves Tecnologies , impulsades per Softcatalà , amb la col·laboració de l' Institut Joan Lluís Vives , la UB i la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Les Jornades reprenen les sessions del juny de l'any passat amb la finalitat de 'proporcionar a l'usuari final dels països de parla catalana informació sobre la situació del català dintre les noves tecnologies'. Enguany el programa se centra en la situació del català dintre l'ofimàtica, la telefonia mòbil, els organitzadors personals, els jocs electrònics i el sistema operatiu GNU/Linux.... vilaweb dijous, 1 d'abril del 2004

L'Acadèmia Valenciana i els editors acorden el model de llengua per als llibres de text El ple de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va aprovar ahir un document consensuat prèviament amb l'Associació d'Editors del País Valencià en què s'estableix el model de llengua per a l'elaboració de llibres de text. El document assenyala que el sistema educatiu ha de permetre a l'estudiant "l'accessibilitat al domini de la seva modalitat lingüística més pròxima i, de manera progressiva, al model estàndar amb les particularitat que pugui adoptar en els diversos territoris". L'establiment d'aquests criteris lingüístics per part de l'acadèmia s'han creat arran de la petició d'algunes editorials valencianes que veien com any rere any els seus llibres de text no eren homologats per la conselleria de Cultura de la Generalitat valenciana per incloure paraules massa catalanes , com ara "aquest/a", "meva/seva" o "noi" en lloc de les variants valencianes o occidentals com "este/a", "meua/seua" o "xiquet"... - Diari AVUI dissabte, 27 de març del 2004

El català, un cas únic a Europa

La societat civil reclama al Parlament un compromís ferm per reconèixer la unitat del català Òmnium Cultural proposa la cooficialitat de la llengua catalana a tot l'Estat espanyol i l'estatus d'oficialitat a la Unió Europea Sis de les entitats més representatives de la societat civil catalanista han comparegut aquest matí davant la comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya. Plataforma per la Llengua, Centre Unesco, CIEMEN, Organització pel Multilingüisme, Coordinadora d'Associacions per la Llengua i Òmnium Cultural han reclamat als representants de la cambra catalana "eines" i un "compromís ferm" per fer efectiu el reconeixement de la unitat de la llengua catalana. En aquest sentit, el membre de la Junta directiva d'Òmnium Cultural i filòleg, Isidor Marí, ha volgut remarcar en la seva intervenció que "la unitat de la llengua es basa en el respecte de la diversitat i la consideració igualitària de totes les variants de la llengua, en cap cas representa una supremacia del català central sobre la resta de varietats". Òmnium Cultural dijous, 25 de març del 2004

PP i UM pacten que la llengua «habitual» de la televisió autonòmica sigui el català El Partit Popular i Unió Mallorquina han pactat un model de radiotelevisió autonòmica per a les Illes Balears -RTVIB- que garanteix l'ús majoritari del català en les seves emissions. Així ho anunciaren ahir la vicepresidenta del Govern balear, Rosa Estaràs, i el secretari general de la formació nacionalista, Damià Nicolau. Ambdós advertiren que la programació tindrà en compte les modalitats lingüístiques pròpies de les Illes Balears. En tot cas, no descartaren la possibilitat que en qualque espai s'hi empri també el castellà. Així, doncs, del projecte de televisió bilingüe que l'Executiu de Jaume Matas havia proposat en principi es passa, a petició d'UM, a un model en què l'idioma català serà «l'habitual» i que respectarà al màxim la Llei de Normalització Lingüística... diaridebalears.com dijous, 25 de març del 2004

Disponible la versió de proves del Firefox 0.8 en català El Mozilla Firefox és un navegador web gratuït, de codi obert, basat en el codi desenvolupat dins el projecte Mozilla.org. Les seves característiques principals són la rapidesa així com la facilitat d'instal·lació i utilització. El Firefox és una aplicació molt lleugera i ràpida, alhora que compleix amb els principals estàndards d'Internet. El Firefox incorpora un gran nombre de funcions que en faciliten la utilització: plenament funcional només amb el teclat, barra d'eines personalitzable, administrador de marcadors, integració de cercadors d'Internet (per exemple, amb Google), bloqueig de les finestres emergents no sol·licitades, navegació ràpida en pestanyes separades per a cada web que es visita, administrador de contrasenyes, baixada automàtica i simple de fitxers... softcatala dilluns, 22 de març del 2004

La justícia dóna la raó a ACPV i considera que la llicenciatura de Filologia Catalana eximeix de fer la prova de valencià en les oposicions a professorat de secundària La sentència considera que no existeix raó jurídica que permeta sostenir que la titulació de Llicenciatura de Filologia Catalana no constitueix titulació suficient per eximir de la realització de la prova de valencià. Igualment, reconeix la doble denominació per a la nostra llengua i per tant la seua unitat. ACPV va interposar un recurs contenciòs-administratiu contra la convocatòria d'oposicions per a l'ingrés al cos de docents (8/05/02) feta per la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat valenciana en la qual no es donava validesa a la titulació de Filologia Catalana pel que fa a l'acreditació de coneixements de valencià. ACPV va considerar que el llistat de titulacions que eximien de fer la prova de valencià –inclosa en les oposicions– no incloïa aquesta titulació, mentre si que en formava part la titulació de Filologia Valenciana... - ACPV dimarts, 23 de març del 2004
També a l'AVUI - La justícia equipara el títol de català al de valencià

Nou pas judicial contra Del Castillo per negar la imposició del castellà Jesús Artiola, denunciant en nom de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL), compareixerà avui als jutjats de Girona per ratificar una demanda contra la ministra de Cultura ara en funcions, Pilar del Castillo, a qui acusen de "negació del genocidi de la llengua i cultura catalanes". El motiu de la denúncia és la responsabilitat de la ministra com a autora del discurs de Joan Carles I el 23 d'abril del 2001 en què el rei va negar la imposició del castellà. En aquell polèmic parlament amb motiu del lliurament del premi Cervantes, el monarca va dir: " Nunca fue la nuestra, lengua de imposición sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima el idioma de Cervantes ". Jesús Artiola ha rebut una citació per avui en qualitat de denunciant i confia que aquest sigui un primer pas perquè la justícia admeti a tràmit la denúncia... - Diari AVUI dimarts, 23 de març del 2004

Una tercera part dels bars i restaurants de Lleida no tenen les cartes en català Un terç dels bars i restaurants de Lleida incompleixen la normativa sobre l'ús del català, perquè no tenen les cartes de menús o els llistats de preus en la llengua del país. Aquest és el resultat de l'estudi elaborat a Lleida pel departament de Comerç, Turisme i Consum en un pla pilot sobre el compliment de la llei de Normalització Lingüística del 1994. L'informe s'ha fet a partir de la visita de dos inspectors de la conselleria a cent establiments hostelers de Lleida, Mollerussa, Tàrrega i Balaguer durant les darreres setmanes, i d'aquest treball se'n constata que és als barris més apartats del centre urbà on l'incompliment és més elevat... - Diari AVUI dimecres, 17 de març del 2004

