Desembre 1999Notícies
del català a la xarxa
1999
Anar a l'any: 1998 -- 1999
CiU i IC-V eviten que es diferenciï entre català
i valencià
El Congrés ratifica la Carta Europea de les Llengües Minoritàries per unanimitat
La comissió d'exteriors estén la protecció
a l'aranès, l'aragonès i el bable asturià
Redacció
MADRID
La comissió d'afers estrangers del Congrés de Diputats va aprovar ahir per unanimitat el
dictamen del projecte de llei de ratificació de la Carta Europea de les Llengües
Regionals o Minoritàries, en el qual es compromet a defensar tant les llengües
estatutàriament oficials en comunitats autònomes com les d'àmbit més reduït, com és
el cas de l'aranès.
En el text de la declaració aprovada ahir s'estableix que Espanya entén per llengües
regionals minoritàries les reconegudes com a oficials en els estatuts d'autonomia de
Catalunya, la Comunitat Valenciana, Balears, País Basc, Navarra i Galícia. El text
original va ser modificat perquè es referia al català i el valencià com a dues
llengües diferents. Dues esmenes de CiU i Nova Esquerra - IC-V respectivament,
posteriormen transaccionades amb el PP, van substituir la relació de llengües per la de
comunitats autònomes, i es va evitar així la consumació de l'afirmació segregacionista
contrària a la norma científica.
Mesures de foment
Amb una altra esmena transaccional també es van incorporar com a llengües susceptibles
de protecció aquelles no oficials parlades a Astúries, Aragó i Catalunya, en
referència al bable, l'aragonès i l'aranès respectivament, tot i que no els cita
expressament. La declaració defensa l'ús de les llengües regionals o minoritàries a
l'educació preescolar, l'ensenyaûment primari i secundari i la formació professional, a
més del seu foment a l'ensenyament superior. També s'inclouen mesures de protecció en
l'àmbit de la justícia, l'administració pública, els mitjans de comunicació i
l'activitat econòmica.
El diputat de CiU Ignasi Guardans Cambó va expressar el seu desig que el govern espanyol
assumeixi la decisió presa ahir per la comissió i no deixi l'acord en el calaix de
l'oblit, sinó que l'apliqui amb mesures efectives.
Desembre 1999
Renfe recupera l'ús del català en un
tram del talgo Catalunya-Madrid
CiU reclama que es faci servir en tot el trajecte
Magda Gutièrrez
LLEIDA
El grup de CiU insistirà davant el govern central perquè Renfe utilitzi el català en
els anuncis que s'emeten en tot el recorregut del talgo que uneix Catalunya amb Madrid,
tot i que es mostra satisfet pel fet que la companyia hagi recuperat la utilització de la
llengua en el tram que travessa el territori català.
El senador lleidatà per CiU Josep Varela va presentar una moció el passat mes de
setembre reclamant que els anuncis que s'efectuen a través dels altaveus al talgo que
connecta Catalunya amb la capital de l'Estat tornessin a recuperar l'ús de la llengua
catalana que s'havia perdut des d'abans de l'estiu. Des de feia uns deu anys, Renfe
utilitzava el castellà, el català i l'anglès per les seves comunicacions.
En declaracions a l'AVUI, Varela s'ha mostrat satisfet que s'hagi reconsiderat l'omissió
del català i ara es torni a utilitzar en el tram que travessa Catalunya, com a "fet
positiu que ajuda a normalitzar l'ús i la convivència de les llengües de l'Estat".
El senador lleidatà va afegir, però, que "això no és tot el que volíem, perquè
ara s'ha limitat al tram català". Per aquest motiu Varela va explicar que des de CiU
es seguirà insistint perquè es recuperi l'ús del català en tot el trajecte, també
fora de Catalunya. "La gent d'altres zones de l'Estat ha de veure com a normal i
propi que s'utilitzi la nostra llengua", va dir Varela.
Desembre 1999
El FreeSpech en català, però no a la capsa... Per fi ha arribat a les botigues el tant esperat FreeSpech de Philips, amb suport per al català. Aquest programa permet controlar l'ordinador a través de la veu (només si és Windows amb el sistema operatiu en català). I, sobretot, permet dictar en català a un processador de textos, independentment que el Windows estiga o no en la nostra llengua. VilaWeb està fent proves del programa i la setmana vinent us n'oferirem una anàlisi acurada. El que resulta curiós és que la versió 2000 del FreeSpech inclou, entre altres llengües, el suport per a suec i català, però en la capsa que conté el producte per al mercat espanyol aquestes dues llengües no apareixen en la llista (segons Philips perquè s'hi van incorporar a darrera hora). En tot cas, això crea un problema ja que molts venedors no saben que aquell programa dóna suport al català i arriben fins i tot a desaconsellar-ne la compra a l'espera d'una inexistent versió futura. En resum: el FreeSpech ja és al mercat i incorpora el català malgrat que la capsa no ho indique. Un cop oberta, hi ha tres CD i un d'ells porta només el suec i el català.
Desembre 1999
El text, pioner en l'àmbit universitari,
podria aplicar-se plenament en "mesos o setmanes", segons el rector
La URV descongela l'aplicació del reglament d'ús del català
La normativa tira endavant tot i estar recorreguda al TSJC
Sergi Uzquiano
TARRAGONA
El rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Lluís Arola, es va comprometre ahir a
reactivar l'aplicació del reglament d'ús del català. La normativa, pionera en l'àmbit
universitari des de l'aprovació de la llei de política lingüística, s'havia congelat
parcialment en els últims cinc mesos per decisió de la junta de govern davant
l'admissió a tràmit pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de dos
recursos, impulsats pel dirigent del PP Aleix Vidal-Quadras, que exigien la seva
suspensió cautelar.
La URV va argumentar llavors que renunciava a "fer d'adalil" de la llei del
català, però Arola ha anunciat ara un canvi de postura, sense que encara s'hi hagi
pronunciat el TSJC, després de llegir al claustre una carta firmada pel rector de la
Universitat de Barcelona (UB), Antoni Caparrós, i una altra del director general de
Política Lingüística de la Generalitat, Lluís Jou.
En la primera missiva, el claustre de la UB afirma "compartir els objectius" de
la URV en la promoció i discriminació positiva del català i expressa la seva
solidaritat contra "els intents de pertorbar la política lingüística". Per la
seva part, Jou lloa el compromís públic adquirit pel claustre de la URV i ofereix la
col·laboració i l'assistència jurídica del departament de Cultura contra uns recursos
que "entorpeixen la recuperació del català".
Responent a preguntes que l'Associació d'Estudiants Progressistes (AEP) li va fer sobre
aquesta qüestió, Arola va assegurar que la junta de govern ja ha encarregat a la
comissió de política lingüística de la URV una proposta de "reglamentació
complementària" per aplicar plenament la normativa "en setmanes o mesos".
Aquesta comissió ha de determinar el nivell de suficiència de català que s'exigirà al
nou professorat i el grau de coneixements de la llengua que s'inclourà en els criteris
d'avaluació de la docència.
"Prudència" inicial
La "prudència" que s'havia instal·lat a la URV per a l'aplicació de la
normativa s'atribuïa inicialment al fet que la resta d'universitats no havien
desenvolupat encara la llei de política lingüística a l'espera del que pugui determinar
el TSJC.
El síndic de greuges de la URV, Maties Vives, també va fer referència a la polèmica
del català publicitant en el seu informe final una carta adreçada al Defensor del Poble
en la qual critica durament la seva intervenció: "Lamento que hagi volgut donar una
puntada de peu a la política lingüística de la Generalitat al cul de la URV".
Vives, que serà substituït per l'advocada Isabel Baixeras i Delclòs per decisió del
claustre a l'acabar el seu mandat, va subratllar que el Defensor del Poble "s'ha
equivocat perquè quan es toquen sentiments d'un poble s'hi ha d'estar a prop". El
síndic va recollir el sentiment generalitzat del claustre a l'afirmar que "no ens
trobem davant d'un problema lingüístic."
Novembre 1999
El Senat ratifica el text, qualificat
d'"històric", que reforça el pluralisme cultural
Itàlia dóna el sí definitiu a la llei de les llengües minoritàries
Reforça la presència oficial del català a l'Alguer
Genís Sinca
CORRESPONSAL ROMA
El Senat italià va aprovar ahir al vespre definitivament "la llei sobre les 12
llengües minoritàries", que s'encarregarà de la tutela de les minories
lingüístiques històriques en territori nacional italià, entre les quals el català de
l'Alguer.
La llei, aprovada per majoria pels senadors, estableix que la República Italiana
"protegirà la llengua i la cultura de les poblacions albaneses, catalana, alemanya,
grega, eslovena, croata, i dels parlants francesos: els francoprovençals, el friülès,
el ladí, l'occità i el sard".
L'aprovació "definitiva" de la llei de les 12 llengües minoritàries estableix
que a les escoles de maternal, nivell elemental i mig, es podrà fer servir la llengua
protegida com a instrument d'ensenyament si la família interessada ho demana.
En els consells comunals protegits es podrà utilitzar la llengua mare i també a les
assemblees provincials, si bé a les actes oficials de l'Estat, encara que podran ser
traduïdes, només serà vàlid l'italià. Per tant, els territoris delimitats, a partir
d'ara emparats per la llei, esdevindran "oficialment" bilingües en els llocs
públics. Davant dels jutges de pau es podrà fer servir la llengua mare i serà possible
retornar els cognoms a la llengua d'origen.
La llei va ser aprovada a mà alçada, amb vots favorables dels partits de la majoria que
forma l'actual govern italià, menys Renovació Italiana, que es va abstenir, de
Refundació Comunista i de la Lliga Nord. Força Itàlia es va abstenir, mentre que
Aliança Nacional hi va votar en contra.
El subsecretari del ministeri de Justícia, Franco Corleone, va dir que "l'aprovació
d'aquesta llei és un fet històric que revaloritza el pluralisme i el diàleg".
Corleone, que va ser el primer a firmar la proposta de llei, va dir que "el
reconeixement del text, després de passar l'examen de la cambra, sembla garantir el
compromís del que en un principi semblava un procés parlamentari infinit".
Drets civils
Segons Corleone, "amb l'aprovació podem honorar la determinació pels drets civils
que va fer Loris Fortuna, que es va entestar a defensar les llengües minoritàries i les
tensions culturals, ja promulgades per Pier Paolo Pasolini pel que fa a la tutela de la
llengua friülesa".
La llei protegirà les llengües, els dialectes i els idiomes usats en territori nacional
italià i afecta un total de 1.600.000 persones, el 3 per cent de la població a Itàlia.
Les més importants en nombre són l'albanès, amb 98.000 persones que el parlen al sud
(Calàbria, la Pulla, Sicília, Molise i també l'Abruzzo). Pel que fa al català, hi ha
18.000 persones que actualment el parlen a l'Alguer (Sardenya).
El relator de la causa, Felice Besostri, del partit dels Demòcrates d'Esquerra (DS), va
recordar com "després de vint anys les intencions de Loris Fortuna han trobat
l'acceptació definitiva". "Era una llei molt esperada -va comentar Besostri a
la sortida del Senat-, que posa les bases d'uns principis i drets importants".
Besostri també va dir que "no s'obligarà ningú a parlar la llengua local, però
se'n tutelaran l'existència i el desenvolupament".
Novembre 1999
Comencen les emissions de la ràdio que
només es difon a Internet
World Wide Radio emet per ara en català i castellà
Redacció
BARCELONA
Wolrd Wide Radio (WWR), l'emissora de ràdio professional que només es difon a través
d'Internet, va començar ahir el període d'emissions de prova. La ràdio es pot
localitzar a l'adreça d'Internet wwr.fm. WWR emetrà un programa especial d'inauguració
el desembre vinent.
L'emissora, que té el centre neuràlgic a Barcelona i que és promoguda pel Grup Estradé
Nadal, emet en català i en castellà per ara, tot i que les previsions assenyalen l'ús
regularitzat del francès, de l'anglès i de l'alemany en el termini d'un any.
Segons va explicar ahir el director de l'emissora, Josep Adolf Estrader, "l'objectiu
de WWR és oferir a l'internauta la possibilitat d'escoltar la ràdio a la carta en un
directe rigorós".
El director considera que "WWR és pionera en la posada en marxa d'una ràdio
interactiva" i assegura saber que l'emissora "suposa un risc perquè s'ha de
crear l'hàbit d'escoltar-la a través de la xarxa, un hàbit que ara mateix no
existeix".
Amb tot, Estrader es mostrava ahir convençut que el futur dels mitjans de comunicació
passa per l'entrada en la innovació tecnològica.
L'emissora compta amb una setzena de professionals, entre personal de plantilla i
col·laboradors, amb què es preveu actualitzar de manera continuada l'oferta informativa
que es llança a la xarxa a mesura que es coneguin els fets noticiables.
Accés a la graella
L'usuari de WWR pot accedir a una graella en què hi ha referències als serveis
informatius, als esports, a entrevistes i declaracions, a debats i a la informació
meteorològica. Aquestes són les seccions en què l'emissora englobarà les notícies
més destacades.
Juntament amb aquests continguts estrictament informatius, WWR també posa en marxa un
servei destinat als mitjans de comunicació en què s'inclouen talls de veu, imatges
fotogràfiques i reportatges per encàrrec, a més d'un servei de comerç virtual i d'un
centre d'autoaprenentatge a distància.
D'altra banda, WWR ha firmat convenis amb mitjans de comunicació estatals i estrangers
per poder oferir també les informacions que no pugui cobrir el personal de l'emissora.
Novembre 1999
Zaplana reprova la universitat per defensar la unitat del català
Ester Pinter
VALÈNCIA
El president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, va titllar ahir de
"posició antiga" la decisió de la Universitat de València de sol·licitar que
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) reconegui la unitat de la llengua catalana. Amb
aquestes posicions, segons Zaplana, "no s'aconsegueixen acords sobre la llengua. El
que cal és mirar al futur amb il·lusió, amb optimisme, i volent resoldre el
problema".
El president valencià va argumentar que des del govern de la Generalitat s'havia fet un
esforç importantíssim perquè s'aprovés la llei de creació de l'AVL i que els acords
no s'aconsegueixen marcant posicions antigues, a la qual cosa va afegir que no tenia cap
valoració ni opinió en aquest sentit. Eduardo Zaplana responia així a la proposta
aprovada dilluns pel claustre de la Universitat de València en què s'insta els poders
públics "a reconèixer plenament, a tots els efectes legals, la unitat
lingüística".
Novembre 1999
El nou col·legi va començar a funcionar
al setembre
El govern francès dóna suport públic per primer cop a l'escola en català
Un representant oficial assisteix a l'obertura d'un
centre a Perpinyà
Pere Codonyan
PERPINYÀ
L'associació la Bressola, que promou l'ensenyament en català a la Catalunya Nord, va
inaugurar ahir al barri de l'Alt-Vernet, de Perpinyà, un nou centre que va entrar en
funcionament el mes de setembre passat. A l'acte hi van assistir representants de
l'Ajuntament de Perpinyà, de la Generalitat de Catalunya i, per primera vegada, de
l'Estat francès, amb el màxim representant del ministeri francès d'Educació a la
Catalunya Nord, l'inspector d'acadèmia Jean-Noel Loubes.
El director de la Bressola, Joan Pere Le Bihan, considera que la presència de l'inspector
d'acadèmia és simptomàtica d'un canvi d'actitud de les autoritats educatives franceses
respecte a les escoles associatives que basen la seva pedagogia en la immersió.
"Hem notat que hi ha una voluntat clara del ministeri francès d'Educació de donar
suport, afavorir el desenvolupament de les escoles catalanes, bretones, occitanes,
alsacianes i basques", va afirmar Le Bihan. Tot i això, el representant de l'Estat
no va voler prendre públicament la paraula durant l'acte, ja que, segons ell, la seva
presència obeïa a un acte de cortesia.
El director de la Bressola també va agrair a la Generalitat de Catalunya el seu ajut
constant que, segons ell, "des de fa uns quants anys ens ha permès de tirar endavant
el desenvolupament de les escoles".
"Una situació històrica"
Segons Le Bihan, el context no havia estat mai tan favorable com ara per a la Bressola, ja
que "ens trobem en una situació històrica molt particular. Tenim l'oportunitat més
gran de desenvolupar de forma accelerada les escoles, com mai des de fa tres segles
havíem tingut. La demanda va creixent i arriba al 40 per cent de la població, segons les
enquestes del consell regional. Tenim un repte que no podem defugir", va acabar el
director general de la Bressola.
Segons l'alcalde de Perpinyà, Joan Pau Alduy, "cal donar suport a les iniciatives
innovadores, com la Bressola, no només pel que fa a la reconquesta de la llengua
catalana, sinó també perquè es tracta d'un nou mètode d'aprenentatge de les llengües
per als nens, d'una nova pedagogia". Per això l'alcalde de Perpinyà creu que el
dispositiu educatiu francès s'ha d'unir a experiències com la Bressola. En aquest
sentit, Alduy es va estranyar que alguns polítics catalans aprofitin la campanya
electoral al Parlament de Catalunya per qüestionar el sistema d'immersió lingüística
aplicada per la Generalitat a les escoles del Principiat.
Per la seva banda, Joaquim Arenes, que representava el conseller d'Educació de la
Generalitat de Catalunya, va dir que la Bressola, creada l'any 1973, "va ser una
aposta molt radical que ha donat els seus fruits". Per Arenes, des del primer moment
es va optar per un mètode d'ensenyament veritablement atrevit, la immersió
lingüística, un mètode que ha tingut els seus efectes, ja que, segons ell, a la
Catalunya Nord només els nens que han passat per aquest tipus d'ensenyament són capaços
de parlar català.
Actualment, l'Associació la Bressola gestiona sis escoles, dues a Perpinyà i les altres
a Nils, a Prada, al Soler i Sant Esteve del Monestir, on hi ha escolaritzats en total més
de 300 alumnes. Un dels pròxims projectes de l'associació és obrir una nova escola
Bressola a l'Alta Cerdanya, l'any 2001.
Octubre 1999
Conèixer el català, requisit a l'administració de justícia
El plenari del Congrés de l'Advocacia Catalana va
acordar reclamar que el coneixement del català sigui un requisit a l'administració de
justícia. Els advocats van aprovar per una àmplia majoria -233 vots a favor i 43 en
contra- la ponència de normalització lingüística, que manté que el català ha de ser
la llengua preferent en les relacions amb l'administració de justícia a Catalunya.
En aquest sentit, reclama que jutges, fiscals, secretaris i funcionaris coneguin el
català. Segons va explicar el responsable de la ponència, Josep Canicio, cal actuar
perquè "l'administració de Justícia entengui el català" de manera que
qualsevol pugui expressar-se en català sense veure's en una situació de clara
inferioritat.
La ponència, que recull l'esperit de la llei de política lingüística, pretén assolir
la plena normalització del català tant en l'advocacia com a l'administració de
justícia, respectant, això sí, la lliure elecció.
"No s'ha de confondre la promoció amb la imposició", va ressaltar Canicio, que
va insistir en el dret que tenen tant els ciutadans com els advocats per expressar-se en
català quan, per exemple, compareguin en un judici.
El text, no obstant, va rebre les crítiques d'un petit sector del plenari, que va
reclamar la seva retirada. Alguns lletrats van denunciar la "discriminació negativa
que pateix el castellà" en certs àmbits de l'advocacia, i van arribar a amenaçar
amb la presentació d'un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional (TC) en el cas
que el Codi de l'Advocacia Catalana reculli les tesis aprovades en el plenari en matèria
lingüística.
Segons l'advocat Juan Carlos Segura, cap poder polític té legitimitat per imposar l'ús
de la llengua cooficial i, per tant, encara menys un Col·legi d'Advocats.
Octubre 1999
Diverses majors acorden doblar pel·lícules al català
Diverses empreses de distribució de pel·lícules han
decidit començar a doblar al català alguns dels títols que distribueixen i assegurar
una presència d'aquesta llengua a les sales.
Les distribuidors que han comunicat a la Generalitat aquest dimarts la seva voluntat de
doblar pel·lícules són les americanes Buenavista (Disney), Hispano Fox i UIP (que
distribueix a Europa els productes de Paramount, Universal, Metro Goldwin Mayer), a les
quals cal sumar-hi les distribuïdores independents Filmax i Lauren Films. Aquesta darrera
distribueix també els productes de Miramax.
