Un estudi fa una avaluació detallada de la situació lingüística a Catalunya
El 60% dels catalans consideren el català com la seva llengua
El 81 per cent de la població afirma que el sap parlar

Ester Pinter
VALÈNCIA

Un 60 per cent dels ciutadans de Catalunya afirmen que el català és la seva llengua, segons es desprèn d'un estudi finançat pel Consorci per a la Normalització Lingüística i la Fundació Juame Bofill. A la pregunta de quina considera que és la seva llengua, el 52,4% dels habitants del Principat respon que el català, el 37,3% que el castellà i el 8,1% que ambdues. L'enquesta es va presentar ahir al I Congrés Internacional de Llengua, societat i ensenyament celebrat a la Universitat d'Alacant i organitzat per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
D'aquest estudi, elaborat per un equip de cinc investigadors, també es desprèn que el 72% dels catalans poden mantenir una conversa en català amb un interlocutor que la comenci i la continuï en aquesta llengua, però que no obstant, l'ús real del català a Catalunya es redueix a un 49,5%. Aquest 22% de parlants potencials es perden perquè, segons un dels autors de l'estudi, Albert Fabà, "els catalanoparlants d'origen continuen tenint majoritàriament l'hàbit de canviar al castellà per si no els entenen. Si no canviessin, l'ús del català seria major".
A aquestes conclusions s'hi ha arribat després d'entrevistar telefònicament, entre l'abril i el maig d'aquest any, 1.002 individus majors de 15 anys i de diferents territoris, sexe i edat de Catalunya. Els subgrups territorials en què s'han basat per escollir els enquestats han estat Tarragona, Girona, Lleida, Barcelona ciutat, Barcelona metropolitana i la resta de comarques barcelonines.
D'aquesta enquesta, titulada Usos, actituds i hàbits lingüístics a Catalunya, s'aprecia que només un 22,8% dels catalanoparlants d'origen manté el català encara que els contestin en castellà, mentre que el 69,8% canvia al castellà immediatament. Pel que fa als no catalanoparlants d'origen, un 52% assegura que després d'haver preguntat en castellà, si els responen en català segueixen la conversa en català. Un 35,4% d'aquests la segueix en castellà.
Actualment, el 81,3% de la població de Catalunya assegura que sap parlar català, un 5% més que el 1996. Aquesta xifra hauria de comportar, segons Albert Fabà, un augment de l'ús habitual de la llengua.

Poques dades
Fabà lamentava ahir que no es pot conèixer la tendència dels últims anys perquè hi falten estudis d'anys enrere per fer una comparació. Com a únic recurs, Fabà va esmentar dues enquestes realitzades pel CSIC el 1993 i el 1998. Segons aquestes sí que es confirmava que en cinc anys l'ús del català en diverses situacions quotidianes es mantenia estable malgrat que la competència lingüística dels ciutadans havia augmentat.
Segons Fabà, "tothom està d'acord que l'evolució de la competència lingüística és només una part de la realitat i no la més imporant. En una llengua, sense cap mena de dubtes, el més important és l'ús que se'n fa". Segons el lingüista, els ciutadans que utilitzen poc el català és perquè no es troben en contextos que ho permetin.

El 8% vol l'escola en castellà
L'enquesta presentada ahir per Albert Fabà, Olga Gávez, Joan Manrubia, Anna Simó i Noemí Ubach desvela que només el 8% dels pares catalans prefereixen que l'escola sigui en castellà. Un 60,7% opta perquè sigui en català, a un 8,8% els és indiferent i el 17,8% vol que es faci en les dues llengües. Aquestes dades refermen que el suposat conflicte lingüístic a les escoles derivat de la política d'immersió lingüísitica no és tal.

Pares i fills
Una altra de les conclusions de l'estudi Usos, actituds i hàbits lingüístics a Catalunya és que actualment hi ha més pares que parlen en català als seus fills que abans. Del total dels 1.002 entrevistats, al 43% els seus pares els parlaven en català i al 50,5% en castellà. No obstant, els entrevistats parlen en un 51% en català amb els seus fills i en castellà un 36%. Un 9,3% dels pares contesten que parlen als seus fills indistintament amb català i castellà. Segons Fabà, aquesta tendència s'explica perquè els pares d'avui dia són conscients que conèixer el català serà útil per als seus fills. Pel que fa a la llengua de relació amb la parella, encara hi predomina el castellà, segons aquest estudi, un 47% de les parelles catalanes es relacionen en castellà i un 45,5% en català.

Novembre 2000

L'ambaixador de França minimitza la manifestació en defensa del català a Perpinyà

Redacció
BARCELONA

L'ambaixador de França a Espanya, Alfred Siefer-Gaillardin, va assegurar ahir que la major part dels 3.000 manifestants que dissabte passat van participar a Perpinyà en una marxa per l'oficialitat del català i la derogació del Tractat dels Pirineus provenien de Barcelona. "Molts van venir de Barcelona i d'altres zones i no estic segur que representin el punt de vista del ciutadà dels Pirineus Orientals", va afirmar.
Siefer va negar que l'Estat francès practiqui el centralisme i va deixar ben clar que "mai no ha volgut negar les cultures, ni les llengües, ni les tradicions regionals" en resposta a les acusacions dels col·lectius procatalans de falta de polítiques i ajudes econòmiques a la cultura catalana des de l'administració francesa, sobretot del Consell General dels Pirineus Orientals que presideix Christian Bourquin.
Per Siefer, les crítiques no són reals perquè "des de l'any 1992, l'ensenyament del català s'ha desenvolupat ràpidament. La meitat de les escoles primàries ensenyen català i el nombre d'alumnes augmenta", cosa que evidencia "el gran esforç financer i de formació de professorat que s'ha fet".

Novembre 2000

Els convocants reclamen a les institucions locals més ajudes a la cultura catalana
Més de 3.000 persones reivindiquen a Perpinyà l'oficialitat del català
La manifestació nacionalista per la derogació del Tractat dels Pirineus és la més multitudinària que s'ha fet mai

Pere Codonyan
PERPINYÀ

La tradicional manifestació nacionalista del 7 de novembre a Perpinyà per demanar la derogació del Tractat dels Pirineus que es va celebrar ahir va ser la més multitudinària de totes les que s'han celebrat fins ara. Més de tres mil persones, segons dades dels organitzadors, es van manifestar pels carrers de la capital nord-catalana reclamant un estatut oficial per al català. La policia francesa va xifrar el nombre d'assistents en 1.500.
La coincidència de la manifestació amb el final del Correllengua va portar a Perpinyà persones d'arreu dels Països Catalans, que van ajudar a incrementar l'assistència a una mobilització convocada per la Federació d'Entitats per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes. Catalans del nord i del sud de la frontera estatal van desfilar junts darrere una pancarta que demanava Esborrem el Tractat dels Pirneus, en referència a l'acord signat el 7 de novembre de 1659 entre els monarques espanyol i francès que va significar l'annexió de les comarques nord-catalanes a l'Estat francès.
Entre els assistents hi havia el president de la Federació, Pere Manzanares, dirigents d'Unitat Catalana com Llorenç Planas i Jaume Roure, així com representants de CDC, encapçalats per Lluís Corominas i d'ERC, amb Xavier Vendrell i Miquel Mayol al capdavant. Després d'una hora de recorregut en to festiu i reivindicatiu pels carrers de Perpinyà, la manifestació es va acabar davant la seu del Consell General del departament dels Pirineus Orientals. Aquesta institució regional, presidida pel socialista Christian Bourquin, va ser el blanc principal de les reivindicacions expressades pels manifestants.
El lema El Consell no se mou, amb l'accent no n'hi ha prou va ser un dels lemes més corejat. En una clara referència a la propaganda del Consell General, que defineix en francès el departament dels Pirineus Orientals com "L'accent català de la República Francesa", els organitzadors de la manifestació volien denunciar la falta de política i d'ajudes econòmiques a la cultura catalana del conjunt de les institucions locals i del Consell General en particular.

Gota d'aigua
La Federació calcula que en total el Consell General dels Pirineus Orientals destina en conjunt uns cent mil francs -dos milions i mig de pessetes- a la cultura catalana, que és una gota d'aigua si es compara amb els 4.200.000 francs -uns 1.050 milions de pessetes- que destina el Consell General del departament dels Pirineus Atlàntics a les cultures regionals d'aquest departament, que són la basca i l'occitana. Manzanares va dir ahir que "cap institució local fa el que ha de fer, però n'hi ha una que destaca per damunt de tot, que és el Consell General que presideix Christian Bourquin".

Novembre 2000

El Parlament aprova exigir als jutges el coneixement del català
Només el PP s'oposa a la iniciativa impulsada per ERC

Redacció
BARCELONA

El ple del Parlament va aprovar ahir, amb els vots en contra del PP, la proposta d'ERC perquè s'exigeixi el coneixement del català als jutges com a requisit en els concursos de trasllat. La iniciativa suposa "presentar en el termini màxim de dos mesos" una proposició al Congrés perquè es modifiqui la llei orgànica del poder judicial, amb la finalitat de fomentar la descentralització de l'administració de justícia i l'ús del català en aquest àmbit. Segons el diputat republicà Joan Ridao, és "lamentable i anormal" que el 83 per cent dels jutges no utilitzin mai la llengua catalana i que el 8,3 per cent dels funcionaris de justícia la desconeguin, segons dades de 1999.
Tots els grups de la cambra van reconèixer la precarietat de la llengua catalana en aquest àmbit, inclòs el PP, que per boca de la seva portaveu parlamentària, Dolors Nadal, va constatar la "impermeabilitat" de la justícia a l'ús de la nostra llengua". La diputada popular va defensar les esmenes que el seu grup va presentar al text d'ERC i que instaven a impulsar un pacte d'Estat per la justícia i substituïen les expressions de foment del català per la de foment de les dues llengües oficials a Catalunya, "ja que no volem substituir un monolingüisme per un altre", segons ha assegurat Nadal. La resposta de Ridao ha estat qualificar d'"hilarants" les esmenes del PP i ha acusat aquest partit de "no estimar la nostra llengua".
El PP va votar a favor dels punts de la moció en què s'insta el govern català a traduir la legislació estatal anterior a 1998, a potenciar la programació de cursos de català per a jutges, fiscals i altres funcionaris de la justícia, a intensificar el programa de beques perquè els llicenciats en dret catalans accedeixin a les places de jutge i fiscal, i a informar el Parlament anualment de l'aplicació dels Plans de Normalització Lingüística en l'àmbit de la justícia.

Culminar transferències
També es van aprovar, amb l'oposició del PP, els punts de la moció en els quals es requereix la culminació del procés de transferència dels funcionaris de justícia a la Generalitat, així com el traspàs de serveis i funcions en matèria de notaries i registres de la propietat i mercantils. Els popupulars van manifestar la seva abstenció en l'apartat de la moció que reclama l'impuls de les campanyes de sensibilització perquè s'utilitzin "amb plena normalitat" els drets lingüístics.

Octubre 2000

La Generalitat incompleix la llei que regula l'ús i l'ensenyament de la llengua
El govern de Zaplana contracta personal sense exigir el valencià
Només un 1% ha hagut d'acreditar coneixements lingüístics

Ester Pinter
VALÈNCIA

Dels 16.500 llocs de treball amb què compten les 11 conselleries i organismes de la Generalitat Valenciana, només per a 165 d'ells s'exigeix el coneixement del valencià a les persones que els han d'ocupar, xifra que representa l'1% del total. Així es desprèn d'un estudi realitzat pel Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià, STEPV-Iv, fet públic ahir.
Segons el sindicat, "aquest fet contravé frontalment l'article 16 de la llei d'Ús i ensenyament del valencià", on s'estableix que el personal de les administracions públiques que es dediqui a l'atenció als ciutadans i ciutadanes està obligat a conèixer la llengua pròpia.
L'estudi de l'STEPV-Iv demostra que, d'aquestes 165 places, 68 corresponen a personal dedicat a la traducció i correcció de textos, d'assessories lingüístiques i a tècnics mitjans de promoció lingüística. La resta, 97, adscrites en la seva majoria a la conselleria de Cultura, Educació i Ciència i a la d'Economia, sí que es dediquen a atendre el públic, però no són, "ni de bon tros, els únics", segons l'STEPV.

Una situació "molt greu"
Aquest sindicat qualifica la situació de "molt greu" i denuncia que no s'exigeixi el valencià, tal com prescriu la llei, "al personal dels registres d'entrada, als telefonistes, al personal de porteria o als periodistes entre molts altres".
D'entre les places no reservades a tasques directament lingüístiques, l'estudi destaca "l'absència absoluta de llocs de treball amb el requisit del certificat de coneixements de valencià de grau superior". D'altra banda, només dues conselleries, Presidència i Cultura, sol·liciten el grau mitjà a disset dels seus treballadors. La resta de conselleries exigigeixen, com a màxim, el grau elemental.
L'informe també desvela que no hi ha cap lloc de treball amb requisit de coneixement de valencià a la conselleria de la Portaveu del Govern; a l'IVIA (Institut Valencià d'Investigacions Agràries); a l'IVE (Institut Valencià d'Estadística); ni a l'OPVI (Organisme Públic Valencià d'Investigació). Altres conselleries que compten amb escassos llocs de treball són la de Medi Ambient, amb només una plaça de tècnic mitjà de promoció lingüística i les d'Obres Públiques, Sanitat i l'IVAJ (Institut Valencià de la Joventut), que en tenen només tres cadascuna.
L'informe s'ha elaborat a partir de la publicació, al Diari Oficial de la Generalitat, el passat 16 d'octubre, de les Relacions de Llocs de Treball de l'Administració del Consell de la Generalitat Valenciana.

Quan la llei juga a favor de la calculada ambigüitat política
Posteriorment a l'aprovació el 1983 de la llei d'Ús i ensenyament del valencià - on l'article 16 estableix l'obligació de conèixer el valencià per part del personal de les administracions públiques que es dediquen a l'atenció als ciutadans - s'han succeït diverses redaccions de la llei sobre funció pública que han introduït ambigüitat en aquesta exigència clara. Quina llei està per damunt de l'altra és una qüestió que cal dilucidar. D'acord amb la de la funció pública, la Generalitat Valenciana mai ha exigit com a requisit conèixer el valencià per presentar-se a unes oposicions. Només el té en compte per augmentar la nota dels aprovats que voluntàriament vulguin sotmetre's a una prova lingüística posterior.
El que sí que fan els nous funcionaris és comprometre's a aprendre la llengua pròpia de l'administració, el valencià, però posteriorment ningú els exigeix el compliment d'aquest compromís.

Octubre 2000

Quaranta jutjats comencen a treballar íntegrament en català
L'experiència tindrà una durada de sis mesos

P.M.
BARCELONA

Quaranta jutjats i oficines judicials d'arreu de Catalunya treballen des d'ahir íntegrament en català, i ho faran al llarg de sis mesos en el marc del programa pilot ideat pel departament de Justícia per fomentar l'ús del català en l'administració de Justícia. Així doncs, aquests jutjats, si el ciutadà no ho demana expressament, redactaran en català tota la documentació que generin, des d'un telegrama a una sentència.
Segons va explicar ahir la consellera de Justícia, Núria de Gispert, l'objectiu del pla pilot és que l'ús del català a l'administració de justícia sigui "un fet normal". En aquest sentit va destacar que l'últim informe d'indicadors del pla de normalització lingüística en l'àmbit judicial del 1999 sosté que el 35% de les oficines judicials de Catalunya estan en disposició real d'atendre els ciutadans en català.
L'experiència es porta a terme a 40 oficines judicials que s'han ofert voluntàriament a participar-hi. Era condició indispensable que el jutge, el secretari, que han d'utilitzar el català com a eina de treball de manera habitual, i almenys la meitat dels funcionaris hi estiguessin d'acord. Tot el personal de l'oficina ha de tenir els coneixements suficients per poder escriure i transcriure documents i per poder atendre oralment en català. Segons va assegurar la consellera, fins a vuitanta oficines judicials es van presentar voluntàries per participar en la iniciativa, si bé moltes van haver de ser descartades perquè no complien tots els requisits.
Per facilitar la feina a les oficines adscrites al pla pilot, el departament ha posat en disposició d'aquestes oficines el material informàtic necessari, entre el qual destaca un traductor automàtic de documents i un equip de normalitzadors i correctors que vetllen per l'ús correcte de la llengua.

Retribucions
Mensualment les oficines elaboraran un informe sobre el desenvolupament de l'experiència i, en acabar, és farà un document valoratiu amb les conclusions i les propostes de cara a una extensió del pla. El pressupost total del pla pilot és de quaranta milions de pessetes, la majoria dels quals es destinaran a retibuir el personal de les oficines judicials per la feina suplementària que faran: la redacció dels informes.
El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Guillem Vidal, va destacar ahir la necessitat d'un pla d'aquestes característiques per lluitar contra la infrautilització del català. Per la seva part, el fiscal en cap de Catalunya, José María Mena, va aplaudir la iniciativa, que al seu parer és una mostra de la "consolidació de la convivència democràtica".

ÒRGANS INSCRITS AL PLA 

Barcelona ciutat 
Sala civil del TSJC
Secció 13a de l'Audiència
Deganat de Barcelona
Jutjat penal 13
Jutjat d'instrucció 9
Jutjat d'instrucció 20
Jutjat social 25
Jutjat de 1a instància 40
Jutjat de 1a instància 55
Jutjat contenciós administratiu 4
Fiscalia del TSJC

Barcelona comarques 
1a instància i instrucció 1 Berga
1a instància i instrucció 2 Berga
Penal de Manresa
Jutjat social de Manresa
1a instància i instrucció 1 Sant Feliu
1a instància i instrucció 1 Terrassa
1a instància i instrucció 4 Terrassa
1a instància i instrucció 2 Vic

Girona 
Deganat de Girona
1a instància i instrucció 2 la Bisbal
1a instància i instrucció 4 la Bisbal
Contenciós administratiu 1 Girona
Jutjat penal 1 de Girona
1a instància i instrucció 1 Olot
1a instància i instrucció 2 Olot
Fiscalia de Girona

Lleida 
Secció 1a de l'Audiència
1a instància i instrucció 5 Lleida
1a instància i instrucció 3 Lleida
Contenciós administratiu de Lleida
Jutjat de menors de Lleida
1a instància i instrucció Solsona
1a instància i instrucció Tremp
Fiscalia de Lleida

Tarragona 
1a instància i instrucció 1 Amposta
1a instància i instrucció Gandesa
1a instància i instrucció 10 Tarragona
1a instància i instrucció 4 Tortosa
Fiscalia de Tarragona

Octubre 2000

Apareix la primera revista en català per a pares i mares
Porta el nom de 'Viure en Família'

Redacció
BARCELONA

L'única revista per a pares i mares escrita en català, Viure en Família, ja té el seu primer número a la venda. Segons explica el seu director, Miquel Àngel Alabart, la publicació és també l'única que parla de nens i nenes des de l'embaràs i fins a l'adolescència i defuig el model tradicional molt basat en els temes d'embaràs i nadons enfocats des d'un punt de vista pràctic i mèdic. La revista bimensual vol posar l'èmfasi en la prevenció més que en la resolució dels problemes i té com a objectiu conscienciar els pares de la seva responsabilitat en les decisions educatives, de salut i socials.
Al primer número hi ha articles sobre l'ús de la televisió, la tornada a l'escola, els parts a l'aigua, o l'anèmia en l'embaràs. La revista està editada per l'associació Quetzal, entitat que pretén acostar els professionals de la infància als pares i mares "per compartir idees i experiències".

Octubre 2000

La UJI no pot designar el valencià com a llengua catalana, segons el Tribunal Superior

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia País Valencià ha denegat a la Universitat Jaume I de Castelló el dret a designar el valencià com a llengua catalana. La sentència, feta pública ahir a la vesprada, dóna la raó a la Generalitat Valenciana en la seua negativa a aprovar el punt dels estatuts de la UJI que anomena la llengua dels valencians amb la doble denominació de català i valencià, quan la qualifica com "la llengua que l'Estatut defineix com a valencià i que científicament és anomenada llengua catalana".
Segons fonts jurídiques de la Universitat Jaume I, l'equip rectoral pensa recórrer aquesta sentència davant dels màxims òrgans judicials, basant-se sobretot en el fet que des de l'any 97 existeix una sentència del Tribunal Constitucional, en un recurs semblant presentat contra la Universitat de València, que reconeix el dret dels òrgans universitaris a designar la llengua amb la denominació científica, i aquesta resolució del Constitucional assenta jurisprudència; en canvi, la sentència del TSJ ni tan sols l'esmenta. El BNV de Castelló ha criticat la sentència i l'actitud del Consell.