L'ONU canvia la visió crítica sobre la normalització lingüística El Comitè contra la Discriminació Racial de les Nacions Unides ha deixat de considerar com una preocupació la immersió lingüística que es produeix a les escoles catalanes. Un informe d'aquest organisme fet públic ahir elimina qualsevol referència sobre aquesta qüestió, rectificant així la referència crítica que el mateix comitè va fer l'any 1996. Aquest comitè és l'encarregat de vigilar pel grau de compliment que fa l'Estat espanyol del conveni internacional sobre protecció de drets humans i periòdicament emet un informe valoratiu. En el document del 1996, i després d'escoltar un primer informe del govern central i les al·legacions que hi va presentar l'Asociació per la Tolerància, la comissió va expresar la seva "preocupació pel fet que a Catalunya i al País Basc als nens de la minoria castellanoparlant els pugui resultar difícil rebre l'educació en la seva llengua materna"... - Diari AVUI dmarts, 16 de març del 2004

600 Tarteges VISA pel Valencià Ja són més de 600 targetes de crèdit Compromís pel Valencià que Federació Escola Valenciana, junt amb l'entitat financera valenciana Caixa Popular, té al carrer. L'objectiu d'aquesta targeta Visa és la promoció del valencià, i es remarca la coincidència en els valors de la nostra llengua entre Caixa Popular i Federació Escola Valenciana. Una targeta Visa que permet realitzar compres en tot el món però amb el valor afegit de donar suport a les activitats que realitza la Federació. D'aquesta manera, Federació Escola Valenciana troba una forma pràctica de finançar els seus actes de promoció del valencià. És per això que, aquesta targeta permetrà als seus titulars col·laborar d'una forma fàcil i senzilla amb Escola Valenciana, ja que el 0,7% de les compres que es paguen amb la targeta se cediran a Escola Valenciana... - FEV dimarts, 09 de març del 2004

Les escoles públiques protesten contra la política lingüística La majoria dels centres educatius públics de Balears han aturat avui cinc minuts les classes per protestar contra les mesures lingüístiques que vol impulsar el Govern Matas. L’aturada, convocada per la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament (PDE), no cercava interferir en l’activitat educativa, sinó mostrar el malestar de bona part del sector educatiu envers l’Executiu. Per la seva banda, el conseller d’Educació, Francesc Fiol, s'ha mostrat “respectuós” amb la iniciativa, però ha assegurat que les critiques són “irracionals” i no es “corresponen amb la realitat”. Encara un element més en aquest amalgama de polèmica lingüística. Membres de la PDE i de l’Assemblea per la Llengua han lliurat 500 firmes demanant a Jaume Matas que no modifiqui la normativa lingüística existent. - e-noticies.com dimarts, 09 de març del 2004
També a diaridebalears.com - La defensa de l'ensenyament en català mobilitza milers de professors i alumnes balears

Publicada l'edició oficial del català de l'Alguer  Els lingüistes (i el públic en general) ja disposa de l'edició oficial d''El català de l'Alguer: criteris de llengua escrita', a cura de Luca Scala i s'emmarca en la col·lecció de publicacions de la Secció Filològica de l' Institut d'Estudis Catalans .
La Secció Filològica ja va avalar, en una sessió de treball que es va fer l'abril de 2002, el document que ara ha esdevingut totalment oficial des del punt de vista científic. Publicacions de l'Abadia de Montserrat s'ha encarregat de l'edició, que conté una part teòrica i appèndixs. Hi ha col·laborat Òmnium Cultural de l'Alguer , la batllia algueresa , el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i Enllaç. - Vilaweb dissabte, 06 de març del 2004

Unió Mallorquina diu que la TV balear "no té raó de ser" si no emet en català La presidenta del Consell de Mallorca i d'Unió Mallorquina, Maria Antònia Munar, va manifestar ahir que la televisió de les Balears ha d'emetre en la llengua pròpia de les Illes, i va afegir que "no tindria raó de ser la creació i posada en marxa d'aquesta televisió autonòmica si no ofereix la seva programació en català".
Els vots d'Unió Mallorquina en el si del Consell Assessor de RTVE-Balears, organisme que desenvoluparà les tasques de direcció i control del futur ens radiotelevisiu balear, són necessaris perquè el PP pugui dur a terme els seus projectes audiovisuals... - Diari AVUI dimecres, 04 de març del 2004

El català "pertorba" la integració al país, segons un jutge càntabre "S'ha de tenir en compte que la mare viu a Lleida, comunitat autònoma de Catalunya, on hi ha importants diferències culturals amb relació a Cantàbria, especialment en matèria lingüística, fet pel qual el trasllat dels menors a aquesta comunitat els podria causar certes pertorbacions fins que no hagin après el català, que no hem d'oblidar és l'utilitzat primordialment als centres educatius de Catalunya, i que caldria evitar". Aquest és un dels arguments utilitzats pel magistrat Pablo Fernández de la Vega, titular del jutjat número 1 de primera instància a Torrelavega, per resoldre a favor d'un home la custòdia dels seus fills en un procés de separació... - Diari AVUI dimecres, 03 de març del 2004

El grup Agrolimen es compromet a catalanitzar les webs  Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics (WICCAC) va demanar, fa unes quantes setmanes, al grup Agrolimen que oferís als internautes la possibilitat de visitar les seves webs en català. Ara els responsables de l'empresa catalana s'han avingut a fer la versió catalana de les principals filials del grup. Concretament, de www.gallinablanca.es (fins ara en espanyol i prou), www.gallinablanca.com (en espanyol, anglès, francès i rus), El Pavo (en espanyol), Pans & Company (en espanyol i anglès), Bocatta (en espanyol, francès i anglès). - Vilaweb dimarts, 02 de març del 2004

La discriminació del català arriba per primer cop a les Nacions Unides Un comitè d'experts de les Nacions Unides (ONU) ha estudiat per primer cop un extens document en què es relata la discriminació que pateixen els ciutadans que tenen el català com a primera llengua, així com la política del govern central de fomentar l'ús del castellà en detriment de la llengua pròpia del país. L'informe s'ha presentat aquests dies a Ginebra davant el comitè d'experts encarregat d'avaluar el nivell de compliment del Conveni sobre Discriminació Racial signat per diversos Estats, entre d'altres, l'espanyol.
El comitè escolta primer un informe dels representants estatals i dóna audiència a les diverses ONGs que vulguin fer puntualitzacions al document oficial abans que s'emeti un dictamen final, en què, si escau, es fan observacions al govern corresponent... - Diari AVUI dijous, 26 de febrer del 2004

Antònia Vicens no recollirà el Ramon Llull, del govern balear, en protesta per la ‘persecució de la llengua catalana'  L'escriptora mallorquina Antònia Vicens (Santanyí, 1941) no recollirà el premi Ramon Llull amb què ha estat guardonada per protestar contra la ‘política de persecució de la llengua catalana' que porten a terme els governs balear i espanyol. Vicens és, a més d'escriptora, vice-presidenta de l' Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i ha estat guardonada amb un dels premis Ramon Llull que cada any concedeix el Parlament de les Illes Balears pel seu ‘mestratge en l'expressió literària i l'evocació lírica de les seves obres'. - Vilaweb dijous, 26 de febrer del 2004