Segons el compromís adoptat en els pròxims vuit mesos els espectadors del Principat
podran veure com a mínim 18 pel·lícules d'èxit en la versió catalana. Entre aquestes
hi ha "Anna i el rei", amb Jodie Foster (desembre de 1999) o "The
beach", amb Leonardo di Carpio (febrer del 2000), "Tarzan", (novembre de
1999), "Winnie de Pooh" (juny del 2000), "Segrestant la senyoreta
Tingle", i "Music of my heart", aquesta darrera amb Meryl Streep
(novembre-desembre de 1999).
Setembre 1999
El conseller Pujals confia que el
principi d'acord permetrà tancar les negociacions abans del juny vinent
Les grans distribuïdores s'avenen a doblar almenys 18 films al català
En faran la mateixa difusió que de la versió
castellana
Redacció
BARCELONA
Les principals distribuïdores cinematogràfiques del mercat espanyol han acordat iniciar
de manera voluntària el doblatge de pel·lícules al català a partir del mes de
novembre, segons ha comunicat el president de Fedicine, la patronal del sector, Luis
Hernández de Carlos, al director general de Política Lingüística de la Generalitat,
Lluís Jou. El conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Maria Pujals, va valorar
aquest acord com a "molt positiu" i com "un primer pas" que ha de
permetre tancar definitivament abans del mes de juny la negociació que el govern català
manté amb les distribuïdores.
L'acord ha estat subscrit per les companyies nord-americanes Buenavista (Disney), Hispano
Fox i UIP (que té els drets a Europa de Paramount, Universal i Metro-Goldwin-Mayer), i
les catalanes Filmax i Lauren Films. Com a mínim 18 produccions cinematogràfiques seran
estrenades en versió catalana entre el novembre i el juny de l'any que ve. Entre els
títols doblats al català hi haurà Anna i el rei, amb Jodie Foster, The beach, amb
Leonardo Di Caprio, i Titan, d'animació, produïdes per la Fox. De Buenavista (Disney),
les pel·lícules Tarzan i Winnie the Pooh. De Lauren Films, Agnès Brown, Segrestant la
senyoreta Tingle i Music of my heart; i de Filmax, Rudolf, a més d'altres títols
pendents de concretar.
Els títols d'estrena que seran doblats al català han estat escollits amb criteris
comercials i amb el compromís de fer la distribució de manera equiparable amb les
còpies de versió castellana.
Les distribuïdores han decidit iniciar el doblatge al català abans que es tanqui el
procés negociador entre el departament de Cultura i Fedicine, i després de nou mesos de
converses, iniciades a partir de la reunió que el conseller Joan Maria Pujals va mantenir
amb el president de Mottion Picture Association (MPA), Jack Valenti, a Washington, el 29
de gener d'aquest any. Per la conselleria, les dues parts en la negociació "han
constatat que és possible una solució a l'actual manca d'oferta cinematogràfica doblada
en llengua catalana, de manera que les companyies distribuïdores americanes i
independents programin el doblatge de determinades pel·lícules i que faci una
distribució de les versions catalanes equiparable a la de les versions castellanes".
El conseller Pujals va valorar ahir la decisió de les distribuïdores com "el primer
resultat obtingut després de nou mesos de diàleg" i va expressar la convicció que
ha de permetre tancar un "acord definitiu" abans del mes de juny de l'any que
ve, data màxima fixada pel govern de la Generalitat després del segon ajornament de
l'aplicació del decret del cinema, decidit el 27 de juliol passat. En declaracions a
Catalunya Ràdio, va precisar que no hi ha un acord concret sobre quin percentatge de
subvencions destinarà la Generalitat a finançar el doblatge, un factor que anirà en
funció de les peticions i de les disponibilitats financeres. En declaracions a TV3, va
afirmar que "això representa un pas molt important per garantir que la llengua
catalana surt de la situació de clandestinitat en què es trobava l'oferta
cinematogràfica".
Setembre 1999
Microsoft vulnera l'esperit d'un conveni
pel qual va cobrar 80,6 milions de pessetes de la Generalitat
La segona edició del Windows 98 s'oblida de la traducció al català
Els usuaris catalans no poden actualitzar el
programa
Joaquim Elcacho
BARCELONA
L'acord firmat ara fa un any pel conseller Josep Maria Pujals i la directora general de
localitzacions de Microsoft Corporation, Julia Maclauchlan, s'ha convertit definitivament
en paper mullat. Dotze mesos després que la Generalitat va pagar 80,6 milions de pessetes
a l'empresa propietat del multimilionari Bill Gates per aconseguir que el sistema operatiu
Windows 98 aparegués en versió catalana, Microsoft ha decidit distribuir una
actualització d'aquest programa informàtic sense traducció al català.
Els efectes d'aquest oblit intencionat són evidents. D'una banda, la inversió de la
Generalitat ha servit de ben poc, perquè el Windows 98 va sortir amb retard i sense
publicitat, i, a més, ara ha quedat substituït per la segona edició del Windows 98, no
disponible en català. D'altra banda, els pocs milers de persones que van fer l'esforç
econòmic i tècnic d'instal·lar el Windows 98 en català (un programa que en alguns
establiments va arribar a costar el doble que la versió castellana) no poden actualitzar
el sistema operatiu del seu ordinador.
Un dels distribuïdors d'informàtica situats a la plaça de Catalunya de Barcelona va
confirmar ahir a la tarda que ja disposen, per unes 18.000 pessetes la unitat, de la
segona edició del Windows 98, "però només en castellà, perquè no tenim notícia
que hagin pensat fer la traducció al català", va explicar a l'AVUI un dels venedors
d'aquest establiment.
El servei d'informació a l'usuari de Microsoft Espanya va confirmar també que "els
usuaris que ja van adquirir el Windows 98" poden demanar-ne directament
l'actualització, al preu de 3.480 pessetes la unitat, "però només es pot fer
servir des dels programes en castellà, no per als de català", va indicar un dels
empleats.
Miquel Puig, comissionat per a la Societat de la Informació, va reconèixer ahir que la
negociació entre el departament de Cultura de la Generalitat i Microsoft per a la
traducció del Windows 98 "no va deixar prou detallat què passaria amb les
reedicions o actualitzacions del programa". Segons Puig, "va ser un acord que no
va quedar ben resolt, i ara Microsoft considera que no té l'obligació de distribuir la
nova edició en català". El comissionat afirma que li sembla "molt malament com
ha acabat aquest tema", però prefereix "no posar-se fort en aquest punt perquè
la Generalitat està negociant moltes altres coses amb Microsoft".
Puig ha considerat fins ara que la traducció del Windows 98 al català no era
prioritària. De cara al futur, però, el comissionat creu que "pot ser necessari un
sistema operatiu en català que no faci inútils els esforços que s'estan fent per
desenvolupar programes molt més sofisticats en català".
Microsoft Espanya va tancar el seu exercici fiscal el 30 de juny passat amb una
facturació de 26.392 milions de pessetes, un 37,3% més que l'exercici anterior. La
segona edició del Windows 98 és practicament igual que l'original. Les modificacions
més importants consisteixen en rectificacions dels errors detectats en el programa
original, com ara un problema relacionat amb l'efecte 2000.
Setembre 1999
Catalunya i l'Alguer renoven els lligams lingüístics
Redacció
BARCELONA
El govern de la Generalitat i l'Ajuntament de l'Alguer van firmar ahir un conveni per
mitjà del qual estableixen un marc estable d'intercanvi i col·laboració en matèria
cultural i lingüística. El conseller de Cultura, Joan Maria Pujals, i el síndic de
l'Alguer, Antoni Baldino, van segellar l'acord a Barcelona.
La firma del conveni es va celebrar coincidint amb la visita del conseller de Cultura de
l'Alguer amb motiu de la Setmana Catalana que, organitzada per l'Ajuntament d'aquest
municipi de Sardenya i el departament de Cultura, acabarà el 29 de setembre.
En matèria lingüística, el conveni preveu que la direcció general de Política
Lingüística farà les gestions necessàries perquè els distribuïdors puguin disposar
d'una còpia per a l'Alguer de totes les pel·lícules doblades amb el suport de la
Generalitat. A més, tant aquest òrgan del departament de Cultura com l'Ajuntament de
l'Alguer faran especial atenció a la distribució a l'Alguer de pel·lícules de vídeo
en català. Les dues institucions també s'intercanviaran la documentació que faci
referència als plans d'actuació anuals o a les campanyes específiques de l'àmbit
lingüístic.
A més, el departament de Cultura promourà la presència a les biblioteques de Catalunya
d'obres de referència bàsiques per al coneixement de l'Alguer, i la llibreria de la
Generalitat Blanquerna de Madrid acollirà i promocionarà la producció bibliogràfica,
fonogràfica i artística de l'illa. Al mateix temps, Blanquerna promocionarà el turisme
cultural a l'Alguer.
Setembre 1999
El Congrés aprova per unanimitat
impulsar el català a la justícia
Els jutges hauran de dominar la llengua del lloc de treball
Redacció
MADRID
El ple del Congrés de Diputats va aprovar ahir per pràctica unanimitat una proposició
no de llei dels grups parlamentaris de CiU, PNB i BNG -els partits firmants de la
Declaració de Barcelona- en què s'insta el govern central a impulsar mesures que facin
efectiu l'ús de les llengües cooficials a l'administració de justícia.
La iniciativa, que va obtenir 293 vots a favor, un en contra i cap abstenció, demana a
l'executiu central impulsar "les mesures que facin efectiu el deure de
l'administració de justícia de servir als ciutadans sense discriminació lingüística
de cap tipus". Per això, els grups parlamentaris exigeixen l'"oportuna
preparació dels funcionaris, jutges, magistrats, fiscals i personal al servei d'aquesta
administració que tinguin el seu lloc de treball en comunitats amb més d'un llengua
oficial": el cas de Catalunya, Galícia i Euskadi.
A més, la proposició no de llei demana la formalització de convenis o altres
instruments de col·laboració entre el ministeri de Justícia i les conselleries de les
comunitats que tinguin competències en aquesta matèria per poder dur a terme les mesures
sol·licitades.
El diputat de Convergència i Unió Manuel Silva va assenyalar que la
"insuficiència" de l'actual regulació a la llei orgànica del poder judicial
fa que es produeixin "situacions anòmales" i que en alguns casos es vulnerin
drets fonamentals. Al seu entendre, això es pot solucionar amb la preparació de jutges i
fiscals en el coneixement de les llengües pròpies de cada comunitat.
Setembre 1999
El nou programa de reconeixement de la
parla de Philips treballa en 14 llengües
El català entra al grup d'idiomes reconeguts pel dictàfon informàtic
El FreeSpeech entén les tres grans varietats
dialectals
Joaquim Elcacho
BARCELONA
El català s'incorporarà aquesta tardor al grup d'idiomes reconeguts i utilitzats per un
dels desenvolupaments informàtics més moderns i amb més futur: el dictàfon o
reconeixedor de la parla. Així, per primera vegada a l'història de la informàtica, el
català és un idioma en igualtat de condicions a l'anglès, l'alemany, el francès o el
castellà a l'hora de sortir al mercat una nova aplicació.
El reconeixedor de la parla és un programa informàtic sofisticat capaç de transformar
la veu de l'usuari en ordres (instruccions de treball) o text escrit. D'aquesta manera,
per exemple, els usuaris poden escriure una carta i enviar-la a través d'Internet fent
servir exclusivament la seva veu i un micròfon connectat a l'ordinador. El sistema capaç
de fer aquesta funció, en 14 llengües diferents, el FreeSpeech 2000, de l'empresa
Philips, va ser presentat ahir al Palau de la Generalitat. El mateix sistema serà
presentat avui a Madrid.
Inversió de la Generalitat
La incorporació del català al nou reconeixedor de parla ha estat possible per un conveni
de col·laboració entre l'empresa Philips i la Generalitat, que ha aportat uns 80 milions
de pessetes. Miquel Puig, comissionat per a la Societat de la Informació, va afirmar ahir
que se sentia "molt orgullós perquè el català s'incorpora a un programa
informàtic de forma simultània a altres llengües". "No podíem permetre que,
ara que comença l'escola, els nens poguessin escriure els seus treballs dictant el text
en castellà, però, per fer-ho en català haguessin de continuar fent servir el
teclat", va afirmar Puig.
El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va destacar que la incorporació del català
al reconeixedor de la parla és una mostra que "Catalunya és un país modern i
competitiu, capaç de defensar un aspecte important de la seva tradició com és la
llengua".
La nova versió del programa FreeSpeech és capaç de reconèixer de forma simultània
català, anglès (britànic i americà), francès, alemany, alemany austríac,
neerlandès, flamenc, portuguès (de Portugal i del Brasil) i castellà (d'Espanya,
sud-amèrica i nord-amèrica). Concretament, el dictàfon informàtic és capaç de
reconèixer el català en les versions dialectals del Principat, el País Valencià i les
Balears.
El model bàsic del FreeSpeech 2000 sortirà al mercat, d'aquí a un mes, amb un preu de
venda recomanat de 19.900 pessetes (IVA inclòs). Per fer servir aquest programa, els
fabricants recomanen la utilització d'un ordinador amb processador Pentium III (un dels
més potents del mercat), tot i que també pot funcionar amb Pentium II o similars (però
no amb Macintosh).
Setembre 1999
Un terç de l'última promoció de jutges fa classes de català
U n terç de l'última promoció d'alumnes de l'Escola Judicial de Madrid s'ha apuntat aquest curs a les classes de català que es fan al centre, amb caràcter optatiu, segons fonts del Consell General del Poder Judicial. Dels 234 alumnes que formen aquesta promoció, 106 han demanat estudiar alguna de les llengües de l'Estat, i d'aquests, 73 el català. Els altres 128 no estudiaran, per decisió pròpia, cap de les llengües cooficials al castellà. Estudiar una llengua de l'Estat suposa un mèrit addicional per aconseguir una plaça de jutge allà on es parla i és oficial.
Setembre 1999
Fèlix Martí, president del comitè de
llengües de la UNESCO a proposta d'Islàndia
--------------------------------------------------------------------------------
Els governs de Catalunya i les Illes eleven la col·laboració lingüística
--------------------------------------------------------------------------------
Jou i Melià acorden l'exhibició de pel·lícules
en català a les Balears per Nadal i diverses accions de coordinació
--------------------------------------------------------------------------------
I. Carbó
BARCELONA
L'executiu illenc fixa la llengua com a "prioritat" de les relacions bilaterals
La Generalitat de Catalunya i el Govern Balear han decidit intensificar la seva
col·laboració en matèria de política lingüística per fomentar l'ús del català a
Catalunya i a les Illes. Els directors generals de Política Lingüística dels dos
governs, Lluís Jou i Joan Melià, respectivament, van mantenir ahir una primera reunió a
Barcelona, acompanyats per responsables dels seus departaments. El balear Joan Melià va
destacar com a "prioritària" la col·laboració en matèria de política
lingüística en les relacions entre els dos executius.
El nou Govern Balear, format pel Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB-PSOE),
Partit Socialista de Mallorca (PSM-NM), Esquerra Unida i Unió Mallorquina, ha demanat la
col·laboració de la Generalitat per a l'exhibició a les Illes de pel·lícules en
versió original o doblades al català, un aspecte molt important segons Melià, que ja es
concretarà aquest Nadal amb l'exhibició a Mallorca, Menorca i Eivissa de la pel·lícula
de dibuixos animats de Walt Disney Tarzan, amb una còpia per a cada illa. El govern
balear preveu col·laborar en el cost del doblatge com una de les mesures per incrementar
l'ús social del català, per al qual considera necessari desenvolupar una "actuació
contundent".
Altres àmbits en els quals s'ha iniciat la cooperació són el de la formació de
tècnics, l'intercanvi de formació i la confecció d'estudis sociolingüístics. Aquesta
col·laboració s'intensificarà pel que fa a la coordinació sobre certificats oficials
de català, tant per a l'elaboració de proves com per al reconeixement d'equivalències
entre certificats, i entre el Centre de Terminologia de la Generalitat i de l'Institut
d'Estudis Catalans amb el Gabinet de Terminologia de la Universitat de les Illes Balears.
"Màxima eficàcia"
Pel director general de Política Lingüística del Govern Balear, aquesta col·laboració
ha de donar la "màxima eficàcia" a les accions per normalitzar el català i ha
de ser un "element simbòlic" de la unitat de la llengua. Melià va assenyalar
que una de les prioritats del govern de les Illes és ara el desenvolupament de la llei de
normalització, que està per fer després de 13 anys.
El conseller de Cultura, Joan Maria Pujals, va iniciar la reunió, al final de la qual Jou
i Melià van acordar de mantenir trobades periòdiques cada mig any.
D'altra banda, el català Fèlix Martí va ser elegit ahir a París, per unanimitat,
president del Comitè Consultiu sobre el Pluralisme Lingüístic i l'Educació
Plurilingüe de la UNESCO. La candidatura de Fèlix Martí per formar part d'aquest
comitè va ser proposada per Islàndia, en reconeixement a la tasca de Martí, director
del Centre UNESCO de Catalunya, com a president del comitè internacional Linguapax,
programa precursor d'aquest nou organisme.
Com va informar l'AVUI, la representació espanyola a la UNESCO va ignorar el paper de
Martí, fins al punt de presentar fins a tres candidats diferents per formar part del
comitè consultiu, una instància formada per dotze persones. Les funcions d'aquest
comitè de la UNESCO seran la defensa del pluralisme lingüístic, el foment de
l'educació multilingüe a tots els nivells de l'ensenyament i situar la protecció del
patrimoni lingüístic i de l'educació multilingüe en el marc de la cultura de la pau.
Setembre 1999
L'hostaleria aplicarà la nova llei del català
E l president de la Generalitat, Jordi Pujol, va presidir ahir l'acte de firma d'un conveni amb la Confederació Empresarial d'Hostaleria i Restauració per a l'aplicació de la llei de política lingüística. L'entitat es va comprometre a "usar la llengua catalana en les seves relacions internes i externes i a promoure el seu coneixement entre els treballadors". Amb aquest conveni ja són 27 els firmats per la Generalitat amb empreses, entitats i associacions per aplicar voluntàriament la llei de política lingüística. [Efe]
Setembre 1999
L'Audiència rectifica i traduirà una
sentència al català
--------------------------------------------------------------------------------
T.C.
BARCELONA
La secció setena de l'Audiència de Barcelona ha acceptat finalment traduir una
sentència al català després que no ho hagués fet en una primera instància, tot i la
petició que va efectuar l'advocat d'una de les parts. El lletrat Lluís Gallardo va
presentar recurs entenent que l'Audiència vulnerava la llei de política lingüística,
que especifica que tothom que ho sol·liciti ha de rebre els escrits judicials en la
llengua que demani.
Finalment el recurs de Gallardo ha estat acceptat per la secció setena, que ha ordenat
que la sentència, notificada el 29 de juliol, sigui enviada ara al servei de traducció.
En aquest servei, la sentència podria esperar la traducció unes dues setmanes més.
Gallardo lamenta que tot i que la llei especifica que no s'han de produir retards per
qüestions de llengua, la sentència li serà notificada dos mesos després que si
l'hagués accepat en castellà. Tot i això, l'Audiència va notificar la sentència en
castellà el 6 de setembre. Aquell mateix dia acceptava el recurs i enviava la sentència
al servei de traducció, on, això sí, es passarà un parell de setmanes.
Setembre 1999
Perpinyà encén la flama del
Correllengua
--------------------------------------------------------------------------------
Pere Codonyan
PERPINYÀ
L'edició 1999 del Correllengua va començar ahir a Perpinyà amb l'encesa simbòlica de
la flama de la llengua catalana al Castellet, on tot l'any es conserva la flama del
Canigó. La flama va recórrer els carrers del centre de Perpinyà en un ambient festiu
fins al barri de Sant Mateu, on per primera vegada s'organitza fins avui diumenge una
festa popular amb motiu de la diada de Catalunya. El Correllengua finalitzarà a València
el 9 d'octubre, diada del País Valencià.
Aquesta edició del Correllengua té un caràcter especial a Perpinyà ja que segons Alà
Baylac, president de la Federació per la Defensa de la Llengua i la Cultura catalanes,
"ha servit per celebrar la victòria dels pares d'alumnes de l'escola catalana
pública Arrels", després de les manifestacions per reclamar un mestre suplementari.