Octubre 2000 

L'equip rectoral anuncia que presentarà un recurs davant el Tribunal Suprem
Una sentència nega l'ús del terme 'català' a la Universitat Jaume I
El TSJCV es pronuncia contra els estatuts del centre docent

Ester Pinter
VALÈNCIA

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TJCV) ha emès una sentència on nega a la Universitat Jaume I de Castelló el dret a denominar, als seus estatuts, la seva llengua pròpia com a català i a utilitzar el terme País Valencià per referir-se a l'entitat cultural, històrica i social dels valencians. La sentència desestima el recurs que la Jaume I va interposar contra el decret del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual els dos termes en disputa van ser modificats dels estatuts originals.
Al text original, la Jaume I es referia en un article al País Valencià com a realitat sociològica i cultural mentre que en la resta parlava de Comunitat Valenciana com a realitat territorial. Tanmateix, l'article 5.J. establia la necessitat de "potenciar el coneixement i l'ús de la llengua pròpia, valencià segons l'Estatut d'Autonomia, acadèmicament llengua catalana...". El Consell Valencià no va ratificar el text amb aquests termes i va decidir suprimir-los l'any 1996.
L'equip rectoral de la Jaume I ja ha anunciat que interposarà recurs de cassació contra la sentència del TSJ davant del Tribunal Suprem. Segons la institució acadèmica, els arguments del TSJ són "pràcticament còpia del dictamen del Consell d'Estat sol·licitat per la Generalitat, i s'obvia una sentència del Tribunal Constitucional que, amb posterioritat, va resoldre un cas semblant plantejat per la Universitat de València".
La citada sentència del Constitucional, 75/1997 del 21 d'abril de 1997, establia que "la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i, per això, de la seva universitat, podrà ser també denominada llengua catalana en l'àmbit universitari, sense que això contradigui l'Estatut d'Autonomia ni la llei de les Corts valencianes".
La sentència que afecta la Universitat de València continuava dient que la institució "no ha transformat la denominació del valencià i s'ha limitat a permetre que puga ser conegut també com a català, en la seva pròpia dimensió acadèmica segons els propis estatuts".
La sentència d'abril de 1997 és la que ha impedit que en la darrera modificació dels estatuts de la Universitat de València el Consell Valencià respectés tal qual la denominació "acadèmicament català". No obstant, el govern de la Generalitat Valenciana va decidir no publicar la que feia referència a l'exigència del coneixement de la llengua per donar classes.

Octubre 2000

L'eurodiputat amenaça ara amb iniciatives individuals de ciutadans sobre la 'discriminació' del castellà
Estrasburg tomba la denúncia de Vidal-Quadras sobre el català
El PP espanyol es queda sol en el Parlament Europeu donant suport a les tesis de l'exlíder popular català

Redacció
ESTRASBURG

Vilajoana recorda que la llengua pròpia de Catalunya encara està discriminada

El Parlament Europeu va avalar ahir la política lingüística catalana, al rebutjar la petició presentada per l'eurodiputat del PP Aleix Vidal-Quadras perquè s'investigués una suposada discriminació del castellà a Catalunya. Vidal-Quadras va patir d'aquesta manera una nova derrota política en la seva croada contra la llei del català, que porta a terme conjuntament amb l'entitat promoguda per ell mateix denominada Convivència Cívica Catalana.
La comissió de peticions va adoptar la decisió després d'un intens debat que va durar una hora i mitja, durant el qual pràcticament tots els diputats es van pronunciar en contra de la petició. El PP, per boca de l'eurodiputat Felipe Camisón Asensio, es va quedar d'aquesta manera sol defensant les tesis de Vidal-Quadras, fins i tot al marge dels altres representants populars europeus (democristians). La comissària europea d'Ensenyament i Cultura, la popular luxemburgesa Vivianne Reding, a qui la comissió de peticions va enviar d'ofici una còpia de la demanda vidalquadrista, ja va respondre en el seu moment que, al seu entendre, no tenia raó de ser.

Contundència al debat
Durant el debat d'ahir, es van pronunciar rotundament contra de la petició de Vidal-Quadras els socialistes catalans Anna Terrón i Joan Colom; els eurodiputats de CDC, Pere Esteve i Carles Gasòliba; la parlamentària d'Unió, Concepció Ferrer, així com la socialdemòcrata alemanya Margot Kessler i el popular també alemany Hans Peter Mayer, a més de la dirigent d'IU Laura González.
"Això ha d'acabar-se avui i aquí perquè a Catalunya hi ha una llei que permet a tots els nens desenvolupar-se en les dues llengües", va declarar la socialista Terrón. Gasòliba va afegir que, no només els partits catalans, sinó també les institucions europees i el mateix govern espanyol s'han pronunciat repetidament en el sentit que a Catalunya hi ha convivència lingüística.
El president de la comissió, el popular italià Vitaliano Gemelli, va mostrar-se partidari després de no tancar definitivament ahir el debat de l'afer, cosa que va provocar la rèplica immediata d'Esteve demanant una presa de decisió final. El secretari general de CDC va rebre el suport de socialistes i democristians europeus, i la qüestió es va tancar.

Els casos individuals
Vidal-Quadras va haver-se d'acollir finalment només a la porta oberta del dret d'acollida si algun ciutadà es considera discriminat per un cas individual. "Si volen casos individuals, per descomptat que els portarem, perquè n'hi ha molts", va advertir.
Després de conèixer-se la decisió, el conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, es va mostrar molt satisfet, i va recordar que, malgrat que el català avança, encara és un idioma discriminat a Catalunya. Va posar l'exemple que només ocupa el 25% de la televisió, i que en el cinema la seva presència és encara molt menor.

Setembre 2000

Concentració en defensa de l'ensenyament en valencià a la Generalitat
Sindicats i oposició reclamen que s'exigeixi el seu coneixement al professorat

Ester Pinter
VALÈNCIA

Més d'un centenar de pares, professors i representants d'associacions i sindicats com l'Stepve (Sindicat de Treballadors per l'Ensenyament del País Valencià), Comissions Obreres, UGT i dels partits polítics PSPV-PSOE, Esquerra Unida del País Valencià, Bloc Nacionalista Valencià i Els Verds es van concentrar ahir al vespre a les portes del Palau de la Generalitat Valenciana per reclamar que s'exigeixi al professorat el coneixement del valencià per accedir a la funció pública.
La concentració, convocada per la federació Escola Valenciana, la Federació de Pares d'Alumnes i l'Stepve, s'inclou en una campanya de denúncies perquè en l'última adjudicació de classes de primària i d'ESO l'administració valenciana va nomenar més de 800 mestres sense saber si coneixien el valencià.
Durant la protesta, els representants dels sindicats de l'ensenyament es van entrevistar amb Vicent Gomis, secretari general de la Presidència del govern valencià, i van sol·licitar una trobada amb el president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, per "intentar resoldre el problema". Gomis els va assegurar que traslladarà la proposta al president.

Compromís
Els manifestants van reclamar que s'exigeixi el coneixement del valencià a les oposicions al cos docent perquè s'asseguri l'ensenyament en valencià i s'eviti així que arribin professors a les escoles sense conèixer aquesta llengua, com passa actualment.
Entre els manifestants hi havia l'exdirector general d'Educació durant l'etapa socialista, Baltasar Vives; Gloria Marcos, d'Esquerra Unida del País Valencià; Pere Major, del Bloc Nacionalista; Vicent Esteve, per l'Stepve; Vicent Romans, per la federació Escola Valenciana.

Setembre 2000

El TSJC dóna suport a la prova pilot de l'ús del català

Redacció
BARCELONA

La sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre ahir un informe favorable sobre la prova pilot impulsada pel departament de Justícia perquè 40 jutjats de tot Catalunya usin el català a tots els nivells a partir del pròxim mes d'octubre i durant un període de sis mesos.
El president del TSJC, Guillem Vidal, va dir que el suport a la iniciativa ha estat unànime entre els membres de la sala i es va comprometre a posar tots els mitjans necessaris perquè tingui èxit. D'altra banda, va afirmar que no hi ha hagut cap mena d'obstacle per tirar endavant aquest projecte ni tampoc problemes per trobar jutjats disposats a participar-hi voluntàriament.
Com a única precisió, el TSJC afirma que no es pot exigir als funcionaris que se sumin al pla que adquireixin el compromís de no canviar de destí mentre duri, ja que la participació és voluntària.

Setembre 2000

Decret per potenciar l'ús del català en l'ensenyament a les Illes

Josep Pons
PALMA DE MALLORCA

El Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Balears publicarà demà un decret on s'indica que "la llengua catalana, pròpia de les Balears, és la llengua de l'ensenyament". Es tracta d'una declaració de principis amb què el govern del Pacte de Progrés vol que el català sigui l'eix vertebrador per a l'ensenyament a totes les escoles de l'arxipèlag.
La normativa, redactada per la conselleria que dirigeix Damià Pons (PSM-Entesa Nacionalista), destaca que "és d'especial interès per al manteniment o recobrament de la identitat pròpia de les Illes Balears el coneixement específic de la seva història, cultura i tradició".
El decret regula tot l'ensenyament no universitari de les Balears. També ordena l'ensenyament infantil, a primària i secundària obligatòria. Damià Pons, al valorar el text, va manifestar: "El català ha d'ésser l'idioma vehicular i d'aprenentatge. Des de l'escola cal potenciar l'ús de la llengua catalana i des del govern de les Balears hem d'adoptar i aplicar les mesures per aconseguir la seva plena normalització".

Setembre 2000

Demanen la dimissió del director de Política Lingüística valencià
Sindicats i pares es queixen del dèficit de professorat català

Ester Pinter
VALÈNCIA

El govern valencià no explica per què no va exigir el certificat de coneixement de la llengua en l'adjudicació de places

La federació Escola Valenciana i el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament (STEPV) demanaran la dimissió del director general d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística del País Valencià, Josep Vicent Felip, per haver permès que més de 800 professors de primària i de primer cicle d'ESO hagin ocupat vacants a 203 centres bilingües sense exigir-los el coneixement del valencià que fixa la llei. Representants de la federació Escola Valenciana, membres de l'Associació Cívica Tirant lo Blanc i un dirigent sindical de l'STEPV, van manifestar-se ahir davant de la conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana per protestar pel fet que més de 200 col·legis bilingües s'hagin quedat sense professorat en català.
El president de la Federació, Vicenç Romans, va lamentar que milers d'alumnes que han triat l'ensenyament en valencià es vegin privats d'aquest dret perquè l'administració no ha posat els mecanismes necessaris en l'adjudicació de places de professorat per al curs 2000-2001. A més, Romans va mostrar la seva preocupació de cara a l'adjudicació de places de professors de secundària que es farà pròximament: "Si en el cas d'infantil i primària, on el coneixement del valencià i el castellà és obligatori per norma, no s'ha demanat degudament, què passarà a secundària, on no és obligatori?". 
Tant la federació, que agrupa desenes d'associacions valencianes en defensa de la llengua, com l'STEPV, han convocat per a dimecres una manifestació davant les portes del Palau de la Generalitat, a la qual se sumaran els sindicats UGT, CCOO i el partits polítics Bloc Nacionalista Valencià i Esquerra Unida. 
Sindicats i pares d'alumnes demanen la dimissió de Felip perquè la Generalitat va adjudicar 819 places vacants per impartir assignatures en valencià a mestres que no havien acreditat el coneixement del català. Per accedir al lloc de treball, els mestres havien d'acreditar el coneixement lingüístic, i d'aquest tràmit se'n va prescindir a 203 col·legis valencians, sobretot de la província d'Alacant.
Vicent Esteve, president de l'STEPV, va assegurar ahir que el sindicat ha enviat una enquesta als directors dels 203 centres afectats per comprovar exactament quants dels professors que han obtingut les places desconeixen la llengua amb què estan obligats a impartir la docència.
La conselleria d'Educació s'ha negat a donar cap explicació per justificar per què les adjudicacions no van establir el requisit lingüístic en més de 800 llocs de treball. 
El PP sí que ha respost a les queixes del sindicat argumentant que la Generalitat Valenciana "està impulsant com mai una política de promoció del valencià amb l'objectiu que tots els valencians tinguen la possibilitat d'aprendre la seva llengua i la senten com a pròpia".
Per la seva banda, el director de Política Lingüística va limitar-se ahir a dir que "tots els nens que desitgin estudiar en valencià ho poden fer". Felip tampoc va aclarir per què s'havien adjudicat places sense certificats de llengua.

Setembre 2000

Gasòliba i Gutiérrez Díaz entreguen a Estrasburg un dossier sobre la llengua
Gemelli rebutja la denúncia contra el català de Vidal-Quadras a la UE
El president de la comissió de peticions del Parlament Europeu avala la política lingüística del govern català

Pere Martí
BARCELONA

El president de la comissió de peticions del Parlament Europeu, el democristià Vitaliano Gemelli, va assegurar ahir que veu molt difícil que prosperi la denúncia presentada per Convivència Cívica Catalana, que lidera l'eurodiputat Aleix Vidal-Quadras, sobre una suposada vulneració dels drets dels castellanoparlants a Catalunya perquè no té fonament. La conclusió de Gemelli és que a Catalunya no hi ha conflicte lingüístic, sinó només alguns casos de "defecte" que poden ser resolts per les mateixes institucions catalanes. 
Les manifestacions de Gemelli es van produir després que ahir es reunís a Estrasburg amb l'eurodiputat de Convergència i Unió (CiU) Carles Gasòliba i el dirigent d'Iniciativa-Verds (IC-V) Antoni Gutiérrez Díaz, que li van entregar personalment un dossier que contenia diversos documents que desmenteixen les acusacions del dirigent del PP. Entre la documentació entregada hi ha la mateixa ponència del Parlament Europeu favorable al català, un informe del director general de Política Lingüística, Lluís Jou, i diversos textos jurídics relacionats amb la normalització de la llengua.

Aplicació correcta
Els dos polítics catalans van coincidir a valorar positivament la reunió perquè Gemelli s'havia mostrat "molt receptiu". Durant la trobada, el president de la comissió de peticions va explicar que la Comissió Europea havia considerat no procedent la denúncia perquè la llei de normalització lingüística i la seva aplicació són correctes, no contradiuen la normativa comunitària i, finalment, les institucions catalanes són les competents per resoldre qualsevol queixa.
De tota manera, la resolució definitiva no es prendrà fins al pròxim dia 14 de setembre, quan es reuneixi la comissió de peticions. El posicionament del seu president contrari a la denúncia de Vidal-Quadras fa preveure que la resolució anirà en el mateix sentit. 
En la trobada d'ahir, Gemelli va demostrar una clara sensibilitat per les llengües minoritzades de la UE i va comentar que s'hauria de diferenciar entre una política lingüística concreta en defensa d'una llengua en inferioritat, dels casos puntuals de defecte d'aquesta mateixa política.

Convivència Cívica Catalana
La denúncia sobre una suposada vulneració dels drets dels castellanoparlants a Catalunya la va presentar Convivència Cívica Catalana, entitat promoguda per Vidal-Quadras, contrària a la normalització lingüística. La comissió de peticions va admetre-la a tràmit a principis del mes de juliol passat, però l'informe de CCC va ser presentat el desembre de l'any passat. Des d'aleshores tant el govern de la Generalitat com destacats dirigents polítics catalans, entre altres el democristià Josep Antoni Duran i Lleida, han fet ús dels seus contactes internacionals per aturar la denúncia.
L'admissió a tràmit de la denúncia va provocar el rebuig unànime de totes les forces polítiques catalanes, excepte el PP. El seu president, Alberto Fernández Díaz, va evitar desautoritzar-la assegurant que la desconeixia.

Setembre 2000

Més de 200 col·legis valencians bilingües tenen dèficit de professorat català
L'error administratiu en el nomenament de mestres afecta Benidorm, Elx i Alacant

Ester Pinter
VALÈNCIA

El Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) ha denunciat un conjunt de deficiències que afectaran 203 col·legis valencians amb programes bilingües de cara al curs 2000-01. La majoria d'irregularitats fan referència a l'assignació de places -819 professors- per impartir assignatures en català i que s'han adjudicat sense exigir als professors el coneixement d'aquesta llengua.
Segons aquest sindicat, durant el passat mes de juliol es van adjudicar 4.993 llocs de treball, cadascun dels quals calia acreditar-lo lingüísticament i comprovar que coincidia amb el corresponent programa d'educació bilingüe de cada centre. No obstant, en molts d'aquests casos, l'administració valenciana no va especificar en quina llengua s'havia d'impartir l'assignatura ni va demanar cap grau de coneixement del valencià per a 819 vacants que així ho requerien.
En concret, l'STEPV ha assenyalat que no es van catalogar degudament les places de les especialitats de primària de música, d'educació física i d'anglès, així com, en alguns centres que imparteixen l'ensenyament secundari obligatori (ESO), les corresponents a les assignatures de matemàtiques, ciències naturals i ciències socials. "Quan comenci el curs se sabrà quants mestres que han d'ensenyar valencià o en valencià no ho poden fer perquè ningú els ha advertit que per a aquella plaça que triaven era necessari acreditar la corresponent competència lingüística", lamenten des del sindicat de mestres.
Vicent Mauri, membre de l'STPV, afirma que aquesta actitud respon al "desinterès" del govern popular per promoure el valencià.

Pitjor cap al sud
Les comarques més afectades per aquest error, que segons l'STEPV s'havia d'haver tractat a la mesa sectorial del passat mes de maig però l'administració no hi va donar opció, són les d'Alacant. Dels 203 col·legis afectats, 126 són de les comarques alacantines, 72 de València i cinc de Castelló. Els problemes es concentren a Benidorm, Elx i a la ciutat d'Alacant, els municipis més poblats d'aquesta província.
Al curs 1999-2000, un total de 838 centres de primària i secundària del País Valencià han comptat amb un programa d'ensenyament en valencià. A la província de València arribaven al 49% de tots els centres públics i concertats; a Alacant, al 35%, mentre a Castelló superaven el 85%.

Setembre 2000

El director de Política Lingüística promou un pla d'acció
El Govern Balear alerta de la incidència de la immigració en la supervivència del català
Les àrees urbanes i turístiques són les més afectades pel canvi, afirma Joan Melià

Josep Pons
PALMA

L'executiu balear, l'Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca es reuniran per analitzar el problema lingüístic

El govern de les Balears adverteix que el fort corrent migratori cap a les Illes està posant en perill la pervivència del català a les zones urbanes i a les àrees turístiques. El director general de Política Lingüística de l'executiu del Pacte de Progrés, Joan Melià, va llançar ahir un missatge d'advertència i alhora de preocupació per les repercussions que està tenint la forta immigració en l'estructura sociolingüística de les Balears.
L'advertència es produeix després d'haver constatat el Govern Balear que concretament a la ciutat de Palma està disminuint de manera significativa el percentatge de ciutadans que coneixen i utilitzen de forma habitual el català com a llengua d'expressió i comunicació.
"Estem patint un procés continuat de retrocés lingüístic que comporta la progressiva substitució del català pel castellà, fenomen que estem detectant de manera cada vegada més acusada a tot l'àmbit urbà de Palma i també en altres indrets on la immigració està tenint una gran incidència com són els municipis de Calvià i també la major part dels municipis d'Eivissa", ha explicat Joan Melià a l'AVUI.
El govern de les Illes ha encès els llums d'alarma i ha convocat, amb caràcter d'urgència, una reunió en la qual participaran responsables de l'executiu de la comunitat autònoma, l'Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca. La reunió ha de servir per definir les primeres actuacions i donar resposta a aquest fenomen que està posant en perill el català a la ciutat de Palma i, per extensió, a d'altres indrets de les Balears.
Joan Melià va avançar que l'objectiu del Govern Balear és dissenyar un gran pla de normalització lingüística amb la participació de les tres administracions que posi fre al retrocés en la normalització lingüística i l'ús del català com a llengua habitual. El director general de Política Lingüística considera que "Palma concentra el 50 per cent dels ciutadans de les Balears, i per tant el fenomen té efectes especialment greus i preocupants".

Estadístiques oficials
Les dades que utilitza la direcció general de Política Lingüística de les Illes s'han elaborat a partir de la base estadística del cens de població. Durant els anys 90 les Balears van rebre 100.000 immigrants, la majoria procedents d'altres punts de l'Estat espanyol, de la resta d'Europa i del Magrib.
Una altra dada que confirma el problema és que el curs passat es van matricular a les escoles de Palma 2.000 nous alumnes de fora de Mallorca. Per al curs 2000-2001 es preveu una xifra similar. Aquest gran augment d'alumnes procedents de fora de Mallorca té el seu origen en l'embranzida que protagonitzen el sector de la construcció i el turisme.
Per frenar el creixement i reorientar l'economia illenca cap a índexs de sostenibilitat el govern balear del Pacte de Progrés, juntament amb els consells insulars, ha autoritzat l'aprovació d'una moratòria urbanística que durant dos anys congelarà la concessió de llicències urbanístiques a les zones de creixement turístic que encara no s'han desenvolupat.

Setembre 2000

El Sindicat de Treballadors per l'Ensenyament denuncia la situació irregular
El govern Zaplana nomena mestres sense saber si coneixen el valencià
Una sentència obliga a dominar les dues llengües oficials

Ester Pinter
VALÈNCIA

El 1997 es va establir que els mestres havien de demostrar la seva capacitació lingüística

La Generalitat Valenciana ha ignorat una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valencià (TSJCV) i ha adjudicat places definitives a mestres sense coneixement de valencià, segons han denunciat diversos sindicats d'ensenyament. El País Valencià és l'única comunitat autònoma amb dues llengües oficials que no estableix com a requisit el seu coneixement per presentar-se a unes oposicions del cos docent. Aquesta circumstància es produeix malgrat que els llocs de treball dels col·legis públics d'educació infantil i primària estan catalogats de bilingües.
Per pal·liar lleugerament aquesta mesura, que actua en detriment de l'ensenyament en valencià, com denuncia el Sindicat de Treballadors per l'Ensenyament del País Valencià (STE-PV), el govern encapçalat per Eduardo Zaplana va establir el 1997 que, una vegada aprovades les oposicions, el professorat que volgués optar a una plaça definitiva (en propietat) havia d'acreditar la capacitació lingüística de català.
No obstant això, l'administració valenciana ha ignorat aquesta mesura, recolzada fins i tot per una sentència del TSJCV. En aquest sentit, el curs que ve al voltant de 200 professors sense el certificat que els capacita per fer classes en valencià ocuparan la seva primera plaça definitiva en centres d'arreu del País Valencià.
Aquesta concessió de la conselleria de Cultura beneficia els prop de 200 mestres que el 1997 van aprovar les oposicions i que després d'exercir un any com a funcionaris en pràctiques van concursar per aconseguir una plaça per a l'any següent.
A diferència dels altres 800 opositors de la mateixa promoció, aquests no van poder optar a una plaça de la seva propietat per no aportar el certificat de capacitació de català que els exigia la llei. No satisfets amb la mesura, malgrat que havien tingut facilitats per part de la conselleria per preparar-se'l, al voltant d'una cinquantena d'afectats van recórrer contra aquesta disposició davant el TSJCV.