D'Ausiàs March a TeleRovira

Un àrbitre va amenaçar d'expulsar un jugador per parlar català El portaveu d’Esports de CiU al Congrés dels Diputats, Jordi Martí, ha exigit avui explicacions per part de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i el Comitè Espanyol d’Àrbitres per l’actuació “indigna” d’un àrbitre de futbol que en el partit de diumenge passat de Segona B entre l’Hèrcules i el Mataró va amenaçar d’expulsió un jugador del conjunt del Maresme per parlar en català amb un company d’equip després d’ensenyar-li una targeta groga. Martí creu que és necessari que el Comitè Espanyol d’Àrbitres obri un expedient informatiu a l’àrbitre i que aquest demani disculpes “al jugador, al club i als catalans”. També demana la intervenció de la Federació Espanyola de Futbol per aclarir els fets, a través de la Federació Catalana. - e-noticies.com dimarts, 24 de febrer del 2004
També a lamalla.net - "No hablen catalán que les expulso"

La cinquena entrega de Harry Potter en català ven 40.000 exemplars en un dia i marca una fita en aquesta llengua La versió en català de la cinquena entrega de les aventures de Harry Potter, ''Harry Potter i l''Orde del Fènix'' (Empúries, 2004) va vendre més de 40.000 exemplars dissabte passat, dia que es va posar a la venda el llibre, segons han informat fonts de l''editorial. Les vendes de la cinquena entrega del popular mag creat per J.K.Rowling marquen d''aquesta manera una fita en l''edició de llibres en català, ja que la tirada inicial, de 95.000 exemplars, ha estat la més tirada més llarga de la història de l''edició en català. A més, la nova obra de Harry Potter en català ha triplicat les vendes de l''anterior. - Vilaweb dilluns, 23 de febrer del 2004

La polèmica lingüística marca la presa de possessió del nou bisbe de Mallorca La presa de possessió ahir del nou bisbe de Mallorca, Jesús Murgui Soriano (València, 1946), va estar marcada per la polèmica lingüística, afegint així un element més de controvèrsia en el debat sobre la llengua a les Balears arran del canvi de rumb marcat pel govern del popular Jaume Matas en aquest àmbit. L'ús del castellà i el català en la cerimònia va ser criticat per diversos sectors que esperen de l'Església un paper de contribució en el terreny de la normalització lingüística.
La primera lectura de la cerimònia es va realitzar íntegrament en castellà, sense traducció, mentre que l'Evangeli es va llegir de manera bilingüe, primer en català i després en castellà. En l'homilia, el nou bisbe de Mallorca, fins ara bisbe auxiliar de València, va combinar el valencià i el castellà. També va fer el mateix en la seva al·locució el nunci apostòlic, el portuguès Manuel Monteiro de Castro... - Diari AVUI diumenge, 22 de febrer del 2004

Leche El Castillo etiquetarà en català, gràcies a tots Llet El castillo (del grup Actimilk), empresa amb seu al Pla d'Urgell i que distribueix els seus productes arreu dels Països Catalans, ha decidit canviar l'etiquetatge dels seus productes, fins ara només en castellà, per tal d'adaptar-se a la realitat social i lingüística dels consumidors. A partir d'ara les noves remeses de la totalitat de la producció destinades ja a la distribució estan etiquetades en català. Des de la Plataforma per la Llengua es valora molt positivament aquest canvi d'actitud que es correspon amb les tendències actuals del sector de les llets, particularment en les darreres incorporacions d'altres productors també catalans. A la vegada recorda que en aquests moments totes les empreses importants amb plantes de producció instal·lades a Catalunya o en previsió d'ubicar-s'hi, estan etiquetant en català, llevat d'una única excepció, que és Leche Pascual. - Plataforma per la llengua dissabte, 21 de febrer del 2004

Augmenta l'ús oral del català entre persones d'origen castellanoparlant L'ús del català com a llengua habitual en les relacions interpersonals, tot i estar encara molt per sota dels índexs de coneixement de la llengua, guanya terreny respecte a fa uns anys. Segons les dades de l'estadística d'usos lingüístics a Catalunya del 2003, el català és la llengua d'ús habitual per al 50,1% de la població, enfront d'un 44,1% que utilitza el castellà i un 4,7% que fa servir totes dues llengües.
La lleugera preeminença d'ús del català sobre el castellà es produeix malgrat que la llengua majoritària dels parlants durant la infantesa va ser el castellà. Segons les dades avançades ahir al Parlament pel secretari de Política Lingüística, Antoni Mir, el 53,5% dels ciutadans declaren que la primera llengua parlada a casa quan eren petits va ser el castellà, mentre que només el 40,4% va tenir el català com a primera llengua i el 2,8% afirmen que van créixer amb les dues llengües... - Diari AVUI divendres, 20 de febrer del 2004

Desestimen la demanda contra una escola per un cas de discriminació per l'ús del català La sentència de la magistrada del jutjat social número 19 -redactada en català- manté que no s'han aportat prou proves per demostrar que l'empresa hagi incorregut en una vulneració de drets fonamentals -en aquest cas, el dret d'utilitzar la llengua catalana-, fet que hauria comportat, de forma automàtica, l'anul·lació de l'acomiadament. La mestra va ser despatxada quan estava en període de proves, termini durant el qual les empreses poden prescindir d'un treballador sense haver d'al·legar cap motiu. Només en cas de vulnerar algun dret fonamental consagrat a la Constitució, aquest acomiadament pot arribar a ser considerat nul... - Diari AVUI dimecres, 18 de febrer del 2004

Una Babel sense el català

Educadors catalans demanen la retirada de les quatre hores d'espanyol de Primària  La plataforma ' Pel català a l'escola ' ha fet una acció reivindicativa a la delegació del govern espanyol (Pla de Palau de Barcelona). De primer han intentat de lliurar el ' Manifest en defensa de l'escola catalana com a garantia de cohesió social ', juntament amb sis carabasses, símbolitzen dels suspesos del govern espanyol en política educativa. Les entitats demanen que el govern retiri el decret de la LOCE que obliga a fer quatre hores d'espanyol la setmana als nens de Primària perquè amenaça la immersió lingüística. El decret ha d'entrar en vigor el curs que ve. - Vilaweb dimarts, 17 de febrer del 2004
També a lamalla.net - Carabassada a la poítica educativa del Govern Central

Nestlé no etiqueta en català El dia 4 de febrer la Plataforma per la Llengua es va reunir amb representants de Nestlé España per demanar a l’empresa que torni a etiquetar els seus productes en català i que els seus webs estiguin també en la nostra llengua. La representació de la Plataforma va demanar a Nestlé que torni a etiquetar en català els seus productes, tal com va fer abans que la dictadura franquista ho prohibís. La cap de relacions corporatives de Nestlé va deixar constància de les dificultats de l'empresa per introduir el català en aquestes activitats i va dir que no hi ha cap voluntat expressa d'excloure el català, tal com es palesa en algunes de les seves accions publicitàries. - enoticies.com dilluns, 16 de febrer del 2004