També s'ha celebrat l'obertura a Perpinyà d'un nou centre de La Bressola i la creació
de dues classes bilingües francès-català a Ceret.
Setembre 1999
El Govern demanarà suport a la societat
civil per la normalització lingüística
Preveuen ajuts econòmics per afavorir l'ús del català en el sector empresarial
CARLES M. CANALS. Palma.
El Govern vol generar un «pacte amb la societat civil» que integri patronals, sindicats
i associacions diverses per tal d'assolir la normalització dels usos lingüístics a les
Illes. En aquest sentit, la direcció general de Política Lingüística ha anunciat la
seva voluntat de recórrer als principals factors socials, «amb independència de quina
sigui la seva tendència ideològica», demanant conscienciació i cooperació en aquesta
tasca; en aquest punt es troben no només les associacions i entitats que treballen en la
mateixa línia de pensament –són els casos de l'Obra Cultural Balear o el sindicat
de l'ensenyament STEI, ambdós clarament vindicatius d'una societat normalitzada en allò
que pertoca a la llengua– sinó també motors econòmics amb l'envergadura de la
Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears, Caeb.
Si bé la primera patronal de les Illes ha mostrat ja els primers trets d'oposició crítica al nou Govern –com succeeix en el cas de l'anunciada ecotaxa–, el director de Política Lingüística preveu una bona rebuda per part d'aquesta confederació, amb sectors clarament favorables a l'ús normal del català en la indústria.
Melià no pogué especificar fins a quin punt la Conselleria estarà disposada a fer aportacions econòmiques per tal de garantir una major presència del català com a llengua vehicular en el comerç i la indústria de les Illes, però assumí que el Govern haurà d'oferir «col·laboració» a aquests sectors. «Tota la gent que té ascendents socials se'ls ha de demanar que els seus actes siguin coherents amb la seva ideologia en matèria lingüística», explicà Melià.
Prèviament a aquest concert social per la normalització lingúística, el Govern haurà de coordinar tots els seus assessors en aquesta matèria per tal de crear una xarxa que contempli també els tres consells i els ajuntaments, de manera que generi un «efecte concèntric», segons preveu Joan Melià.
Diari de Balears Agost 1999
L'alcalde de Perpinyà, Joan Pau Alduy, va denunciar la greu situació en què es troba la llengua a la Catalunya Nord
-------------------------------------------------------------------------------
Prada arrenca amb una ferma defensa de la unitat del català
--------------------------------------------------------------------------------
Anna Boix
ENVIADA ESPECIAL PRADA DE CONFLENT
"A l'UCE hem de defensar la unitat de la llengua que ens agermana". Amb aquestes
paraules, el rector de la Universitat Catalana d'Estiu, Miquel Porter Moix, va inaugurar
la 31 edició d'aquesta trobada acadèmica.
P orter Moix , que ahir va obrir el discurs inaugural de l'UCE amb una crida a la unitat
del català, va definir Prada com "l'única plataforma que permet fer aquesta
trobada, que es basa en la voluntat humana".
En aquest sentit, però amb més contundència, també es va expressar l'alcalde de
Perpinyà, Joan Pau Alduy. L'alcalde va denunciar la "hipocresia política" de
França, en referència a la signatura de la Carta Europea de les Llengües. "No és
compatible amb la Constitució -va afegir- i per això, des de Perpinyà, reivindiquem el
dret a la diversitat i donem suport a l'ensenyament del català".
Alduy, que va ser molt aplaudit, va criticar durament "la greu situació que pateix
el manteniment de la llengua a la Catalunya Nord" i va instar les autoritats a
"aportar la seva contribució". Com a solució, l'alcalde de Perpinyà va
proposar que França "prengui en consideració els seus ciutadans amb una llei sobre
les llengües que garanteixi la seva difusió i ensenyament".
Per la seva banda, Porter Moix va advocar per potenciar el sentit de la responsabilitat:
"Perquè sense responsabilitat no hi ha llibertat", va dir. El rector de l'UCE
va insistir en la importància del respecte i la pau envers els altres, "sobretot en
un marc com aquest, en què tots hem de conviure". Aquesta reflexió també feia
referència a les obres que actualment s'estan fent al Liceu Renouvier de Prada, on se
celebra l'UCE, i que no han permès que els allotjaments estiguin en les condicions
desitjades. Tot i això, es va disculpar demanant que "aquestes dificultats"
-que va qualificar d'"importants"- "no coartin l'existència de
l'UCE".
Aquests contratemps tampoc han fet, però, que la direcció de l'UCE es replantegés de
nou la possibilitat de traslladar l'UCE a una altra localitat, tal com s'havia estudiat en
els últims anys. El president de la Fundació de l'UCE, Manuel Castellet, va negar
totalment a l'AVUI aquesta hipòtesi i va recordar que la Fundació i Prada han signat un
acord per tal que l'UCE es continuï fent en aquest municipi de la Catalunya Nord
"sempre que les condicions siguin acceptables".
Castellet, que va assegurar que l'UCE encara "té perfecta vigència", va
afirmar que una de les principals tasques de la fundació és la "d'estimular i
afavorir la participació de tots els estudiants dels Països Catalans". Donada la
baixa assistència d'alumnes del País Valencià en els últims anys, Castellet va mostrar
el seu desig que "l'UCE s'aprofundeixi en un aspecte que no està del tot resolt:
comptar amb la presència de gent de tots els territoris".
Amb aquest afany cohesionador, i com a president de l'Institut d'Estudis Catalans,
Castellet va recordar que l'IEC acaba de signar un acord amb Perpinyà per tal
d'instal·lar una delegació de l'Institut en aquesta ciutat "que potenciï la
presència física de l'IEC a la Catalunya Nord", i que de cara a la tardor està
previst que s'obri una nova seu també a Andorra. Així mateix, Castellet va insistir que
la voluntat de l'IEC és dur a terme accions similars a les Illes Balears i al País
Valencià.
A l'acte d'inauguració també hi van participar el conseller d'Economia i Finances, Artur
Mas, i l'alcalde de Prada, Pau Blanc.
Agost 1999
El president aragonès promet una llei
per al català
--------------------------------------------------------------------------------
Redacció
SARAGOSSA
El president del govern d'Aragó, Marcelino Iglesias (PSOE), va anunciar ahir la seva
voluntat d'impulsar una llei per al reconeixement de les llengües catalana i aragonesa en
el seu territori, alhora que es va comprometre a reforçar les relacions amb la
Generalitat de Catalunya.
En declaracions a l'emissora Catalunya Ràdio, Iglesias va afirmar que el català i
l'aragonès, que també és conegut amb la denominació de fabla, són dues llengües
plenament d'Aragó i que, com a tals, "les reconeixerem".
Franja de Ponent
Després de recordar que hi ha 70.000 aragonesos que parlen català a la Franja de Ponent,
Iglesias, que va néixer en aquesta zona, va indicar que el seu objectiu en matèria
lingüística és que es reconegui oficialment el català i que aquest sigui una llengua
plenament acceptada també al carrer.
El president aragonès va retreure a l'anterior govern autonòmic i també al català,
presidit per Jordi Pujol, el fet que fins ara s'hagin "descuidat" els vincles
entre les dues comunitats. "Catalunya i Aragó ens hem allunyat perquè els governs
que hem tingut possiblement no han fet l'esforç de relació i de reconeixement
suficient", va apuntar el president aragonès.
El nou executiu aragonès, segons Iglesias, pretén que "allò que a nivell de les
nostres societats i les nostres famílies és normal, sigui també normal en la relació
entre els governs de dues realitats que al nord-est són realitats ben pròximes".
Iglesias governa a la Diputació General d'Aragó fruit d'un pacte entre el PSOE i el
Partit Aragonès.
Agost 1999
L'advocat d'una de les parts, que havia
demanat prèviament la traducció per escrit, presenta recurs
--------------------------------------------------------------------------------
L'Audiència de Barcelona denega traduir una
sentència al català
--------------------------------------------------------------------------------
Ton Clapés
BARCELONA
L'enèsim problema lingüístic als òrgans judicials s'ha donat aquesta vegada a
l'Audiència de Barcelona, que no ha fet cas d'una petició de traducció d'una sentència
al català.
L'advocat Lluís Gallardo Fernández ha presentat un recurs a la secció setena de
l'Audiència de Barcelona demanant una còpia en català d'una sentència, tal com havia
sol·licitat prèviament. El magistrat ponent no va atendre la petició i va entregar la
sentència, amb data 29 de juliol, en castellà.
Gallardo considera que el magistrat Daniel de Alfonso, un dels expedientats pel Consell
General del Poder Judicial pel cas de la suspensió d'un judici per violació, ha vulnerat
l'article 13 de la llei de política lingüística, que especifica que tothom que ho
sol·liciti ha de rebre "en la llengua oficial demanada les testimoniances de les
sentències i els actes resolutoris que l'afecte, sense retards per raó de la
llengua".
Gallardo, que ara està a l'espera del recurs presentat a la mateixa Audiència, no
dubtarà a anar a altres instàncies, departament de Justícia i Síndic de Greuges i fins
i tot el Tribunal Constitucional, si el magistrat es segueix negant a traduir la
sentència.
En el recurs, Gallardo justifica la seva petició argumentant que tant ell com el seu
client tenen el dret que "la realitat jurisdiccional a Catalunya es realitzi per
mitjà de la llengua que expressa la sensibilitat nacional pròpia i serveix com a
instrument d'identitat: el català".
Com fa habitualment, Gallardo va demanar en un recurs d'apel·lació del mateix cas que
les "subsegüents resolucions judicials siguim redactades en l'idioma propi de
Catalunya".
Gallardo, que ha viscut altres situacions similars per demanar els escrits judicials en
català o per usar el català en una sala de justícia, ha constatat que la majoria de
jutges no saben expressar-se en català i creu "que la realitat jurisdiccional de
Catalunya es continua construint en castellà". "Fins i tot una fiscal em va dir
que em deixés de punyetes quan vaig demanar un escrit en català", recorda.
Dos jutjats
Aquesta militància lingüística en camp contrari l'ha portar a trobar només dos jutjats
de Barcelona, el penal 3 i el 9 d'instrucció, que dicten habitualment els seus escrits en
català. De la resta d'òrgans judicials acostuma a rebre`n les resolucions en català
sempre que ho demana.
El cas de Gallardo evidencia una vegada més que el català és encara molt minoritari en
el món de la justícia.
L'any 1998, només el 2% dels quasi 1.200 jutges i fiscals que exerceixen a Catalunya van
assistir a cursos de català, segons dades de la mateixa Generalitat. També segons el
departament de Justícia, només un de cada cent jutges dicta de forma sistemàtica les
sentències en català, i el percentatge d'escrits judicials escrits en la llengua pròpia
del país no supera el 5%.
Actualment, tots els magistrats que acreditin un coneixement oral i escrit del català
(nivell B) són premiats amb un plus de fins a tres anys d'antiguitat.
Els tímids avenços lingüístics en els jutjats han arribat sempre després de molts
recels dels afectats, amb declaracions polèmiques d'alguns dels alts càrrecs a
Catalunya. El president de l'Audiència de Barcelona, Francisco Javier Béjar, responsable
jeràrquic del magistrat que ara no ha traduït la sentència, va ser dels primers a
queixar-se de la retolació només en català als jutjats.
Agost 1999
El conseller Pujals va mantenir una
tercera reunió a Washington amb Valenti, president de la MPA
--------------------------------------------------------------------------------
El govern català endarrereix el decret del cinema
deu mesos més
--------------------------------------------------------------------------------
Situa l'entrada en vigor l'1 de juny del 2000, després de detectar a Hollywood
"disposició" per al doblatge dels films al català
--------------------------------------------------------------------------------
Lluís Bou
BARCELONA
El consell executiu de la Generalitat, presidit per Jordi Pujol, va aprovar oficialment
ahir a la tarda ajornar l'entrada en vigor del decret del cinema, que estableix les quotes
sobre l'ús del català en aquesta indústria audiovisual, fins a deu mesos més tard del
que estava previst. La possibilitat de l'endarreriment, que busca mantenir obert el
diàleg i aconseguir finalment que la norma es pugui aplicar, està motivada per l'actitud
inflexible de Hollywood, reticent a fer doblatges en idiomes als quals fins ara no
tradueix els seus films, va ser avançada en exclusiva per l'AVUI el passat 15 de juliol.
En un primer moment, el decret del cinema havia d'entrar en vigor el 17 de març d'aquest
any, però davant els problemes apareguts posteriorment es va ajornar fins a l'1 d'agost,
i ara s'ha endarrerit a l'1 de juny de l'any vinent. El govern català ha optat per fer
aquest nou ajornament després d'un compromís de les multinacionals de Hollywood a
acceptar "la disposició a doblar pel·lícules al català". De totes maneres,
el compromís no passa per ara d'això, ja que la mateixa conselleria de Cultura admet que
"persisteixen algunes qüestions i dificultats tècniques que cal superar per tal de
concretar definitivament un acord".
Pagar el cost
Fonts vinculades al sector cinematogràfic relacionen el problema amb l'oposició que les
multinacionals de Hollywood mantenen envers el doblatge al català, ja que per ara ni tan
sols han acceptat que les institucions catalanes els en sufraguin el cost i la promoció
posterior dels films.
Les distribuïdores pressionen amb l'amenaça de marginar el mercat català del circuit de
les superproduccions nord-americanes, distribuint menys còpies i eludint d'aquesta manera
el decret del cinema, que només fa referència a les pel·lícules més taquilleres, de
més de 16 còpies.
En el rerefons de les reticències de les multinacionals hi ha el temor que altres països
que fins ara no doblaven, com Dinamarca o Holanda, seguissin l'exemple català i
reclamessin també un versionat de les seves pel·lícules, amb un cost afegit per a la
producció.
Malgrat aquests problemes, la conselleria de Cultura manté una actitud esperançada i
insistent, amb l'objectiu d'aconseguir un acord com el que va obtenir fa anys el govern
del Quebec.
L'executiu català també vincula la decisió d'ajornar el decret a la seva voluntat de
tractar les qüestions lingüístiques "prioritzant el diàleg", i va recordar
en aquest punt els contactes que la conselleria ha establert amb les associacions
cinematogràfiques.
El conseller de Cultura, Joan Maria Pujals, es va reunir el 29 de gener a Washington amb
el president de la Motion Picture Association (MPA), Jack Valenti, amb el qual es va
tornar a entrevistar el passat 17 de maig a Cannes (França). Una tercera trobada va tenir
lloc divendres passat, també a la capital nord-americana.
Distribuïdores
Paral·lelament, el director general de Política Lingüística, Lluís Jou, s'ha reunit
en tres ocasions amb la Federació de Distribuïdors Cinematogràfics (Fedicine), així
com amb les companyies distribuïdores que operen a Catalunya.
En el preàmbul del decret que estableix l'ajornament, el govern de la Generalitat manté
inalterable la intenció d'aconseguir una presència normalitzada de la llengua catalana
en el cinema.
"Ara per ara -assenyala el text-, el diàleg obert a diversos nivells, tant a Espanya
com als Estats Units, pot representar l'assoliment dels objectius en un nou marc de
col·laboració per part de les grans distribuïdores nord-americanes".
Juliol 1999
La Generalitat ultima els tràmits per poder obligar les noves emissores a emetre el 50 per cent en català
Les 33 emissores de freqüència modulada que la Generalitat va adjudicar recentment estaran obligades a començar les seves emissions complint la quota d'un mínim del 50 per cent de la seva programació en català, que hauran de distribuir de manera equitativa durant tot el dia.
Redacció - La Direcció General de Radiodifusió i Televisió de la Generalitat ha fixat, mitjançant una resolució que publica avui el Diari Oficial de la Generalitat, cinc franges horàries d'audiència en les emissores de radiodifusió de caràcter comercial per facilitar l'aplicació de la quota de català, donant així compliment a la Llei de Política Lingüística i al posterior decret sobre les ràdios.
La resolució entra en vigor demà, encara que serà d'aplicació per a les noves emissores quan comencin a emetre, que s'espera que ocorri després de l'estiu fora que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acordi en els pròxims dies, suspendre cautelarment l'acord de concessió de les emissores, que ha estat recorregut per la COPE.
Les franges diàries d'audiència establertes són les següents: matinada, de les 00 hores a les 06 hores; matí de les 06 a les 12 hores; migdia de les 12 a les 15 hores; tarda, de les 15 a les 21 hores, i nit de les 21 a les 24 hores. El català haurà d'estar present en les emissions de cada una d'aquestes franges, encara que el decret contempla alguna excepció perquè es puguin acollir a ella els programes matinals d'emissores que formen part de cadenes d'àmbit estatal.
La Llei del català també establia una quota del 25 per cent de cançons interpretades en català del total de cançons emeses. A més, es va establir que les emissions efectuades en els períodes diaris de màxima audiència computaran el doble.
La resolució de la direcció general de Radiodifusió també aborda aquesta qüestió i estableix com períodes diaris de màxima audiència els compresos entre les 7 i les 12 hores, i entre les 18 i les 20 hores, cada dia de la setmana.Notícies Intercom Juliol 1999
Liberals espanyols li fan un homenatge i
li demanen que entri a la política estatal
--------------------------------------------------------------------------------
Maragall assegura a Madrid que Catalunya ha abusat
de la llengua
--------------------------------------------------------------------------------
El candidat del PSC creu que els ciutadans perceben la política lingüística com una
"imposició excessiva"
--------------------------------------------------------------------------------
Óscar Martínez
MADRID
Pasqual Maragall va exposar dilluns a la nit a Madrid que creu que Catalunya "ha
abusat de la llengua" i que la majoria dels ciutadans veuen la política
lingüística de la Generalitat com una "imposició excessiva". El candidat del
PSC va participar en un sopar-homenatge organitzat pel Foro Jovellanos, col·lectiu que
agrupa liberals espanyols i que li va reclamar formalment que es dediqui, si guanya a
Jordi Pujol, a la política estatal.
Al Foro Jovellanos hi participen persones que es van vincular a l'operació reformista
impulsada per Miquel Roca l'any 1986, com Bernard Rabassa, president de l'entitat, Abel
Cádiz i José Luis Perona. Al sopar també hi van assistir Juan Carlos Giménez-Salinas,
líder dels liberals a Catalunya, que ha mostrat el seu interès a integrar-se en la
candidatura de Maragall, i l'exregidora barcelonina Teresa Sandoval, últimament vinculada
a aquesta formació.
"Qüestió catalana"
Després de sopar, el candidat del PSC va fer una breu exposició sobre les seves
vinculacions amb el pensament liberal, així com sobre el projecte amb el qual pretén
guanyar les pròximes eleccions catalanes. Més tard, ja en el col·loqui, i en resposta a
l'habitual pregunta en aquests fòrums sobre els suposats perills de la "qüestió
catalana", Maragall va assegurar que "el problema no és Catalunya sinó
Espanya", i que si bé es pot pensar en una Espanya homogènia, aquesta no es pot
fer.
Sí que va reconèixer, però, a l'auditori que "l'idioma no ho és tot" i que
"a Catalunya hem abusat de la llengua quan no sabíem què fer". El
presidenciable socialista va indicar que aquest ha estat un "error del govern de la
Generalitat i potser també un error del país", per assegurar tot seguit que una
bona part dels ciutadans catalans perceben la política lingüística a Catalunya
"com una imposició excessiva".
Davant la insistència dels assistents a proclamar la necessitat que Maragall guanyi a
Catalunya "per desmuntar l'entramat muntat per Pujol" primer i, per després
dedicar-se a la política estatal, el candidat del PSC va voler deixar clar que la seva
ambició se circumscriu a la política catalana i a "fer que Catalunya construeixi
una proposta que Espanya entengui".
A l'acte de dilluns a la nit no hi va assistir cap membre de la direcció federal del
PSOE, fet que constrasta amb les últimes intervencions de Maragall a Madrid, que sempre
han comptat amb l'abrigall dels màxims dirigents estatals del partit.