Pressió política
Els reclamants van perdre el recurs i, esgotada la via jurídica, van recórrer a la política. El juliol de 1999, al voltant d'una vintena d'afectats van acampar en senyal de protesta davant del Palau de la Generalitat, van perseguir el president Eduardo Zaplana en alguns dels seus actes públics i finalment van mantenir-hi una reunió a l'Ajuntament d'Oriola.
És arran d'aquesta reunió, segons Vicent Mauri, membre de l'STE-PV, que la conselleria, fins i tot ignorant la sentència del TSJCV, va modificar la norma al darrer concurs de trasllats, resolt el passat mes de maig, i va permetre que professorat sense capacitació lingüística obtingui la seva primera destinació definitiva en centres que encara no inclouen programes d'ensenyament en valencià. De fet, el seu professorat l'ha de conèixer perquè en ensenyament infantil i primària són aquests mestres els que han de fer la classe de valencià.
Vicent Mauri denuncia que aquesta actuació s'ha pres unilateralment per part de l'administració sense comptar amb el consens ni l'aprovació de la Mesa Sectorial d'Educació i lamenta que aquesta mesura pugui establir un precedent per a altres convocatòries de concurs.
Per l'STE-PV, així com per a la Federació d'Escola Valenciana i altres sindicats de l'ensenyament, la disposició que aquest any ha ignorat l'administració és "un pedaç". Afirmen que el que cal es demanar com a requisit el coneixement del català per accedir al cos docent. No obstant, afegeixen que com a mínim la moratòria per aprovar el certificat de capacitació de català afavoriria el reciclatge del professorat.

Setembre 2000

SOM Ràdio du la radiofórmula en català a les Balears l'1 de setembre
El Govern Balear vol potenciar la llengua i la música

Josep Pons
PALMA

SOM Ràdio, una radiofórmula en català impulsada per la conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Balears, començarà a emetre l'1 de setembre amb l'objectiu d'augmentar la presència del català a l'àmbit de la comunicació.
Alhora, segons va explicar el conseller d'Educació i Cultura, Damià Pons, l'executiu del Pacte de Progrés vol aconseguir més difusió i donar més rendibilitat als productes culturals de les Balears, concretament tots aquells que fan referència a la creació, la composició i la interpretació musical.
Mitjançant concurs públic, l'emissora SOM Ràdio ha estat adjudicada al Grup Serra, única empresa que es va presentar a la convocatòria. Les emissions començaran a Mallorca a partir de l'1 de setembre a través de la freqüència 106.1 de FM.
El Grup Serra edita, entre d'altres, el Diari de Balears, únic rotatiu que apareix íntegrament en llengua catalana a les Balears. També ha impulsat la publicació de la Gran enciclopèdia de Mallorca, també íntegrament en català, i ara edita el Qui és qui a Mallorca.

Efectes multiplicadors
Per la seva banda, el director general de Política Lingüística del Govern Balear, Joan Melià, va destacar els efectes multiplicadors d'un producte senzill com és la radiofórmula a l'oferir programacions en llengua catalana i a la vegada promocionar els grups musicals en aquesta llengua que tenen poca cabuda en programacions de ràdios estatals. SOM Ràdio també donarà suport a activitats paral·leles, com ara concerts i venda de discos.
Com a punt de partida, SOM Ràdio emetrà un mínim d'un 25 per cent de música en català, segons Meliá.
Per la seva banda, la representant de l'empresa adjudicatària, Paula Serra, directora d'audiovisuals del Grup Serra, va qualificar de "nou i il·lusionant" el projecte SOM Ràdio que neix "amb vocació d'entreteniment i de servei" i amb la col·laboració de Xocolat i el grup català Flaix.
Va afegir que "la voluntat del Grup Serra és demostrar que en la nostra llengua es poden fer i oferir productes de qualitat sense caure en populisme".
Paula Serra es va referir a l'estil "sense estridències" que utilitzaran els locutors, a l'ús correcte de la llengua catalana i als continguts que aportaran. La cobertura inicial de SOM Ràdio abastarà tota l'illa de Mallorca i, a partir de l'1 de gener del 2001, s'estendrà a les Pitiüses i a Menorca.

Setembre 2000

Un informe que deixa clar quines són les llengües que es parlen a l'Estat

>> Els llibreters sí que tenen clar quines són les llengües que es parlen a Espanya, ja que en l'apartat d'altres llengües oficials de l'Estat a part del castellà, hi inclouen només el català, el gallec i l'euskera. En cap moment surt l'idioma valencià com a llengua diferent a la catalana, una definició que sí que surt en tots els informes d'aquesta mena que es fan a Madrid, bàsicament en els d'organismes i entitats oficials, des que els governa el PP.
L'informe estudia totes les autonomies espanyoles, però és insignificant el nombre de títols d'idiomes de l'Estat que no són el castellà en autonomies com per exemple Andalusia, Aragó i Madrid. L'única dada significativa és que a la Rioja i a Extremadura no es ven absolutament cap llibre editat en les altres llengües oficials d'Espanya.
L'informe també fa una radiografia del nombre d'establiments de venda de llibres a tot l'Estat. Catalunya encapçala de forma destacada el rànquing, amb un total de 766 llibreries. Madrid ocupa el segon lloc, amb 510 establiments, i Andalusia està en tercera posició, amb 508. A tot Espanya hi ha 3.850 llibreries, xifra que inclou les botigues tradicionals, els grans magatzems amb secció específica de llibreria i les grans superfícies especialitzades en cultura i oci amb oferta de llibres.

Només el 41,1 per cent de llibres venuts a Catalunya són en català
Un informe dels llibreters mostra la preponderància dels volums en castellà en totes les autonomies amb idioma propi

Redacció
BARCELONA

El 52,6 per cent de llibres venuts a Catalunya són en castellà, mentre que el 41,1 per cent ho són en català. El 6,3 per cent restant correspon a volums en llengües estrangeres.

El 19,8 per cent dels llibres que es venen a les Illes Balears i el 15 per cent dels que es venen al País Valencià són volums en català

Aquestes dades s'han extret de l'informe sobre el Mapa general de llibreries d'Espanya, que acaba de fer públic la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters (CEGAL), que agrupa tant les llibreries tradicionals com les dels grans magatzems amb secció específica de llibres i grans superfícies especialitzades en cultura i oci amb oferta de llibres.
Catalunya és de lluny el país on es venen més llibres en idioma propi. El 41,1 per cent del total, segons l'informe, que també deixa clar que més de la meitat del total dels volums que es venen són en castellà, exactament el 52,6 per cent. Pel que fa a llibres en llengües estrangeres, Catalunya està una mica per sota de la mitjana espanyola, amb el 6,3 per cent.
A les Illes Balears, el percentatge de llibres venuts en català és del 19,8 per cent, gairebé un de cada cinc. El 70,1 per cent de volums que es venen són en castellà. Les Illes ocupen el segon lloc, després de Madrid, en el rànquing de l'Estat en la venda de llibres en idiomes estrangers, amb un 10,2 per cent del total. Aquest fet es deu al gran nombre de residents estrangers establerts a l'Illa i al turisme que tot l'any hi és present.
El País Valencià està a la cua d'autonomies pel que fa a la venda de llibres en idioma propi. Només un 15 per cent del total de volums venuts són en català. Aquest percentatge tan migrat fa que el pes del llibre en castellà sigui del 78,1 per cent del total, xifra que s'apropa molt a la mitjana espanyola, que indica que el 78,9 per cent del total de llibres que es venen a tot l'Estat són en castellà.
En canvi, els habitants de Galícia compren un llibre en gallec de cada quatre que hi ha a la venda. El percentatge de llibres venuts a Galícia en gallec és del 24,5 per cent, inferior en 16,6 punts al de Catalunya, però bastant per sobre de les altres autonomies amb idioma propi. A Galícia es viu un boom del llibre en gallec en els darrers temps, amb autors de gran renom, entre els quals Manuel Rivas, que ven entre 30.000 i 50.000 exemplars dels seus llibres en gallec. En castellà es venen el 70,1 per cent del total.
Pel que fa a la situació de l'euskera, cal assenyalar el fet que el percentatge de llibres en idioma propi és més elevat a Navarra (17,8%) que a Euskadi (15,9%). Les dues autonomies estan només una mica per sota de la mitjana estatal de venda de llibres en castellà, amb el 77,6 per cent a Navarra i el 76,1 per cent al País Basc.
En el conjunt de l'Estat, el 78,9 per cent dels llibres venuts són en castellà i el 14,4 per cent, en els idiomes propis de les autonomies, mentre que el 6,7 per cent restant correspon als llibres en llengua estrangera.
Els percentatges de llibres venuts en cada una de les llengües de l'Estat és molt semblant al dels títols publicats. Segons dades del 1999, el 78,5 per cent de títols publicats a Espanya van ser en castellà i el 15,3 per cent, en altres llengües (11,8% en català, 1,8% en gallec i 1,7 per cent en euskera). El percentatge restant correspon a llibres en altres idiomes.

Setembre 2000

Les TV digitals incorporen l'opció del català en l'emissió de pel·lícules
La Generalitat vol potenciar la indústria del doblatge

Mar Ferrando
BARCELONA

Canal Satélite Digital, Vía Digital, Menta i Quiero van firmar ahir un acord amb la Generalitat per incorporar la versió en català -si està disponible-, subtitulada i doblada, a les bandes de so de totes les pel·lícules que s'emetin a partir del pròxim 1 d'octubre. L'acord no suposarà cap tipus de cost per a les televisions.
Aquest acte és, pel conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, un pas més en "l'estratègia" del govern de la Generalitat per "normalitzar" el català en el món del cinema, que es va iniciar el 8 de maig passat amb l'acord sobre el doblatge de films amb la Federació de Distribuïdors Cinematogràfics (FEDICINE).
Les pel·lícules d'estrena doblades per FEDECINE s'oferiran en la modalitat de peatge per visió i les més antigues o que s'hagin doblat des de Televisió de Catalunya (TVC) s'oferiran a través dels canals temàtics. Així, "es rendibilitzaran" els films que s'han doblat per a la televisió catalana.
Tot i que, segons el conseller, l'objectiu prioritari és la llengua, l'acord també "potenciarà la indústria del doblatge que hi ha a Catalunya" i permetrà cimentar "un banc de pel·lícules doblades en català".
"Ara només cal fer un llistat dels llargmetratges disponibles perquè les televisions digitals puguin oferir-les, si és que tenen els drets", va explicar el conseller.
El president de la Generalitat, Jordi Pujol, que va presidir la firma de l'acord, va destacar "la importància" que des del punt de vista simbòlic, que "no estadístic", representava aquest pas endavant. Pujol va insistir en la difusió del català que permet la televisió i la ràdio, que en pocs dies arriben a més persones que no pas un any sencer de cinema.

Juliol 2000

No hi ha hagut una allau de voluntaris per participar-hi
Justícia ampliarà el pla pilot per fomentar l'ús del català als jutjats
La primera fase començarà el proper 1 d'octubre en 40 oficines judicials

Pepa Masó
BARCELONA

El departament de Justícia té la intenció d'ampliar amb una segona fase el pla pilot per a l'ús del català als jutjats. L'1 d'octubre està previst que comenci la primera fase del pla en 40 jutjats que ja han estat seleccionats. Aquestes oficines judicials, que s'han ofert voluntàriament, funcionaran íntegrament durant sis mesos en català, és a dir, que s'atendrà el públic i el personal jurídic en aquesta llengua i tots els escrits es faran en català. El castellà només s'utilitzarà a petició de l'usuari. 
Actualment tres jutjats estan realitzant tot el seu treball en català de forma experimental amb l'objectiu de detectar tots els problemes que hi poden aparèixer, de cara a la posada en marxa del pla pilot. El 5 de setembre està prevista una reunió amb tots els jutges i secretaris que prendran part en l'experiència per explicar-los com han de funcionar.
Dels 40 jutjats que participaran en la primera fase del pla pilot, dotze són de la ciutat de Barcelona, deu de les comarques de Barcelona, set de Girona, sis de Lleida i quatre de Tarragona. Entre les oficines hi ha les sales penals i civils del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
La consellera de Justícia, Núria de Gispert, ha reconegut que no han rebut una allau de voluntaris per participar en el pla, però que n'hi ha hagut de sobres per cobrir la demanada per a la primera fase. "Ens hem trobat que s'ha ofert un jutge, o un secretari, però no era possible que s'afegissin tots els funcionaris", va explicar. També han arribat oferiments de magistrats de seccions d'Audiència -estan formades per tres magistrats-, que juntament amb els funcionaris al seu càrrec volien participar en l'experiència. Des de Justícia s'està estudiant que, en una segona fase del pla pilot, aquestes persones puguin acollir-se al pla de foment de l'ús del català.
L'objectiu de la iniciativa de la Generalitat és incrementar la presència del català en l'administració de justícia, que actualment és pràcticament testimonial. Amb el pla es preveu que les oficines judicials, després de sis mesos de treballar exclusivament en català, per inèrcia continuïn utilitzant aquesta llengua. A partir d'aquí, es vol anar ampliant a altres jutjats.

Assignatura pendent
L'ús del català és una de les assignatures pendents a la justícia a Catalunya. El fet que intervinguin gran nombre de professionals -procuradors, advocats, fiscals, secretaris judicials, jutges i pèrits- i que hi hagi una gran mobilitat de funcionaris -poden venir d'arreu de l'Estat- dificulta la normalització lingüística.

Acord a tres bandes per poder introduir l'aranès als tribunals

El Consell General del Poder Judicial, la Generalitat i el Consell General d'Aran han arribat a un acord per introduir l'aranès a la justícia, segons va anunciar ahir a Viella el president de la Generalitat, Jordi Pujol. El president català va inaugurar les Jornades Universitàries Occitano catalanes i una trobada de més de 200 alcaldes occitans i catalans, informa M. Gutiérrez. Pujol va fer una clara defensa de la identitat de Catalunya, Aran i Occitània. Tot i recordar que a Espanya al llarg de la història s'havien intentat aniquilar els fets diferencials, "alguna cosa ha anat canviant" perquè ara sigui possible un conveni per introduir l'aranès en el món judicial. La possibilitat que es pugui anar als jutjats de Viella i "expressar-se en aranès" és una cosa molt sorprenent".

Juliol 2000

Els text de la UPF no té els punts qüestionats a Tarragona

La sentència sobre el reglament d'usos lingüístics de la URV permet començar a fer conjectures sobre la sort que correrà el reglament de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que també està suspès cautelarment. Tot i que està en mans d'un altre jutge, la comparació dels dos reglaments fa pensar que el de la Pompeu Fabra sortirà encara més ben parat que el de la Rovira i Virgili.
En el reglament de la UPF no es parla en cap moment de domini lingüístic sinó d'àmbit com també fa la llei de política lingüística. L'expressió domini lingüístic ha portat al jutge de Tarragona a anul·lar cinc articles només pel que fa al mot domini.
Pel que fa a la llengua que han d'emprar els representants institucionals de la universitat, en el cas de la Pompeu Fabra es fixa que ha de ser el català però concreta que "en funció de l'abast i dels objectius i la composició de l'auditori" es podrà usar "el castellà o qualsevol altre llengua". A la Rovira i Virgili només es parla d'ús d'altres llengües sense citar el castellà.
Sobre la suficiència de coneixements de les llengües oficials, a la UPF parla de "conèixer suficientment les dues llengües oficials", igual que la llei de política lingüística, mentre que a la Rovira i Virgili només parla del català.

Juliol 2000

LA LLENGUA ALS TRIBUNALS
El jutge avala el reglament d'ús del català a la Rovira i Virgili
La sentència introdueix petites modificacions a la normativa suspesa

Carol Biosca / Pepa Masó
BARCELONA

El jutge de Tarragona que l'abril passat va suspendre cautelarment el reglament d'usos lingüístics de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha resolt que la normativa compleix la legalitat i n'ha aixecat la suspensió. El magistrat del tribunal contenciós administratiu número 1, Eduardo Saavedra, ha dictaminat que el reglament impugnat s'"ajusta a dret", exceptuant-ne alguns apartats de tres dels set articles qüestionats, en què entén que la URV ha anat més enllà de la llei de política lingüística i recomana que s'adapti el text a la normativa aprovada pel Parlament.
L'associació Convivència Cívica Catalana, impulsada per l'eurodiputat Aleix Vidal-Quadras, entitat que va presentar el recurs contra el reglament, juntament amb Professors per a la Democràcia, va anunciar ahir que recorrerà la sentència davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La Universitat, per la seva banda, ho estudiarà en els pròxims dies.
A la sentència, el magistrat avala la política d'ús i foment del català recollida en el reglament universitari, aprovat pel claustre el 1999, i que estableix que el català és la llengua pròpia de la Universitat i, per tant, la que s'ha d'utilitzar tant a nivell intern com extern i en l'atenció a l'usuari. Tampoc no qüestiona l'exigència d'un "nivell de suficiència" del català per al professorat, si bé anul·la l'article 6.1 del reglament al considerar que aquests "coneixements de llengua catalana" s'haurien d'estendre a les dues llengües oficials. Per aquest motiu considera que aquest apartat, un dels punts més polèmics durant l'aprovació de la normativa, no s'ajusta a dret i demana que el redactat vagi d'acord amb el que disposa la llei de política lingüística.

Sense rang de llei
En la seva argumentació, el magistrat no entra a valorar la impugnació global al reglament per inconstitucionalitat, ja que es tracta d'un acte administratiu i no d'una norma amb rang de llei. També reitera que eludirà entrar en interpretacions polítiques, així com en el plantejament d'una hipotètica inconstitucionalitat de la llei de política lingüística.
Quant a l'article 5, el jutge entén que en els apartats 3, 4, 5, 6 i 7 s'utilitza el terme "domini" lingüístic en el mateix sentit que la llei de política lingüística es refereix a "àmbit". La sentència considera que els dos termes "no tenen el mateix sentit polític, filològic i jurídic" i per aquest motiu declara nuls aquests apartats.
En aquest sentit, el magistrat manifesta que la Universitat "crea un espai intemporal, sense contingut específic predeterminat i sense base territorial acotada", de manera que permet per "pura interpretació gramatical" estendre les seves facultats a territoris, ciutadans o institucions "que poden no admetre que el català sigui la seva llengua, bé perquè consideren que el seu idioma o llengua té la seva pròpia identitat o perquè considerin que es tracta d'una modalitat del català".
La sentència també anul·la els punts 5.10 i 5.11, entenent que depassen l'establert a la llei de política lingüística. El primer manté que en els actes públics fets dins l'àmbit lingüístic català, els representants institucionals de la URV s'hi han d'expressar en català, mentre que l'altre fixa que els documents jurídics subscrits per la Universitat s'han de redactar en català, "sense perjudici que l'altra part contractant pugui obtenir-ne un exemplar en una altra llengua".
Un altre article declarat nul es refereix a aquell segons el qual la URV "ha de donar preferència a l'adquisició dels programes que tinguin una versió catalana". El magistrat argumenta una falta de justificació i de cobertura legal.

Autonomia
En relació amb l'afirmació de la URV, que va justificar la legalitat de la norma en tant que dictada dins dels límits de l'autonomia universitària, el jutge recorda que l'àmbit de l'autonomia universitària, segons el Constitucional i el Suprem, se circumscriu exclusivament a la llibertat d'ensenyament i a la recerca, i "no empara regulacions sobre àmbits de domini lingüístic" o sistemes de contractació o sobre "qualsevol altre concepte" al marge del que és estrictament acadèmic.

LES FRASES

"La Universitat [...] és un ens institucional de la Generalitat
i, per tant, obligat a prendre les mesures oportunes en el desenvolupament de la llengua catalana
i amb el dret d'adoptar aquelles que considerés més idònies"

"L'autonomia universitària [...]
no empara qüestions sobre l'idioma en
la institució administrativa,
els sistemes de contractació, el concepte de domini lingüístic català o qualsevol altre al marge de la llibertat d'ensenyament o investigació"

LA LLENGUA ALS TRIBUNALS

Arola i Mas-Colell celebren que 
la normativa quedi referendada

El rector afirma que els retocs a fer són "menors"

C. Biosca
BARCELONA

La sentència va ser acollida ahir amb "satisfacció" tant per part de la URV com de la conselleria d'Universitats, que van entendre que la resolució no qüestiona els aspectes fonamentals de la normativa i van coincidir a qualificar de "menors" les observacions que s'hi fan.
En termes similars, però amb arguments completament diferents, va expressar-se el portaveu de Convivència Cívica Catalana, Francisco Caja, en considerar que la sentència estableix que l'obligatorietat del coneixement del català no és un requisit imposable al professorat i que de les argumentacions del jutge es desprèn que "no existeix l'obligació d'usar el català a la universitat".
El rector de la URV, Lluís Arola, va qualificar la resolució de "molt correcta" des d'un punt de vista tecnicojurídic i va elogiar que el magistrat s'hagués cenyit a analitzar si els aspectes de la normativa s'ajustaven a la legalitat vigent, deixant de banda consideracions de caràcter polític.
D'altra banda, Arola es va mostrar satisfet per com es resol el polèmic apartat 6.1, en què s'indica que el professorat haurà d'acreditar un coneixement "suficient" del català -tot i que en una disposició transitòria s'estableix un termini de dos anys per poder-lo assolir-, i va indicar que "si s'ha d'especificar que aquest coneixement s'ha d'acreditar també en relació al castellà, ho especificarem". Pel que fa a la resta d'articles anul·lats, el rector va manifestar que obeeixen a la "interpretació" que es va fer des de la universitat de la llei de política lingüística, i va afegir que en els pròxims quinze dies estudiaran amb els seus advocats i amb la Generalitat la possibilitat de recórrer la sentència.
En una línia similar va opinar el conseller d'Universitats, Andreu Mas-Colell, al valorar allò que l'aixecament de la suspensió cautelar de la normativa representa per al "funcionament normal de la universitat". Mas-Colell també va considerar que les observacions del magistrat al text no afecten la qüestió "essencial" i que la resolució suposa "un reconeixement explícit de la política de foment del català" de la Generalitat.
Per la seva banda, fonts de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que també té suspès cautelarment el seu reglament d'usos lingüístics a l'espera que es resoluguin els recursos presentats per les mateixes associacions demandants, van manifestar que la sentència confirma que "l'actuació global de la URV va ser correcta", alhora que "convenç" la UPF de la "legalitat" del seu reglament.
Convivència Cívica Catalana va fer, en canvi, una interpretació de la resolució completament contrària a les esmentades. Francisco Caja va entendre que la sentència, malgrat que no entra a valorar la inconstitucionalitat del reglament, "obre la porta" perquè la llei de política lingüística sigui revisada per "instàncies superiors". D'altra banda, segons Caja, el text "exigeix" l'ús del català i el castellà a la universitat.