Rajoy apostarà "pel domini del castellà" a l'ensenyament E l candidat del PP a la Moncloa, Mariano Rajoy, va desgranar ahir els eixos de la seva política educativa si guanya el 14-M. Així, apostarà "pel domini del castellà en totes les comunitats autonòmes", i va advertir contra els que "obstaculitzin" aquest objectiu. En tot cas va afirmar que pretén arribar a acords amb totes les autonomies "per superar vells enfrontaments que poc interessen als espanyols".
Per ell "el bilingüisme" a l'ensenyament "enriqueix", i posar-hi traves "és un greu error". Per això garantir l'ensenyament del castellà "és un objectiu bàsic al qual el PP no renunciarà"... - Diari AVUI dimecres, 11 de febrer del 2004

Reacció a la reducció de titulacions de professorat de català a Catalunya Nord  Els atacs al català, tan sovintejats últimament, vénen ara de l'altra banda de l'Albera. Els presidents dels jurats de l'examen que autoritza a fer de professor (CAPES) de bretó, basc, occità i català han denunciat en un comunicat conjunt la dràstica reducció del nombre de places per a docents de les llengües minoritzades , decretada pel govern francès . Per exemple, l'occità passa de tretze titulacions el 2003 a quatre, i el català, de tres l'any passat a una de sola. El comunicat dels presidents dels tribunals de CAPES lamenta, entre més coses, que la reducció s'hagi anunciat un mes abans del començament de les proves. La retallada de places és un motiu més de preocupació per als defensors de les llengües minoritzades de França, que observen com aquests darrers anys el govern va entrebancant la promoció de les llengües 'regionals'. - Vilaweb dimecres, 11 de febrer del 2004

Ignorants i ofuscats

La Plataforma per la Llengua reprèn les campanyes d'Ikea i Leche Pascual  Fa uns quants mesos la Plataforma per la Llengua va impulsar dues campanyes perquè Ikea i Leche Pascual tinguessin en compte la llengua catalana. Com que els resultats no han estat satisfactoris, la Plataforma torna a demanar la mobilització ciutadana.
En concret, reclama a la multinacional sueca una versió de la web en la nostra llengua i que etiqueti els productes en català, oimés que a tot el món fa servir llengües amb molts menys parlants que no pas el català, com l'islandès, el finès, el danès, l'eslovac, el noruec i el francès (al Quebec).- Vilaweb dimecres, 04 de febrer del 2004
- Campanya Ikea
- Campanya Pascual

Flaquer diu ara que el català serà la llengua de la RTV balear La llengua vehicular de la ràdio i televisió públiques de les Balears serà el català, amb les modalitats pròpies de cadascuna de les illes. Així ho va anunciar ahir el portaveu del Govern Balear i conseller de Turisme, Joan Flaquer, en manifestar que "la creació i posada en marxa de la televisió de les Balears és un objectiu que es durà endavant, perquè constitueix una bona iniciativa i un compromís del Partit Popular que s'ha de posar en marxa durant aquest mandat".
Flaquer no va descartar que les emissions de la televisió de les Illes puguin incloure també programes en castellà, però va assenyalar que "el govern del Partit Popular defensarà que la llengua vehicular sigui la pròpia de les Illes Balears"... - Diari AVUI dissabte, 7 de febrer del 2004

L'Assemblea per la Llengua proposa mobilitzacions als centres docents L'Assemblea per la Llengua, que va quedar formalment constituïda ahir, va proposar mobilitzar tota la societat educativa, els mateixos alumnes i els pares i mares d'aquests per exigir al Govern que retiri les mesures lingüístiques anunciades i perquè rectifiqui les que ja ha començat a aplicar. A la convocatòria de l'Assemblea per la Llengua hi varen acudir prop de 300 persones que varen omplir l'auditori de la fundació Sa Nostra fins al punt que una cinquantena es varen haver de reunir en una assemblea paral·lela a l'exterior.
Entre els convocants hi havia Joves de Mallorca per la Llengua; el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB; Comissions Obreres; l'Obra Cultural Balear; el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament STEI-i; la UGT; el Moviment Escoles Mallorquines i els Escriptors en Llengua Catalana... - diaridebalears.com divendres, 06 de febrer del 2004

ACPV qualifica d'impresentable, ahistòric i distorsionador que Canal 9 emeta un telefilm en espanyol sobre la vida d'Ausiàs March Ahir és va consumar un dels desficacis televisius més ridiculs i absurdes des de la creació de RTVV: l'emissió en espanyol d'un telefilm –de pèsima factura tècnica i artística, per cert, malgrat els més de 2 milions d'euros que li va costar a la Generalitat valenciana i a Canal 9– sobre la vida del més gran poeta valencià i per tant en valencià de tots els temps. És intolerable que des de la televisió pública dels valencians es distorsione la realitat de la València del segle XV, emeten la recreació històrica –per dir-ho d'alguna manera– del moment en espanyol. És intolerable i ridicul veure un actor interpretant Ausiàs March en espanyol i que se citen paràgrafs de la seua obra traduïts a l'espanyol. Ni Ausiàs March ni la València del XV escrivien i parlaven públicament en altra llengua que no fos la llengua catalana... - ACPV dijous, 05 de febrer del 2004
També a l'AVUI - Critiquen Canal 9 per emetre en castellà una sèrie sobre March

L'Audiència de Girona triga deu mesos a traduir al català la sentència del segrest d'Olot L'Audiència de Girona ha trigat 296 dies, quasi deu mesos, a tenir enllestida la traducció al català de la sentència del segrest de Maria Àngels Feliu, que va condemnar a dures penes de presó cinc dels vuit processats. El president de l'Audiència, Fernando Lacaba, que va ser l'encarregat de dirigir el judici, va reconèixer ahir que la traducció havia "trigat massa", a la vegada que admetia el retard de la normalització lingüística en l'àmbit de la justícia. "Cal millorar molt, encara", va dir.
La sentència va ser notificada a les parts el 10 d'abril de l'any passat en un tràmit de lectura pública, amb tots els acusats a la sala i amb un gran desplegament de mitjans de comunicació. Tot i que la sala que va jutjar el cas està adscrita al pla pilot de promoció del català a l'administració de justícia, la resolució es va redactar en castellà... - Diari AVUI dijous, 5 de febrer del 2004

El TSJB suspèn el decret del català per a funcionaris de més de 50 anys La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJB) podria suspendre en breu el decret del Govern balear pel qual s'eximeix, durant cinc anys, del coneixement de català els funcionaris majors de 50 anys que participin en els procediments de provisió de llocs de feina de l'Administració.
Els magistrats del TSJB es van reunir ahir i, per unanimitat, van decidir suspendre la polèmica norma -coneguda com Decret Rodríguez pel conseller que la va impulsar-, que havia estat recorreguda pel sindicat Comissions Obreres. La resolució judicial es podria comunicar en els propers dies, segons va transcendir anit... - diaridebalears.com dimecres, 04 de febrer del 2004