Problemes d'agenda
Segons fonts de la cúpula socialista, dilluns vinent el secretari general del PSOE,
Joaquín Almunia, ha convocat a una reunió els presidents autonòmics socialistes, Manuel
Chaves, José Bono, Juan Carlos Rodríguez Ibarra i l'asturià Vicente Álvarez Areces,
així com els que ho seran molt probablement, el balear Francesc Antich i l'aragonès
Marcelino Iglesias, per consensuar el model d'Estat que defensarà el PSOE en els pròxims
anys. A la reunió també hi estava convocat Maragall, com a presidenciable socialista que
ha d'encarar unes eleccions aviat, però el candidat català ha excusat la seva presència
al·legant problemes d'agenda.
Juliol 1999
El conseller Joan Maria Pujals no
descarta un compromís d'última hora abans de la setmana que ve
--------------------------------------------------------------------------------
Pujol ajornarà el decret del cine si no hi ha acord
amb Hollywood
--------------------------------------------------------------------------------
Recorda que el Quebec va trigar quinze anys a assolir un pacte i considera
"normal" un segon endarreriment
--------------------------------------------------------------------------------
Pere Martí
BARCELONA
El president de la Generalitat va anunciar ahir que no descarta ajornar per segona vegada
l'entrada en vigor del decret del cinema si no hi ha un acord amb les distribuïdores i
productores nord-americanes abans del 31 de juliol. El govern català ja va estudiar un
possible endarreriment del decret en la seva reunió de la setmana passada, tal com va
avançar l'AVUI, però ahir Jordi Pujol va oficialitzar aquesta possibilitat en una roda
de premsa en què va comparèixer acompanyat pel conseller de Cultura, Joan Maria Pujals,
per fer balanç del primer any i mig d'aplicació de la llei de política lingüística.
El motiu d'aquest segon ajornament seria l'oposició que continuen mantenint les majors a
doblar les pel·lícules al català. El president de la Generalitat va explicar que les
negociacions continuen obertes però va reconèixer que "encara no hi ha acord"
i que per tant davant aquest escenari el govern català es planteja "ajornar la data
d'entrada en vigor del decret", prevista per al pròxim dia 1 d'agost. De tota manera
va subratllar que el govern català espera que Hollywood continuï mantenint una
"actitud positiva" en les negociacions perquè "el que no podem admetre és
que el català sigui exclòs del món del cinema".
Per intentar treure importància a aquest nou ajornament, Jordi Pujol va recordar que el
govern del Quebec va estar més de quinze anys negociant amb Hollywood el tema dels
doblatges, i, per tant, va considerar "normal" un nou ajornament que permeti
portar les converses a bon port. Sobre aquest punt també va puntualitzar que "no és
excepcional" que les lleis triguin anys a entrar en vigor i va posar com exemple la
de l'aigua, que no s'ha aplicat fins que hi ha hagut acord amb els veins sobre el rebut, o
la LOGSE, que només s'aplica a Catalunya.
Notícies positives
El decret del cinema havia d'entrar en vigor el passat 17 de març, però es va optar per
congelar-lo per facilitar les negociacions. El conseller de Cultura va reconèixer ahir
que aquestes negociacions no són fàcils perquè cal "vèncer moltes
dificultats", però no va descartar que hi pugui haver un acord de darrera hora. Joan
Maria Pujals va recordar que en els propers dies hi ha d'haver nous contactes que podrien
comportar "notícies positives" en el termini d'una setmana. El conseller no va
precisar en quin estat es troben les converses perquè "aquest diàleg requereix
discreció", però va explicar que la negociació se centra en el nombre de
pel·lícules a doblar, el nombre de còpies a distribuir i els costos de doblatge i la
promoció d'aquestes pel·lícules.
El reglament aprovat pel govern que ara es negocia amb Hollywood estableque s'hauran de
distribuir a Catalunya com a mínim tantes còpies doblades al català com al castellà
quan d'una determinada pel·lícula se'n distribueixin més de 16 còpies, i, respecte a
l'exhibició, preveu que les sales han de programar un 25 per cent de les pel·lícules en
català. Per facilitar l'acord, la Generalitat ha ofert a productors i distribuïdors
assumir els costos del doblatge i la promoció de les versions catalanes.
L'anunci d'un possible nou ajornament del decret del cinema no va agradar l'oposició. El
PSC considera que posa de manifest que el govern de CiU es troba "sense rumb".
ERC per la seva banda va augurar que Pujol no podrà solucionar el tema del doblatge i IC
va demanar "serenitat" a l'hora de tractar polèmiques relacionades amb la
llengua.
Cinema en català
Coincidint amb l'anunci de Jordi Pujol, la Plataforma per la Llengua va fer públic ahir
que 150 entitats d'arreu dels Països Catalans i 175 personalitats ja s'han adherit al
Manifest en suport del doblatge i subtitulat de pel·lícules en català. En un comunicat
aquesta associació subratlla que l'ampli suport rebut demostra, com indiquen les
enquestes, que "el poble de Catalunya vol veure cinema en català" i que és
"absolutament erroni" pensar que aquesta reivindicació "només és cosa
d'uns determinats partits polítics. Segons la Plataforma hi ha "una pluralitat de
veus, pensaments i ideologies" a favor del cinema en català que desmenteixen
"grupuscles" contraris a la normalització lingüística com la vidalquadrista
Convivència Cívica Catalana o el Fòrum Babel. El manifest també ha rebut el suport de
nombrosos diputats de CDC, UDC, ERC, IC, EUiA i el PI.
Juliol 1999
L'aplicació de la nova llei de política
lingüística porta el català als registres públics i al BOE
--------------------------------------------------------------------------------
El president de la Generalitat destaca que la normalització ha avançat sense danyar la
convivència
La normalització lingüística no s'acaba en el món
del cinema. El president de la Generalitat es va recolzar en un exhaustiu informe
presentat pel director general de Política Lingüística, Lluís Jou, per afirmar amb
contundència que el balanç dels primers divuit mesos d'aplicació de la nova llei del
català havien estat positius i que la normalització lingüística havia avançat en
camps tan concrets i diversos com el món del dret, l'onomàstica, els mitjans de
comunicació i la informàtica. I va subratllar que això s'havia fet de forma gradual
perquè l'acceptació del procés de normalització lingüística necessita
"temps" i requereix un clima de "comprensió i respecte". En aquest
sentit va destacar que aquests progressos s'han fet sense danyar la convivència,
desmentint aquells que durant l'elaboració de la llei havien augurat un augment de la
conflictivitat.
Entre la llarga llista d'exemples, Pujol va voler centrar l'atenció en el cas dels
registres públics, on "el català hi entra per primer cop a la història". Ni
en el Registre de la Propietat, creat l'any 1861 amb la lei hipotecària, ni en el
Registre Mercantil, constituït l'any 1829, no s'havien fet mai assentaments en català.
Gairebé 140 anys més tard, a partir del 29 de gener de 1998 se'n fan, com remarca
l'informe de Lluís Jou presentat ahir. En alguns registres, com els de Berga, Puigcerdà,
Cervera i Vilafranca del Penedès, el percentatge d'inscripcions en català supera el 15
per cent, i en el cas de Vic, el percentatge ha estat del 63 per cent durant el primer
trimestre d'aquest any. A la capital d'Osona s'ha passat de 0 a 429 assentaments al mes.
Un altre dels aspectes que va subratllar el president de la Generalitat durant la
compareixença informativa d'ahir és la publicació del BOE en català perquè és
"una manera pràctica de fer un reconeixement del caràcter plurilingüe de l'Estat
espanyol". Des del més d'abril de 1998 es publiquen al BOE en versió oficial
catalana les lleis estatals i, des d'aquest any, també es publiquen en català els
reglaments i la normativa europea.
L'informe que va presentar Lluís Jou també recull l'impacte de les concessions de noves
llicències de ràdio privada en català, que ha suposat un augment de 18 punts en el
percentatge d'emissores comercials que emeten més del 50 per cent del seu temps en
català. En l'espai de la premsa escrita també es destaca que el precentatge de diaris en
català venuts a Catalunya ha passat del 9 al 20 per cent.
Juliol 1999
Declararà una moratòria per a la
construcció de ports esportius i camps de golf
--------------------------------------------------------------------------------
El nou Govern Balear convertirà el català en
idioma vehicular a l'escola
--------------------------------------------------------------------------------
Auditarà els comptes que deixen els anys de gestió del PP
--------------------------------------------------------------------------------
Josep Pons
PALMA
El nou Govern Balear, fruit de l'entesa entre PSOE, PSM, EU i UM, garantirà l'ús del
català com a llengua vehicular a les escoles de primària, segons consta en el programa
que han consensuat les quatre formacions polítiques.
A més, el programa preveu que cada col·legi haurà d'aprovar un projecte lingüístic de
centre que garanteixi el coneixement del català i el castellà, les dues llengües
cooficials de les Balears, en finalitzar el cicle de formació escolar.
A nivell general, el programa assenyala que la llengua catalana representa "l'element
que ens identifica com a poble i ens vertebra culturalment". Per això apunta que el
català serà objecte d'especial protecció i normalització en tots els àmbits de la
vida política, social, cultural i econòmica del país. Això no obstant, es matisa que
"la normalització lingüística es farà respectant els drets de tots aquells
col·lectius que integren la societat de les illes i que tenen com a pròpies altres
llengües, especialment la castellana, i es possibilitarà a totes aquestes persones el
coneixement de la llengua i cultura pròpies de les Illes Balears per facilitar-ne la
integració i la cohesió social del país".
El programa estableix també, a més de la demanda de reconèixer les Balears com a
nacionalitat històrica, la voluntat de fer una auditoria completa sobre els comptes del
Govern Balear, gestionat fins ara pel PP. Però a més d'aquestes qüestions, la gestió
del denominat pacte de progrés pensa posar també l'accent en la política territorial, i
en aquest sentit preveu declarar una moratòria per a la construcció de nous ports
esportius, camps de golf i places turístiques en terrenys que no disposin de plans
parcials.
Aquest acord, que s'ha negociat i tancat durant aquest passat cap de setmana, serà signat
previsiblement avui pels dirigents de totes les forces polítiques implicades i permetrà
divendres la investidura de Francesc Antich (PSIB-PSOE) com a nou president autonòmic,
mentre que Maria Antònia Munar (Unió Mallorquina) seguirà presidint el Consell Insular
de Mallorca.
L'acord es va desbloquejar ahir després que el PSM mostrés la seva disposició a cedir
al senador autonòmic a Esquerra Unida-Els Verds. Els nacionalistes del PSM s'han
assegurat, en canvi, la vicepresidència del Govern Balear i també la vicepresidència
del Consell de Mallorca, institució en la qual governaran conjuntament amb Unió
Mallorquina.
L'aplicació dels pactes preveu també que el socialista Antonio Diéguez renunciarà en
el pròxims dies a la presidència del Parlament balear, càrrec que serà ocupat per
Maximiliano Morales, d'Unió Mallorquina, expresident del Consell Insular de Mallorca.
El programa indica que "és indispensable" una regeneració de la vida pública
i administrativa per tal que els ciutadans de les Illes puguin dipositar la màxima
confiança en les institucions de govern "i es puguin sentir orgullosos del prestigi
de les principals instàncies polítiques de les Illes Balears".
Juliol 1999
El PP demana retirar el decret
cinematogràfic i ERC veuria com un fracàs ajornar-lo
--------------------------------------------------------------------------------
El govern remarca que manté els objectius per al
català al cinema
--------------------------------------------------------------------------------
El diàleg amb les 'majors' és "plenament operatiu"
--------------------------------------------------------------------------------
Redacció
BARCELONA
La conselleria de Cultura va remarcar ahir que manté els seus objectius d'aplicar la llei
de política lingüística al cinema, i que en aquest aspecte té les vies de diàleg amb
les multinacionals nord-americanes "plenament operatives". El departament va
exposar ahir aquesta posició en un comunicat, després que l'AVUI informés ahir que el
govern català estudia ajornar per segona vegada l'entrada en vigor del decret sobre el
català al cinema, prevista per al dia 1 d'agost.
Segons la conselleria que dirigeix Joan Maria Pujals, el govern no ha modificat el seu
objectiu d'aconseguir la progressiva introducció de l'oferta de cinema doblat i
subtitulat en català, a partir del que estableix la llei de política lingüística i el
decret del cinema. El departament va recordar que, el 9 de març passat, el govern català
va decidir ajornar quatre mesos l'aplicació del decret, "després de constatar, al
més alt nivell, l'actitud de diàleg finalment adoptada pels representants de les
empreses distribuïdores cinematogràfiques". Com se sap, el procés negociador s'ha
concretat fins ara en diverses reunions i contactes amb diferents interlocutors, des del 4
de març.
Reunió a Washington
El diàleg es va obrir en una reunió celebrada el 29 de gener passat a Washington entre
el president de la Motion Picture Association (MPA), Jack Valenti, i el conseller Joan
Maria Pujals, en la qual també va ser present el director general de Política
Lingüística, Lluís Jou.
El departament va subratllar que "el procés de diàleg i concertació continua i és
plenament operatiu", i que, en conseqüència, el govern català seguirà treballant
amb l'objectiu fixat pel Parlament de garantir una presència significativa del català en
l'oferta cinematogràfica.
La possibilitat que l'entrada en vigor del decret del cinema s'ajorni en el pròxim
consell executiu per facilitar les negociacions va ser ahir objecte de comentari per
dirigents del PP i d'ERC, en sentit diametralment oposat. El president del grup popular al
Parlament, Josep Curto, va tornar a defensar la retirada del decret. Segons Curto, el fet
que el govern català estigui estudiant un segon ajornament de l'aplicació "és un
signe de debilitat i d'inseguretat davant el rebuig social que comporta l'aplicació de
mesures que tenen caràcter d'imposició".
Per la seva banda, el vicesecretari general d'Esquerra Republicana (ERC), Josep Huguet, va
indicar que, si es produeix un nou endarreriment, aquest fet significarà "un immens
fracàs de la gestió de CiU i del model autonòmic, perquè és incapaç de defensar la
nostra cultura".
Josep Huguet va assegurar que el decret del cinema va quedar mort des del moment que no es
poden aplicar sancions en els casos d'incompliment. Va proposar buscar aliats a Dinamarca,
Noruega i Islàndia, cultures de baixa demografia però amb un Estat propi.
Juliol 1999
Les productores nord-americanes mantenen
una oposició radical al doblatge de les pel·lícules al català
--------------------------------------------------------------------------------
El govern estudia ajornar per segona vegada el
decret del cine
--------------------------------------------------------------------------------
La decisió definitiva es prendrà d'aquí a quinze dies en la reunió del consell
executiu, poc abans de l'entrada en vigor, prevista per a l'1 d'agost
--------------------------------------------------------------------------------
Pere Martí/Mayka Fernández
BARCELONA
El govern català està estudiant ajornar per segona vegada l'entrada en vigor del decret
del cinema, prevista inicialment per al proper 1 d'agost. El consell executiu, en la seva
reunió ordinària d'aquest dimarts, va tractar la possibilitat d'endarrerir de nou la
seva aplicació davant l'oposició que continuen mostrant les productores nord-americanes
a doblar les pel·lícules al català, segons van confirmar a l'AVUI diverses fonts del
govern.
La decisió definitiva no es prendrà fins a la propera reunió del consell executiu,
prevista per a finals de mes. A la sessió d'ahir, el conseller de Cultura, Joan Maria
Pujals, va informar de l'estat de les negociacions amb Hollywood i va explicar que les
majors es mantenen en una posició immobilista. Davant aquest escenari, el govern va
estudiar la possibilitat d'ajornar l'entrada en vigor del decret, però finalment es va
optar per esperar quinze dies més a prendre la decisió definitiva perquè encara hi ha
converses obertes que podrien capgirar la situació. Malgrat això, a les files del govern
català predomina l'escepticisme i es consideren escasses les possibilitats que queden a
hores d'ara per arribar a un acord positiu per als interessos de la Generalitat.
Afavorir el diàleg
Per mirar de flexibilitzar la posició de Hollywood, l'executiu es va mostrar disposat a
subvencionar íntegrament el doblatge de les pel·lícules i també va oferir assumir la
promoció de les versions catalanes, cosa que a la pràctica suposaria per a les
productores estalviar-se tot el cost addicional que representaria l'aplicació del decret.
El conseller Joan Maria Pujals ha transmès en diverses reunions celebrades tant aquí,
amb els distribuïdors espanyols, com als EUA, reunint-se directament amb els directius de
les productores, aquesta disponibilitat de la Generalitat, però fins ara no ha aconseguit
desbloquejar la situació.
L'oposició de les majors ja va provocar un primer ajornament del decret, que havia
d'entrar en vigor el 17 de març d'aquest any. Aleshores la conselleria de Cultura va
justificar la decisió per afavorir "el clima de diàleg" amb els representants
de Hollywood, segons s'assegurava en un comunicat. La decisió es va prendre després que
el 29 de gener va tenir lloc a Washington una primera reunió entre el conseller Pujals i
el president de Motion Picture Association (MPA), Jack Valenti, a la qual també va
assistir Lluís Jou, director general de Política Lingüística i on es va acordar obrir
negociacions.
El dia 4 de març hi va haver una segona reunió entre Jou i el president de la
Federacióde Distribuïdors Cinematográfics (Fedicine), Luis Hernández de Carlos, en la
qual es va establir una agenda concreta de negociacions i un temari per discutir. Quatre
mesos després, sembla que no hi ha acord. Les majors es continuen oposant-se a un
reglament que estableix que s'hauran de distribuir a Catalunya com a mínim tantes còpies
doblades al català com al castellà quan d'una determinada pel·lícula se'n
distribueixin més de 16 còpies. La resposta inicial de les productores nord-americanes,
com a tàctica de pressió, va ser amenaçar de no proveir el mercat català de
pel·lícules, o distribuir-ne menys còpies per eludir el decret.
Juliol 1999
La congelació afecta els dos articles
més rellevants per a la normalització lingüística
--------------------------------------------------------------------------------
Un recurs fa suspendre part del reglament del
català de la URV
--------------------------------------------------------------------------------
El rector entén que el text aprovat s'ajusta a la llei
--------------------------------------------------------------------------------
Sergi Uzquiano
TARRAGONA
La junta de govern de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha congelat l'aplicació d'una
part del seu reglament d'ús del català aprovat al gener després que el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya hagi admès dos recursos que exigeixen la seva
suspensió cautelar. Aquest és el primer reglament aprovat per una universitat catalana
arran de la ratificació de la llei de política lingüística al Parlament el 1998.
La paralització d'una part del seu articulat respon a la renúncia dels responsables
universitaris a "fer d'adalils", segons el rector, Lluís Arola, de la llei del
català. La congelació afecta els dos articles que són més rellevants per a la
normalització lingüística. En concret, i en primer lloc, el desenvolupament posterior
per la junta de govern de l'article 6.1 del reglament, que exigeix l'acreditació d'un
nivell de suficiència de coneixements de català en els concursos per a la provisió de
places docents; en segon lloc, la disposició addicional tercera, que exigeix tenir en
compte el grau de coneixement del català dins els criteris d'avaluació de la docència.
Arola va justificar ahir el "retard" en la seva aplicació per evitar que una
hipotètica ressolució del TSJC a favor de la suspensió cautelar pugui alterar la
transparència en la provisió de places i causi cap greuge al personal docent. "El
més prudent per no generar perjudicis és esperar la resolució judicial", va
indicar, tot i que l'article 6.2 del reglament estableix que l'acreditació de català del
professorat es podrà fer en un màxim de dos anys.
Evitar la confrontació política
La junta de govern interpreta l'estratègia dels recursos com un intent d'aprofitar la
"debilitat" d'una institució apolítica com és la universitat per portar la
llei del català al Tribunal Constitucional, evitant la confrontació política. El rector
va ser més explícit al referir-se a diversos episodis de conflictivitat lingüística
generats per un reduït grup de professors, vinculats a les dues "associacions
cíviques" que han interposat els recursos sota l'ombra del popular Aleix
Vidal-Quadras.
La "prudència" imposada a la URV també és atribuïda per la junta de govern
al fet que la resta d'universitats catalanes no hagin desenvolupat encara la llei de
política lingüística a l'espera del que pugui succeir a la universitat tarragonina.
"Tenim garanties d'haver fet les coses ajustades a la llei i estem convençuts que el
reglament està ben fet, però les lleis són interpretables", va dir Arola.