LES FRASES

Lluís Arola,
rector de la URV
"No s'ha qüestionat l'article referent a l'exigència d'un coneixement suficient del català per als professors"

Andreu Mas-Collel,
conseller d'Universitats
"La sentència reconeix la política de foment del català del govern de la Generalitat"

Francisco Caja, Convivència Cívica Catalana
"S'obre la porta perquè la llei de política lingüística sigui revisada per tribunals superiors"

Juliol 2000

L'expresident dels populars al Principat justifica la seva queixa a la UE perquè "estimula el debat"
Tots els partits, menys el PP, carreguen contra Vidal-Quadras
Neguen que a Catalunya es discrimini el castellà com sosté davant el Parlament Europeu la plataforma de l'eurodiputat

Redacció
BARCELONA

La Plataforma per la Llengua vol que es tracti CCC igual que les proclames de Haider

Tots els partits amb representació al Parlament de Catalunya, menys el PP, van carregar ahir contra l'eurodiputat i expresident dels populars al Principat Aleix Vidal-Quadras per haver intentat provocar una nova polèmica lingüística. Tant CiU, com PSC, ERC i IC-V van negar en rodó que el castellà estigui discriminat a Catalunya.
El retrets de les formacions catalanes arribaven després que hagi transcendit que la comissió de peticions del Parlament Europeu ha admès a tràmit una petició de la plataforma Convivència Cívica Catalana (CCC), impulsada per Vidal-Quadras el 1998, que demana que s'investigui la suposada vulneració de drets lingüístics dels castellanoparlants per part de les institucions catalanes. El president d'aquesta comissió europea, l'italià Vitaliano Gemelli, va comunicar recentment a membres de la plataforma vidalquadrista que la seva petició havia estat acceptada a estudi. El pròxim pas de Gemelli serà entrevistar-se amb responsables de la Generalitat i de Convivència Cívica.
Les reaccions dels partits no es van fer esperar ahir. El portaveu de CiU al Parlament, Ramon Camp, va negar que hi hagi un "problema lingüístic" al Principat. Per ell, el problema està en Vidal-Quadras. I va advertir que voler donar una imatge de conflictivitat lingüística és intentar falsejar la realitat. "Lamento haver de parlar d'aquest tema, perquè és donar protagonisme a Vidal-Quadras, que és el que vol", va remarcar abans d'emplaçar el PP a aclarir com encaixa l'actuació d'un destacat membre del partit en els seus plantejaments.
Tant Camp com el primer secretari del PSC, José Montilla, van intentar treure transcendència al "tràmit" de la comissió de peticions de l'Eurocambra. Montilla va deixar clar que, en la seva condició de castellanoparlant, no se sent "en absolut discriminat" i que creu que aquesta és l'opinió de la majoria dels ciutadans. "No és amb recursos d'aquest tipus ni amb un excés de normatives com s'aconseguirà normalitzar l'ús del català a Catalunya", va sentenciar.
Des d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira va lamentar que un organisme de la UE s'hagi fet ressò d'una "campanya d'intoxicació d'una entitat marginal dirigida per un personatge obsessionat a trencar la convivència cívica a Catalunya". Carod va animar la comissió de peticions a visitar Catalunya i comprovar la situació de discriminació del català en l'àmbit comercial, institucional i judicial.
El líder republicà ho va aprofitar per retreure a CiU que sigui "esclava" d'un partit com el PP. Carod va reclamar a l'executiu català i al govern central que, si de veritat volen ser representatius de la pluralitat lingüística, facin les accions oportunes de "desmentiment d'aquesta realitat".

Idees feixistoides
El líder d'IC-V, Rafael Ribó, va alertar que si a Catalunya hi ha algun idioma "discriminat" és el català. Ribó va qualificar de "joc de despropòsits" que s'hagi acceptat investigar la denúncia de Vidal-Quadras. Segons ell, és una barbaritat per la "manipulació ideològica de gent que a vegades ha estat amb idees feixistoides o ultradretanes".
La Plataforma per la Llengua va demanar a la comissió de peticions de l'Eurocambra que no faci cas a CCC i va reclamar que la coordinadora vidalquadrista rebi un tracte semblant al de les proclames i aspiracions polítiques de l'ultradretà austríac Jörg Haider.
Prèviament, Vidal-Quadras, que ocupa una de les vicepresidències del Parlament Europeu, va justificar la petició de la plataforma que presideix adduint que era "necessària" perquè amb aquest tipus d'iniciatives "s'estimula el debat" i es crida l'atenció sobre qüestions que, al seu parer, no poden ser silenciades permanentment. L'eurodiputat va posar en el punt de mira de les seves crítiques l'executiu català, que va qualificar de "govern nacionalista pujolià", al qual va acusar de ser "insensible a la reclamació de pluralitat". També va carregar contra el govern central, a qui li va retreure "certa mandra a obrir polèmiques", actitud que va atribuir a l'aposta per l'estabilitat.

Vilajoana recorda que Catalunya és model de convivència lingüística

El conseller de Cultura de la Generalitat, Jordi Vilajoana, va assegurar ahir que Catalunya és "un model de convivència lingüística per a Europa" i va lamentar la "persistència de determinats sectors" a voler introduir "confusió i ombres de dubte" sobre la política lingüística de la Generalitat. El govern català sortia així al pas de la decisió de la comissió de peticions del Parlament Europeu d'estudiar la suposada "discriminació" que pateix el castellà a Catalunya arran de la denúncia de la plataforma Convivència Cívica Catalana, liderada per Aleix Vidal-Quadras.
A través d'un comunicat, el responsable de Cultura va assenyalar que espera que la investigació del Parlament Europeu permetrà "difondre la política lingüística catalana", que considera que és un "model d'integració i de convivència" que Europa "ja valora positivament".
Al comunicat, a més, Vilajoana afirma que a Catalunya "la promoció i la defensa" de la llengua pròpia s'ha fet "amb ple respecte" als drets individuals, "sense trencar la convivència i sense dividir els ciutadans" per raó de la seva llengua "ni a l'escola ni en cap altre àmbit social".
Des de Reus, el portaveu del govern català, Artur Mas, també va rebutjar enèrgicament la darrera iniciativa de l'expresident del PP de Catalunya, informa Núria Valls. El portaveu va afegir que l'idioma que està en "risc" és el català, i va lamentar que persones que han nascut a Catalunya com Vidal-Quadras "s'obsessionin en la defensa del castellà quan el que s'hauria de vigilar és que el català es pugui protegir de cara al futur".

"Que vinguin a veure els jutjats"
Per la seva banda, la consellera de Justícia i secretària general d'Unió, Núria de Gispert, va treure importància al fet que la petició de Vidal-Quadras hagués estat admesa a tràmit, i va afegir que, suposant que la queixa tirés endavant i la comissió es traslladés a Catalunya per constatar si el fet denunciat és una realitat, "la invitaria que visités l'àmbit judicial de Catalunya, qualsevol jutjat, i així veuria si hi ha discriminació o no".

Juliol 2000

La iniciativa s'afegeix a l'ofensiva contra els reglaments de les universitats
Estrasburg obre la porta a investigar si es vulnera el castellà a Catalunya
El Parlament Europeu admet a tràmit una petició dels vidalquadristes de CCC sobre drets dels castellanoparlants

Redacció
BARCELONA

Convivència Cívica Catalana va presentar un informe a l'Eurocambra el desembre passat

La comissió de peticions del Parlament Europeu ha admès a tràmit una petició de la plataforma Convivència Cívica Catalana, impulsada per l'eurodiputat del Partit Popular (PP) Aleix Vidal-Quadras, que demana investigar la suposada vulneració de drets lingüístics dels castellanoparlants per part de les institucions catalanes.
Així ho van confirmar ahir a aquest diari fonts espanyoles a l'eurocambra, en transcendir que el president de la comissió de peticions, l'italià Vitaliano Gemelli, ha comunicat recentment a membres de la plataforma vidalquadrista que la seva sol·licitud ha estat acceptada a l'ajustar-se al reglament de la Unió Europea.
La petició va ser entregada a la comissió de l'eurocambra el mes de desembre passat per una delegació de la citada plataforma, que la va documentar amb un ampli informe on es recullen les tesis de Vidal-Quadras sobre la situació del castellà a Catalunya.
Seguint amb el procediment habitual, la comissió de peticions estudiarà si és procedent obrir una investigació, com demanen els promotors de la iniciativa. La resposta definitiva en aquest sentit pot trigar uns dos anys, segons les fonts consultades.
Convivència Cívica Catalana va ser presentada públicament el març del 1998 per l'expresident del PP de Catalunya Aleix Vidal-Quadras, que ocupa actualment una de les vicepresidències del Parlament Europeu.

Contra els nacionalistes
L'exlíder del PP català va aconseguir integrar a la plataforma set grupuscles d'orientació anticatalanista i fins i tot alguns dirigents d'altres partits, com el socialista Julio Villacorta. L'objectiu de la plataforma era suplir el "silenci" que Vidal-Quadras atribuïa al PP i el PSOE davant les formacions nacionalistes, com CiU i el PNB, que "busquen la fragmentació d'Espanya".
La primera acció de gran calat en l'ofensiva de CCC contra el català va ser promoure un recurs d'inconstitucionalitat contra la vigent llei de política lingüística davant del Defensor del Poble que no va prosperar.
Recentment, Convivència Cívica Catalana ha impulsat els recursos contra el reglament de la Universitat Pompeu Fabra i el de la Universitat Rovira i Virgili, que despleguen la llei de política lingüística. Els dos reglaments han quedat en suspens com a mesura cautelar fins que els tribunals deicideixin sobre els recursos interposats.
El recurs contra l'actuació administrativa de la Rovira i Virgili el va interposar CCC conjuntament amb l'Associació de Professors per a la Democràcia. Posteriorment, aquesta mateixa associació, que va ser una de les entitats fundadores de la plataforma vidalquadrista, va presentar en solitari el recurs contra el reglament de la Pompeu.

Juliol 2000

Un estudi revela desinterès dels jutges per fer ús del català

La majoria de jutges i funcionaris que treballen a Catalunya "no posen cap interès" a utilitzar el català en la seva feina, segons es desprèn d'un informe de la conselleria de Justícia sobre la normalització lingüística en aquest àmbit. Segons l'estudi, els jutges interins són un "greu impediment per  ala normalització", ja que, a causa de la seva interinitat, "no volen introduir el català per manca de temps o d'interès". El document també destaca que "pràcticament no hi ha demanda" de resolucions en català.

Juliol 2000

Demanen la cooficialitat de la llengua catalana

Un col·lectiu de professors de català de la Franja de Ponent demanen la cooficialitat per millorar l'ensenyament.

Redacció i Agències - El col·lectiu de "Mestres de català de la Franja de Ponent" ha demanat la cooficialitat del català a l'Aragó per millorar les condicions de l'ensenyament d'aquesta llengua en aquesta comunitat.

Segons una de les professores, Carme Mesalles, "és un fet que al carrer s'estan parlant les tres llengües, l'aragonès, el català i el castellà".

Els professors han denunciat les precàries condicions amb que, segons el seu parer, imparteixen l'assignatura de llengua catalana. Segons aquesta trentena de professors, els instituts en català pateixen un "greuge comparatiu" respecte a les altres assignatures.

Aquest col·lectiu denuncia que el català és opcional, l'estudien els alumnes que volen, i a més s'imparteix en horaris dificultosos. Per regularitzar la situació de l'ensenyament del català a la Franja, els professors "demanen la cooficialitat".

Segons aquesta professora, "el 80 per cent dels alumnes de secundària, és a dir, uns 4.000 fan aquesta assignatura opcional, mentre que en primària és el 100 per cent dels estudiants".

També el col·lectiu de mestres afirma que el 99 per cent de la població entén i parla el català. No obstant, els professors de català reconeixen que el nou Govern aragonès té una actitud més dialogant que l'anterior. De moment ja han aconseguit que de cara al curs que ve, l'estudi d'aquesta llengua en la Franja estigui homologat amb la resta de titulacions dels països on es parla català.

Notícies.com

Un observatori per a la nostra llengua

Televisió de Catalunya i Termcat posen en marxa un observatori lingüístic per a empentar l’ús del català i informar dels neologismes

Raquel Martín (raquel@noticias.com) - El Termcat, centre participat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que s’encarrega de normalitzar l’ús dels mots en català, ha pres la iniciativa de crear un observatori de terminologia del català, i ha triat Televisió de Catalunya com a company de viatge.

En aquest observatori es durà a terme l’estudi i difusió de mots de nova incorporació al català, entre els que es troben els que provenen del món de la informàtica o de les noves tecnologies. Mitjançant l’aliança amb TV3, l’activitat desenvolupada a l’observatori es traslladarà a les seves emissions televisives, publicacions i materials informàtics i audiovisuals.

Termcat aportarà a Televisió de Catalunya assessorament terminològic i documental per als estudis de normalització dels neologismes i a més també s’encarregarà d’organitzar cursos sobre normalització i neologia per als lingüistes del mitjà.

Més informació: http://www.gencat.es i http://www.tvc.es.

Notícies.com

Afirmen que tant professors com estudiants s'expressen en la llengua que volen sense conflictes
Els estudiants de la UPF neguen que hi hagi discriminació del castellà
Es mostren incrèduls davant la suspensió del reglament del català

Carol Biosca
BARCELONA

D'incredulitat era ahir el sentiment majoritari entre els estudiants de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) davant de tot el rebombori aixecat per la suspensió cautelar del reglament d'ús i foment del català d'aquesta universitat. Tots els alumnes consultats per aquest diari van negar categòricament que en el dia a dia de la universitat existeixi cap conflicte lingüístic, i molt menys "discriminació del castellà". Coincidien a dir que, tal com estableix la normativa, que tant professors com estudiants s'expressen en la llengua que desitgen sense problemes. Contràriament, algunes veus denunciaven un increment del nombre de classes en castellà, tot i mostrar-se majoritàriament respectuosos amb el fet que tothom utilitzi la llengua amb què s'expressi millor.
"A nosaltres tot plegat ens fa riure -deia Rubén Sánchez, estudiant d'Humanitats-; la gent que està movent tota aquesta història no té ni idea del que passa realment a la universitat. Haurien de venir-hi a fer una volta i opinar després". Fins i tot quan hi ha algun alumne del programa Erasmus o de la resta de l'Estat que no entén el català, "la majoria de professors canvien al castellà" o se'ls intenta aclarir els dubtes i donar-los la bibliografia en castellà, explicaven la Laia Camps i el Xavier Ortega, alumnes d'Econòmiques i Administració i Direcció d'Empreses.
Moltes vegades les classes acaben sent "una barreja" de les dues llengües. Hi ha professors que, tot i parlar el català, "fan les classes en castellà perquè diuen que s'expressen millor en aquesta llengua i, quan algú fa una intervenció en català, llavors continuen en català", diu Josep Llorens, també estudiant d'Humanitats. També es dóna el cas que les classes es facin en català però el material de suport sigui en castellà, o al revés i, en qualsevol cas, els estudiants sempre poden escollir la llengua amb què realitzar els treballs i els exàmens.
Manel Oller, professor de literatura catalana, explicava que a la seva classe hi ha dues alumnes de la resta de l'Estat que "segueixen les classes en català normalment" i que hi ha una altra estudiant que "ha estat molt de temps vivint fora i ha demanat fer l'examen en castellà i se li ha dit que sí".
En al·lusió a l'associació Convivència Cívica Catalana, autora del recurs que ha provocat la suspensió del reglament, l'estudiant Jordi Vilà apunta que "això demostra que gaire convivencial i democràtica no ho és". La Generalitat va matisar ahir que no presentarà un recurs propi contra l'acte judicial sinó que s'adherirà al de la Pompeu Fabra.

"Si feu l'exposició en català, teniu dos punts menys a la nota final"

Tot i la "pau" lingüística que es viu a la universitat, d'acord amb les impressions recollides per aquest diari, la Facultat d'Econòmiques va viure a principi de curs un cas que va fer omplir de cartells el pati de l'edifici del carrer Doctor Trueta amb la següent frase: "Si feu l'exposició en català, teniu dos punts menys en la nota final". Els rètols, signats per la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans, feien referència a un episodi ocorregut en el primer trimestre de curs en una classe d'economia europea, a la qual assistien uns 50 alumnes de 3r i 4t curs, i que impartia el professor Albert Carreras d'Odriozola, vicerector de docència de la UPF. Aquest professor, segons algunes fonts, es perfila com un dels candidats a succeir el rector Enric Argull quan finalitzi el seu mandat el maig de l'any que ve.
Segons va explicar a l'AVUI Joan Carrió, un dels estudiants que s'hi van veure implicats, el professor va començar fent les classes en català, però va anunciar que si hi havia Erasmus a la classe que no entenien la llengua passaria a fer-les en castellà, com així va ser (posteriorment, els alumnes van saber, a través dels Erasmus, que, abans que es matriculessin els estudiants estrangers, se'ls havia informat que la classe en qüestió s'impartiria en castellà). El trimestre va transcórrer normalment i, quan va arribar el moment d'exposar el treball oral per grups i un alumne va començar a fer-ho en català, el professor Carreras li va dir que s'havia de fer en castellà. L'estudiant va argumentar que li era molt difícil traduir-ho sobre la marxa, ja que el treball estava escrit en català i, després d'una petita discussió, el professor va respondre-li que si feia l'exposició en català tindria dos punts menys en la nota. L'estudiant va acabar exposant el treball en castellà, "per no perjudicar la resta del grup".
La UPF va obviar pronunciar-se sobre aquest cas, però va emetre ahir un comunicat referent a un altre episodi denunciat dijous per les Joventuts d'Esquerra Republicana (JERC). Segons la JERC, un professor de ciències polítiques d'aquesta universitat, Gösta Esping-Andersen, havia anunciat que, en els exàmens que s'havien de realitzar dimarts vinent, no admetria proves escrites en català. Després que un grup d'alumnes s'entrevistés ahir amb el degà d'aquesta facultat per mostrar la seva disconformitat amb aquesta decisió, la UPF va emetre un comunicat indicant que el degà els havia confirmat que l'examen es podria realitzar "en la llengua que elegeixin els estudiants, i naturalment en català, que és la llengua pròpia de la universitat".

Subvencions oficials a l'entitat cultural Miguel de Cervantes

L'Ajuntament i la Diputació de Barcelona subvencionen des de fa anys l'entitat Acción Cultural Miguel de Cervantes, informa Enric Sierra. Aquesta és una de les associacions vinculades a Convivencia Cívica Catalana i que formen part de la Federación de Asociaciones por el Derecho al Idioma Común Español. Acción Cultural Miguel de Cervantes té els mateixos objectius que les entitats a les quals està associada, "la promoció, difusió i defensa de la cultura i la llengua espnayola o castellana" i la defensa dels ciutadans a través de recursos judicials i altres accions davant "la progressiva eliminació del castellà en tot allò que es troba sota el control de l'administració catalana".
Les subvencions no són significatives quantitativament (100.000 pessetes anuals fins almenys l'any 1998 per part de l'Ajuntament de Barcelona i 300.000 pessetes per part de la Diputació almenys entre els anys 1996 i 1998), però contrasten amb el fet que Òmnium Cultural, l'entitat de promoció de la llengua catalana, no rep cap ajut municipal des de 1991.

B R E U S

La UAB aprovarà properament una normativa similar
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) té "força avançat" un reglament d'usos lingüístics similar al de la UPF i de la Universitat Rovira i Virgili, tots dos suspesos cautelarment. El reglament que la UAB preveu aprovar en una de les pròximes juntes de govern "amplia i detalla" una anterior normativa de foment de l'ús del català aprovada per aquesta universitat el 1996.

27 alumnes de la URV han demanat la prova de selectivitat en castellà
Un total de 17 alumnes del nou batxillerat i 10 del COU han demanat l'enunciat de les proves de selectivitat en castellà. Els 27 exercicis suposen el 0,27 per cent del total d'estudiants que s'examinaven en les proves que van finalitzar dijous.

Cabanillas diu que ha de primar el respecte als drets de les llengües
El portaveu del govern central, Pío Cabanillas, va eludir ahir comentar els recursos judicials contra els reglaments del català de la UPF i de la URV i es va limitar a manifestar que a les universitats "sempre ha de primar el respecte als drets lingüístics de les zones en qüestió".