El Consell de Mallorca exigeix a Matas que retiri les mesures lingüístiques El Consell de Mallorca ha exigit al govern de les Balears (PP) la retirada de les mesures adoptades contra el català. Unió Mallorquina (UM), que governa aquesta institució insular, va donar suport a una moció presentada pel PSOE en la qual insta el govern de les Illes a retirar les mesures denunciades. Alhora demana a l'exectiu autonòmic que faci el màxim esforç per recuperar el consens en matèria lingüística, "com així va ser capaç de fer en altres moments de la democràcia".
Amb aquest pronunciament, UM s'ha posicionat amb els partits de l'oposició de les Balears (PSIB-PSOE, PSM-Entesa Nacionalista, EU i Els Verds), que han rebutjat frontalment les mesures de política lingüística que aplicarà el govern de Jaume Matas... - Diari AVUI dimecres, 4 de febrer del 2004

La UIB vota a favor del pressupost retallat al consorci pel català El consell d'administració del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears (Cofuc) va aprovar dijous el seu pressupost per al 2004, que pateix una retallada del 34% respecte de l'anterior. Segons fonts presents a la reunió, el representant del Consell de Menorca (PSM) fou l'únic que votà en contra del pressupost, mentre que els responsables de la Universitat de les Illes Balears (UIB), els responsables del Govern i els del Consell d'Eivissa i Formentera hi votaren a favor. El portaveu del Consell de Mallorca excusà la seva absència... - diaridebalears.com dimecres, 01 de febrer del 2004

Les proves de català a Menorca viuen una nova protesta dels examinadors El conflicte que mantenen els examinadors de la Junta Avaluadora de Català de les illes Balears amb el govern autonòmic va tornar a alterar ahir les proves que es van celebrar a Maó per obtenir els certificats pels nivells A (elemental) i D (superior). Trenta-tres dels aspirants que es van presentar per realitzar els exàmens van formalitzar una protesta en no poder fer la prova oral, i 25 van presentar una reclamació davant el Consell de Menorca.
Els aspirants van denunciar l'incompliment de les bases de la convocatòria, tota vegada que era prevista la realització en la mateIxa selecció de les proves orals i escrites, però només es va dur a terme l'examen escrit per la protesta dels col·laboradors habituals de la Junta Avaluadora de Català a Menorca (ajudants d'aula i examinadors orals)... - Diari AVUI diumenge, 1 de febrer del 2004

Tancada contra la política lingüística del govern balear a la Universitat de les Illes Els estudiants de filologia catalana de la Universitat de les Illes Balears van protagonitzar ahir al vespre una tancada en el campus de la institució acadèmica en protesta per la política lingüística del govern del PP. Aquesta acció de rebuig per denunciar els criteris que vol introduir el govern Matas a les escoles de les Balears va coincidir amb la declaració que va fer pública ahir la comissió permanent de l'Institut Joan Lluís Vives, que agrupa les universitats de parla catalana d'Espanya i França, que va acordar per unanimitat donar suport a la declaració de la Universitat de les Illes Balears que alerta sobre la situació de minoria en què es troba el català a les Balears... - Diari AVUI dissabte, 31 de gener del 2004

20 anys de la Declaració de Mequinensa i tot està pitjor Aquest 1 de febrer fa 20 anys de la Declaració de Mequinensa i tot està pitjor. La Xarxa de Casals de la Franja de Ponent ha divulgat una nota de premsa en la que recorden que aquest 1 de febrer ha fet vint anys de la Declaració de Mequinensa que van subscriure alcaldes de la Franja de Ponent. En ella argumenten que desprès de 20 anys la situació ha empitjorat. "La substitució lingüística comença a ésser un fet, el català retrocedeix i s'empobreix ràpidament, l'ensenyament és exclusivament en castellà i no hi ha ni recursos ni llibres en la llengua dels xiquets a les escoles, de fet no hi ha ni una llei de llengües"... - franjadeponent.net divendres, 30 de gener del 2004

Invaliden l'aprovat general atorgat pels correctors de català de les Balears El ple de la Junta Avaluadora de Català de les Balears va invalidar ahir l'aprovat general que van atorgar els examinadors en les proves celebrades el 18 de gener a Mallorca per a l'obtenció del nivell C de català (grau mitjà). Les proves escrites seran revisades per personal "qualificat i amb competència lingüística acreditada" i després els aspirants que hagin estat aprovats en aquesta prova escrita s'hauran de sotmetre als exàmens orals.
La Junta Avaluadora de Català de les Balears, organisme que depèn de la conselleria d'Educació i Cultura de l'executiu autonòmic, va donar un vot de confiança al seu president, el director general de Política Lingüística, Miquel Melià, i als vocals de la secretaria d'aquest organisme per seleccionar personal col·laborador amb preparació científica que faci les tasques de correcció de les proves escrites i orals a tots els nivells. Fins ara els examinadors eren llicenciats en filologia catalana... - Diari AVUI dimecres, 28 de gener del 2004

Nova etapa en la normalització lingüística

Les agressions a la llengua catalana arribaran a la màxima cambra catalana A petició del grup parlamentari d'Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa, una vintena d'entitats lingüístiques donaran el seu parer sobre la situació actual del català i els intents de marginació al qual es veu arrossegat per les polítiques secessionistes del Partit Popular. Segons la diputada ecosocialista Dolors Camats, aquesta iniciativa és "una resposta a l'agressió a la llengua catalana, sostinguda tenaçment pel govern espanyol que, amb criteris acientífics i demogògics, malda per erosionar-ne la unitat". Entre els grups que exposaran la visió que tenen del conflicte hi ha Òmnium Cultural, l'Obra Cultural Balear, la Plataforma per la Llengua, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua, el Servei de Política Lingüística d'Andorra, el Centre UNESCO de Catalunya, Acció Cultural del País Valencià i l'Obra Cultural Algueresa. - tribunacatala.org dimecres, 28 de gener del 2004

El rector recorda a Matas que la llengua competeix a la universitat El rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Avel·lí Blasco, va advertir al govern balear del Partit Popular que "la Universitat de les Illes és la institució consultiva en tot allò que es refereix a l'ús del català". Blasco va assenyalar que la institució acadèmica que presideix té aquestes competències, segons l'Estatut d'Autonomia, i va demanar a l'executiu que presideix Jaume Matas que "cal respectar-ho".
En aquest sentit, el rector de la Universitat de les Balears va assegurar que "la creació d'una nova secció de filologia a l'Institut d'Estudis Balears (organisme que depèn directament de la conselleria d'Educació i Cultura del govern balear) suposa un desconeixement d'aquesta autoritat en matèria lingüístistica". Blasco va advertir que "els criteris científics són els mateixos i no hi pot haver criteris prevalents diferents als que determina la Universitat de les Balears"... - Diari AVUI dimarts, 27 de gener del 2004