La congelació del reglament coincideix amb la citació, demà, del rector, del vicerector
Estanislau Pastor i del coordinador de les proves de selectivitat, Joan Igual, com a
imputats per les denúncies per prevaricació i "contra l'exercici dels drets cívics
de les persones" de la professora Josefina Albert en un jutjat d'instrucció. La
professora ha estat apartada de les proves de selectivitat per ometre els mecanismes
interns de la universitat i denunciar al Defensor del Poble la presumpta manca d'exàmens
en castellà, que ha estat ja desmentida pel Síndic de Greuges de la URV.
Juliol 1999
El Govern aprova ajuts per a incrementar el coneixement de la llengua catalana
Inclouen cursos dels nivells A, B i C per a sindicats i organitzacions empresarials, i suport a centres d'autoaprenentatge
Redacció - El Govern de la Generalitat ha aprovat un acord de despesa plurianual per a enguany i l'any vinent, per mitjà del qual la Direcció General de Política Lingüística, del Departament de Cultura, concedirà un total de 24.858.198 pessetes a una línia de subvencions destinada a incrementar el coneixement de la llengua catalana, sobretot en l'àmbit de les organitzacions sindicals i empresarials, i de la formació d'adults.
L'import es desglossa en 8.286.066 pessetes per al present exercici i 16.572.132, per al del 2000.
La línia de subvencions té per objecte la realització d’actuacions formatives amb una durada d’un curs acadèmic, que inclouen: cursos de 40 hores dels nivells A, B i C de català, adaptats al món laboral, per a organitzacions sindicals, empresarials i col·legis professionals; cursos de nivell A i específics per a la població en general, organitzats per entitats, i manteniment dels centres d’autoaprenentatge de les universitats.
Cal recordar que aquesta nova línia d'ajuts s'afegeix a l'aprovada el passat 1 de juny pel Departament de Cultura, mitjançant la convocatòria de tres concursos públics, dotats amb més de 66 milions de pessetes en total, per a la concessió de subvencions a organismes de l’àmbit socioeconòmic, universitats i entitats privades sense finalitat de lucre, destinades a iniciar o mantenir un procés de formació lingüística o de foment del coneixement i ús social de la llengua catalana.
El conjunt d’ajuts per al foment del coneixement i ús del català dóna compliment a l’article 37 de la llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, que estableix que “el Govern de la Generalitat ha d’afavorir, estimular i fomentar l’ús del català en les activitats laborals, professionals, mercantils, publicitàries, culturals, associatives, esportives, lúdiques i de qualsevol altra mena”.
65 MILIONS PER A LA CAPELLA REIAL
D'altra banda, el Consell Executiu també ha acordat, a proposta del conseller de Cultura, Joan Maria Pujals, concedir una subvenció de 65 milions de pessetes a l'Associació Capella Reial de Catalunya per al manteniment de les seves activitats durant el present exercici, d'acord amb les condicions pactades per mitjà d'un conveni subscrit el 19 de novembre de 1993. La quantitat concedida enguany supera els 60 milions aportats pel Departament de Cultura l'any 1998 per al mateix concepte.Notícies Intercom Juliol 1999
La majoria de misses d'Eivissa i de
Formentera són en castellà
--------------------------------------------------------------------------------
C.S.
BARCELONA
La majoria de misses, la catequesi i els oficis religiosos de les parròquies d'Eivissa i
de Formentera es fan en castellà. La Plataforma per la Llengua ha analitzat la llengua
utilitzada a les 26 parròquies del bisbat d'Eivissa, que inclou també l'illa de
Formentera.
A la ciutat d'Eivissa només hi ha una missa setmanal en català, a la parròquia de la
Santa Creu, els diumenges, mentre que a Formentera no se n'hi fa cap. Pel que fa a la
catequesi i a la resta d'oficis religiosos, l'ús del català està més estès. La
utilització de la llengua frega el cinquanta per cent d'oficis i de catequistes. Però es
dóna la circumstància que el català s'usa a les parròquies més rurals i petites,
mentre que les esglésies de les ciutats més poblades utilitzen gairebé en exclusiva el
castellà.
La plataforma ha demanat al bisbe d'Eivissa, Agustí Cortés, que promogui les misses en
català a la diòcesi, que fins al 1808 només podia tenir clergues catalanoparlants.
Juliol 1999
McGraw-Hill publica una guia de Microsoft en català L'editoral McGraw-Hill Interamericana, que disposa en exclusiva dels drets del curs oficial del Windows 98, ha posat a la venda la guia oficial d'aquest sistema operatiu en català, la qual també inclou un disc compacte amb diversos arxius de pràctiques. Cal destacar el fet que és la primera vegada que s'edita una guia d'aquestes característqiues de Microsoft en català. La iniciativa ha tingut el suport econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat i l'assessorament lingüístic del Termcat.
Juliol 1999
Lluís Llach qualifica de faxista al ministre francès d’Interior per oposar-se a reconèixer les llengües minoritàries
El cantautor català, va qualificar de “cretí” i faxista acabat al ministre francès del Interior, Jean-Pierre Chevènement, per haver declarat que la ratificació de la Carta Europea per el reconeixement de les llengües regionals i minoritàries, firmada per el govern francès el 7 de maig. Llach va realitzar aquestes declaracions a Perpignan, on va oferir un concert davant 3.000 persones en el Palau de les Exposicions.
Redacció - El cantautor va considerar que el debat sobre el reconeixement del català i les diverses llengües nacionals com el basc, el gallec, el occità, el alsacià o el flamenc que es parla a França en aquest moment esta en un punt molt interessant de discussió.
“la República francesa té que qüestionar-se seriament si pot admetre continuar dient que la llengua catalana no és una llengua del Estat Francès, va afegir.
Lluís Llach feia dos anys que no actuava a Perpignan on, a més d’interpretar cançons dels seu últim disc, “Nou”, i les que va escriure per Kosovo, també va interpretar altres de més antigues entre les que destaca “l’Estaca”, que s’ha convertit en el himne del club de rugbi de la ciutat, coorganitzador d’aquest espectacle amb el Ajuntament de Perpignan i la productora d’espectacles Boitaclous.Notícies Intercom Juliol 1999
Més de 700 diccionaris i vocabularis tècnics i científics en català a Internet
Ben aviat s'hi podran consultar també les obres terminològiques que són en curs d'elaboració.
- Des d'avui, al Web del TERMCAT (www.termcat.es/biblioteca) es poden consultar les més de 700 citacions bibliogràfiques dels diccionaris, vocabularis, lèxics, cartells i altres materials de divulgació que contenen terminologia tècnica i científica en català.
A més de la descripció bibliogràfica completa de cada obra, es pot consultar el nombre de termes que conté, en quines llengües, si té definicions o il·lustracions i si l'obra ha estat elaborada o revisada pel TERMCAT.
La biblioteca terminològica inclou la referència de totes les obres terminològiques publicades des de l'any 1932 de les diferents àrees del coneixement: audiovisuals, botànica, construcció, economia i empresa, esports, medi ambient, tecnologies de la informació, transports, zoologia... S'hi pot accedir a partir del títol, de l'autor o de l'àrea de
coneixement de què tracten els diccionaris.Notícies Intercom Juliol 1999
Un estudi de la Plataforma per la Llengua
analitza 295 establiments d'El Triangle, L'Illa i Glòries Diagonal
--------------------------------------------------------------------------------
La presència del català a les grans superfícies
és minoritària
--------------------------------------------------------------------------------
El castellà predomina en la retolació externa i interna dels comerços
--------------------------------------------------------------------------------
Carol Biosca
BARCELONA
La presència del català a les grans superfícies comercials és encara molt
minoritària, segons posa de manifest un informe elaborat per la Plataforma per la
Llengua. Aquesta associació va estudiar durant els mesos de febrer i març d'aquest any
la retolació externa i interna dels 295 comerços que conformen El Triangle, Illa
Diagonal i Glòries Diagonal, tots tres de Barcelona.
L'estudi conclou que, tot i que les indicacions pròpies de cadascuna de les tres
superfícies es presenten en català, "aquesta no és l'opció lingüística presa
pels comerciants que hi estan establerts", ja que, en els tres casos, la presència
de català està molt lluny d'assolir el 50 per cent respecte al castellà.
De les tres superfícies, la que presenta un nivell més baix de català és Glòries
Diagonal, tenint en compte que és el centre més gran i el que conté un nombre més
elevat d'establiments, mentre que El Triangle, l'últim centre comercial que s'ha obert a
la ciutat, és, d'acord amb la seva superfície, el que té un nombre més gran de rètols
en aquesta llengua.
45% només en castellà
Així, de les 157 botigues estudiades al centre Glòries Diagonal, en un 45,85% dels casos
la informació es presenta exclusivament en castellà i en un 17,19% l'ús del castellà
preval sobre el català. La baixa presència del català queda igualment palesa pel que fa
al percentatge de rètols en les dues llengües segons el seu contingut, ja que el català
només és present en un 21,96% dels rètols analitzats, mentre que el castellà ho és en
el 73,14%.
A l'Illa Diagonal, també amb un nombre elevat de comerços al seu interior, la presència
del català en la retolació és "sensiblement major" que al centre de Glòries,
tot i que "en cap cas s'arriba als mínims exigibles d'un 50% de català per un 50%
de castellà".
Dels 123 establiments estudiats en aquesta superfície, un 42,74% opten pel castellà com
a llengua predominant i, d'aquests, un 31,45% utilitzen exclusivament aquest idioma. Pel
que fa a la llengua del cartell segons el seu contingut, el castellà és de nou la
llengua majoritària.
Finalment, El Triangle és, a parer dels autors de l'estudi, el centre en què es pot
parlar d'una presència més gran del català en la seva retolació, tot i que
percentualment l'ús del castellà també és molt superior -predomina en un 47,04% dels
comerços.
No obstant això, és significatiu el fet que l'únic establiment dels 17 d'estudiats que
fa un ús exclusiu del català és el que compta amb la superfície comercial més gran de
tot el centre -la perfumeria Sephora-, a banda que hi ha un percentatge important de
comerços en la categoria de similar -presència equivalent del català i del castellà-.
Aquesta realitat, però, no queda reflectida en l'estudi de rètols segons el seu
contingut, on novament apareix el castellà com a llengua majoritària -en un 60,53% de
casos.
La Plataforma per la Llengua considera aquestes dades "molt preocupants", segons
va manifestar a aquest diari Roger Buch, tenint en compte l'avanç que ha experimentat
l'ús del català en el món del comerç en els últims anys.
Buch va considerar "contradictori" que, mentre que el comerç petit i mitjà
presenta actualment una retolació majoritàriament en català, les grans superfícies
comercials, de més recent creació, hagin fet "un pas enrere" tornant a la
retolació en castellà.
Sorpresa pels resultats
Segons aquest membre de la Plataforma, les gerències de les tres superfícies comercials
van rebre els resultats de l'informe "amb sorpresa" i van argumentar que la
gestió global del centre es du a terme majoritàriament en català i que les botigues
funcionen per lliure.
No obstant això, Buch va indicar la "bona predisposició" mostrada per
contribuir a modificar aquesta situació, ja que les gerències respectives van adoptar el
compromís d'enviar un comunicat a les botigues per sensibilitzar-les en la utilització
del català en els cartells. En aquests moments, els establiments d'aquestes superfícies
ja n'han estat informats i la Plataforma està a l'espera que es produeixin canvis.
Hàbitat va ser el precedent
La primera intervenció de la Plataforma per la Llengua en favor del català en una superfície comercial va ser el desembre de l'any passat, en la inauguració de la botiga Hàbitat d'El Triangle. Hàbitat va obrir portes amb tota la retolació en castellà. Una comissió de la Plataforma va entrevistar-se llavors amb la gerència de la botiga per mostrar-li la seva disconformitat i sensibilitzar-la per la utilització del català, i els màxims responsables d'aquest comerç es van comprometre a canviar la retolació després de Nadal. En aquests moments els rètols d'Hàbitat són bilingües -els exteriors només en català-. Posteriorment, la FNAC d'El Triangle ja va inaugurar en bilingüe.
Juny 1999
El govern andorrà aprova la seva llei del català
E l consell de ministres del govern andorrà va aprovar ahir el projecte de llei d'ordenació lingüística sobre l'ús del català, única llengua oficial de l'Estat, encara que sense una norma que la reguli. La llei fixarà sancions lleus, greus i molt greus, amb multes que arriben fins al mig milió de pessetes. El projecte entrarà a tràmit parlamentari la setmana vinent, es debatrà en el Consell General al mes de setembre i a la tardor s'aprovarà. [Europa Press]
Juny 1999
Chirac s'enfronta a Jospin sobre l'ús de
les llengües minoritàries
--------------------------------------------------------------------------------
No canviarà la Constitució per afavorir les parles regionals
--------------------------------------------------------------------------------
Redacció
PARÍS
La tensa polèmica sobre l'estatut de les llengües minoritàries a França es va agreujar
ahir després que el president de la República, Jacques Chirac, es negués a modificar la
Constitució, tal com li havia demanat el primer ministre, Lionel Jospin, per tal que
França pugui ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals, firmada pel govern de
París el mes de maig passat.
Aquest enfrontament entre el president neogaullista i el primer ministre socialista
amenaça d'afegir llenya al foc en l'agre debat que té lloc a França des del 16 de juny
passat, quan el Consell Constitucional va dictaminar que el preàmbul de la Carta Europea,
que reconeix el "dret imprescriptible" d'utilitzar les llengües minoritàries
no solament en la "vida privada" sinó també "en la vida pública",
contradiu la Constitució del 1958, que proclama que el francès és la única llengua de
la República.
El govern francès va signar 39 dels 98 articles de la Carta, però posteriorment Chirac
va recórrer al Consell Constitucional perquè dictaminés si la normativa entra en
contradicció amb la Constitució.
"El president no desitja prendre la iniciativa per a una revisió de la Constitució
que violaria els principis bàsics de la nostra República", va explicar un ajudant
de Chirac a la premsa. El president vol afavorir l'ús de les llengües minoritàries a
França -com el català, el basc, el bretó, el cors i l'alsacià- només sobre la base
del voluntariat.
De cara a les presidencials
Més enllà del tema de la disputa, aquest enfrontament marca les posicions de Chirac i
Jospin, que comparteixen el poder des de l'aclaparadora victòria socialista de fa dos
anys i que previsiblement s'enfrontaran en les eleccions presidencials del 2002. La línia
de Jospin, però, no és compartida pel seu ministre d'Interior, Jean-Pierre Chevènement,
per qui una modificació de la Constitució per aquest tema lingüístic portaria a una
"balcanització de França".
Juny 1999
La televisió catalana traslladarà a la
seva programació el suport a l'audiovisual
--------------------------------------------------------------------------------
TVC inverteix 3.500 milions de pessetes en el cinema
català
--------------------------------------------------------------------------------
L'emissora busca potenciar la indústria i les coproduccions
--------------------------------------------------------------------------------
Redacció
SANT JOAN DESPÍ
Televisió de Catalunya (TVC) i les organitzacions Associació Catalana de Productors
Cinematogràfics i Audiovisuals (ACPCA) i Barcelona Audiovisual han signat un conveni de
col·laboració, de resultes del qual la televisió catalana invertirà en la producció o
coproducció d'obres audiovisuals catalanes i en l'adquisició de drets un total de 3.500
milions de pessetes.
La quantitat de diners que aporta TVC es distribuirà entre els anys 1999, 2000 i 2001, i
podrà ser incrementada en cinc-cents milions de pessetes si ho permet la cobertura
pressupostària de l'emissora.
El component industrial
Com a conseqüència de la inversió econòmica en el sector audiovisual, TVC emetrà les
produccions fruit del conveni en català, tant si aquesta llengua és la de la versió
original com si es fa necessari el doblatge, "però sense deixar de banda el
component industrial, que serà una de les prioritats de l'acord", segons especifica
TVC en un comunicat emès ahir, en què s'afegeix que "es buscarà un mercat més
enllà de les pròpies fronteres, fomentant les coproduccions i la distribució
internacional".
A la pràctica, l'acord permetrà que les produccions audiovisuals promogudes des de
Catalunya puguin incorporar de manera no traumàtica en el seu repartiment actors i
directors no catalans, sempre que el gruix de la infraestructura tècnica i humana sí que
sigui del país.
Els signants de l'acord consideren que aquesta predisposició, "a més de suposar una
millora en el finançament, permet garantir una projecció exterior de l'audiovisual
produït a Catalunya, millorar-ne els nivells de qualitat i fomentar l'intercanvi
d'experiències entre els equips tècnics i artístics".
Pel que fa a la plasmació de l'acord en el dia a dia de TVC, la televisió catalana s'ha
compromès a crear una secció especial dedicada al cinema català per ser emesa en el
programa Informatiu cinema i a incrementar l'adquisició de drets per a televisió de
pel·lícules elaborades per productors amb seu a Catalunya en versió catalana.
A més, entre les activitats promocionals, TVC crearà un agenda cultural diària dedicada
a la programació de pel·lícules catalanes que es projectin a les sales d'exhibició
pública i aplicarà un descompte del 75 per cent quan una empresa productora resident a
Catalunya vulgui fer publicitat d'una obra audiovisual als canals de TVC.
Juny 1999
Televisió de Catalunya invertirà 3.500 milions en el cinema català
Televisió de Catalunya (TVC), les associacions ACPCA (Associació Catalana de Productors Cinematogràfics i Audiovisuals) i Barcelona Audiovisual han firmat un conveni de col·laboració que constitueix un marc estable per al conjunt de la producció audiovisual feta a Catalunya.
Redacció - TVC invertirà en la producció o coproducció d'obres audiovisuals catalanes i en
l'adquisició de drets un total de 3.500 milions de pessetes, distribuïts entre els anys 1999, 2000 i 2001, en funció de la qualitat i l'interès de les obres.
TVC podria incrementar la quantitat total d'inversió en 500 milions de pessetes més, distribuïts entre aquest trienni, si ho permet la seva cobertura pressupostària.
Aquest conveni dóna un primer impuls, tant en l'aspecte econòmic com en la demostració d'una acció conjunta i única de TVC i els productors audiovisuals, a la dinamització del sector a Catalunya, i es basa en dos gran eixos conceptuals de priorització de les mesures a aplicar.
D'una banda, TVC emetrà les produccions fruit d'aquest conveni en català en versió original o doblada. TVC pretén fomentar les coproduccions i la distribució internacional.
Per altra banda, aquest acord parteix de la constatació que el cinema a Catalunya no aconseguirà desenvolupar-se si no es potencia industrialment, creant un mercat més ampli que permeti donar un accés més fàcil a les noves generacions de creadors i que potenciï la promoció de la producció feta a Catalunya.
Els signants de l'acord defineixen com a objectiu prioritari la recerca de coproductors per a tots aquells casos on sigui viable. A efectes de quota, els coproductors que intervinguin en aquest pla han de pertànyer a algun país europeu, sense excloure que, a efectes del finançament, hagi coproductors d'altres nacionalitats.Notícies Intercom Juny 1999
Els defensors del català al Roselló critiquen que França no signi la Carta Europea de Llengües Minoritàries
El president de la Federació d'Entitats per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalaness al Roselló, Ala Baylac-Ferrer, ha criticat avui la decisió del Consell Constitucional francès de considerar anticonstitucional la firma de la Carta Europa de les Llengües Regionals i Minoritàries per part del Govern gal.
Perpignan (França), 17 (europa press) - Segons Baylac, "queda clar França no vol, a l'actual estat de la legislació, signar, ratificar i reconèixer les llengües regionals", fet que no deixa de ser "coherent" amb les institucions que segueixen la política del Govern francès, com va ocórrer amb "el rebuig de desenvolupar el bilingüisme a l'escola".
Per tant, segons Baylac, des d'ara el Govern francès haurà de ser molt més explícit".
Per Baylac-Ferrer, aquesta decisió és "un fre molt important" per a la ratificació per part de França de la Carta Europea, encara que així "les coses estan clares després de la mesura a mitges que consistia a firmar únicament els articles més fluixos i menys compromesos", a més de les "campanyes que va haver-hi per part de molts polítics de no signar aquest text internacional".Notícies Intercom Juny 1999
El Defensor del Poble rep 3.000 queixes de tipus lingüístic
Redacció
MADRID
Álvarez de Miranda adverteix que la cooficialitat polaritza el parer dels ciutadans
L'elevat nombre de queixes en relació amb la cooficialitat lingüística a Catalunya, i
especialment d'ençà de l'aprovació de la llei del català, ha merescut enguany un
estudi monogràfic per part del Defensor del Poble en el darrer informe anual presentat
ahir pel seu titular, Fernando Álvarez de Miranda, al president del Congrés, Federico
Trillo.