Juny 2000

Artur Mas anuncia la decisió per evitar que l'acte judicial que contradiu l'Estatut serveixi de precedent
El govern recorrerà la suspensió del reglament del català a la UPF

Carol Biosca
BARCELONA

El govern recorrerà la suspensió cautelar del reglament d'ús i foment del català de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), segons va anunciar ahir el conseller portaveu Artur Mas, a l'entendre que contradiu l'Estatut.

Mas-Colell parla d'"ofensiva" contra el català i Argullol diu que és un raonament "més polític que jurídic"

La Generalitat no ha esperat a comptar amb l'"estudi jurídic corresponent" per decidir-se a presentar un recurs contra la suspensió de la normativa que regula els usos lingüístics de la UPF, tal com va indicar dimecres la conselleria d'Universitats després que transcendís la notícia. Artur Mas va expressar ahir la ferma oposició del govern a l'acte judicial dictat per un jutge de Barcelona de tarannà conservador, i va avançar que l'executiu recorrerà contra la interlocutòria "amb tota força i evidència" per evitar que aquesta decisió suposi un precedent de cara al futur.
"Evidentment no estem d'acord amb aquest acte, de cap manera -va afirmar-, i el recorrerem en defensa del reglament de la Pompeu Fabra, igual que ho faríem en defensa de qualsevol altre reglament d'usos lingüístics de qualsevol altra universitat catalana", va precisar. Mas va assenyalar que l'acte "qüestiona un principi de l'Estatut de Catalunya que és molt clar", en al·lusió a l'article 3, que estableix que el català és la llengua pròpia de Catalunya. En el mateix sentit es va pronunciar dimecres la UPF, que el mateix dia ja va anunciar que recorreria la decisió. La universitat va rebre ahir amb satisfacció les declaracions del portaveu del govern, alhora que va evitar fer cap més comentari remetent-se al comunicat enviat el dia anterior.
El mateix conseller d'Universitats, Andreu Mas-Colell, va parlar d'una "ofensiva" contra el català a la universitat, atès que existeix el precedent de la Universitat Rovira i Virgili, que també té suspès cautelarment el seu reglament sobre el català a l'espera, igual que la Pompeu Fabra, que es resolgui el recurs presentat per Convivència Cívica Catalana, que lidera l'eurodiputat Aleix Vidal-Quadras.
En declaracions a Catalunya Ràdio, Mas-Colell va afirmar que "els que fan aquesta ofensiva ho estan dient, i òbviament troben ressò en el sector judicial", cosa que el conseller va considerar "desafortunat".

Cap efecte pràctic
En la mateixa línia, el rector de la UPF, Enric Argullol, va considerar "preocupant" que un jutjat qüestioni el caràcter de llengua pròpia del català i va qualificar el raonament del jutge de "més polític que jurídic". Argullol va assegurar a la mateixa emissora que la decisió judicial no tindrà cap efecte pràctic en l'ús del català a la universitat, on al voltant d'un 70 per cent de les classes es fan en aquesta llengua i un 30% en castellà, segons les dades del curs passat.
Per la seva banda, la diputada del PSC Montserrat Duch va mostrar la "preocupació" del seu partit per la decisió judicial, afegint-se a la denúncia expressada el dia anterior per IC-V i ERC. La diputada d'IC-V Dolors Comas va considerar que la interlocutòria s'emmarca en una "espiral d'atac" contra la normalització del català, mentre que el diputat i responsable de política educativa d'ERC, Josep Bargalló, va qualificar la suspensió de "lamentable" i va criticar que "determinats jutges adoptin decisions polítiques contra la normalització lingüística".

Un substitut

El jutge que ha suspès cautelarment el reglament de la UPF, Víctor Rivas Carrasco, ocupa provisionalment el jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona des del 7 de març passat. Rivas és, de fet, titular d'un jutjat de vigilància penitenciària i es va oferir per ocupar la plaça vacant del contenciós en comissió de serveis, de manera que no ha fet el curs previ en matèria contenciosa administrativa. El jutge ha protagonitzat resolucions no exemptes de controvèrsia en qüestions penitenciàries, com ara l'acte que rebutjava el tercer grau de dos condemnats pel cas Filesa.

Un reglament "excessivament tímid", segons els estudiants

Associacions d'estudiants i professionals i partits polítics van sumar-se ahir a la denúncia de l'acte judicial. La Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC), que agrupa l'antic BEI, va mostrar la seva "sorpresa" per la interlocutòria al recordar que els quatre membres de l'associació a la junta de govern de la UPF es van abstenir en la votació del reglament en considerar-lo "excessivament tímid" i que "no introduïa cap mena de regulació estricta ni cap tipus de sanció per incompliment o exigència lingüística al professorat" (com sí que feia el de la URV). En un comunicat, la CEPC manifestava, no obstant això, que el reglament va ser aprovat "després d'un llarg debat en què es va arribar a un consens de tots els sectors de la comunitat universitària", alhora que recordaven que "els nivell d'ús del català a la UPF han disminuït ininterrompudament des de la seva inauguració el 1990, i això demana especial protecció per assegurar la presència normal i majoritària d'aquesta llengua en la docència universitària".
Per la seva banda, la Plataforma per la Llengua va manifestar ahir en un comunicat el "rebuig més enèrgic als atacs que el reglament de la UPF està rebent per part de grupúscles espanyolistes, que pretenen fer retrocedir l'ús del català". La Plataforma va qualificar de "cíniques" les denúncies de Convivència Cívica, "per la impunitat amb què obvia els drets lingüístics de tots els catalans". L'Associació Catalana de Professionals va fer una crida a la ciutadania a "rebutjar obertament la ingerència del poder judicial en l'àmbit legislatiu" davant "d'aquesta politització de la justícia". L'associació recorda que l'actual llei de política lingüística preveu que, en l'àmbit universitari, "el professorat i l'alumnat tenen dret a expressar-se, en cada cas, oralment o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin".

La normativa de la UB és anterior

La Universitat de Barcelona (UB) compta també amb un reglament d'usos lingüístics, anterior al de la URV i de la UPF. La normativa aprovada per la junta de govern l'octubre de 1996, abans de la llei de política lingüística, desenvolupa els articles 3.1 i 3.3 de l'Estatut que estableix un marc normatiu per tal que "l'ús del català, com a llengua pròpia de Catalunya, esdevingui també el propi de les administracions públiques catalanes", incloses les universitats.
En aquest sentit, tot i recordar la "situació de doble oficialitat lingüística a Catalunya" i, per tant, la necessitat "de respectar els drets dels usuaris a fer servir la llengua de la seva elecció", la normativa estableix que "l'oferta de places que comportin tasques docents han de preveure com a requisit l'acreditació del català", igual que en els processos d'accés del personal d'administració i serveis. Igualment, s'indica que tant en els usos lingüístics interns -informació, retolació i documentació de caràcter intern- com en els externs -denominacions institucionals, comunicacions, anuncis i documentació adreçada a altres institucions- la llengua utilizada sigui el català. 
Fonts de la UB van mostrar ahir la seva "preocupació" per la suspensió del reglament del català de la UPF, "la mateixa" que ja van expressar en el cas de la URV, però es van abstenir de fer cap més comentari, tot i assenyalar que en el cas de la UB "ja ha passat massa temps" perquè el reglament pugui ser impugnat.

Juny 2000

La URV també té suspesa cautelarment la norma a l'espera que es resolgui un recurs de Convivència Cívica
Un jutge suspèn el reglament sobre l'ús del català a la Pompeu Fabra
La universitat anuncia que recorrerà al Tribunal Superior de Justícia

Carol Biosca / Vicenç Relats
BARCELONA

Després que no fa ni tres mesos un jutge de Tarragona suspengués el reglament d'usos lingüístics de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ahir va transcendir que un jutjat de Barcelona ha decidit suspendre la normativa d'ús i foment del català a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), aprovada per la junta de govern el 8 de març d'enguany i que desenvolupa també la llei de política lingüística.
També en el cas de la UPF, es tracta d'una suspensió cautelar a l'espera que els tribunals resolguin el recurs presentat per l'associació Professors per a la Democràcia, que ja va aconseguir frenar la normativa de la URV. Professors per a la Democràcia forma part de l'associació Convivència Cívica Catalana, que lidera l'eurodiputat del PP Aleix Vidal-Quadras, associació que també ha donat suport a la denúncia presentada per la professora Josefina Albert contra el rector de la URV per un suposat cas de discriminació del castellà.
El titular del jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona, Víctor Rafael Rivas Carreras, un magistrat conegut al món de la judicatura pel seu tarannà conservador, argumenta en la interlocutòria que amb la suspensió cautelar de les normes de foment del català a la UPF "no sembla a primera vista" que puguin veure's perjudicats els interessos públics ni la mateixa universitat, ja que "els interessos primordials de l'ens públic es circumscriuen primordialment a l'ensenyament universitari". El jutge defensa, en canvi, que l'aplicació de la normativa d'ús del català podria provocar "algun perjudici difícilment reparable" als professors recurrents o a terceres persones.

Contradicció amb l'Estatut
L'acte judicial entra en contradicció amb l'Estatut quan qüestiona que el reglament esmentat consideri el català com a "idioma oficial propi de la universitat" i n'"imposi el seu ús preferent i en les seves relacions amb tercers". El jutge argumenta que "xoca, almenys inicialment", que un ens com la universitat "pugui tenir un idioma oficial propi i, a més, aquest sembli contraposat al castellà o espanyol". Finalment, afegeix que la llengua castellana "és a Catalunya, per a tothom, tan llengua oficial i pròpia com el català", quan l'Estatut d'Autonomia estableix que el català és l'única llengua pròpia de Catalunya, tot i reconèixer la cooficialitat de les dues llengües.
El magistrat assenyala que es "decanta" per tot "el que suposi afavorir l'equilibri entre idiomes igualment oficials", i conclou que la seva intenció és "mirar amb suspicàcia qualsevol regulació o aplicació que pogués ser en alguna mesura excloent o discriminatòria respecte a l'altra llengua oficial", com al·lega el recurs de Professors per a la Democràcia.
Les reaccions a aquesta nova suspensió d'un reglament d'usos del català en una universitat no es van fer esperar. La UPF va evitar comentar la resolució judicial, però ja va anunciar en un comunicat la presentació d'un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Igualment, va mostrar la seva "preocupació i sorpresa" pel fet que es contradiu l'Estatut.

Denúncia i sorpresa
La mateixa "sorpresa" va ser manifestada per la conselleria d'Universitats, que també en un comunicat va avançar que, "un cop fet l'estudi jurídic corresponent, la Generalitat considerarà la possibilitat de recórrer aquesta suspensió". El departament recorda, d'altra banda, que la normalització de la llengua catalana continua sent "un dels objectius prioritaris" d'aquesta conselleria i de la Generalitat.
En la mateixa línia, la conselleria de Cultura lamenta la resolució, alhora que expressa "la convicció la legalitat i l'encert de mesures com les contingudes en aquesta norma". Aquest departament assenyala que l'ús del català a la universitat, i sobretot en la docència, "és clau per garantir el futur exercici professional i la transmissió del coneixement en llengua catala

Acte del jutjat contenciós administratiu
núm. 14 de Barcelona
"En aquest cas es qüestiona una actuació que es diu que desenvolupa els Estatuts de la Universitat (per a la recurrent no els desenvolupa sinó que els modifica) en matèria lingüística i per la qual s'hi imposa l'ús preferent i també en les seves relacions amb tercers del català, conceptuat aquest com a idioma oficial propi de la Universitat (i xoca, almenys inicialment, que pugui, un ens que ni és territorial, ni entre els territorials sigui l'Estat o una Comunitat Autònoma, tenir un idioma oficial propi i a més aquest sembli contraposat al castellà o espanyol, que, com a llengua oficial i pròpia de tots els espanyols, és a Catalunya, per a tots, tan llengua oficial o llengua pròpia com el català)".

El reglament pot causar "algun perjudici dificilment reparable" [...] en professors, funcionaris empleats i en terceres persones alienes a l'interès general de l'ensenyament".

Reglament d'ús del català
a la Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Art.2
1. "El català és la llengua pròpia i oficial de la UPF, sense perjudici del que disposen l'article 3.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la Llei de política lingüística sobre les llengües oficials a Catalunya".
2. "Com a llengua pròpia, el català és la llengua que s'ha d'emprar preferentment en tots els àmbits d'actuació de la Universitat".
Art.4
1. "Els estudiants [...] tenen dret a expressar-se i a ser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials, oralment i per escrit; a emprar lliurement qualsevol de les dues llengües oficials en tots els àmbits, i a no ser discriminats per raó de la llengua oficial que emprin".
2. "El professorat, en les seves funcions docents, pot utilitzar qualsevol de les dues llengües oficials, si bé les ha de conèixer totes dues suficientment, d'acord amb les exigències de la seva tasca docent i amb allò previst en aquesta norma. El professorat que ocupa càrrecs acadèmics ha d'emprar el català, sense perjudici dels drets dels ciutadans previstos a la llei i d'allò establert en la present normativa."

Estatut d'Autonomia de Catalunya
Art.3
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català.
2. L'idioma català és l'oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà, oficial a tot l'Estat espanyol.
3. La Generalitat garantirà l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d'assegurar el seu coneixement i crearà les condicions que permetin d'arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya".

La URV hi veu una estratègia contra la llei de política lingüística

La URV va lamentar ahir l'ordre de suspensió cautelar del reglament d'ús del català a la UPF, que va considerar pràcticament "clònica" a la que va obligar a suspendre la normativa de la universitat tarragonina, alhora que va considerar que l'acte judicial demostra que la qüestió va molt més enllà del simple reglament que regula els usos lingüístics en aquestes universitats. El portaveu de l'equip rectoral, Antoni Pigrau, vicerector de la URV, va indicar que la interlocutòria "demostra que el fet que els temes lingüístics hagin anat als tribunals era el primer pas d'una estratègia contra la llei de política lingüística aprovada pel Parlament". Pigrau va expressar la seva solidaritat amb la UPF i va considerar que "caldria demanar al departament d'Universitats una actitud molt decidida i inequívoca en el tema", informa Núria Valls.
Per la seva banda, Aleix Vidal-Quadras va manifestar que és una decisió judicial més que "posa en evidència" que la llei de política lingüística és "una llei que no s'ajusta a la realitat plural de la societat catalana, ni a l'Estatut ni a la Constitució", informa Mayka Fernández. El president de Professors per a la Democràcia, Francisco Caja, va indicar que l'acte "té tota la lògica a la llum de les diverses sentències del Suprem que suspenen els reglaments d'ús de les llengües de diversos ajuntaments bascos i gallecs molt semblants als de la URV i la UPF". El Suprem ha indicat d'aquests reglaments que vulneren els articles 3 i 14 de la Constitució, que estableix la cooficialitat de les llengües i la igualtat de drets dels espanyols. Per a Caja el problema de fons és "l'anticonstitucionalitat" de la llei de política lingüística, "avalada pel Defensor del Poble, que finalment no la va recórrer per pressions polítiques".

Juny 2000

L'ESTAT DE LA LLENGUA
Els funcionaris judicials que no entenen el català es quasi tripliquen el 1999
El 91% dels jutjats poden atendre oralment i un 35% de forma escrita

Vicenç Relats
BARCELONA

El coneixement del català entre el funcionaris judicials establerts a Catalunya va disminuir notablement durant el 1999, en un any en què es va gairebé triplicar el nombre d'aquests empleats que desconeixen la llengua pròpia del país. El nombre de funcionaris judicials que no entenen el català va passar del 3,1% de 1998 al 8,34% el 1999, un total de 412 dels 4.948 establerts a Catalunya.
Així ho posa de manifestl'Informe sobre política lingüística 1999, que dimarts passat va ser presentat al Consell Social de la Llengua Catalana -presidit pel conseller de Cultura, Jordi Vilajoana.
L'augment del percentatge de funcionaris que no entenen el català és degut a l'augment del nombre de funcionaris que han obtingut el trasllat a Catalunya de personal que va fer les oposicions fora del Principat. Això permet afirmar, segons el mateix informe, que la supressió dels cossos d'àmbit estatal és necessària per garantir que les oficines judicials de Catalunya tinguin personal que conegui el català. Amb tot, en xifres absolutes creix el nombre de funcionaris amb capacitat de parlar i escriure el català, que passa dels 1.971 de l'any 1998 a un total de 1.993 l'any 1999.

L'evolució negativa en el coneixement del català ha repercutit en la disponibilitat lingüística de les oficines judicials. Es considera que compleixen amb la disponibilitat teòrica les oficines en les quals treballa almenys un funcionari que pot respondre oralment o per escrit en català.
Així mateix, es considera que compleixen amb el requisit de la disponibilitat real les oficines judicials on, efectivament, treballa almenys un funcionari que respon oralment o per escrit en català de manera habitual.
Per capgirar aquesta situació, el departament de Justícia posarà en marxa després de l'estiu un pla pilot per tal que almenys 40 jutjats d'arreu de Catalunya utilitzin com a llengua habitual de treball el català, tant a nivell intern com de relació amb els advocats i amb els ciutadans. L'experiència també es durà a terme en una secció de les quatre Audiències.

Un 38% només parlen català
i un 20,5% només castellàL'enquesta d'opinió -feta a 4.021 ciutadans per l'empresa GIS-, inclosa en el marc de l'informe, posa en relleu que hi ha una proporció més gran de ciutadans que diuen que en la seva expressió habitual parlen només en català, mentre que els que només ho fan en castellà són el 20,5%. També és superior el volum de població que diu que preferentment parla en català que el que ho fa en castellà.
L'enquesta també revela que el 86,2% de la població està d'acord que a Catalunya tothom hauria de saber el català i el castellà. Així mateix, el 94,6% de la població sosté que cal saber català i castellà per ocupar qualsevol lloc d'atenció al públic, mentre que un 4,5% creu que no. El fet que l'objectiu de difusió del coneixement i extensió de l'ús del català tingui un suport tan majoritari implica que és compartit pels ciutadans que tenen el castellà com a llengua habitual.

Una presència creixent al comerç

Per fomentar la presència del català al carrer, la legislació vigent estableix que la retolació comercial i els avisos de caràcter fix han d'estar almenys en català, tot respectant els noms i les marques comercials. Un estudi comparatiu de l'aplicació encarregat pel departament de Cultura entre les sis ciutats referides al gràfic posa en relleu que el català -incloses les opcions bilingüe i ambivalent- és majoritari a totes, sense grans diferències. Oscil·la entre el 67,22% de Girona, el 52,75% de Badalona i el 51,41% de Lleida. La comparació d'aquests resultats amb altres de fets a Barcelona posen la capital de Catalunya a la banda alta, sumats els rètols en català, bilingües i ambivalents, però a la banda baixa dels redactats només en català.

Juny 2000

Etiquetatge, cinema, vídeo, comissaries i jutjats són els àmbits en què es perceben més mancances
Un informe de Cultura revela que la gent vol més català on n'hi ha dèficit
L'enquesta oficial recull que el 86,2% de la població opina que tothom hauria de saber català i castellà

Redacció
BARCELONA

Un dictamen aprovat ahir ressalta la impermeabilitat de la justícia al progrés
del català

La presència pública de la llengua catalana en diversos àmbits continua progressant però hi ha una clara consciència social que aquesta ha de continuar incrementant, sobretot en els sectors on es perceben més deficitaris.
Una enquesta elaborada pel departament de Cultura de la Generalitat, feta pública ahir, posa en relleu que la ciutadania desitja un augment especial de la presència del català en l'etiquetatge de productes de consum (71,4%); llibres d'instruccions d'aparells (70,7%), al cinema (62,9%); al vídeo (61,3%); al món editorial (58,2%); a les comissaries (52,2%); als jutjats (50,6%); a les grans superfícies (47,5%) i a les notaries (47%), entre d'altres (vegeu gràfic).
El resultat d'aquesta enquesta s'inclou en les conclusions destacades de l'Informe sobre política lingüística 1999, que ha rebut el vistiplau dels membres del Consell Social de la Llengua Catalana, òrgan de consulta i participació social, que es va reunir ahir al vespre al Palau de la Generalitat sota la presidència del conseller de Cultura, Jordi Vilajoana,. El document va ser presentat al Consell pel director general de Política Lingüística, Lluís Jou.

Lent i lluny
A la mateixa reunió del consell es va aprovar el dictamen d'avaluació de l'estat de la llengua que destaca la "lentitud" del procés de normalització en alguns àmbits. Aquest dictamen en dóna una de freda i una de calenta a l'afirmar que "som moderadament optimistes sobre la situació actual de la llengua", però després puntualitza que encara s'és lluny d'"una plena normalització".
Després de fer aquest diagnòstic, el dictamen recomana que es produeixi un major grau de "concertació social" en matèria lingüística, que s'aprofundeixi en els programes d'ensenyament del català en adults i en cursos de formació ocupacional i que es vetlli pel nivell de la llengua en els mitjans de comunicació.
Aquest document també ressalta la importància del català en dos sectors que últimament han estat motiu de polèmica per causes lingüístiques: la universitat i el cinema. Finalment, el dictamen aprovat pel Consell Social és especialment crític amb la situació del català en el món de la justícia. "Els àmbits jurídics continuen essent impermeables al progrés del català", afirma el text.
D'altra banda, l'enquesta difosa ahir -feta pel Gabinet d'Investigacions Sociòlògiques, amb 4.021 entrevistes personals al domicili de residents a Catalunya de 18 anys o més- també conclou que el 86,2% de la població està d'acord que a Catalunya tothom hauria de saber el català i el castellà. Només un 5,9% s'hi mostra en desacord. Igualment, el 94,6% de la població pensa que cal saber el català i el castellà per ocupar qualsevol lloc d'atenció al públic, mentre que el 4,5% considera que aquest requisit no és necessari. Els que consideren que la presència del català ha de disminuir són sempre molt minoritaris (entre l'1,3% i el 4,1%) en tots els sectors (vegeu gràfic).
Pel que fa a dades sectorials sobre l'evolució del català, els documents notarials han passat d'uns 25.000 el 1996, quan encara no s'havia aprovat la llei de política lingüística, a 89.710 l'any passat, amb un un 250% de creixement en tres anys. Els assentaments als registres de la propietat, del tot inexistents el 1997, van ser de l'ordre d'un 10 per cent l'any passat.