El govern balear no troba filòlegs afins, i ha de suspendre les proves orals de català  La polèmica per les noves mesures de política lingüística que prepara el govern balear , i l'enfrontament amb el col·lectiu de filòlegs, va continuar ahir. Després d' acomiadar el filòlegs 'rebels' que van dispensar un aprovat general en les proves de la Junta Avaluadora de Català , el govern no ha trobat substituts afins. Així que ahir es van haver de suspendre les proves orals de la Junta, a Mallorca. A Eivissa els aspirants es van quedar sense fer la prova escrita, perquè els vigilants d'aula també es van plantar. A fora de les aules de la UIB on es feien les proves, els dos-cents llicenciats en filologia que mantenen el pols amb el govern es varen donar cita. Els filòlegs van dir que els exàmens es poden impugnar, perquè 'no han estat fets per personal qualificat i perquè tothom té dret a la prova oral'.- Vilaweb dilluns, 26 de gener del 2004
- També a l'AVUI - Suspeses les proves de català a Eivissa per falta d'examinadors
- També a Diari de Balears - Les proves de català es fan sota mínims i a Eivissa se suspenen

Els examinadors de català a les Illes s'enfronten amb el Govern Balear La polèmica entorn de les noves mesures que vol aplicar el govern balear del Partit Popular en relació amb el català a les escoles de les Illes ha desembocat en un enfrontament obert entre els correctors i examinadors de la Junta Avaluadora i la conselleria de Cultura. Aquests filòlegs i els seus col·laboradors van acordar ahir, en assemblea, no portar a terme cap examen mentre no presentin la dimissió el conseller d'Educació i Cultura, Francesc Fiol, i el director general de Política Lingüística, Miquel Melià, a qui acusen de "prepotents".
Aquesta decisió, adoptada per unanimitat, segons va explicar la portaveu del col·lectiu, Joana Maria Romaguera, es va prendre tot just 24 hores abans de les proves convocades per avui, a les quals s'han inscrit més de 2.500 aspirants a Mallorca, Menorca i Eivissa per obtenir els certificats dels nivells B (elemental) i E (específic) de llengua catalanas... - Diari AVUI diumenge, 25 de gener del 2004

L'exigència social del català supera el grau de domini dels ciutadans L'exigència social de coneixement del català supera de molt el grau de domini que en tenen els ciutadans de les Balears, la qual cosa hauria de conduir a reforçar les mesures formatives en aquest idioma. Aquesta és la conclusió que s'extreu de la lectura de la darrera enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) sobre la qüestió. L'estudi, realitzat el 1999, sosté que un 67'9% dels residents a l'Arxipèlag considera que s'ha d'exigir el coneixement del català als funcionaris i que un 92'2% exigeix uns serveis públics bilingües... - Diari de Balears diumenge, 25 de gener del 2004

El Govern es desfà dels examinadors de català per les proves de diumenge La Junta Avaluadora de Català (JAC), que depèn de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern, va començar ahir a desconvocar desenes d'examinadors i correctors que anteriorment havien estat designats per participar en la realització i avaluació inicial de les proves de català de diumenge vinent. Així ho varen confirmar a Diari de Balears els afectats, «indignats» amb la decisió.
Aquesta mesura s'ha pres després que diumenge passat els examinadors i correctors de les proves del nivell C de català es rebel·lassin contra la Política Lingüística del Govern de Jaume Matas i avaluassin, inicialment, amb la qualificació màxima els examinats. Els col·laboradors habituals de la JAC s'oposen principalment que el Govern equipari els coneixements dels alumnes de quart d'ESO al nivell C... - Diari de Balears divendres, 23 de gener del 2004

Prop de 500 nens estudien en català a la Catalunya Nord La Bressola, la xarxa d’escoles catalanes a la Catalunya Nord, escolaritza 470 nens i nenes en català en un conjunt de vuit escoles al llarg del territori nord-català, segons dades facilitades per la mateixa xarxa. L’edat dels alumnes que assisteixen a aquestes escoles catalanes van des de la guarderia fins a secundària. La Bressola, que va néixer fa 27 anys, té centres escolars a Prada de Conflent, Nyils, dues a El Soler, Perpinyà, Vernet, Càldegues i Sant Esteve; a banda del centre de secundària del Soler, prop de Perpinyà, que ha entrat en funcionament durant el curs 2003-2004.- e-noticies.com dimecres, 21 de gener del 2004

La denúncia al govern d'Aznar per relegar el català arriba a Europa La secretària general adjunta del Consell d'Europa, Maud de Boer-Buquicchio, va rebre ahir quatre informes que detallen la marginació a què sotmet el govern de l'Estat espanyol les llengües pròpies de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, Galícia, el País Basc i Astúries. Els informes -un per a cada una de les quatre modalitats lingüístiques- van ser entregats per una comissió de l'Observatori de la Llengua Catalana que ahir es va desplaçar a Estrasburg.
L'Observatori, que ha elaborat el document sobre l'estat de la llengua en el domini lingüístic del català, va actuar en representació de la resta d'organismes que han estat els responsables d'avaluar la situació lingüística del País Basc, Galícia i Astúries... - Diari AVUI dimecres, 21 de gener del 2004

El govern alcoià del PP escanya el català Amb la decisió de reduïr al mínim la plantilla del Gabinet de Normalització Lingüística, el govern conservador d' Alcoi fa un nou pas en la marginació de l'ús del català en aquest municipi. La reducció del Gabinet, que passarà de dos tècnics i un administratiu a només disposar d'un tècnic, ve precedida per la reducció d'un 20% en la partida pressupostària per a Promoció i Ús del Valencià -una partida que va passar de 21.000 a 16.700 euros- i la suspensió de les Jornades de Sociolingüística que tradicionalment tenien lloc a la població alacantina. Segons l'oposició, "l'ús del valencià en l'Ajuntament ha sofert una reculada molt important des que el PP ha accedit al govern, perquè desenvolupen una marginació premeditada de la llengua" . - tribunacatala.org dilluns, 20 de gener del 2004

UGT reclama al govern francès el reconeixement del català com a llengua oficial UGT de Catalunya i les Illes Balears i el sindicat CFDT del Llenguadoc-Rosselló van fer públic ahir un manifest on reclamen a l'Estat francès el reconeixement oficial del català així com la promoció de la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya Nord. Aquestes són algunes de les demandes que recull el Manifest de Perpinyà, document fet públic ahir en la cloenda de les jornades organitzades per la UGT sota el lema Llengua, treball i societat.
El sindicats reclamen en el document el reconeixement del caràcter plurilingüe dels Estats francès i espanyol, que en el cas de la Catalunya Nord "ha de permetre la presència a l'escola, a la retolació pública, a les institucions, als mitjans de comunicació, a tots els àmbits de la vida pública" del català... - Diari AVUI diumenge, 18 de gener del 2004

Rebuig a les mesures que retallen el català a les escoles de les Illes L'anunci de la nova normativa del govern balear, que deixa en mans dels pares la decisió del nombre d'hores lectives que s'impartiran en català a les escoles de les Illes i alhora vol prioritzar l'ensenyament de les modalitats dialectals (mallorquí, menorquí i eivissenc) va desfermar ahir una allau de protestes. Els partits d'esquerra, entitats culturals, sindicats de mestres i associacions de pares d'alumnes van expressar el seu desacord amb les mesures que l'executiu vol aplicar el curs que ve.
Els més contundents van ser els nacionalistes del PSM, que van demanar la dimissió del conseller d'Educació i Cultura, Francesc Fiol, en considerar que "pretén segregar la població escolar de les Balears i convertir-la en guetos separats"... - Diari AVUI diumenge, 18 de gener del 2004
 • Notícia a Diari de Balears