Álvarez de Miranda assenyala que la majoria de les queixes li han arribat de Catalunya. I
que de les 3.000 que té, 1.500 són de ciutadans que pretenien la interposició d'un
recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de política lingüística, que el Defensor
va desestimar.
Aquest assumpte, que va acaparar el 8% del total de totes les queixes rebudes pel Defensor
el 1998, obre el capítol dedicat als temes monogràfics que "per la seva
transcendència social o per afectar directament drets fonamentals consagrats a la
Constitució" han suscitat una "especial atenció", afirma.
El sentit de les queixes sobre la cooficialitat del català i el castellà assenyala una
polarització de les posicions sobre els límits i els continguts d'aquesta cooficialitat,
que "sembla evidenciar un cert desencantament polític i ciutadà, que mereix un
sossegada reflexió", avisa el Defensor.
A més, Álvarez de Miranda va revelar que en una entrevista amb el president de la
Generalitat, Jordi Pujol, aquest es va comprometre a fer "el possible" per
complir la llei, perquè "no s'entén que s'hagi transformat un dret -conèixer el
català- en una obligació".
El Defensor del Poble considera que la cooficialitat lingüística hauria d'informar i
orientar les activitats i competències de les administracions públiques, de tal manera
que els ciutadans percebin clarament que la pluralitat és realment assumida per l'Estat i
les institucions. Però aquesta postura, manté l'escrit, "no ha de ser entesa com un
recolzament als que intenten imposar l'ús exclusiu i excloent de la seva pròpia llengua,
desconeixent els legítims drets dels que opten per l'ús del castellà, que és la
llengua oficial de l'Estat".
Juny 1999
El director de Ràdio 9 veu el català poc competitiu
Empar Marco
VALÈNCIA
El Partit Popular no ha esperat gaire temps per posar en marxa els plans de privatització
que té per a Radiotelevisió Valenciana (RTVV). El primer cop de mà el va donar ahir el
director de Ràdio 9, Anacleto Rodríguez, en anunciar a una dotzena de professionals de
la casa que no se'ls renovarà el contracte una vegada finalitzi la programació el
pròxim 2 de juliol.
L'acomiadament està basat en bona part dels casos en la no-renovació dels programes en
què participen. Rodríguez va raonar que la ràdio autonòmica no és
"competitiva", segons van explicar alguns dels afectats, que també van
assenyalar que un dels criteris del director és que "el problema de la ràdio està
en la llengua". "Això ho diu vostè perquè és de Madrid", es va trobar
com a resposta Anacleto Rodríguez. Segons ha pogut saber l'AVUI, un dels plans que
s'estudien és implantar un magazín de tarda en castellà.
Juny 1999
Reclamen l'oficialitat del català a la Unió Europea
La Plataforma per la Llengua i la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR) van demanar ahir, aprofitant que hi ha eleccions europees, que els partits catalans es comprometin a "fer realitat" l'oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea. Les dues entitats consideren "injusta" la situació del català respecte a d'altres llengües com el suec o l'irlandès, que sí que estan reconegudes tot i tenir un nombre de parlants inferior als 10 milions de parlants que té el català, i creuen que el reconeixement de l'oficialitat és "factible" perquè només cal que ho aprovi el consell de ministres de la UE. En aquesta línia també es remarca que tant el Parlament de Catalunya com el Parlament Balear van aprovar resolucions a favor d'aquesta oficialitat que, per ara, no ha estat satisfeta.
Juny 1999
El senat debat la cooficialitat de les denominacions Alacant, València i Castelló
Redacció - El ple del Senat té previst
debatre aquest mes una proposició de llei per què es declararà la cooficialitat de les
denominacions Alacant, Castelló i València,
que obtindran el mateix rang que la seva respectiva traducció al castellà.
A instàncies del Grup Mixt al Congrés, aquesta iniciativa serà aprovada amb tota
seguretat. Així es desprèn del fet que per al seu debat en el ple, que va ser registrat
ahir, no ha sigut presentada cap esmena.
Notícies Intercom Juny 1999
La Generalitat augmenta un 64 per cent les seves ajudes a les traduccions
La quantitat fixada per aquest any es distribueix entre els pressupostos del 1999 i el 2000 a raó de 12.733.000 i 8.235.589 pessetes respectivament, segons fonts de la Conselleria de Cultura.
Redacció - La Generalitat augmenta aquest any en un 64 per cent les ajudes convocades per l'Institució de les Lletres Catalanes (ILC) destinades a les traduccions literàries originals en català a d'altres llengües, i de títols en altres llengües al català. Aquest any les ajudes augmenten fins a 20.968.589 pessetes davant les 12.790.000 de l'any passat.
De quasi els 21 milions, 9.725.060 corresponen a traduccions d'obres originals en català, de les quals la meitat s'atorgaran durant el present exercici. Els més d'11 milions restants es destinaran a obres literàries en d'altres llengües que es tradueixen al català. El 70 per cent d'aquesta última quantitat està prevista en el pressupost d'aquest any.
Les ajudes a la traducció s'inclouen en les subvencions que la ILC, entitat autònoma adscrita a la Conselleria de Cultura de la Generalitat, destina cada any a activitats literàries i de promoció del llibre i la lectura. Aquesta convocatòria preveu a més recolzar propostes de creació literària i de guions audiovisuals en llengua catalana, a la investigació sobre moviments, obres i autors, i crítica literària de literatura catalana.Notícies Intercom Juny 1999
Els promotors de l'euro plural
carreguen contra el PP
--------------------------------------------------------------------------------
Redacció
BARCELONA
L'Organització pel Multilingüisme (OM), promotora de la campanya Per un euro plural, va
denunciar ahir "l'escassa sensibilitat" del PP envers la pluralitat
lingüística i cultural de l'Estat espanyol, davant les esmenes prersentades pel grup
popular a la proposició de llei que hauria d'introduir el català, l'euskera i el gallec
a les monedes espanyoles d'euro.
L'OM censura la pretensió del PP de convertir el mandat d'encunyar les monedes en les
quatre llengües en una mera possibilitat, quan "no existeix cap raó tècnica"
que ho impedeixi. També carrega contra la intenció dels populars de posposar la
introducció de llengües diferents del castellà en les monedes fins després de l'any
2005 i impedir que figurin des de bon principi almenys en les monedes de 10 i 50 cèntims,
que s'han de tornar a fabricar per complir una directiva europea.
Maig 1999
La Conselleria de Cultura aprova les bases per concedir subvencions per doblar i subtitular al català
La Conselleria de Cultura de la Generalitat publica avui les bases que regiran la concessió de subvencions per augmentar les estrenes de pel·lícules doblades i/o subtitulades al català.
Redacció - La quantitat destinada puja a 35 milions de pessetes, ampliables d'acord amb les previsions pressupostàries, segons la citada Conselleria.
Poden optar a les ajudes per doblar o subtitular les pel.lícules, les empreses distribuïdores interessades a doblar al català, preferentment llargmetratges produïts en països no pertanyents a la Unió Europea sempre que es dirigeixin a circuits comercials.
Els distribuïdors hauran d'estrenar les pel.lícules en versió catalana, exclusiva o simultàniament amb la versió castellana a la mateixa ciutat, i a distribuir la versió catalana com a mínim en vuit pantalles en poblacions d'almenys 45.000 habitants o capitals de comarca o, en tot cas, a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona o Reus.
Les ajudes vénen recollides en una resolució del Conseller de Cultura publicada avui en el Diari Oficial de la Generalitat (DOG) i s'afegeixen a la resolució per la qual s'obria la convocatòria d'ajudes a iniciatives destinades a augmentar les produccions en suport videogràfic doblades i/o subtitulades al català. Aquestes subvencions estan dotades amb 24 milions de pessetes.Notícies Intercom Maig 1999
PSOE, CiU, BNG i IC demanen que les quatre llengües constin a les primeres peces de 10 i 50 cèntims
--------------------------------------------------------------------------------
El PP vol donar preeminència al castellà en la llei que desenvolupa l'euro plural
--------------------------------------------------------------------------------
Els populars pretenen retardar fins al
2005 l'entrada en vigor de la norma
--------------------------------------------------------------------------------
Óscar Martínez
MADRID
La proposició sorgida del Parlament català deixava clar que totes les llengües tindrien
el mateix tractament
El PP accepta la tramitació al Congrés de Diputats de la llei que permetrà l'euro
plurilingüe, però vol donar tota la preeminència al castellà per sobre del català, el
basc i el gallec en l'encunyament de les monedes. Els populars també pretenen introduir
una disposició transitòria que situï l'entrada en vigor de la proposició de llei
després de l'1 de gener de l'any 2005, impedint que les llengües cooficials estiguin
presents en les primeres monedes que entraran en circulació a principis de l'any que ve.
Després de diversos ajornaments sol·licitats pel grup popular sense haver donat
explicacions, dimecres passat va acabar el termini per presentar esmenes a l'articulat de
la proposició de llei, tramitada per iniciativa del Parlament de Catalunya, que ha de
permetre l'euro plural, o el que és el mateix, la presència del català, el basc i el
gallec, en peu d'igualtat en els bitllets i les monedes de la nova divisa europea. Els
populars, com la resta de parlamentaris amb l'excepció del d'Unió Valenciana, van
acceptar en el ple del Congrés del 9 de març la tramitàció parlamentària de la
iniciativa, i tampoc van presentar en el seu moment esmena a la totalitat del text. Però,
després del que els promotors de la campanya cívica per l'euro plural van qualificar de
"maniobres dilatòries i obstruccionistes", han acabat presentant sis esmenes a
l'articulat que en realitat modifiquen de dalt a baix la proposició que va sorgir de la
Cambra catalana.
Bitllets exclosos
Així, si la proposició inicial té quatre articles, la proposta del PP els redueix a
tres, amb un redactat nou, i afegeix dues disposicions. Pel que fa a l'articulat, els
populars redueixen l'aplicació de la llei a les monedes, deixant de banda els bitllets;
però, sobretot, donen preeminència al castellà, com a llengua principal, per sobre de
les altres.
El text de l'esmena exposa que les llegendes a les monedes seran en castellà i que,
"a més", "podran" també realitzar-se en una o diverses de les
diferents llengües oficials "quan les característiques dels dissenys i les
condicions d'elaboració de les monedes permetin la seva incorporació". El text
sorgit del Parlament deixa clar en el seu primer article que la inclusió de les llengües
cooficials ha de ser "en igualtat formal i espacial" amb el castellà.
Pel que fa a les disposicions, el PP vol incloure una disposició final que atorga al
ministeri d'Economia la competència en l'elaboració del procediment per aprovar els
dissenys i característiques de les emissions de monedes; i una disposició transitòria
que situa l'entrada en vigor de la llei per després de l'1 de gener de l'any 2005.
D'aquesta forma, el PP evitaria que l'euro plural sigui ja una realitat en la primera
emissió de la moneda europea.
En aquest sentit, i com ja va avançar l'AVUI, els grups parlamentaris socialista i de
CiU, als quals també s'han afegit els diputats del Bloc Nacionalista Gallec i Inciativa
per Catalunya -integrats al grup mixt-, reclamen la introducció d'una nova disposició
que obligui a fer efectiva la pluralitat en la primera emissió de les monedes de 10 i 50
cèntims, que la Comissió Europea ha demanat que es tornin a fer a causa de la
introducció d'algunes modificacions tècniques.
Maig 1999
La Plataforma per la Llengua anuncia protestes si "La Guerra de les Galàxies: Episodi 1" no s'estrena en català
La Plataforma per la Llengua té previst realitzar accions de protesta en cas de que la pel.lícula, de la productora Fox, "La Guerra de les Galaxies: Episodi I" no s'exhibeixi en català, segons un comunicat d'aquesta Plataforma.
Redacció - Durant els últims dies, la Plataforma ha rebut nombroses trucades de ciutadans sol·licitant informació sobre la possibilitat que aquesta pel.lícula s'exhibeixi en català.
La Plataforma també ha rebut diferents sol·licituds de persones interessades a col·laborar en la campanya que està portant a terme sobre aquest tema.
La pel.lícula, que ha generat unes expectatives de públic iguals o superiors a les de "Titànic", s'estrenarà a Catalunya a finals d'agost i preveu una recaptació global de més de 600 milions de dòlars. En aquest sentit, segons denuncia la Plataforma, "el cost d'entre 7 i 12 milions de pessetes que suposa el doblatge d'una pel.lícula al català és "irrisori" i totalment assumible per a l'empresa Fox".Notícies Intercom Maig 1999
La Plataforma per la Llengua vol 'La guerra de les galàxies' en català
--------------------------------------------------------------------------------
Redacció
BARCELONA
La Plataforma de la Llengua va advertir ahir que durà a terme accions de protesta contra
la multinacional cinematogràfica Fox si La guerra de les galàxies: episodi 1,
continuació de la trilogia dirigida per Steven Spielberg, no s'exhibeix en català a
Catalunya. El decret sobre quotes de doblatge, que obliga a fer versions catalanes dels
films més taquillers, està congelat fins a l'1 d'agost, mentre el departament de Cultura
de la Generalitat en negocia l'aplicació amb les multinacionals nord-americanes. La
pel·lícula, que s'estrenava ahir a la nit als Estats Units, arribarà precisament a
l'agost a les pantalles catalanes.
La Plataforma per la Llengua considera que en una pel·lícula com aquesta, que "ha
generat unes expectatives iguals o superiors a les de Titanic", amb una recaptació
prevista de més de 600 milions de dòlars (93.000 milions de pessetes), "el cost
d'entre 7 i 12 milions de pessetes que suposa el doblatge al català esdevé irrisori i
totalment factible per a una empresa com la Fox".
Fonts d'aquest col·lectiu cívic van indicar que han rebut nombroses demandes
d'informació sobre la possibilitat de veure la quarta entrega de La guerra de les
galàxies en català, així com oferiments per col·laborar en una campanya que esperen no
haver de consumar: "Els tres mesos que resten des d'ara fins a l'estrena del film
són suficients per realitzar les tasques de doblatge i confiem que l'empresa Fox optarà
per respectar els drets dels ciutadans de Catalunya i l'exhibirà en català".
Maig 1999
"El català ha de ser la llengua natural del notariat"
El català ha d'acabar sent la llengua natural del
notariat. Aquesta és l'aspiració del degà de Col·legi de Notaris de Catalunya, José
Félix Belloch, que reconeix que el camí per arribar a aquest estadi serà llarg. Al seu
parer, la utilització del català a les notaries i, sobretot, a la documentació notarial
"creix, lentament, però creix". Amb tot, continua sent molt escàs.
L'objectiu que la junta s'ha fixat en aquest mandat és que l'ús del català reflecteixi
la realitat sociològica. "A mi em semblaria lògic que les escriptures del barri de
Sant Ildefons, a Cornellà, fossin un 50 per cent en català i un 50 per cent en
castellà. No ho seria que hi hagués el mateix percentatge a Palafrugell", explica
Belloch.
El degà dels notaris destaca que tots els ciutadans tenen el dret, "intocable i
sagrat", que els documents que reflecteixen actes tan importants com la compra d'un
habitatge o el repartiment de l'herència estiguin escrits en català. Els notaris,
assegura, ja respecten aquest dret individual -"no hi ha hagut queixes"-. Ara el
que cal és passar a un segon estadi: que la documentació notarial reflecteixi la
realitat sociològica. El tercer estadi, afirma Belloch, és aconseguir que el català
sigui la llengua natural de les relacions notarials, és a dir, que tots els documents
s'escriguin en català i, si el client ho demana, que es facin en una altra llengua.
"Quan s'arribi aquí, s'haurà arribat a la plena normalització", afirma
Belloch.
El degà dels notaris catalans reconeix, però, que això no passarà fins que un gruix
important dels professionals hagi estudiat la carrera en català -ara només són el 5 per
cent- i, sobretot, fins que no es demani el coneixement del català als professionals de
la notaria que exerceixen a Catalunya.
Maig 1999
Fan una campanya contra Matutes per la marginació catalana a la UNESCO
--------------------------------------------------------------------------------
El representant de Catalunya va haver de ser presentat pel govern d'Islàndia
--------------------------------------------------------------------------------
Redacció
BARCELONA
L'associació denominada Cultura Cat ha editat 50.000 postals adreçades al ministre
d'Afers Estrangers, Abel Matutes, per protestar per la marginació a la qual Espanya va
sotmetre el representant català al futur comitè de les llengües de la UNESCO, Fèlix
Martí, al no presentar-lo com a candidat. Finalment, davant el veto de les autoritats
espanyoles, Martí, que presideix el Centre UNESCO Catalunya, va haver de ser presentat
pel govern d'Islàndia, que es va avenir a fer aquest gest.
El comitè de les llengües tenia un precedent fins ara presidit pel mateix Martí, però
amb una vinculació només oficiosa amb la UNESCO. A partir d'ara tindrà una relació
oficial, cosa que ha fet que els governs estatals s'hagin pres amb més consideració la
importància política de l'organisme. Ha estat aleshores quan Martí, que es perfila com
a president de l'entitat, ha patit l'intent de veto.
L'actitud de les autoritats espanyoles va causar sorpresa no només entre els catalans
presents a la UNESCO sinó també entre les altres delegacions, perquè en general no van
entendre com Espanya s'oposava a la candidatura d'un representant de l'Estat espanyol.
La campanya reclama a més que Catalunya esdevingui membre associat de la UNESCO i que
Matutes corregeixi la "injustícia que suposa la manca de representativitat de la
llengua i la cultura catalanes" a l'entitat.
Maig 1999
França estudiarà la possibilitat de fer públiques les escoles en català
--------------------------------------------------------------------------------
El ministeri d'Educació obre una tanda de converses
--------------------------------------------------------------------------------
Alfons Luna
CORRESPONSAL PARÍS
El govern francès va acceptar ahir obrir negociacions per atorgar un estatus públic a
l'escola en català a la Catalunya Nord, que inclourà el mateix tracte que els altres
idiomes minoritaris de França. Els representants de les denominades Escoles Associatives
en Llengua Regional van ser rebuts ahir per representants del ministeri d'Educació per
començar els contactes. Entre les sis associacions representades hi ha La Bressola, que
agrupa cinc escoles de maternal i primària de la Catalunya Nord.
La trobada d'ahir és la primera d'una sèrie de tres, destinades a encaixar l'ensenyament
en llengües no oficials en el marc del sistema educatiu francès. A banda del català, la
negociació inclou l'ensenyament en basc, bretó, alsacià alemany i occità. La condició
d'escoles públiques suposaria assegurar el futur d'aquests centres, que passen per un
moment "econòmicament catastròfic", segons un representant occità. Joan Pere
Le Bihan, directiu de La Bressola, va valorar positivament l'inici de les converses, i va
destacar l'actitud receptiva dels representants ministerials. Segons Le Bihan, tot plegat
permet cert optimisme, encara que "caldrà molta imaginació per encaixar el
caràcter d'aquestes escoles en el marc absolutament jacobí de l'educació
francesa".
La trobada ha coincidit amb el fet que el passat 8 de maig França va signar en part la
Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, però només 39 dels 98
articles. Malgrat aquesta migradesa de plantejaments, aquest podria ser l'indici d'un gir
en la política francesa envers les llengües pròpies diferents al francès. Les reunions
que ara s'inicien han estat sol·licitades pel mateix primer ministre, Lionel Jospin, a
través d'una carta adreçada al diputat bretó Jean-Yves Le Drian. Un gir en el qual
podria haver influït el creixent interès dels francesos per l'educació en aquestes
llengües. En aquests moments, segons Le Bihan, podria obrir-se un centre a tots els
pobles de la Catalunya Nord i aconseguiria les matrícules necessàries. La manca de
recursos, però, fa que no estigui garantida la viabilitat de les 50 noves sol·licituds
que tenen per al curs vinent.