Una presència creixent en els mitjans comunicació

La radiodifusió és un dels àmbits on la catalanització lingüística ha fet progressos, segons l'informe de Cultura. El percentatge d'emissores municipals que emeten més del 80% del temps en català ha passat del 78% el 1998 al 83% el 1999, i el de les emissores privades de freqüència modulada concedides que han d'emetre més del 50% dells temps en català ha passat del 53,5% l'any 1998 al 71% l'any 1999. A més, l'informe fa notar que, dins l'oferta d'emissores de Catalunya Ràdio, el 1999 es va crear el nou canal especialitzat Catalunya Cultura.
Pel que fa a la premsa diària, el percentatge d'exemplars de diaris d'informació general d'àmbit nacional català venuts en català ha passat del 8,4% l'any 1996 al 25,8% el 1998. És a dir, s'ha triplicat en tres anys. El d'exemplars de diaris comarcals ha passat del 45% el 1996 al 52,6% el 1998. També ha continuat creixent el nombre de títols de llibres editats en català (6.061 el 1996 i 7.306 el 1998) i el d'unitats de vídeo venudes, que ha passat de 74.700 el 1996 a unes 240.000 el 1999.
L'informe també aporta dades sobre retolació comercial i publicitat estàtica exterior a Barcelona i sis ciutats catalanes més. Pel que fa als rètols comercials es constata que estan adaptats a la normativa vigent el 61,7% dels de Badalona, el 81,7% de Girona, el 72,5% de Granollers, el 78,1% de Lleida, el 76,3% de Sabadell i el 71,7% dels de Tarragona.

Juny 2000

Incidiran en la falta de reconeixement de les quatre realitats nacionals de l'Estat
CiU, PNB i BNG emplacen Aznar a defensar el plurilingüisme a la UE
La Declaració de Barcelona no vol ser front parlamentari

Ferran Casas
MADRID

Els quatre partits firmants de la Declaració de Barcelona -CDC, UDC, PNB i BNG- van anunciar ahir la seva intenció de pressionar el govern espanyol perquè defensi a la UE la realitat lingüística de l'Estat. Els 25 diputats, 20 senadors i 5 eurodiputats de CiU, PNB i BNG es van reunir per "fer notar la força institucional del nacionalisme i una realitat política diferenciada dels partits estatals", segons va explicar Pere Esteve, secretari general de CDC i membre de la direcció política de la Declaració.
Esteve va explicar que a curt termini treballaran per "fer visible la falta de reconeixement a la plurinacionalitat i el plurilingüisme de l'Estat" en l'àmbit europeu. Per l'eurodiputat convergent, l'any 2001, Any Europeu de les Llengües, s'haurà de veure "si Espanya planteja una o quatre llengües". "Si Espanya s'hi vol presentar amb legitimitat ho farà amb quatre llengües, perquè la seva realitat no és ni una ni 17, sinó la de quatre nacions diferenciades", va remarcar.

Proposició no de llei
El grup parlamentari de CiU al congrés serà l'encarregat de pactar amb el PP una proposició no de llei conjunta que presentaran CiU, PNB i BNG en aquest sentit. Malgrat tot, aquesta intenció xoca amb la manifestada pel mateix José María Aznar, que durant el debat d'investidura va fixar com a objectiu "treballar per promocionar a nivell exterior l'espanyol".
Els firmants de la Declaració de Barcelona no es plantegen fer "un front parlamentari" al Congrés i al Senat, segons va explicar el portaveu dels PNB al congrés, Iñaki Anasagasti. Pel polític basc la Declaració ha de ser "una suma d'esforços en qüestions concretes", com en la reforma del Tribunal Constitucional. En aquest sentit, el seu homòleg del BNG, Francisco Rodríguez, va demanar que "ningú s'enganyi perquè puguem votar coses per separat: cadascú té una circumstància diferent al seu país", i va recordar que malgrat pactes conjunturals "la Declaració és a prova de bomba". Fonts del PNB i el BNG van explicar a l'AVUI que l'actual situació parlamentària de CiU a Catalunya comporta "una visualització parlamentària molt reduïda de la Declaració de Barcelona a Madrid", i van advocar per un pacte CiU-ERC al Parlament que "desbloquejaria l'acció conjunta a les cambres i ens ubicaria en paràmetres polítics diferents".
Esteve, que va ser qui es va adreçar als cinquanta càrrecs electes, va recordar durant la reunió que el document "ha molestat el PP i l'ha obligat a plantejar un discurs espanyolista", i després, davant els informadors, va afegir que havia aportat "una nova cultura política que ha acceptat que la diversitat és bona". Per Esteve, la Declaració "no és un fet conjuntural, sinó una cursa d'objectius que es concreta en qüestions com el grup interparlamentari al Parlament Europeu". El dirigent de CDC va aclarir que la relació de CiU amb el PP no fa trontollar-ne els objectius ni la relació amb els populars: "En l'anterior legislatura no va desestabilitzar els acords de PNB i CiU amb PP, ja que plantegem qüestions que emanen de la nostra raó de ser com a partits".

Juny 2000

El Senat estudia que la seva web tingui versions en català, basc i gallec
Analitzarà l'ús de les llengües cooficials a la cambra

Redacció
MADRID

La mesa de la comissió general de les comunitats autònomes del Senat va decidir ahir estudiar la possibilitat que la pàgina web de la cambra tingui una versió en català, basc i gallec, a més de en castellà. La mesa de la comissió també va acordar ajornar fins a la setmana que ve la creació de la ponència que ha d'estudiar la reforma del Senat.
Tots els grups de la cambra van coincidir en la necessitat de donar "més vitalitat" a la comissió de les autonomies per no repetir els errors de les anteriors legislatures, segons la senadora del grup socialista Cristina Almeida. La possibilitat d'accedir al Senat en totes les llengües oficials de l'Estat per via informàtica serà debatuda a la reunió de la comissió de la setmana que ve, juntament amb l'instrument que, un cop més, tindrà davant seu el repte d'afrontar la reforma de la cambra per convertir-la en un autèntic òrgan de representació autonòmica.

Finançament
La mesa de la comissió va decidir crear tres comissions més. Una d'elles tindrà com a propòsit analitzar l'ús de les llengües oficials al Senat, una altra de les assignatures pendents de la cambra alta. La segona comissió s'encarregarà de debatre el model de finançament autonòmic, una de les fites cabdals d'aquesta legislatura, ja que la seva renovació s'ha d'aplicar l'any 2001. La tercera comissió tindrà com a finalitat la celebració del debat sobre l'Estat de les autonomies. A més, l'organ de govern de la comissió va acordar establir contacte amb els presidents de totes les autonomies i intentar visitar-los a les seves comunitats respectives per conèixer directament les problemàtiques específiques.

Juny 2000

El Govern Balear crea una ràdio en català

Josep Pons
PALMA

El Govern Balear del Pacte de Progrés ha decidit crear una emissora de ràdio en català amb l'objectiu de promoure l'ús de l'idioma en el mitjà radiofònic, la producció fonogràfica a les Balears i l'ús de la llengua pròpia.
L'acord aprovat pel Consell de Govern de la comunitat autònoma a proposta del conseller d'Educació i Cultura, Damià Pons -PSM-, consisteix en la convocatòria d'un concurs per adjudicar a una empresa privada l'emissió, mitjançant el sistema de radiofórmula, durant les vint-i-quatre hores del dia.
El conseller considera que la presència que té la llengua catalana i la producció fonogràfica de les Illes a la xarxa de ràdios que emeten actualment a l'arxipèlag és escassa.
Entre els requisits que cal complir, destaquen que s'ha de garantir l'abast a totes les Illes i que la producció fonogràfica pròpia de les Illes haurà de gaudir d'un mínim del 25 per cent de la programació total.
Cada hora s'emetran informatius de cinc minuts sobre notícies d'àmbit balear i també hi haurà un programa d'una hora de durada dedicat a la informació general que inclourà entrevistes, debats i reportatges.
Per cobrir els costos de muntatge i d'emissió, el Govern Balear aportarà aquest any 31 milions i mig de pessetes, mentre que la partida prevista per a l'any vinent puja a 40 milions.

Maig 2000

Palma acull l'acte central d'una jornada caracteritzada per diferents activitats lúdiques i d'esbarjo
La Diada per la Llengua de Mallorca reuneix prop de cinc mil persones

Josep Pons
PALMA

Cinc mil persones van participar ahir en els actes reivindicatius de la sisena Diada per la Llengua i l'Autogovern, que es van celebrar a Palma de Mallorca.

L'Obra Cultural Balear havia organitzat la manifestació d'enguany sota el lema Junts per la llengua. La manifestació central va transcórrer sense incidents pels carrers de la capital mallorquina.
A més de la concentració, es van celebrar tallers, activitats lúdiques, escenificació de contes, teatre, titelles i activitats recreatives. L'escriptora Maria de la Pau Janer va ser l'encarregada de llegir el manifest en favor de la normalització del català a les Illes.
En els actes hi va participar en aquesta ocasió el president del govern de les Illes, Francesc Antich (PSIB-PSOE), així com nombrosos consellers de l'executiu autonòmic. Va ser també força comentada la presència de la delegada del govern a la comunitat autònoma, Catalina Cirer, del PP. Els anteriors presidents balears del PP mai no havien pres part en aquestes manifestacions i només Cristòfol Soler ho va fer en una ocasió poc abans de ser substituït per Jaume Matas.
El president de l'Obra Cultural Balear, Antoni Mir, va valorar amb satisfacció la resposta ciutadana obtinguda, tot destacant l'alta participació en els actes lúdics. Però també va destacar el compromís expressat pels assistents en la massiva concentració en favor de les reivindicacions lingüístiques.
La defensa de la llengua, la cultura, la identitat i el país van ser els eixos de la reivindicació exposada per Maria de la Pau Janer, que entre altres coses va assegurar que el "retrocés de l'ús de la llengua catalana a les Balears és una percepció notòria i generalitzada". "N'hi ha prou a caminar pels carrers de Palma o la vila d'Eivissa per constatar aquest fet. Davant d'això no volem resignar-nos".

Implicació del govern
Els participants en la Diada per la Llengua i l'Autogovern van apel·lar ahir "a les responsabilitats de tots, i en primer lloc dels qui tenen el mandat legal de vetllar per l'idioma: les institucions i el govern de les Balears", per demanar més "decisió" i que "actuïn sense por". "No ens conformem amb allò que s'ha fet fins ara".
"La llengua -segons el manifest de la Diada d'enguany- ha de ser un dels grans objectius que com a país hem d'afrontar com una prioritat transversal a tots els àmbits de poder i de decisió". La tasca és "massa gran i massa important" per deixar-la "en segon terme o com una qüestió d'especialistes".

Maig 2000

Films infantils i d'interès especial per al públic de Catalunya es projectaran en les dues versions
El govern deroga el decret del cine després d'un acord amb les 'majors'
Les grans distribuïdores accedeixen a doblar al català pel·lícules en funció de "criteris comercials"

Redacció
BARCELONA

El conseller Vilajoana confia que se superaran les quotes que establia la normativa anul·lada

El conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, proposarà en la pròxima reunió del govern de la Generalitat la derogació del decret del cinema, que estableix les quotes sobre l'ús del català en aquesta indústria audiovisual, després de tancar un acord amb la Federació de Distribuïdors Cinematogràfics (Fedicine), a través del qual les majors es comprometen a iniciar el doblatge al català de "pel·lícules determinades". Aquests films seran seleccionats per cada companyia d'acord amb "criteris comercials".
El decret del cinema, aprovat el setembre del 1998, havia d'entrar en vigor el 17 de març de l'any passat, però davant de l'oposició de les majors al doblatge obligatori al català es va ajornar fins a l'1 d'agost del 99, mentre s'obria un període de diàleg formal amb les grans empreses nord-americanes. El 27 de juliol passat el consell executiu de la Generalitat el va tornar a ajornar fins a l'1 de juny d'aquest any, després de detectar "disposició a doblar pel·lícules al català" per part dels distribuïdors.

Declaració conjunta
La conselleria de Cultura i Fedicine van fer pública ahir una declaració conjunta en la qual s'exposa la decisió de les distribuïdores i la intenció de Vilajoana de proposar la derogació del decret, aprovat al setembre de 1998, tenint en compte la intenció de les majors d'emprendre el doblatge al català. Al document l'executiu català reitera la seva voluntat de promoure el català en l'àmbit de l'exhibició cinematogràfica i de col·laborar en aquest objectiu amb les distribuïdores. En aquest sentit, el conseller es compromet a mantenir el suport financer que la Generalitat ofereix per al doblatge al català des del 1989, que podran sol·licitar les distribuïdores al fer efectiva la seva decisió de doblar.
Amb l'acord fet públic ahir, les distribuïdores accedeixen a doblar al català, d'acord amb criteris comercials, pel·lícules adreçades al públic infantil, tant si són d'animació com si no, i altres pel·lícules que per raons individuals i a elecció de les companyies puguin "ser d'interès especial per al mercat català". És a dir, potencialment taquilleres.

Acord sense quotes
Però l'acord no conté quotes ni percentatges. No concreta el nombre de pel·lícules que es doblaran ni el de còpies que es distribuiran, i deixa aquesta decisió en mans de les distribuïdores. Les majors es limiten a apuntar que distribuiran un nombre "significatiu" de còpies amb la versió en català de la pel·lícula, "donant prioritat a l'esforç esmentat quan comercialment sigui possible, sobretot en productes adreçats als menors".
El conseller de Cultura va destacar ahir "el canvi d'actitud" que després d'un any de negociacions s'ha produït en els distribuïdors. Per ell, aquest canvi permetrà que pugui seguir creixent el nombre de pel·lícules en català. Fins i tot, es va mostrar confiat que se superaran les quotes que marca el decret.
Aquest reglament -la redacció del qual va comptar amb el suport de tots els partits catalans a excepció del PP- establia que s'havien de distribuir a Catalunya com a mínim tantes còpies doblades al català com al castellà quan d'una determinada pel·lícula se'n distribuïssin més de 16. Per facilitar l'aplicació, la Generalitat va establir un període transitori de tres anys durant els qual només estarien obligades a complir la quota de doblatge les pel·lícules amb més de 18 còpies.
Per la seva banda, el secretari general de CDC, Pere Esteve, va reconèixer ahir que l'anunci de la retirada del decret del cinema posa de manifest que "no ens han sortit les coses com hauríem volgut ni hem aconseguit el que havíem plantejat".

Abril 2000

Nova empenta al català

El Parlament aprova mesures per enfortir el català especialment en l’àmbit sòcio econòmic

Raquel Martín (raquel@noticias.com) - Aquestes mesures van ser impulsades arran de la iniciativa d’ERC i recolzades per tots els grups polítics de la cambra excepte el PP, la qual cosa és força insòlita perquè és el primer cop que els populars es queden sols en una votació.

Les mesures que es duran a terme en l’àmbit del català seran la posada en marxa del mapa sociolingüístic de Catalunya, la presentació d’un informe sobre l’aplicació de la Llei de Política Lingüística i l’enfortiment del català a les escoles i a les botigues a canvi de bonificacions fiscals.

A banda d’això, s’ha aprovat també la futura recepció a Catalunya de les televisions autonòmiques del País Basc i Galícia.

Notícies.com

Els representants municipals rebutgen en un manifest l'"actitud d'hostilitat contra la llengua catalana"
La majoria d'alcaldes de Tarragona donen suport al rector de la URV
Recolzen Arola en el litigi del català i el reglament d'usos

Núria Valls
TARRAGONA

La majoria d'alcaldes de les comarques de Tarragona van expressar ahir el seu suport al rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Lluís Arola, i al Reglament d'Usos Lingüístics d'aquesta universitat en un acte institucional celebrat a Tarragona que va comptar amb la presència d'un centenar de representants municipals de la demarcació. L'acte es va iniciar al matí davant la catedral de Tarragona i va finalitzar al Paranimf de la URV, on es va llegir el manifest que fins ahir havien signat 140 representants dels 184 ajuntaments tarragonins.
En el manifest, els signants expressen el seu rebuig "rotund" a l'"actitud d'hostilitat contra la llengua catalana" que es desprèn de la denúncia interposada per una professora contra el rector i el coordinador de les proves d'accés a la universitat, Joan Igual, suposadament per haver apartat de la correcció de les proves una professora que va repartir exàmens en castellà, cosa que la universitat nega. Per aquest motiu, els encausats s'enfronten a una pena d'inhabilitació de vuit anys per un presumpte delicte de prevaricació.
En el manifest també es recolza el Reglament d'Usos Lingüístics de la universitat, suspès cautelarment per ordre judicial arran d'un recurs impulsat per l'Associació Convivència Cívica Catalana, presidida per l'eurodiputat del PP Aleix Vidal-Quadras.
El tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, Àngel Fernández, que va assistir a l'acte en substitució de l'alcalde Joan Miquel Nadal, va declarar que el procés en què es veu immers el rector hauria pogut afectar qualsevol dels responsables municipals, ja que tots basen els respectius reglaments lingüístics a l'empara de la llei de política lingüística de la Generalitat, tal com va fer la URV. Fernández també va rebutjar l'atac a la llengua i el "menyspreu absolut" a l'autonomia universitària que, a parer seu, han mostrat aquells que no van poder frenar la llei de política lingüística al Parlament.

Aplaudiments per a Arola
Per la seva part, l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez (PSC), va defensar l'ús de la llengua com a "element de cohesió social" i va cloure la seva intervenció instant a fer que la llengua sigui "un element de comunicació i no d'incomunicació".
El parlament més aplaudit va ser el de Lluís Arola, que va agrair el suport mostrat pels alcaldes i va recordar que el reglament d'ús del català és un acord aprovat per unanimitat pel claustre. Arola també va mostrar la seva fermesa que, mentre no es resolguin els litigis que té pel tema del català, des de la universitat es mantindran "ferms" en la defensa del reglament.
En relació amb el litigi obert per haver apartat una professora de la correcció de les proves de selectivitat, el rector va denunciar que aquest incident "de naturalesa administrativa, s'ha utilitzat com a base per promoure un conflicte polític sobre la llengua catalana i els drets lingüístics".
A banda d'Àngel Fernández i Lluís Miquel Pérez, també van intervenir en l'acte els alcaldes Julià Oller, dels Pallaresos, per IC-V; Josep Pijoan, de Pira, per la FIC; Jordi Castells, alcalde de Valls, per ERC; i com a independent, Antoni Ferré, alcalde d'Alcover. Entre les absències més destacades, hi havia la de l'alcalde socialista de Tortosa, Joan Sabaté, que governa amb el PP. Fins demà, el manifest continua obert per rebre adhesions dels alcaldes.

Només s'hi adhereix un edil del PP
M algrat haver estat convidats, només un alcalde del PP va assistir a l'acte de suport al reglament d'ús de la llengua de la URV i al seu rector. Es tracta de l'alcalde de Vilallonga del Camp, Eugeni Anguera, que ho va fer per iniciativa pròpia i que també es va adherir al manifest. L'alcalde de Solivella, Marià Casamitjana, del PP, que havia acceptat la invitació, finalment va reconsiderar la seva posició i no va assistir a l'acte. El secretari general del PP a la demarcació, Miquel Àngel López Mallol, va justificar l'absència de populars pel "joc polític" que, segons ell, representa el litigi de la URV.

Abril 2000

L'organització nacionalista fa una crida per defensar la identitat de les Balears
L'OCB es mobilitza per frenar el "retrocés" del català a les Illes
L'Obra convoca la Diada de la Llengua el 20 de maig

Josep Pons
PALMA

Junts per la llengua és l'eslògan que ha escollit l'Obra Cultural Balear per celebrar la Diada per la Llengua i l'Autogovern, que se celebrarà el 20 de maig vinent al Parc de la Mar de Palma. L'Obra considera que aquest és un moment clau per al futur de la llengua que es troba en un "imparable retrocés", segons va dir a l'AVUI el president de l'OCB, Antoni Mir.
Nombroses entitats i associacions que representen la societat civil de Mallorca donen suport a aquesta convocatòria de l'Obra Cultural Balear que arriba enguany a la sisena diada. Segons Mir, "serà la més completa de totes i s'organitzaran múltiples tallers i actes festius per a totes les edats junt amb les activitats de reivindicació en defensa de la llengua i la cultura pròpia de les Balears".
La part més lúdica comptarà amb la presència de personatges populars de la programació infantil de televisions en català. S'està organitzant una festa del Club Super3 de TV3, que compta a les Balears amb 11.800 socis.
Mir va dir: "Enguany serà la diada de tots, perquè tots som necessaris per salvar la llengua, sigui quina sigui la nostra ideologia o adscripció política, la nostra procedència i la nostra llengua habitual". A l'àmbit reivindicatiu la diada per la llengua d'autogovern de les Balears vol transmetre la preocupació per una situació que l'OCB qualifica de gravíssima pel que fa a l'ús de la llengua, ja que el català presenta "un imparable retrocés i un creixent procés de substitució, fets que s'agreugen per la imparable allau immigratòria", va dir Mir.
Les Balears viuen en aquests moments l'arribada de nombrosos ciutadans extracomunitaris, atrets per l'expansió de la construcció; la presència creixent de ciutadans europeus i nombrosos castellanoparlants que contribueixen a deixar l'idioma en situació de feblesa. Segons Mir, "aquesta situació es produeix en una societat petita on no hi ha mecanismes d'integració adients com ara escoles i ciutadans que defensin la llengua des dels governs i des de la societat civil". A la diada es reclamarà a les institucions i als ciutadans "que actuïn i s'impliquin amb més decisió en la defensa de la llengua".