El govern balear obre les portes a implantar el monolingüisme en castellà El retrocés en la normalització del català que diverses entitats de la societat civil de Les Illes denunciaven fa pocs dies en una multitudinària manifestació a Palma, ha pujat un escalafó més. El govern que presideix Jaume Matas ha decidit canviar completament la política lingüística que es feia fins ara i ha aprovat diverses normes que permeten, entre d'altres qüestions, triar el castellà com a llengua d'escolarització dels nens quan fins ara era obligatori el català. Un primer pas cap al monolingüisme castellà, segons han denunciat avui diversos filòlegs i experts. . - tribunacatala.org dissabte, 17 de gener del 2004
 • Notcícia a l'AVUI

La UGT organitza la VI Jornada de Llengua, Treball i Societat  La Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT) fa, avui i demà, la sisena Jornada de Llengua, Treball i Societat , un espai d'intercanvi entre sindicalistes que treballen geogràficament a prop, però amb referents socials i realitats institucionals diferents, i entre gent del conjunt de l'àrea lingüística catalana. L'obertura anirà a càrrec de Gilles Rousselet (membre de la CFDT del Llenguadoc-Rosselló), Jaume Collboni (membre del Secretariat Nacional de Catalunya de la UGT), Joan Puig (de la Diputació de Girona ) i Joan-Pau Alduy (batlle de Perpinyà ). Les taules rodones abordaran qüestions com la immigració, la situació actual i les perspectives de futur de l'àrea lingüística catalana, i l'ensenyament com a eina de futur. - Vilaweb divendres, 16 de gener del 2004

Amics de La Bressola demana més implicació en l’ensenyament del català al Rosselló Fomentar i difondre l’ús del català a les comarques de la Catalunya Nord és l’objectiu de les escoles La Bressola. L'associació Amics de La Bressola, entitat que treballa des de Barcelona amb La Bressola, ha fet una crida a la societat civil catalana perquè col·labori en el desenvolupament d'aquests centres educatius en català al Rosselló. La Bressola compta actualment, al sud de França, amb set escoles de primària i recentment ha obert un centre de secundària.... - Diari lamalla.net dijous, 15 de gener del 2004

Gasòliba demana que el català sigui com l'irlandès a la UE Carles Gasòliba, portaveu de CDC al Parlament Europeu, ha instat el primer ministre irlandès i president en exercici del Consell Europeu, a impulsar el reconeixement del català i de les regions amb capacitat legislativa, com Catalunya, en la Constitució Europea, durant la presentació del programa de la presidència irlandesa que ha tingut lloc en la sessió plenària del Parlament Europeu a Estrasburg. L'eurodiputat ha afirmat que “vostè, com a president del Consell Europeu ha començat la seva intervenció davant del plenari utilitzant la seva llengua, el gaèlic, i jo, en canvi, no puc utilitzar la meva, el català”. - e-noticies.com dijous, 15 de gener del 2004

La Plataforma per la Llengua aconsegueix que Leche Castillo es comprometi a etiquetar en català  Cinc dies després de començada la campanya de la Plataforma per la Llengua perquè Leche Castillo etiqueti en català els productes que distribueix al Principat, ja hi ha resultats. L'empresa s'ha compromès a presentar a la Plataforma una mostra d'etiquetes que inclouran el català a terme mitjà. Podríem dir que aquest cas ensenya que la pressió social (més de set-cents correus enviats en cinc dies al servidor de Puleva) permet d'anar normalitzant la llengua.
Aquesta campanya no és pas l'única de la Plataforma contra empreses del sector làctic. Fa uns quants mesos va demanar a Leche Pascual que emprés el català als productes que comercialitzava al nostre país. Recordem que Pascual havia topat amb els ramaders catalans, quan es va negar a comprar-los llet com a rèplica a la normativa de la Generalitat que no permet de denominar iogurt un producte làctic desproveït de gèrmens vius. - Vilaweb dimecres, 14 de gener del 2004

Iglesias impulsarà la cooficialitat del català a l'Aragó El president d'Aragó, Marcelino Iglesias, té intenció d'aprovar en el decurs de l'actual legislatura una llei de llengües que reconegui la cooficialitat del català a les comarques de la Franja de Ponent. La intenció de l'executiu socialista aragonès és la d'impulsar la llei -fins ara aturada per la minoria amb què havia governat Iglesias entre el 1999 i el 2003- "amb el màxim consens" de la cambra autonòmica. Aquesta normativa reconeixerà la cooficialitat del català, però també la de l'aragonès, una llengua minoritària parlada en algunes zones del Pirineu. Si més no, l'executiu d'Iglesias es va haver de defensar ahir dels atacs rebuts des de diferents sectors que l'acusaven de donar suport a les pretensions "expansionistes i pancatalanistes" de Pasqual Maragall... - Diari AVUI dimarts, 13 de gener del 2004

Unes 2.000 persones reclamen al Govern Balear que canviï la seva política lingüística La manifestació convocada per l'Obra Cultural Balear (OCB) per demanar al govern de les Illes que rectifiqui la seva política en matèria lingüística i cultural va aplegar ahir unes 2.000 persones, un miler segons la policia municipal. Els participants es van concentrar davant l'edifici del Consolat de Mar, seu del Govern Balear, per exigir la rectificació de la política que van qualificar d'anormalització lingüística i denunciar la rebaixa dels pressupostos dedicats a cultura i normalització del català, el tancament de Som Ràdio, el projecte de biligüisme per a la ràdio i la televisió autonòmiques i el decret del català per als funcionaris que rebaixa l'exigència de coneixement de la llengua pròpia... - Diari AVUI dissabte, 10 de gener del 2004

'12 punts' permet triar la primera cançó en català que va a Eurovisió Els teleespectadors de Televisió de Catalunya (TVC) i d'Andorra Televisió (Andorra TV) podran escollir a través del programa 12 punts l'intèrpret i la cançó que, sota bandera del Principat, durà el català per primer cop al Festival d'Eurovisió, que aquest any se celebrarà al maig a Istanbul, Turquia.
El programa és fruit de la coproducció que les dues cadenes van posar en marxa el mes de novembre passat i que ara entra a la recta final amb l'emissió de 12 punts , que es podrà veure cada diumenge per les dues televisions del 18 de gener al 14 de març.
Les votacions del públic català i de l'andorrà es podran fer mitjaçant missatges SMS de mòbil. Les puntuacions rebudes a TVC i a Andorra TV se sumaran a les del jurat... - Diari AVUI dissabte, 10 de gener del 2004