Maig 1999
El Congrés aprova fer bilingües els permisos de conduir
--------------------------------------------------------------------------------
Redacció
MADRID
Riera i Ferrer Gironès es lamenten de la falta de rigor en l'aplicació del
plurilingüisme
El ple del Congrés va aprovar ahir gairebé per unanimitat la incorporació als permisos
i llicències de conduir vehicles de motor i ciclomotors de les llengües oficials de
l'Estat espanyol, d'acord amb la proposta del Parlament de Catalunya. En la votació, 261
diputats s'hi van mostrar a favor i quatre es van abstenir.
Els parlamentaris autonòmics Ignasi Riera (Iniciativa-Verds) i Francesc Ferrer Gironès
(ERC) van defensar davant el ple de la Cambra la proposició de llei, de la qual van
ressaltar la "gran càrrega simbòlica", i es van queixar de la falta de control
del govern sobre el compliment de resolucions i proposicions de llei anteriors en el
mateix sentit, i que no s'han dut a terme. Per la seva banda, la diputada de CiU Carme
Laura Gil va indicar que "l'absència de confiança pot ser corrosiva" i va
considerar necessari "un nou discurs més concret i un gest real amb el qual es pugui
esquivar la contradicció d'un govern que necessita la instància del Congrés per assumir
la pluralitat de llengües".
Segons el text de la proposició de llei, es tracta de "desenvolupar el mandat
constitucional de reconèixer la pluralitat lingüística de l'Estat espanyol" al
considerar "indubtable que els documents personals pertanyen a un àmbit amb una
incidència en la vida diària que fa urgents les modificacions normatives necessàries
perquè totes les llengües siguin degudament presents en aquests documents".
Pel grup socialista, el diputat Jordi Pedret va anunciar que el seu grup tractarà de
modificar la proposició en el tràmit d'esmenes per ampliar-la a les altres llengües de
l'Estat i al conjunt de documentació que pugui emetre l'administració central.
Manuel Seco, del grup popular, va recordar que el ministeri de l'Interior ja expedeix des
del 1995 les "autoritzacions especificades amb caràcters bilingües en les
comunitats de Catalunya, País Basc, Galícia i València", i des del 1992, els
butlletins de denúncia.
Maig 1999
La convocatòria es feia sota el lema
'Hem vingut a dir prou'
--------------------------------------------------------------------------------
Uns 25.000 mallorquins es manifesten a favor del català
--------------------------------------------------------------------------------
Tots els candidats a l'alcaldia de Palma participen en la diada, excepte el del PP
--------------------------------------------------------------------------------
Josep Pons
PALMA DE MALLORCA
Unes 25.000 persones, segons els organitzadors, van participar ahir a la tarda en la IV
Diada per la Llengua i l'Autogovern, celebrada a Palma de Mallorca, per reclamar als
càrrecs elegits el dia 13 de juny i a les institucions que tinguin després "una
actitud més militant i activa en defensa de la llengua".
Sota el lema Hem vingut a dir prou, l'Obra Cultural Balear va aplegar els milers de
mallorquins en una cadena humana que va enllaçar el centre de la ciutat de Palma, des de
la plaça d'Espanya, on hi ha el monument a Ramon Llull, fins al Consolat de Mar, seu del
Govern Balear. Els participants a l'acte van reclamar a les institucions la promoció de
l'ús social del català i que els governants elegits el 13 de juny hi siguin especialment
sensibles.
El Correllengua, cursa lúdica de relleus organitzada per Joves de Mallorca per la
Llengua, es va incorporar a la diada. Els darrers relleus del Correllengua, amb una flama
portada per les columnes Guillem d'Efac, Josep Maria Llompart i Arxiduc, van ser
realitzats pels candidats a l'alcaldia de Palma, amb l'única excepció del del PP.
Després hi van participar representants de les entitats ciutadanes i finalment Joan
Carrero, president de la Fundació S'Olivar i candidat al premi Nobel de la Pau. Segons
Joves per la Llengua, en els relleus iniciats diumenge passat a Pollença i Cala Ratjada,
hi han participat més de 12.000 persones, que han transportat la torxa de la llengua
corrent, caminant, a cavall, en bicicleta, en patins i prenent part en les diverses
cadenes humanes.
L'Obra Cultural Balear va difondre un comunicat en què demanava la presència del
president de la comunitat autònoma, Jaume Matas, o si més no, d'un membre del Govern
Balear per recollir el manifest de la llengua. L'OCB va rebutjar la proposta feta pel
govern autonòmic que fos el director general de Cultura i Política Lingüística, Jaume
Gil, qui recollís aquest text al considerar que suposava una desconsideració cap als
milers de persones participants a la diada.
En el manifest es demana als poders públics de les Balears que adoptin les mesures
pertinents i proporcionin els mitjans necessaris per al coneixement i ús de la llengua
pròpia de les Illes.
Maig 1999
El Senat insta el govern a firmar la Carta Europea de les Llengües
Redacció
MADRID
Els socialistes recorden que el ple de la Cambra Alta va donar aquest mateix mandat a
l'executiu central ja fa un any
La comissió d'educació i cultura del Senat va instar ahir el govern central a ultimar
els treballs tècnics que permetin a l'Estat espanyol subscriure d'una vegada la Carta
Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, impulsada pel Consell d'Europa el
1992. La resolució del Senat va ser adoptada per assentiment, a proposta de CiU, amb la
incorporació d'una esmena socialista que recorda una resolució similar del ple del
Senat, fa més d'un any.
El senador de CiU Josep Varela va recordar ahir que dels 18 països que van firmar la
Carta, entre ells Espanya, només vuit l'han ratificada després, entre ells Finlàndia i
Suïssa, que es poden considerar Estats plurilingües. Per la seva banda, la senadora del
PSC Carmina Virgili va expressar la "inquietud" del grup socialista que un any
després que el ple de la Cambra Alta instés l'executiu a ratificar la Carta,
"hàgim de seguir insistint al govern". El portaveu del PP, José Manuel
Barquero, va al·legar que la ratificació és un "tema complicat, que demana
temps", perquè afecta tres ministeris: Administracions Públiques, Educació i
Cultura i Afers Estrangers, i que els dos primers ja han dit que "no hi ha cap
inconvenient".
El ple del Senat ja va aprovar per unanimitat el 24 de març de 1998 una moció que
instava el govern central "respectant en tot cas les competències de les Comunitats
Autònomes" a ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
La proposta especificava que la ratificació havia d'incloure una declaració que reculli
especialment el capítol tercer de la Carta, on s'especifiquen mesures per fomentar l'ús
d'aquestes llengües en la vida social i econòmica.
Per la seva banda, fonts de l'Elisi van informar ahir que el president francès, Jacques
Chirac, ha demanat un dictamen de compatibilitat de la Carta amb la Constitució. Chirac
ha pres aquesta iniciativa davant el ferm propòsit de ratificar la Carta que ha
manifestat el primer ministre, Lionel Jospin.
Maig 1999
Especial en català de CD Actual Un dels CD-Roms de promoció que incorpora la revista PC Actual del mes de maig és un Especial Catalunya que inclou un bon grapat de programes i aplicacions en català. S'hi pot trobar des d'un curs de llengua fins a webs futbolístiques i esportives dels clubs catalans, passant pel Netscape Communicator 4.5 de Softcatalà. A més a més, s'ofereix una mostra multimèdia de cultura, ciuna i art del Principat, un apartat especial amb aplicacions per a infants i la secció "Música Made in Catalunya", amb diversos fitxers d'àudio en format MP3: Lliris, Matamala, ORN, Mystic Mail, Popware, Joder Around... En un altre apartat es poden aconseguir correctors de català, gestors de correu, eines d'HTML, eurocalculadores i el programa PADRE per fer la declaració de la renda en català.
Maig 1999
Els promotors de l'euro plurilingüe denuncien obstruccionisme del PP
--------------------------------------------------------------------------------
Redacció
BARCELONA
Els promotors de l'euro plurilingüe denuncien la
resistència del PP a portar a la pràctica l'acord parlamentari.
L'Organització pel Multilingüisme va carregar ahir contra el grup popular al Congrés
pel que va qualificar de maniobres dilatòries i obstruccionistes en la tramitació de la
proposició de llei sobre la incorporació del català, el gallec i l'euskera a les
monedes i bitllets d'euro, que posen en perill que una part de les monedes -les de 10 i 50
cèntims, que s'han de repetir per motius tècnics- siguin plurals ja des del primer
moment que circularan, l'1 de gener del 2002.
El ple del Congrés va aprovar el 9 de març, amb els vots favorables de tots els diputats
menys el d'Unió Valenciana, la proposta del Parlament de Catalunya de regular l'emissió
dels euros en les quatre llengües oficials, però la proposició de llei s'ha encallat
després en la tramitació, a causa de les successives ampliacions del termini per
esmenar-la. L'última, d'una setmana, s'ha produït a instàncies del PP i sense donar
explicacions, tal com informava ahir l'AVUI.
Fins després de les eleccions
Els socialistes i CiU van lamentar aquest nou retard, que pot impedir l'aplicació
efectiva de l'acord parlamentari en almenys una part de les primeres monedes encunyades.
Algunes fonts van relacionar les reticències populars al temor que Unió Valenciana els
acusi d'oblidar el valencià com a idioma diferenciat del català, per la qual cosa
procurarien retardar la qüestió fins després de les eleccions del 13 de juny.
Per l'Organització pel Multilingüisme, l'actitud del grup parlamentari popular
"suposa renegar implícitament de la unitat de la llengua catalana", i si
persistís demostraria "la debilitat del compromís del PP amb la realitat
plurilingüe i pluricultural d'Espanya".
D'altra banda, la mateixa organització va anunciar que a partir del 10 de maig té
previst de dur a terme una ronda de converses amb els partits polítics catalans per
suggerir-los que adoptin iniciatives parlamentàries a favor de la campanya Segells
plurals, que pretén incorporar les llengües cooficials a les noves emissions de segells.
Abril 1999
El PP intenta obstaculitzar al Congrés la tramitació de l'euro en català
--------------------------------------------------------------------------------
Farà que les primeres monedes siguin monolingües
--------------------------------------------------------------------------------
Óscar Martínez
MADRID
El grup parlamentari popular intenta obstaculitzar la tramitació al Congrés de Diputats
de la llei que permetrà l'emissió de monedes i bitllets de l'euro plurilingües, segons
han denunciat els grups socialista i de CiU en conèixer que aquesta setmana el PP ha
sol·licitat una nova ampliació d'una setmana del termini de presentació d'esmenes sense
donar explicacions. Des de CiU i PSOE es destaca que qualsevol retard impedirà que la
llei es pugui aplicar ja en la primera emissió de les monedes.
El passat 9 de març, el ple del Congrés, amb els vots favorables de tots els diputats
excepte el representant d'Unió Valenciana, obria el tràmit per aprovar la proposició de
llei que regula l'emissió dels euros en castellà, català, basc i gallec aprovada pel
Parlament de Catalunya. Des d'aleshores, no s'ha produït cap avenç més. Es més, el que
s'ha produït són retards en la tramitació. La mesa va fixar el 20 d'abril com a termini
per presentar esmenes parcials a l'articulat. Un error burocràtic d'IU, reconegut pels
seus propis responsables, va ampliar aquest termini fins al 27 d'abril. Però aquest
dimarts ha estat el grup popular el que, sense donar cap explicació, ja que el reglament
no l'exigeix, ha sol·licitat un nou ajornament fins al pròxim 4 de maig.
La diputada del PSC Mercè Aroz va relacionar ahir, en declaracions a l'AVUI, aquest
retard amb la falta de voluntat dels populars d'impulsar aquesta iniciativa, que ja va
posar de manifest públicament el vicepresident Rodrigo Rato després de la votació al
Congrés, destacant només les grans dificultats tècniques que el procés implicava.
Esmenes del PSOE i CiU
Aroz va explicar que aquests retards impediran que l'euro plural sigui efectiu ja des de
la primera emissió, ja que una de les esmenes que vol presentar el grup socialista vol
incloure-hi una disposició addiccional que permeti que ja apareguin les llengües
cooficials en les monedes de 10 i 50 cèntims. CiU també presentarà una esmena en el
mateix sentit.
Des del grup popular ahir no es va voler explicar les raons de la sol·licitud
d'ampliació del termini. Des de fonts parlamentàries s'assegurava ahir que el PP ha
decidit obstaculitzar la tramitació d'aquesta proposició fins després de les eleccions
municipals i autonòmiques, ja que considera que pot no afavorir la seva campanya i
perjudicar, en concret, el PP del País Valencià, ja que UV pot utilitzar la iniciativa
per carregar contra els populars, ja que no inclou el valencià com a cinquè idioma. Els
socialistes presentaran una esmena que canviarà la referència directa a les llengües
per la inclusió de tots els idiomes cooficials segons la Constitució i els respectius
Estatuts d'Autonomia.
Segells plurilingües
D'altra banda, el grup de CiU va anunciar ahir que presentarà una proposició no de llei
al Congrés instant el govern a impulsar l'emissió de segells de correus monolingües en
català, basc i gallec, a més del castellà.
Abril 1999
Reconeix la plena eficàcia jurídica encara que el procediment provingui d'una altra autonomia
--------------------------------------------------------------------------------
El TC admet que els documents en català
són vàlids arreu on és oficial
--------------------------------------------------------------------------------
La normativa establia fins ara la traducció obligatòria
--------------------------------------------------------------------------------
Redacció
BARCELONA
El Tribunal Constitucional (TC) ha reconegut la plena validesa i eficàcia jurídica,
sense necessitat de cap tipus de traducció, dels documents redactats en català en tots
els territoris en què és oficial, encara que tinguin el seu origen en un procediment
iniciat en una altra comunitat autònoma.
Així ho declara la sentència del passat 6 d'abril, comunicada a la Generalitat dilluns
passat, per la qual l'alt tribunal resol els recursos interposats per la Junta de Castella
Lleó i la Generalitat de Catalunya contra la llei de règim jurídic de les
administracions públiques i del procediment administratiu comú.
País Valencià i Illes
L'article 36 d'aquesta llei establia la traducció "al castellà dels documents que
hagin de tenir efectes fora del territori de la comunitat autònoma" sense cap
excepció. En canvi, la sentència del TC especifica que "obligar a traduir al
castellà tots els documents (...) fins i tot en el cas que en el territori en el qual
hagin de tenir efecte també tingui caràcter oficial la llengua en què aquells documents
han estat redactats, suposa desconèixer el seu caràcter oficial". Segons un
comunicat del departament de Cultura, el TC considera que "en l'àmbit territorial on
una llengua té el caràcter oficial, els actes jurídics realitzats en l'esmentada
llengua, encara que tingui els seu origen en un procediment administratiu instruït en una
altra comunitat autònoma on la citada llengua també tingui caràcter cooficial, ha de
tenir plens efectes per ells mateixos sense necessitat de ser traduïts". Per tant,
són possibles les comunicacions en català entre els tres territoris de l'Estat que tenen
reconegut aquest idioma com a oficial: Catalunya, País Valencià i les Illes.
No obstant això, la sentència no tindrà efectes pràctics perquè la llei 4/1999, de 13
de gener, modifica l'article 36 de la llei 30/1992 abans citat. De totes maneres, la
Generalitat interpreta la sentència del TC com un aval a la llei de política
lingüística.
Per la seva banda, el president del PP català, Alberto Fernández Díaz, va demanar a CiU
i al PSC que segueixin l'exemple dels diputats populars al Congrés i recolzin al
Parlament les seves propostes perquè la Generalita utilitzi el castellà, a més del
català, en els seus documents oficials o campanyes institucionals, en la línia
d'introduir el "bilingüisme real a Catalunya". El Congrés de Diputats va
aprovar dimarts amb els vots de totes les forces polítiques la proposta del Parlament
perquè el DNI i el passaport estiguin redactats, a més de en castellà, en la resta de
llengües que són oficials en alguna part de l'Estat.
Segons el president del PP català, és un contrasentit que "mentre que tots els
partits defensem el bilingüisme i donem suport a la pluralitat de llengües de
l'Estat", CiU i PSC impulsin "l'uniformisme" a Catalunya.
Carnet de conduir
Mentre el líder popular feia aquestes manifestacions, els diputats del PP votaven al
Parlament català en contra d'una proposició no de llei del PSC que insta la Generalitat
a "realitzar les accions necessàries per incrementar l'oferta en català de cursos
per a l'obtenció del carnet de conduir". La iniciativa va tirar endavant gràcies
als vots dels parlamentaris de CiU, ERC, IC-V i PI, a més del grup socialista.
Abril 1999
El català s'ensenya per primera vegada de manera oficial a les escoles de l'Alguer
Des d'aquest trimestre i per primer vegada el català de l'Alguer és enseyat de manera reglada en trenta centres educatius, un total de 59 aules, en la ciutat de parla catalana de Sardenya. Aquesta és la primer vegada en que el català té presència oficial a les escoles alguereses i això ha estat possible gràcies a l'aplicació de les noves lleis lingüístiques a Sardenya, que podeu consultar des de la pàgina del Centre Maria Montessori.
Abril 1999
La Federació d'Associacions Culturals d'Aragó Oriental (FACAO) ha anunciat que presentarà un recurs d'inconstituacionalitat contra la llei de patrimoni cultural d'Aragó, que estableix la cooficialitat de la llengua catalana a la Franja.
La FACAO va fer aquest anunci just després de la reunió que va mantenir disssabte a Tamarit de Llitera amb l'entitat secessionista valenciana Lo Rat Penat, amb la qual mantindrà una col·laboració molt estretas, i demana que tots els partits polítics es posicionin sobre el tema de la cooficialitat de la llengua catalana en la campanya per a les properes elecions municipals del pròxim 13 de juny.
Abril 1999
Els iMacs catalans només parlen castellà
Aquestes últimes setmanes han arribat a la bústia de VilaWeb Informàtica diversos missatges d'usuaris d'iMac que es queixen del fet que el sistema operatiu 8.5 d'Apple, amb el qual funciona l'iMac, no disposa de traducció catalana, tot i que les versions anteriors des del 1992 fins al 1997 (7.1, 7.5 i 8.0) es podien trobar en català gratuïtament. Fins ara, en comprar un ordinador Mac es podia canviar la versió preinstal·lada en castellà del sistema operatiu per una de catalana trucant a la casa Apple. Amb els nous iMac, però, la resposta d'Apple ha estat negativa perquè no s'ha fet cap traducció al català del MacOS 8.5 ni se'n preveu fer cap. El motiu adduït és la baixa demanda. Un dels lectors de VilaWeb Informàtica ha informat que Apple tampoc està disposada a proporcionar als compradors catalans que ho demanin la versió anglesa del sistema operatiu en comptes de la castellana. Segons ens han dit, el problema ja ha estat exposat a la Direcció General de Política Lingüística i a Òmnium Cultural.
Abril 1999
--------------------------------------------------------------------------------
Només el 19% dels escolars de la Catalunya Nord aprenen
català
--------------------------------------------------------------------------------
Un informe de la Universitat de Perpinyà xifra l'oferta a primària i
secundària molt per sota de la demanda dels pares
--------------------------------------------------------------------------------
C. Biosca / P. Codonyan
BARCELONA / PERPINYÀ
Només el 19,1% dels alumnes de les escoles públiques de primària de la Catalunya Nord
aprenen català, percentatge que disminueix fins al 6,1% en l'ensenyament secundari,
segons es desprèn de les estadístiques d'aquest curs escolar. En la majoria dels casos,
a més, es tracta d'alumnes que estudien català tan sols 1 hora a la setmana, mentre que
els alumnes que reben un ensenyament bilingüe, en català i francès, es redueixen a
l'1%.
Les xifres absolutes, recollides en un informe de la Universitat de Perpinyà sobre la
situació de l'ensenyament del català als Pirineus Orientals, indiquen que dels més de
60.000 alumnes del sistema públic francès en aquestes dues etapes únicament 8.174
estudien català.
Una hora a la setmana
La majoria d'aquests alumnes -6.547- es concentren a l'ensenyament primari, que inclou els
cicles maternal (fins als 6 anys, i obligatori a partir dels 4) i elemental (de 6 a 11),
mentre que a l'educació secundària només hi ha 1.627 alumnes que estudien català. En
aquesta segona etapa, que també inclou el batxillerat -fins als 18 anys-, l'ensenyament
és obligatori només fins als 15 anys.