Abril 2000

El recurs arriba dos dies després de l'anunci de front comú d'alcaldes per donar suport al rector Arola
La Generalitat recorre la suspensió del reglament del català a la URV
Rebat al jutge que la norma "no perjudica tercers"

Redacció
TARRAGONA

La Generalitat ha presentat un recurs contra la suspensió cautelar del reglament d'usos lingüístics de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, perquè entén que "no perjudica terceres persones", en contra del que manté l'acta judicial dictada pel titular del jutjat contenciós administratiu de Tarragona.
El jutge Eduardo Saavedra va acordar a finals del mes de març passat suspendre cautelarment l'esmentat reglament a l'admetre el recurs presentat per l'Associació Convivència Cívica Catalana, que lidera l'eurodiputat del PP català Aleix Vidal-Quadras. El delegat del govern de la Generalitat a Tarragona, Cèsar Puig, va declarar que el recurs es va presentar dijous al considerar que "l'aplicació immediata del reglament no produeix cap dany a terceres persones".
Puig va afegir que amb aquest recurs "no es discuteix el fons del tema", sinó que s'assegura que "no existeix cap motiu per a la suspensió" tal com assegura el jutge. Precisament el titular del jutjat contenciós administratiu de Tarragona considera en l'acta judicial que s'ha de decretar la suspensió cautelar per analitzar si el reglament "danya tercers" com poden ser professors i altres, perquè "no s'ha de confondre la legítima aspiració a l'ús d'una llengua amb els interessos públics que es representen, que en aquest cas no és sinó el d'impartir l'ensenyament".
El jutge afegeix que la norma que s'impugna regula altres qüestions, com els requisits de contractació, concessions, concursos, domini de la llengua que pugui afectar persones alienes a l'interès general de l'ensenyament. Per la seva banda, els responsables de la URV de Tarragona també han recorregut contra la suspensió del reglamant.

Suport dels alcaldes
L'anunci de recórrer per part de la Generalitat va arribar dos dies després que els alcaldes del Camp de Tarragona anunciessin una mobilització conjunta a favor del rector de la URV, Lluís Arola. Aquesta acció dels alcaldes es concreta en la redacció d'un manifest de suport al rector. Amb el document es promourà una recollida de firmes, per finalment convocar per a dimecres una manifestació.
La convocatòria d'aquesta mobilització ha provocat divisió al si del PSC. Mentre que el primer secretari socialista de Tarragona, Xavier Sabaté, s'ha desmarcat de l'acte i del manifest, alcaldes del PSC, com el de Reus, hi estan a favor.

Abril 2000

Els governs català i balear creen l'Institut Ramon Llull

Josep Pons
PALMA

Els governs català i balear van firmar ahir un acord de cooperació lingüística per a la creació de l'Institut Ramon Llull per la projecció exterior del català.

A quest institut, al qual es podran integrar representants dels governs de tots els territoris de parla catalana, tindrà per objectiu la coordinació de les respectives polítiques lingüístiques, la promoció del coneixement del català, el foment del seu ús i la protecció i el reconeixement de la llengua catalana a l'Estat espanyol, la Unió Europea i a tot el món. L'institut funcionarà de forma similar al Goethe alemany i al Cervantes espanyol.
Com a materialització immediata de l'acord marc subscrit ahir, els consellers de Cultura dels governs de les Balears i Catalunya, Damià Pons i Jordi Vilajoana, respectivament, van signar quatre instruments de col·laboració específica: amb el Termcat per al doblatge en català de la pel·lícula La musa, difusió d'activitats de política lingüística i programació de traducció automàtica.
L'acord compromet els dos governs a col·laborar estretament per promoure el coneixement i l'ús del català en els seus respectius territoris i, alhora, donar una projecció internacional a la llengua pròpia.
El conveni consolida les actuacions conjuntes ja dutes a terme per les dues conselleries, actuacions que han possibilitat coordinar el suport al doblatge de cinema en català. A més, el passat 10 de març, els consellers Vilajoana i Pons van subscriure un acord marc de col·laboració cultural amb l'objectiu de portar a terme polítiques comunes per promoure el coneixement i l'intercanvi entre Catalunya i les Balears, així com la projecció conjunta de l'activitat cultural de les dues comunitats més enllà de les seves fronteres.

Abril 2000

La normativa ha enfrontat la UV amb el govern de la Generalitat
Zaplana aprova els estatuts de la Universitat de València sense l'article del català
Considera "il·legal" l'apartat que regula el requisit de la llengua per a la docència

Ester Pinter
VALÈNCIA

El ple del consell valencià va adoptar en la sessió d'ahir un decret pel qual s'aprova la modificació dels estatuts de la Universitat de València, a excepció de l'article 167.4, en el qual es fa referència a l'avaluació sobre el coneixement del català per a l'accés a la funció docent. La portaveu de la Generalitat Valenciana, Alicia de Miguel, va assenyalar en roda de premsa que l'executiu, "des de la més absoluta competència i dins del més gran i més escrupolós respecte a l'autonomia universitària", estima que aquest article és "il·legal" ja que, segons va dir, existeix la possibilitat que la seva "ambigüitat" incompleixi l'article 9.3 de la Constitució.
El president valencià, Eduardo Zaplana, i el seu equip aprovaven així uns estatuts que segons la Universitat de València ja havien estat aprovats, en la seva totalitat, per silenci administratiu, en haver transcorregut més de dos anys des que el claustre de la institució acadèmica va donar el vistiplau a la reforma.
El decret del consell afirma que els estatuts no estaven aprovats per silenci administratiu estimatori perquè "no consta" que la universitat hagués sol·licitat la certificació de l'"acte presumpte", és a dir, del requisit necessari per a l'eficàcia. Això implica que la Generalitat, "encara que hagi transcorregut el termini de tres mesos previst en la llei orgànica de reforma universitària, té obert el termini per resoldre la proposta" de modificació. La universitat, però, sí que va presentar la sol·licitud d'aquest certificat el dia 22 de febrer de 2000.
Tot aquest subterfugi ha servit al govern valencià per excloure dels estatuts de la universitat l'article 167.4, adduint que és contrari a l'ordenament jurídic. El decret aprovat ahir afirma que el consell jurídic consultiu ja va dictaminar l'abril del 1998 que l'article 167.4 "vulnerava el sistema d'accés a la funció pública docent" i creava "inseguretat jurídica", cosa que va dur a redactar de nou l'article. En l'article actual s'afirma que "qui obtingui plaça se sotmetrà, si escau, a les avaluacions del coneixement de les llengües que són oficials a la universitat".
També s'incideix en el fet que l'observació que va fer el consell jurídic consultiu en el primer informe relatiu a la inseguretat jurídica per no haver determinat l'abast i els efectes de la no-superació del valencià "no ha quedat resolta amb l'última redacció" proposada per la universitat.

 Abril 2000

Les oposicions a notaris d'aquest any es podran fer per primer cop en català
El Col·legi Notarial de Catalunya organitza les proves de selecció

Redacció
BARCELONA

El Col·legi Notarial de Catalunya organitzarà aquest any les oposicions a notaries i els aspirants podran, per primer cop, contestar les proves en català. Feia catorze anys que no es celebraven les oposicions a Catalunya. En aquesta convocatòria s'hi presenten un total de 1.385 candidats que opten a 105 places arreu de l'Estat.
Del total d'aspirants, un centenar són catalans, segons va explicar el degà del Col·legi, José Félix Belloch, que va justificar aquesta xifra tan baixa per "la poca il·lusió pel funcionariat que històricament han tingut els catalans.
Les proves començaran el 26 d'abril i el procés de selecció tindrà una durada de vuit mesos. Els aspirants hauran d'aprovar quatre proves, dues d'orals i dues d'escrites, i podran conèixer els resultats a través de la pàgina web del Col·legi www.colnotcat.es. Belloch va explicar que els opositors s'han preparat durant uns cinc anys perquè "són unes de les més difícils que hi ha a tota la carrera judicial.
El degà va avançar que el Col·legi, a proposta del Consell General del Notariat, està redactant una proposta de reforma de la funció notarial, que no ha sofert una modificació substancial des del 1962. La proposta, que estarà enllestida a finals de maig, pretén augmentar la seguretat jurídica preventiva dels ciutadans mitjançant una funció notarial de més qualitat i incrementar la velocitat dels processos mitjançant la posada en marxa d'una xarxa electrònica que connectaria les notaries amb els registres.

Abril 2000

Nous suports a la Universitat Rovira i Virgili

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va solidaritzar-se ahir amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona i va convidar la comunitat universitària a recolzar el manifest pel respecte dels drets lingüístics a la universitat.
Igualment, la Plataforma per la Llengua i la Coordinadora d'Associacions per la Llengua van rebutjar ahir els atacs que estan rebent la URV i el seu rector, Lluís Arola, per part de "grups espanyolistes que pretenen fer retrocedir l'ús del català

Abril 2000

La UV porta el govern de Zaplana als tribunals pels estatuts

Ester Pinter
VALÈNCIA

El rector de la Universitat de València (UV), Pedro Ruiz Torres, va anunciar ahir la presentació d'un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana perquè el govern no li ha emès la certificació on es diu que la reforma dels estatuts, acordada pel claustre el 1997, ha estat aprovada per silenci administratiu i que, per tant, els estatuts han de ser publicats íntegrament al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Ruiz Torres va afegir que si no es publiquen en els pròxims mesos, recorreran de nou als tribunals pel que consideren un atac contra el dret fonamental de les universitats a elaborar els seus propis estatuts.
Per la seva banda, el president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, que s'ha negat a aprovar els nous estatuts perquè inclouen un article en què, segons ell, "s'exigeix" el coneixement del català per accedir a una plaça de professorat, va manifestar ahir a les Corts valencianes que el seu govern ha actuat "legalment" en el procés.
Per Zaplana, els estatuts no es consideren aprovats, tal com defensa Ruiz Torres, perquè la universitat no ha sol·licitat la certificació de l'"acte presumpte", és a dir l'aprovació dels estatuts per silenci administratiu.
Zaplana va incórrer en un greu error perquè la Universitat té documents que justifiquen que sí que va sol·licitar l'acte presumpte malgrat que, segons la llei 4/1999, no calia. D'altra banda, l'article 12 de la llei de reforma universitària estableix que si el govern autonòmic no aprova els estatuts elaborats per la universitat s'aplicarà als tres mesos el silenci administratiu estimatori, i ja fa més de dos anys i mig, el novembre de 1997, que la universitat els va aprovar.

Abril 2000

El departament de Cultura s'ofereix a pagar el cost del doblatge dels espots
El PP va demanar que els anuncis de trànsit es fessin en català
El grup popular va votar en el Parlament una proposició a favor que les campanyes usessin les quatre llengües de l'Estat

Ton Clapés
BARCELONA

El Partit Popular va votar a favor d'una proposició no de llei del Parlament de Catalunya que instava el govern de la Generalitat a fer les gestions oportunes davant el govern de l'Estat "perquè tingui presents en les campanyes institucionals que fa totes les llengües que són oficials, a fi que es garanteixi el ple respecte de les diverses llengües de l'Estat espanyol".
La proposició no de llei, presentada per ERC, va ser discutida a la comissió de política cultural el 4 de febrer de 1999 per la campanya divulgativa d'aquell any de la direcció general de Trànsit (DGT) i una altra del ministeri de Defensa.
Un any després la polèmica es repeteix. Dimarts, en la presentació de la campanya d'aquest any, el director general de la DGT, Miguel Muñoz Repiso, va assegurar que no es podien fer anuncis en català perquè la campanya, que té un pressupost de 2.200 milions, "perdria efectivitat" a l'haver de destinar uns recursos a la traducció. El cost de fer la versió catalana no arriba a les 200.000 pessetes, ja que una hora d'estudi costa 30.000 pessetes i el locutor cobra 80.000 pessetes.
"Es repeteix la seqüència de l'any passat", explica Joan Ridao, el diputat d'ERC que va presentar la proposició de llei. Ridao recorda que també el 1999, el ministre de l'Interior, Jaime Mayor Oreja, va al·legar problemes econòmics al respondre a una carta de queixa d'Òmnium Cultural. Ridao va avançar ahir que ERC portarà aquesta qüestió al Congrés de Diputats quan comenci la legislatura.
El diputat popular Isidre Bonet va defensar el vot afirmatiu del seu grup assegurant: "Entenem perfectament la realitat plurilingüe de l'Estat", i va lamentar que quan presenten proposicions defensant l'ús del castellà a Catalunya la resta de grups hi voten en contra.
El conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, va enviar ahir mateix una carta a Muñoz Repiso queixant-se de la decisió. Per Vilajoana "és inacceptable la raó pressupostària" en una campanya en què es gastaran 2.200 milions.

To irònic
És per això que Vilajoana, en un to irònic, li proposa a Muñoz Repiso pagar les depeses del doblatge, tot i que la DGT tingui un pressupost per a aquest any per sobre els 77.000 milions de pessetes. Vilajoana explica a la carta que amb l'ús del català, "una llengua que parlen una quarta part dels ciutadans de l'Estat, la campanya de prevencció d'acidents no perdrà sinó que guanyarà eficàcia".
També recorda que el 97% dels anuncis que es passen per TV3 són en català i que grans empreses espanyoles com El Corte Inglés o Telefónica usen la llengua pròpia del país en els seus missatges publicitaris sense cap problema.

Abril 2000

Trànsit no farà anuncis en català perquè es perdria "efectivitat"
Doblar l'anunci val menys de 200.000 pessetes

Redacció
MADRID

El director general de Trànsit, Carlos Muñoz Repiso, va presentar ahir la campanya divulgativa de prevenció d'accidents que amb un pressupost de 2.200 milions de pessetes es començarà a difondre a partir de divendres, dia en què comença l'operació de trànsit de la Setmana Santa. A la pregunta si es farien anuncis en català, Muñoz Repiso va contestar negativament adduint que "es perdria efectivitat" a l'haver de destinar una part del pressupost a la traducció i el doblatge dels espots de televisió i les falques de ràdio. No obstant, hi ha mitjans, com ara a TV3, que faciliten gratuïtament la traducció d'anuncis que seran emesos per la cadena. I El cost del doblatge no supera les 200.000 pessetes.
La campanya recupera aquest any les imatges dures dels sinistres a la carretera i compara les seves tràgiques conseqüències amb els efectes devastadors de les catàstrofes naturals com l'huracà Mitch, el terratrèmol de Turquia o les inundacions de la Xina.
Una nena amb una cadira de rodes que va perdre els pares perquè un conductor begut se'ls va tirar a sobre protagonitza un dels anuncis. Els tres espots són casos reals, però les persones que hi apareixen són actors. A les carreteres espanyoles moren cada any unes 6.000 persones, xifra que s'ha estancat en els tres últims anys. De gener al març d'aquest any ha baixat en un 1% les víctimes mortals respecte del 1999.
Pel que fa a l'esgotament de l'actual sistema de matriculació, Muñoz Repiso va confirmar que abans d'acabar l'any es prendria una decisió. Va avançar, però, que les noves matrícules no tindran distintiu provincial i va insinuar que portarien el distintiu estatal amb la E.

Abril 2000

Els alumnes de la Universitat Rovira i Virgili es mobilitzen per fer un massiu acte de suport al rector
El 65% de les classes de la URV es fan en català i el 21% en castellà
El centre només ha rebut una queixa per discriminació lingüística

Sergi Uzquiano
TARRAGONA

Un 65,5% de les classes de la Universitat Rovira i Virgili s'imparteixen en català, i només en un 21,5% dels casos la llengua dominant és el castellà, segons dades del mateix centre de l'any 1998. Un 31% dels 11.000 alumnes de la Universitat Rovira i Virgili (URV) fan servir sempre el català per prendre els apunts, mentre que un 47% s'acull a la llengua que utilitza en cada cas el professor i només una minoria, un 23% dels alumnes, prefereix sempre el castellà. La URV només ha rebut una queixa lingüística des que va néixer, l'any 1993, i observa ara amb escepticisme i indignació la suspensió del seu reglament d'ús del català i el procés penal contra el seu rector, Lluís Arola, per un suposat cas de prevaricació.
Professors, alumnes i personal de serveis i administració neguen l'existència d'un conflicte lingüístic a la Rovira i Virgili i en diversos manifestos que corren per la universitat -sumen ja més d'un miler d'adhesions de suport a Arola- censuren l'intent de Convivència Cívica Catalana, presidida per l'eurodiputat Aleix Vidal-Quadras, de barrar el desplegament de la llei de política lingüística a través de dos processos judicials en l'àmbit universitari.
El Consell d'Estudiants va iniciar ahir un seguit de sessions informatives a les aules per donar a conèixer l'abast del conflicte i mobilitzar els estudiants. Auguren una massiva concentració de suport al rector en la seguda silenciosa que han convocat dijous al migdia davant la Facultat de Lletres. La darrera enquesta d'opinió dels alumnes de la URV, realitzada l'any 1992, reflectia que un 35,9% dels estudiants opinaven que la universitat estava força catalanitzada, un 39,1% l'hi considerava mitjanament i un 5,3% la percebia completament catalanitzada. Només un 2,4% la considerava massa catalanitzada i un 16,6% poc o gens. La intenció de la junta de govern és realitzar el curs que ve una nova enquesta per copsar la percepció dels estudiants.

Examen personalitzat
La comunitat universitària afirma que el conflicte lingüístic només afecta la imatge pública de la Rovira i Virgili. L'única queixa es va registrar el curs passat quan un professor va obligar un estudiant d'origen magribí, amb un any de residència a Catalunya, a fer un test en català. El Síndic de Greuges de la URV hi va intervenir i el professor va acceptar fer-li un examen personalitzat.
En el conegut com a cas de la selectivitat -en el qual Arola afronta una petició de pena de 8 anys d'inhabilitació per apartar de la correcció una professora que va distribuir proves en castellà contravenint la llei-, les enquestes tornen a reflectir la politització del conflicte. En el curs 98-99, el primer dia de les proves -dedicat a llengües i filosofia- hi havia 11 tribunals i la demanda de proves en castellà va ser d'un 3%, que equival a 4 o 5 alumnes per a cadascun. El segon dia de les proves, dedicat a matèries optatives, no va haver-hi cap petició d'enunciat en castellà.

La junta de govern del centre paralitzarà el reglament

Abril 2000

Convivència Cívica Catalana va queixar-se al considerar anticonstitucional la falta de textos en castellà
El Síndic de Greuges avala l'ús del català a la selectivitat
No veu discrimatori donar els exàmens en una sola llengua

Ton Clapés / Sergi Uzquiano
BARCELONA / TARRAGONA

El Síndic de Greuges avala l'ús del català a les proves de la selectivitat a l'entendre que és la llengua pròpia de l'educació a tots els nivells i modalitats, tal com assenyala la llei de política lingüística, que fixa el català com a vehicle d'expressió normal de les activitats docents i, per tant, creu que no es cap discriminació no facilitar exàmens en castellà a aquells alumnes que han cursat els seus estudis a Catalunya.
Segons va confirmar la mateixa plataforma, una queixa presentada per Convivència Cívica Catalana (CCC), presidida per l'eurodiputat popular Aleix Vidal-Quadras, que es recull en l'informe de la institució al Parlament del 1999, reflecteix una problemàtica similar a la que aquests dies és motiu de polèmica a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, on dos professors van faciliar exàmens de selectivitat en castellà sense autorització prèvia del tribunal.
La queixa, recollida en l'informe del Síndic, no fa referència a cap universitat concreta, sinó que es va formular "de manera general", segons van explicar des de CCC, a l'entendre que durant les proves d'accés a la universitat no s'havia respectat el dret d'opció lingüística dels alumnes, ja que no es va facilitar el text dels exercicis en llengua castellana amb caràcter general, sinó que s'indicava que només es facilitaria aquesta versió als alumnes exempts de l'assignatura de llengua catalana o als alumnes que plantegessin les seves dificultats per raó de llengua davant d'un membre del tribunal.
CCC considerava que aquesta actuació podria constituir una discriminació per raó de llengua, contrària al principi d'igualtat establert a l'article 14 de la Constitució.
El Síndic va contestar als reclamants que el criteri de l'ús de la llengua respon a l'aplicació de la llei de política lingüística, que estableix el català com a llengua pròpia de l'educació i concreta en el seu article 20 que és la llengua d'expressió normal de les activitats docents. Recorda, també, que hi ha llibertat absoluta per usar el castellà per donar resposta a l'exercici.
Amb aquest dues premisses, el Síndic considera que, per una banda, es respecta l'opció lingüística de l'alumne, i per l'altra, no es produeix cap situació de discriminació, ja que al tractar-se d'alumnes exempts de l'estudi de la llengua catalana "cal entendre que tenen un nivell suficient de qualsevol de les llengües oficials".
Per tant, el Síndic resol que no observa cap situació discriminatòria per la decisió de l'administració educativa de facilitar el text de les proves només en català a tots aquells alumnes que hagin cursat estudis a Catalunya. Així mateix, assegura que els tribunals tenen a la seva disposició exemplars suficients de l'examen en llengua castellana per facilitar-los als alumnes exempts del coneixement del català.
Segons va explicar l'advocat de CCC, Pepe Domingo, la plataforma va presentar altres queixes al Síndic sobre el tema lingüístic. En la majoria dels casos, el Síndic ha considerat que l'administració havia actuat correctament. A més, van demanar, sense èxit, que l'informe que fa la institució al Parlament s'edités també en castellà.
En l'apartat de normalització lingüística, el Síndic va fer 33 actuacions l'any passat, de les quals 11 van ser consultes, 21, queixes, i 1, actuació d'ofici.