Rètols i escrits estrafolaris

Nova crida per un MacOS X en català  La nova pàgina de Softcatalà ens assabenta d'una campanya que han començat a promoure uns quants blocs demanant a Apple que ofereixi el seu sistema operatiu MacOS X en català. Segons el 'weblog' promotor de la iniciativa, Tot Mac , la companyia de la poma es compromet a fer una versió lingüística del seu sistema operatiu sempre que tingui garantida la venda de mil llicències. Ara fa dos anys justos es va comentar als fòrums de la web Macuarium la possibilitat de traduir el darrer sistema operatiu d'Apple al català, una proposta que va arribar al Parlament català per via del diputat Francesc Ferrer. Cal dir que a mitjan dècada del 1990, i gràcies a la iniciativa d'alguns treballadors d'Apple de Barcelona, la casa de la poma havia fet versions catalanes del seu sistema operatiu. Però des de la 8.1 no n'hi ha hagut cap més..., i l'oficina barcelonina d'Apple va tancar el desembre del 2002. - Vilaweb dijous, 08 de gener del 2004

La Universitat de Balears, contra la política lingüística de Matas La Universitat de les Illes Balears, a través d'un contundent comunicat emès pel departament de filologia catalana i lingüística general, va denunciar la política lingüística que aplica el govern balear del PP. Les crítiques dels catedràtics i professors de la Universitat s'estenen a la resta d'institucions on governa el PP a les Illes d'ençà que, després de guanyar les eleccions municipals i autonòmiques, va iniciar l'aplicació del bilingüisme.
El posicionament del departament de filologia catalana i lingüística general, que denuncia "les actuacions que només es poden entendre com a mecanismes per debilitar el procés de normalització de la nostra llengua", es produeix després que els representants dels alumnes al consell del govern de la Universitat demessin per escrit que la institució es pronunciés públicament sobre qüestions com la defensa i l'ús de la llengua catalana a les Balears...- Diari AVUI dimecres, 07 de gener del 2004

'Europa a Debat', amb més de 35.000 subscriptors en català, desapareixerà  L' èxit de la subscripció en català a la revista Europa a Debat , del Parlament europeu , sembla que no servirà de res. Josep Maria Ribot, representant del Parlament a Barcelona, ha confirmat a VilaWeb que, tot i que encara no s'ha anunciat oficialment, la revista trimestral deixarà d'editar-se. Els motius de la desaparició són econòmics, per l'ampliació de la UE, segons Ribot. L'oficina del Parlament a Barcelona ha dit que més de 35.000 ciutadans s'havien subscrit a la revista en català, la primera d'aquestes característiques que el Parlament europeu feia en la nostra llengua. La revista es va editar en català a petició d'eurodiputats del nostre país i la proporció de subscritors en relació amb les altres llengües era molt alta. - Vilaweb dimecres, 07 de gener del 2004

La Plataforma Som i Serem edita un compacte a favor de Som Ràdio El tancament de l'emissora Som Ràdio, acordat pel Govern Balear, ha motivat noves protestes i també la creació de la Plataforma Som i Serem, constituïda per donar continuïtat a Som Ràdio, que ha editat un compacte per recaptar fons.
La decisió de tancar l'emissora, que va oferir des del 2000 una producció musical i informativa compromesa amb la llengua i la cultura de les Balears, la va prendre el govern illenc el novembre passat. L'executiu del PP, a l'hora de fer tancar l'emissora, va prendre com a argument el fet que Som Ràdio era "il·legal i il·legalitzable" i que la freqüència en què emetia no havia estat tramitada correctament davant els organismes de radiodifusió. Som Ràdio emetia en català i es podia rebre a tot l'arxipèlag balear.

Antoni Mir dirigirà la política lingüística de la Generalitat de Catalunya  Avui es reuneix l'executiva d' Esquerra Republicana que ha d'estudiar, entre més coses, el nomenament de nous càrrecs als departaments de la Generalitat que aquest partit controla, d'acord amb el pacte de govern amb el PSC i ICV . És el cas del Departament del Conseller en Cap, que depèn de Josep-Lluís Carod-Rovira. En aquest departament avui es resoldrà el nomenament dels nous responsables de política lingüística. Després de setmanes de discussions i negociacions, finalment el secretari general de Política Lingüística serà el mallorquí Antoni Mir i el lleidatà Miquel Pueyo serà el director general de Política Lingüística. - Vilaweb dilluns, 05 de gener del 2004

Als reis Lingüístics

El CAC publica el procediment amb què controlarà l'ús del català El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha fet públic el text de la instrucció general sobre la presència de la llengua i la cultura catalanes i de l'aranès en els mitjans de comunicació audiovisual, que preveu multes de fins a 300.506 euros per a les infraccions molt greus.
Paral·lelament, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha fet públic l'edicte amb què sotmet a informació pública el projecte d'instrucció, que s'adreça als operadors dels mitjans de comunicacions audiovisuals que operen a Catalunya.
La instrucció, les línies generals de la qual es van presentar dijous de la setmana passada, té com a objectiu definir "el procediment amb què es podrà verificar i garantir el compliment de les obligacions que estableix la normativa vigent en relació a la normalització i la protecció de la llengua i la cultura catalanes i de l'aranès com a principis bàsics de programació en els mitjans de comunicació audiovisuals"... - Diari AVUI dimecres, 24 de desembre del 2003

L'AVL s'oposa a la fragmentació del català a les escoles d'idiomes L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va aprovar ahir una declaració en què afirmava que "la diversitat onomàstica del valencià no pot servir de base a iniciatives que projecten una imatge fragmentada del sistema lingüístic que els valencians compartim amb altres territoris". La declaració, que va comptar amb el suport de tots els acadèmics a excepció de dos del sector secessionista, que es van abstenir, venia arran de la voluntat del ministeri d'Educació de donar per separat l'assignatura de català i la de valencià a les escoles oficials d'idiomes.
Sobre la qüestió, l'AVL va afegir que si bé "totes les iniciatives que els poders públics adopten per difondre el valencià fora de l'àmbit lingüístic" tenen el seu reconeixement, aquestes s'han d'ajustar a "criteris conceptuals i onomàstics de caràcter integrador"... - Diari AVUI dissabte, 20 de desembre del 2003

L'IEC afirma que separar català i valencià contradiu la Real Academia El ple de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i el sindicat CCOO de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears van sumar-se ahir a la denúncia de l'acord de la comissió d'ordenació acadèmica del ministeri d'Educació que preveu reconèixer el valencià com a títol independent del català a les Escoles Oficials d'Idiomes. El ple de l'IEC va assenyalar que, a banda d'anar en contra "de tota la comunitat científica internacional", l'acord contradiu la Real Academia Española i la doctrina del Tribunal Constitucional.
Malgrat que l'IEC ja va manifestar la seva oposició a la mesura, en la reunió que el ple de l'entitat va celebrar dilluns passat va expressar de nou la seva "perplexitat" davant la intenció ministerial de "dividir per decret en dues titulacions distintes" l'ensenyament de la llengua catalana, i va reiterar el seu "rebuig total" a la iniciativa... - Diari AVUI dimecres, 17 de desembre del 2003

A la Unió Europea, el català se'ns esmuny