A l'ensenyament primari, comptant els dos cicles, 115 de les 124 escoles on s'estudia
català -6.096 alumnes de 6.547- només fan una mitjana d'una hora de català a la
setmana. Set escoles més -294 alumnes- imparteixen la meitat de l'ensenyament en francès
i l'altra en català, i només un centre educatiu, l'escola Arrels, a Perpinyà, amb un
total de 157 alumnes entre maternal i elemental, fa immersió en català amb presència
del francès.
En l'etapa de primària, a la Catalunya Nord hi ha també les escoles Bressola, que igual
que les Arrels fan tot l'ensenyament en català, però que, a diferència d'aquestes, no
formen part de la xarxa pública: de les 5 que hi ha actualment -a Perpinyà, Prada,
Nyils, el Soler i Sant Pere del Monestir-, les tres primeres són concertades, i les dues
últimes totalment privades.
Pel que fa a la presència del català en l'ensenyament secundari públic, en el primer
cicle (11 a 15 anys), del total de 31 instituts en què s'estudia el català, n'hi ha 22
-917 alumnes dels 1.627- que també només fan una mitjana d'1 hora a la setmana. En sis
instituts més -89 alumnes- la mitjana de català és de 3 hores, i només en els 3
instituts restants -158 alumnes- fan de 3 a 5 hores de català i estudien una assignatura
en aquesta llengua.
En la segona etapa de secundària, l'equivalent al batxillerat, només hi ha 9 instituts
que inclouen el català en el seu currículum: en 7 d'aquests -268 alumnes- s'estudia 3
hores a la setmana, i en els dos restants -62 alumnes-, de 3 a 5 hores, més una
assignatura en català. Pel que fa a la formació professional, tan sols hi ha un institut
-94 alumnes- on s'aprèn el català, i únicament 1 hora a la setmana.
Percentatges baixos
Aquesta presència del català a les escoles se situa molt per sota de la demanda dels
pares dels alumnes. El mateix informe de la Universitat de Perpinyà recull una enquesta
que el 1995 es va fer a les famílies de les 124 escoles de maternal dels Pirineus
Orientals, segons la qual més del 37% dels pares demanaven que els seus fills es
beneficiessin d'un ensenyament bilingüe francès-català.
Segons va explicar un dels responsables de l'informe, el professor de la Universitat de
Perpinyà Joan Becat, entre aquest percentatge hi havia "tant catalanoparlants com no
catalanoparlants", tenint en compte que el bilingüisme francès-català és l'única
possibilitat que preveu el sistema educatiu francès en aquest nivell precoç.
En molts casos es tractava de famíles que únicament eren partidàries de l'aprenentatge
de dues llengües, independentment que l'altra fos el català, en tant que aquesta
possibilitat facilita posteriorment l'aprenenatge d'altres idiomes. En el mateix sentit,
Becat va assenyalar que l'enquesta, elaborada per l'Inspecció Acadèmica de Perpinyà, va
ser resposta per un 90% de les famílies, cosa que "demostra l'interès pel
tema".
Segons els resultats que se'n van extreure, l'ensenyament bilingüe s'hauria d'estendre a
un 72% de les escoles -un total de 90- de maternal, quan en l'actualitat només n'hi ha 8,
comptant l'Arrels, que imparteixen un ensenyament bilingüe. Un 17% dels mestres es
mostraven favorables a impartir un ensenyament bilingüe sempre que se'ls ofereixi la
formació adequada.
Abril 1999
--------------------------------------------------------------------------------
Perilla l'única escola pública que practica la immersió
en català
--------------------------------------------------------------------------------
El representant del ministeri francès d'Educació a Perpinyà, l'inspector d'acadèmia Jean-Noël Loubès, ha decidit no ampliar els claustres de professors de l'escola catalana Arrels, tal com demanaven els pares dels alumnes, que el mes passat van concentrar-se dues vegades davant la seu de la Inspecció Acadèmica de Perpinyà per reclamar la creació d'una classe i el nomenament d'un mestre per al començament del curs vinent. Aquesta resposta negativa i la voluntat de l'administració de fer una nova auditoria sobre els resultats docents del centre podria, fins i tot, qüestionar la continuació de l'escola Arrels a l'ensenyament públic, segons Pere Manzanares, fundador i president de l'associació Arrels. Dilluns passat el president del Consell General, Christian Bourquin, es va comprometre's a fer arribar les reivindicacions d'Arrels a l'inspector de l'acadèmica. La Federació per la Llengua i la Cultura Catalanes i l'Associació per l'ensenyament en català han convocat el 7 d'abril, a Perpinyà, un acte en defensa del català a l'escola.
Abril 1999
--------------------------------------------------------------------------------
L'Obra Cultural Balear alerta del retrocés del català a
les Illes
--------------------------------------------------------------------------------
Un informe destaca que el 60% dels habitants desconeixen alguna de les dues llengües
oficials
--------------------------------------------------------------------------------
Josep Pons
PALMA
L'ús de la llengua catalana a les Balears pateix un retrocés progressiu com a
conseqüència de l'augment del nombre de residents estrangers i de persones que no
coneixen el català. Aquesta és una de les conclusions de l'informe sobre la situació
lingüística a les Balears que ahir va avançar l'Obra Cultural Balear i que fa públic
amb motiu de la Diada per la Llengua i l'Autogovern, convocada per al 8 de maig.
El document Balanç lingüístic de Balears a fi de segle ha estat elaborat per experts i
sociolingüistes; analitza la situació real de la llengua catalana a les Illes i fa
recomanacions d'actuació per a les institucions que surtin elegides a les eleccions
municipals i autonòmiques del 13 de juny.
L'estudi inclou una enquesta segons la qual gairebé el 60 per cent dels ciutadans de les
Illes manifesta que no coneix bé alguna de les dues llengües oficials, el català o el
castellà; és a dir, que té dificultats per expressar-se i també de comprensió oral o
escrita. Tres de cada quatre enquestats consideren que la problemàtica de la llengua
implica limitacions a la vida quotidiana. Més de la meitat afirmen no tenir sentiments
d'integració a la comunitat autònoma.
Cop de timó
La direcció de l'Obra Cultural Balear conclou que la situació és dramàtica. Les dades
d'aquest informe "ens obliguen a titular-lo Avui la llengua catalana a les Balears
és a l'UCI", segons el president de l'Obra Cultural Balear, Antoni Mir. Al seu parer
el document confirma que s'ha produït un retrocés fortíssim en l'ús real i efectiu de
la llengua pròpia, "tenint en compte que cada mes hi ha 1.500 nous residents a les
Illes, i cada any 17.000 persones més que no coneixen el català, i que difícilment
s'integraran si no hi ha un cop de timó de les institucions".
Segons Mir, "cal fugir de la passivitat del govern que presideix Jaume Matas, que
suposa un cop mortal per al nostre principal signe d'identitat des de fa gairebé vuit
segles, que és la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears".
Obligacions
El president de l'Obra Cultural Balear considera que "ara ja no es tracta simplement
que la llengua catalana, pròpia de les Illes, sigui oficial amb la castellana i que
tothom tingui el dret de conèixer-la i d'usar-la. Amb la reforma de l'Estatut -va afegir
Mir- s'eleva al màxim rang legislatiu l'obligació dels poders públics de fer efectiu
aquest bilingüisme integral". Així, l'Obra Balear considera que les institucions
pròpies de les Balears han de garantir l'ús normal i oficial del català a les Balears,
han de prendre mesures per assegurar-ne el coneixement, i han de crear les condicions que
permetin arribar a la plena igualtat en les dues llengües.
Un dels apartats on es reclama una actuació contundent del Govern Balear és en el camp
de l'ensenyament. Les conclusions de l'estudi indiquen que "no només les lleis
vigents, sinó també una forta demanda social, reclamen que l'ensenyament en català a
les escoles sigui igual o superior al 50 per cent de les matèries, la qual cosa obliga
les institucions a donar aviat la pertinent resposta".
Més recursos a les escoles
En aquest sentit, Mir va manifestar que cal una actuació molt més decidida a les escoles
de les Illes que no disposen dels recursos humans, econòmics i de planificació
necessaris per aplicar el decret de mínims i la vigent legislació. Aquest decret,
aprovat pel Govern Balear, estableix que, com a mínim, un 50% de les matèries seran
impartides en català. Mir va reclamar "polítiques lingüístiques decidides i
contundents, al mateix nivell de les que duen a terme les nacionalitats històriques amb
la voluntat de defensar de veritat la llengua pròpia".
Abril 1999
Els responsables d'efectuar la
vigilància qualifiquen la mesura d'anticonstitucional
--------------------------------------------------------------------------------
Ofensiva de Zaplana per controlar l'ús del terme 'català' a l'educació
--------------------------------------------------------------------------------
Insta els inspectors a fiscalitzar el professorat
--------------------------------------------------------------------------------
Empar Marco
VALÈNCIA
El servei d'avaluació i inspecció educativa de la Generalitat Valenciana, sota les
ordres del conseller d'Ensenyament, Manuel Tarancón, ha enviat una circular als
inspectors d'educació perquè facin complir la resolució de les Corts Valencianes en
què s'instava a fiscalitzar el professorat que "vulneri la legislació en matèria
d'ensenyament de la llengua i la cultura valencianes". Aquesta proposició no de
llei, aprovada l'octubre passat, va ser presentada per una formació secessionista perquè
no s'usés el terme català ni la denominació País Valencià.
La mesura ha tornat a provocar la protesta unànime de l'Associació d'Inspectors
d'Educació (Adide-PV), sindicats, col·lectius d'ensenyament i partits polítics. De
Manuel Tarancón, postulat pel PP com a president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua,
no s'esperava una actitud que apunta al "control ideològic", segons han
coincidit a assenyalar polítics i sindicats.
En aquest sentit, la diputada d'Esquerra Unida Glòria Marcos va afirmar que Tarancón
"ha optat pel control antidemocràtic, s'ha desqualificat com a referent de consens
per al futur i s'ha col·locat com a representant del secessionisme lingüístic".
Jesús Huguet, pel PSPV-PSOE, va denunciar també l'"actitud inquisitorial" del
conseller, que "atempta contra el principi constitucional i la llibertat de càtedra
i és sinònim de comportament dictatorial i retrògrad".
"És una extorsió", va declarar, per la seva banda, el president d'Adide-PV,
Íñigo Benítez, que ha demanat a Ensenyament un aclariment de criteris i la base legal i
documental d'aquesta exigència.
La proposició no de llei ja va provocar moltes protestes quan es va aprovar al Parlament.
Una campanya en contra, en què s'han recollit quasi 6.000 signatures, semblava haver
deixar en paper mullat la resolució. Però la proximitat electoral i l'ànsia del PP
d'engolir Unió Valenciana ha reforçat el discurs popular per acaparar l'electorat
secessionista. Tarancón ja havia protagonitzat una actitud esperpèntica en ordenar,
abans d'una roda de premsa, que es traguessin les etiquetes de l'aigua mineral que hi
havia damunt la taula perquè eren d'una marca catalana.
Els inspectors d'Adide han reiterat que la mesura vol convertir-los "en inquisidors,
en perseguidors de la ciència, dels que la practiquen i la defensen". En un escrit a
Ensenyament, recorden la filiació lingüisticohistòrica del valencià i l'acceptació
del terme País Valencià a l'Estatut d'Autonomia.
També assenyalen la il·legalitat i inconstitucionalitat de l'ordre, que contrasta amb la
falta de potenciació de l'ús del valencià i amb l'incompliment per part d'Ensenyament
dels requisits de qualificació lingüística que s'haurien d'exigir per ocupar places de
docents.
Abril 1999
L'amic islandès
--------------------------------------------------------------------------------
Catalunya aconsegueix representació al comitè lingüístic
de la UNESCO a través d'Islàndia, després del veto sense contemplacions d'Espanya
--------------------------------------------------------------------------------
Lluís Bou
BARCELONA
El director del Centre UNESCO de Catalunya, Fèlix Martí, ha viscut una història
rocambolesca des del passat mes de novembre. Si no arriba a ser per la indòmita però
alhora civilitzada Islàndia, Catalunya es queda sense presència en el nou Consell
Assessor de les Llengües que ha creat l'organisme internacional presidit per Frederic
Mayor Zaragoza. El sorprenent veto de la plurinacional Espanya al representant català
situava fora de joc la cultura catalana, i heus aquí que va haver de ser ni més ni menys
que el ministre de Cultura islandès, Björn Bjarnason, qui va avalar amb la seva
signatura personal la candidatura de Martí. L'ambaixador d'Espanya davant la UNESCO,
Jesús Ezquerra, va veure invalidades al darrer moment les seves expectatives.
Martí presidia des de fa tres anys el comitè internacional Linguapax, vinculat a la
UNESCO, sense que mai les autoritats espanyoles hi prestessin especial atenció. Linguapax
era una entitat sense reconeixement jurídic, i, per tant, coincidint amb la precària
sensibilitat dels polítics espanyols cap a les minories lingüístiques, no despertava
gaire interès en la diplomàcia espanyola.
Però Mayor Zaragoza està donant cada vegada més importància a la qüestió idiomàtica
en la seva gestió. Fa un any va crear una divisió de llengües a la UNESCO; després va
nomenar l'expresidenta d'Islàndia, Vigdis Finnbogadóttir, ambaixadora extraordinària de
la UNESCO per a qüestions lingüístiques, i finalment, el novembre passat, va donar
estatut oficial al Linguapax presidit per Martí amb l'objectiu de convertir-lo en un
Consell Assessor de les Llengües integrat a la UNESCO.
I és aquí on van començar els problemes per a la representació catalana. Amb el canvi
jurídic, la qüestió comença a prendre relleu polític. Els Estats intervindran a
partir d'ara en la designació del Consell, fent la proposta de membres sobre els quals
haurà de triar Mayor Zaragoza.
Amb aquest nou plantejament sobre la taula, l'ambaixador d'Espanya va optar per intentar
desplaçar el representant català, coincidint amb el fet que aquest es perfila com a
president del nou Consell. Espanya va enviar una llista a Mayor Zaragoza on no constava
Martí. Però finalment aquest ha estat designat pel president de la UNESCO, a proposta
d'Islàndia, com a representant de l'Europa de l'Oest. L'acompanyen en aquest grup un
finlandès i un luxemburguès, i, en canvi, Mayor Zaragoza, reserva la representació de
la cultura hispana a la cubana Nuria Gregory.
La posició d'Espanya contrària a la representació catalana ha causat notable malestar
en els cercles culturals catalans relacionats amb la UNESCO, precisament en un moment que
el govern català, igual com el basc i els nacionalistes gallecs, reclamen una presència
de les seves cultures en aquest organisme. Però en el cas del Consell de les Llengües
s'hi afegeix el fet que la diplomàcia espanyola ha vetat sense miraments un ciutadà de
l'Estat perquè exercís responsabilitats a la UNESCO, un fet que seria impensable en
altres països.
SOCIALISTES I PP
De totes maneres, fonts pròximes a la institució presidida per Mayor Zaragoza recorden
que el posicionament de les autoritats espanyoles no és nou, i amb prou feines ha variat
entre l'etapa de govern socialista i la del PP. A les conferències generals de la UNESCO
del 1995 i del 1997 la delegació espanyola no incloïa ni un sol representant català, i
això que estava formada la primera per 44 persones i la segona per 50.
Només l'ajut extern ha permès començar a variar aquesta tendència. El pròxim 21 de
maig, amb tota probabilitat, Martí, com a representant de Catalunya, serà elegit
president del nou Consell de Llengües de la UNESCO, en la reunió constitutiva d'aquest
organisme que se celebrarà a París. El gest d'Islàndia haurà servit perquè la cultura
catalana finalment comenci a no ser absent com a tal de la UNESCO, més enllà de la
presidència institucional de Mayor Zaragoza. La diplomàcia espanyola encara no ha
reaccionat.
Març 1999
Mesures parlamentàries a favor del català a la informàtica Aquest dijous el Parlament català aprovarà una proposició de llei en què s'insta la Generalitat a promoure l'ús del català en tots els productes informàtics i l'elaboració de terminologia catalana específica d'aquest sector. Segons un comunicat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), aquesta formació ha pogut consensuar amb la resta de partits catalans (excepte el PP) una proposició sobre la promoció i el foment del català en l'àmbit dels productes informàtics. Els punts bàsics de la proposta d'ERC són la traducció de tots els programes informàtics i l'elaboració i la difusió de terminologia catalana específica. També es destaca la necessitat que tots els departaments de la Generalitat, les administracions locals i altres institucions públiques del Principat utilitzin sistemes operatius i programes en català. Finalment, el text que se sotmetrà a votació dijous denuncia l'escarida presència del català en els productes informàtics, tot i que el Principat té un pes en aquest mercat que duplica la seva població. ERC també afegeix una crítica contra el conveni entre la Generalitat i Microsoft, ja que reforça el model del Principat com a país de peatge.
Març 1999
Critiquen les condicions de la traducció del
Windows 98
--------------------------------------------------------------------------------
Els professors catalans d'informàtica firmen un manifest
contra Microsoft
--------------------------------------------------------------------------------
La Generalitat promou ara l'adaptació dels traductors i dels reconeixedors
--------------------------------------------------------------------------------
Joaquim Elcacho
BARCELONA
Més de 270 persones relacionades directament amb el món universitari i
informàtic català han firmat un manifest de protesta contra l'empresa Microsoft pel
tractament que aquesta multinacional nord-americana dóna a la llengua catalana. Entre els
firmants d'aquest manifest destaquen més de 200 professors d'informàtica de totes les
universitats catalanes que imparteixen aquests estudis.
El firmants del manifest expressen també el seu desacord amb la subvenció que el govern
català ha concedit a Microsoft per oferir el programa Windows 98 en català. En aquest
sentit, els especialistes catalans consideren que "aquest esforç econòmic [de 80
milions de pessetes] serà estèril i no garanteix la difusió ni l'ús real" de la
versió en català del Windows 98.
El manifest fet públic ahir indica que l'empresa propietat de Bill Gates
"discrimina, una vegada més, la nostra llengua i la nostra comunitat, respecte a
d'altres llengües europees que tenen un nombre potencial d'usuaris semblant o
inferior". Ernest Teniente, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i
un dels promotors del manifest, ha explicat que, per exemple, Microsoft dóna un tracte
molt més favorable al suec o el noruec, tot i que són llengües parlades per un nombre
de persones igual o menor que el català.
"Hem d'anar pagant cada any pel dret a poder fer servir programes informàtics en
català perquè ningú garanteix que Microsoft tradueixi les modificacions del Windows 98
o els programes associats", ha explicat Ernest Teniente.
El Comissionat per a la Societat de la Informació, Miquel Puig, va explicar ahir,
després de la presentació del manifest anti-Microsoft, que el govern català té, entre
els seus objectius, la missió d'assegurar la presència del català en les noves
tecnologies i la presència dels continguts catalans a la xarxa. En aquest sentit, va dir
Puig, "el govern procurarà que les noves tecnologies de la llengua i, concretament,
els dispositius de reconeixement de la parla, la lectura i de traducció automàtica
puguin ser accessibles utilitzant la llengua catalana".
Març 1999
El "Manifest sobre Microsoft i el català a la informàtica" ja es pot consultar Dimecres ens vam fer ressò des d'aquesta secció i des de VilaWeb de l'acte de presentació del manifest crític amb l'acord de pagament de 80 milions de pessetes per part de la Generalitat a l'empresa Microsoft per a la traducció del Windows 98 en català, celebrat a la Facultat d'Informàtica de Barcelona. Dijous vam esmentar des d'aquesta pàgina la reacció del Comissionat per a la Societat de la Informació i les preguntes que el Partit per la Independència va fer al Parlament sobre aquesta qüestió. Avui, divendres, presentem la pàgina web on es troben recollits tots els documents que ha generat aquest manifest. Des d'aquí podeu accedir a informació diversa: la gènesi i l'explicació del manifest; les accions de sensibilització previstes; el text complet del manifest, i la llista dels 300 signants del document, tots ells relacionats amb el món del professorat d'informàtica del Principat.
Març 1999
Set empreses fabricants i distribuïdores de PC incorporaran als seus ordinadors la versió catalana de Windows98, segons un acord amb la Generalitat. Així Comelta, Compaq, Data General, Fugitsu-ICL, Hewlett Packard, Investrònica i Olivetti preinstal·laran la versió castellà-català del Windows 98 i d'Internet Explorer 4.0 a tots els equips en venda.
Febrer 1999
Plana actualitzada el 09/05/99