Abril 2000

La cambra catalana reprova "els intents externs" d'impedir el compliment de la normativa universitària
El Parlament surt en defensa del reglament del català de la URV
Tots els partits, excepte el PP, recolzen l'acord del claustre

M. Fernández / S. Uzquiano
BARCELONA / TARRAGONA

CiU, PSC-CpC, ERC i IC-V recorden que el reglament està en "concordança" amb la llei de política linguística

El Parlament de Catalunya va sortir ahir en defensa del reglament dels usos lingüístics de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que ha estat suspès cautelarment per decisió judicial arran d'una denúncia de la plataforma Convivència Cívica Catalana, que presideix Aleix Vidal-Quadras (PP). La comissió de política cultural de la cambra catalana va aprovar ahir, amb els vots a favor de tots els grups, excepte el PP, una proposició no de llei -presentada conjuntament per CiU, PSC-CpC, ERC i IC-V- que recolza el reglament de la URV.
Amb aquesta iniciativa, el Parlament reconeix la normativa de la URV com a "concordant" amb la llei de política lingüística i amb l'autonomia universitària, que estableix la Constitució i que desenvolupa la llei de reforma universitària del 83. La cambra també "blasma" els "intents externs d'impedir el compliment de l'acord" del claustre d'aquesta universitat, que el gener del 1999 va donar llum verda al reglament que normalitza l'ús del català en la seva activitat institucional i docent.
Durant la reunió de la comissió, el diputat de CiU Carles Pellicer va defensar el reglament perquè, segons ell, no fa més que complir amb la llei de política lingüística aprovada pel Parlament i va discrepar que es jutgi algú per això. "La URV ha demostrat voluntat de fer avançar l'ús del català en l'àmbit universitari. El reglament no imposa, garanteix uns drets lingüístics", va precisar abans de qualificar la normativa de la URV com "un acte legítim i just". També va alertar del perill que podrien córrer els reglaments d'altres universitats catalanes i va criticar que es "qüestioni" la decisió del claustre i del "mateix Parlament".
Des de les files socialistes, Montserrat Duch va lamentar la popularitat assolida per aquesta universitat no pas pels seus avenços pedagògics, sinó per "una campanya" que sobre la base del conflicte "vol minar l'avenç del català".
El portaveu adjunt d'ERC, Josep Bargalló, va defensar la proposició no de llei recordant el discurs del rector de la Rovira i Virgili, Lluís Arola, en la inauguració del curs 1999-2000. Bargalló, que va denunciar que la URV es vegi sotmesa "de manera incomprensible" a la via judicial, va expressar satisfacció perquè, amb aquesta proposta, el Parlament faci "el que toca".
Des d'IC-V, Dolors Comas va centrar la seva intervenció a carregar contra el PP. Va recordar que durant l'elaboració de la llei del català el PP pretenia crear dues xarxes escolars: "No voldria que atiés el foc buscant altres flancs. No hem fet de Catalunya una Sèrbia i és bo que això segueixi així."
Tot seguit, el diputat del PP Francesc Vendrell va justificar el vot en contra del seu grup adduint que "el Parlament no és un tribunal de cassació". Vendrell sosté que "a l'Estatut" hi ha tot el que es pugui dir sobre la llengua, que "és expressió de sentiments i que amb els sentiments no s'hi juga".

Abril 2000

Conflicte lingüístic entre Zaplana i la UV

Ester Pinter
VALÈNCIA

El president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, va reconèixer ahir que el Consell no havia aprovat la reforma dels estatuts de la Universitat de València en els últims dos anys i mig perquè en un dels seus articles, aprovat pel Claustre de la Universitat el 1985 i suavitzat a petició del Consell Jurídic Consultiu el 1997, s'exigeix el coneixement del català per accedir a una plaça de professorat. Zaplana va anunciar que ha sol·licitat un informe jurídic per estudiar les possibilitats que té el Consell de publicar els Estatuts de la Universitat de València sense l'article que fa referència al requisit lingüístic, "si això és possible, els Estatuts seran publicats de forma immediata", va afegir Zaplana.
Per la seva banda, el rector de la Universitat de València, Pedro Ruiz Torres, va advertir que l'explicació del Consell sobre per què després de dos anys i mig encara no havia sigut aprovada la reforma "arriba tard". Segons la LRU, transcorregut aquest temps, els Estatuts ja estan aprovats per silenci administratiu. Ruiz va reiterar la intenció de la Universitat, "si no es publiquen en breu tal com estan, després d'haver rebut el vistiplau de la direcció general d'Universitats, els serveis jurídics de la conselleria de Cultura i del Consell Jurídic Consultiu, recorrerem al Tribunal Superior de Justícia per haver atemptat contra un dret fonamental de la Universitat".
L'article de la discòrdia, el 167.4, estableix: "Quan s'ocupe una plaça, els professors s'hauran de sotmetre, si escau, a avaluacions del coneixement de les dues llengües oficials de la Universitat". Segons Ruiz Torres, el govern ha malinterpretat aquest article.

Abril 2000

El primer bienni de la Llei de Política Lingüística consolida la recuperació del català en l'economia, la premsa i el món del dret

Els dos primers anys d'aplicació de la Llei de Política Lingüística han consolidat la creixent recuperació de l'ús social del català "principalment, al món del dret, als mitjans de comunicació, a les indústries culturals, a les noves tecnologies, i al món socioeconòmic".

Mònica Mendoza (monica@noticias.com) - Així ho ha manifestat aquest vespre el conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, davant del ple del Parlament de Catalunya, en resposta a una interpel·lació d'Esquerra Republicana de Catalunya.

El conseller ha reiterat la informació facilitada fa una setmana a la cambra, amb motiu de la seva compareixença, a petició pròpia, davant la comissió de Política Cultural, i ha anunciat que, en les properes setmanes, lliurarà al Parlament l'informe anual sobre política lingüística, previst per la llei.

L'aplicació de la Llei de Política Lingüística, vigent des del 29 de gener de 1998, s'ha efectuat i es seguirà fent "de manera progressiva, avançant pas a pas d'acord amb les disposicions transitòries de la llei, però amb constància i convicció". Pel que fa a les empreses, el conseller Vilajoana ha citat els 30 convenis signats en aquests dos anys com a exemple de la política de concertació social seguida pel Govern.

Els acords subscrits afecten més de 160.000 empreses i establiments i cal sumar-los als 350 convenis promoguts pel Consorci per a la Normalització Lingüística amb empreses i entitats ciutadanes per a assessorament, formació o preparació i execució de plans lingüístics.

Cara al futur, "el Govern -ha dit el conseller- es proposa mantenir el mateix ritme, amb la ferma voluntat d'aconseguir el compliment íntegre dels preceptes de la llei, tot actuant de manera selectiva en aquells sectors que tenen gran repercussió en la ciutadania (grans superfícies i grans magatzems, benzineres, cadenes de comerç i de l'hosteleria en règim de franquícia, banca i assegurances, i serveis públics)".

En relació al desplegament de la llei, el conseller ha recordat el propòsit de tramitar i aprovar, enguany, sis noves normes reglamentàries que se sumaran als sis decrets aprovats fins ara.

Entre els objectius per a la legislatura, el Govern vol afavorir un augment significatiu del català a la premsa, de manera especial a l'esportiva, per tal que "si l'any 1998 el percentatge de premsa diària en català venuda va ser del 20%, a final de la legislatura ens proposem que superi, almenys, el 30%". Així mateix, es promourà l'increment de la presència del català a la ràdio comercial, "per aconseguir a final de legislatura que més del 75% de les emissores de freqüència modulada emetin més del 50% del seu temps d'emissió en català"; en el mercat del vídeo, el DVD i els multimèdia, i en el món del dret, en particular en la documentació notarial, als registres públics i a les actuacions del professionals.

Un altre objectiu destacat segueix sent l'increment de la presència de la llengua catalana en l'oferta cinematogràfica. El conseller Vilajoana ha insistit en què el decret 237/1998, de 8 de setembre, de mesures de foment de l'oferta cinematogràfica doblada i subtitulada, tot i l'oposició inicial de distribuïdores i exhibidors, va obrir les portes de la negociació, la qual cosa va permetre ajornar la seva entrada en vigor fins al juny.

El conseller de Cultura ha recordat el propòsit d'incorporar a l'acord amb les distribuïdores a les plataformes digitals i els operadors de cable, "perquè introdueixin la banda de so catalana, tant al sistema de peatge per visió com als canals temàtics, sempre que hi hagi versió catalana d'una pel·lícula", expressant una vegada més la disposició del Govern de fins i tot retirar el decret "sempre que tinguem clar que les distribuïdores comencen a doblar de manera significativa".

Finalment, en el terreny de la coordinació amb les altres terres de parla catalana, el conseller ha esmentat l'anunciada creació de l'Institut Ramon Llull, "per tal d'agrupar totes les polítiques actuals de suport a la projecció exterior de la cultura i la llengua catalanes", i que "podria incorporar les institucions d'altres territoris amb els que compartim llengua i cultura, i hauria de comptar amb un suport econòmic significatiu per part de l'Estat".

Notícies.com

El 'Manifest del 2 d'abril' ha estat subscrit per partits i sindicats
Una dotzena de grups juvenils presenten a Perpinyà una declaració a favor del català
Reclamen l'oficialitat de la llengua a la Catalunya Nord, vetada ara fa 300 anys

Redacció
PERPINYÀ

Centenars de joves d'entitats culturals i socials, de partits polítics i de sindicats catalans van participar ahir al Castellet de Perpinyà en l'acte de presentació del Manifest jove del 2 d'abril, a favor de l'oficialització del català a la Catalunya Nord. El manifest, que recorda que el 2 d'abril del 1700 el rei de França Lluís XIV va prohibir el català, forma part d'una campanya que durarà tot aquest any i que té com a objectiu conscienciar els joves catalans per acabar amb l'edicte, denunciar la marginació i la destrucció de "les llengües regionals" i aconseguir el reconeixement oficial de la llengua catalana, ja que recorden que "França és l'únic país, juntament amb Turquia, que encara no ha ratificat la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, redactada pel Consell d'Europa".
El document està subscrit per les joventuts de CDC, d'Unió, d'ERC, d'IC-V, del Partit per Catalunya, d'Unitat Catalana i dels Verds de Catalunya-Nord; pel Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI), pel Bloc d'Estudiants Nacionalistes (BEN) i per l'Associació Catalana d'Estudiants.


Text del manifest
El manifest afirma: «Nosaltres, joves catalans conscients de la situació actual de marginació de la llengua catalana a la Catalunya del Nord, denunciem la vigència de l'edicte reial d'interdicció del català del 2 d'abril de 1700. Aquest és encara vàlid avui dia i és ratificat per l'article segon de la Constitució francesa, que proclama que "la llengua de la República és el francès"».
I afegeix: "Això quan les dues llengües conviuen en el nostre territori; una, el català, ignorada i exclosa de la vida pública social i institucional, i condemnada a desaparèixer. La nostra voluntat, expressada per la majoria dels ciutadans de la Catalunya del Nord, ha de ser respectada: fins ara, malauradament, l'Estat francès ignora els sentiments dels nostres compatriotes que es declaren en un 71 per cent pel bilingüisme en la senyalització pública. A més, l'ensenyament ha de ser un dels pilars d'una política d'equilibri entre les dues llengües".
"En aquest començament del segle XXI exigim per part de l'Estat francès el respecte de la Declaració Universal dels Drets de l'Home firmada l'any 1948 i més precisament el seu segon article. A través d'aquest manifest firmat per la majoria de les entitats juvenils del nostre país demanem a l'Estat francès i als poders locals oficialitzar el català i tornar-li a donar un estatut jurídic perquè es pugui dur a terme una política de normalització i de promoció del seu aprenentatge i del seu ús institucional i social. Així, l'únic Estat que encara no ha oficialitzat el català compliria el desig dels seus ciutadans i es posaria d'acord amb les recomanacions internacionals de protecció de les llengües, i permetria a l'Estat francès respectar les llibertats individuals i col·lectives més elementals".

Abril 2000

La normativa havia sigut recorreguda per una associació liderada per Vidal-Quadras
Un jutge ordena la suspensió del reglament del català de la URV
La resolució vol evitar "danys futurs" a tercers

Sergi Uzquiano
TARRAGONA

El jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona va notificar ahir a la Universitat Rovira i Virgili (URV) l'ordre de suspensió cautelar del seu reglament d'usos lingüístics, el primer que desenvolupa la llei de política lingüística en una universitat catalana i que el claustre va aprovar per unanimitat el gener de l'any passat. La resolució judicial, firmada pel magistrat Eduardo Saavedra, pretén "allunyar el temor o el perill de danys futurs" que la discriminació positiva del català "produiria" a terceres persones en el cas hipotètic que s'acabi dictaminant que és il·legal part del reglament.
El magistrat assenyala que "no s'han de confondre legítimes aspiracions a l'ús d'una llengua amb els interessos públics" i entén que els requisits de domini del català previstos a la normativa "poden afectar" terceres persones "alienes a l'interès general de l'ensenyament" en qüestions com ara contractacions, concessions i concursos de la URV.
L'acte satisfà la demanda de l'Associació de Professors per a la Democràcia i l'associació Convivència Cívica Catalana -presidida pel popular Aleix Vidal-Quadras- en dos recursos contenciosos que qüestionen la regularització de l'exigència de coneixements mínims de català al nou professorat, la discriminació positiva de la llengua en les relacions internes i externes de la universitat i el fet que es tingui en compte en la promoció de categoria i en l'avaluació de la qualitat docent.
La defensa de la URV s'havia oposat a la suspensió cautelar al considerar que els demandants no havien provat els possibles danys que causaria l'aplicació del reglament. En canvi, els recurrents van argumentar que aquests danys són "irreversibles" a professors i proveïdors de la universitat perquè la normativa "és nul·la de ple dret". Aleix Vidal-Quadras va declarar ahir que "vulnera drets individuals des d'un concepte totalitari". En canvi, la resolució judicial assenyala que "no es pot negar el dret de la universitat a regular el seu funcionament i l'ús de la llengua" i argumenta la "previsible curta durada del procediment judicial" per paralitzar momentàniament l'aplicació del reglament.
La suspensió cautelar coincideix en el temps amb l'aprovació per part de la comissió de política lingüística de la URV de la suficiència exigible, equiparable al nivell C de català. El rector, Lluís Arola, havia previst presentar aquesta proposta a la junta de govern del mes d'abril, seguint un mandat del novembre passat efectuat pel claustre com a màxima expressió de representativitat universitària. La comunitat universitària havia exigit la reactivació de la part més significativa del reglament, paralitzada al llarg de l'any passat davant l'amenaça que els recursos poguessin invalidar algunes actuacions de la URV. "Iniciarem totes les actuacions possibles per complir el mandat del claustre, respectant les decisions judicials", va avançar ahir Arola.
El comissionat per a Universitats i Recerca va expressar el seu suport als òrgans de govern de la URV en un comunicat públic en el qual "confia que l'acció de la justícia no impliqui un fre al ple desenvolupament de la llengua catalana en l'àmbit universitari". El comissionat va advertir que l'avenç de la presència del català "continua sent un dels objectius de la Generalitat" i va destacar que el procés de treball intern de la URV s'ha fet amb "la màxima seriositat i professionalitat".
El delegat del govern a Tarragona, Cèsar Puig, va avançar que la Generalitat recorrerà contra la decisió del jutjat contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a l'entendre que el reglament "s'adequa a la llei de política lingüística i a la jurisprudència constitucional".

Abril 2000

La Generalitat va destinar l'any passat 253,7 milions de pessetes a l'edició de llibres en català i aranès

El 1999 es van editar 1.249 llibres en català amb aportacions del suport genèric del Departament de Cultura.

Mònica Mendoza (monica@noticias.com) - El Departament de Cultura va aprovar l'any 1999 l'aportació d'un total de 253.707.246 pessetes a la producció editorial en català i aranès, pel procediment del suport genèric a la indústria editorial. Els ajuts van beneficiar 1.249 obres, de les quals 1.203 són llibres i 46, partitures. La relació de llibres publicats inclou una obra en aranès, Era mestra Pepa, de l'editorial Arts Gràfiques Bobalà. Dels 253,7 milions aportats, 163.237.048 pessetes van anar a càrrec del pressupost de 1999 i les 90.470.198 pessetes restants al d'enguany.

A més del suport genèric, el Departament de Cultura va destinar 29,2 milions de pessetes a altres ajuts al llibre, així com va subvencionar amb 209 milions les actuacions de la Institució de les Lletres Catalanes, que orienta sobretot les seves iniciatives en favor de la creació literària en català.

Els més de 253 milions destinats al suport a la producció editorial en català van superar en el 7,7% les 235.388.894 pessetes que va atorgar el Departament de Cultura pel mateix concepte l'any 1998. Així mateix, també es va incrementar (amb el 4,8%) el nombre de llibres publicats amb suport genèric, que va passar dels 1.191 de fa dos anys als 1.249 de l'any passat.

El total d'exemplars adquirits pel Departament de Cultura l'any 1999, en aplicació de la normativa del suport genèric, va ser de 323.700, que supera en el 21% el total de 1998 (254.700 exemplars). El tiratge global dels 1.249 títols publicats va ser de 2.777.500 exemplars, el 14% d'augment en relació als 2.433.447 exemplars publicats el 1998 amb suport genèric.
En els deu últims anys, en el període 1990-1999, s'han editat un total de 10.038 títols amb ajuts derivats del suport genèric, amb un total de 1.853,7 milions de pessetes aportades pel Departament de Cultura.

Editorials beneficiàries
L'any passat van presentar sol·licituds per al suport genèric un total de 66 editorials, de les quals van ser aprovades les esmentades 1.249 peticions, corresponents a 61 firmes.
L'editorial que va publicar més llibres amb suport genèric va ser Enciclopèdia Catalana, amb 119 títols, seguida de Columna Edicions, amb 116 i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, amb 100 títols. A continuació, i entre les editorials amb més de 25 obres amb suport, figuren: Edicions 62 (91 títols), La Galera (63), Empúries (60), Arts Gràfiques Bobalà (49), Edicions Beascoa (48), Cruïlla (48), La Magrana (48), CEAC (46), Edicions Baula (30) i Quaderns Crema (30). L'any 1998, les editorials amb més obres amb suport van ser: Publicacions de l'Abadia de Montserrat (103), Columna (102) i Edicions 62 (amb 77 títols).

Requisits
L'ordre que regula el suport genèric estipula les condicions que han de reunir les obres en català o aranès, publicades per editorials amb seu social a Catalunya. El suport preveu l'adquisició, pel Departament de Cultura i amb un 50% de descompte, d'entre 150 i 300 exemplars de cada llibre publicat en català i d'entre 50 i 200 exemplars de partitures de compositors catalans, en una escala inversament proporcional al preu de venda, que no pot superar les 5.000 pessetes, IVA exclòs.

Les obres que opten al suport han de complir també les següents condicions: els tiratges han d'oscil·lar entre els 1.100 i els 3.500 exemplars a la venda (entre els 350 i els 2.000 en el cas de les partitures), l'obra ha de tenir una extensió mínima determinada, ha de ser una primera edició o una reedició d'un llibre publicat fa més de 20 anys (més de deu per a les partitures) i, en els casos de traducció, la versió catalana ha de ser anterior o simultània a la castellana. A més, un mínim de 600 exemplars de cada llibre (o 150 partitures) han de comercialitzar-se mitjançant les llibreries.

Pel que fa a l'aranès, l'ordre preveu la compra amb un 25% de descompte sobre el preu de venda d'entre 100 i 200 exemplars, per a una escala de preus no superior a les 6.000 pessetes, i tiratges mínims de 500 i màxims de 2.000 exemplars. S'exclouen dels ajuts, entre d'altres, els llibres d'ensenyament, de bibliòfil i els publicats per institucions públiques o privades, per empreses no editorials o per associacions, fundaions o altres entitats, amb finalitat de lucre o sense.

Altres ajuts
Si bé el suport genèric és un ajut bàsic a la producció editorial en català, no és l'únic existent per part del Govern. El Departament de Cultura també va destinar l'any passat 29.200.000 pessetes en ajuts a llibres d'especial interès cultural, partitures i textos universitaris. D'aquest import el 80% correspon a l'exercici del 1999 i el 20% restant al d'enguany. Cal afegir també altres quatre milions de pessetes aportats a la Fundació Dia Mundial del Llibre, constituïda el passat mes de març. Entre els ajuts a llibres d'especial interès cultural destaquen els atorgats al volum 14è de l'edició crítica de les Obres Completes de Salvador Espriu, d'Edicions 62, i l'Obra poètica i Teatre original de Pere Quart, d'Enciclopèdia Catalana. Entre els textos universitaris editats amb suport del Departament, es troben Clàssics de la ciència, d'Enciclopèdia Catalana; La Borsa, d'Eumo, i Microbiologia, d'Editorial Reverte.

Notícies.com

L'asseguradora Mapfre dóna 4.500 diccionaris català-castellà en CD-Rom a les escoles catalanes

La companyia asseguradora MAPFRE donarà 4.500 diccionaris català-castellà als centres docents d'Ensenyament Primari i Secundària de Catalunya, després de la firma d'un acord que es va formalitzar avui entre l'empresa i la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Mireia Cortés (Mireia@noticias.com) - Els diccionaris es distribuiran en els centres docents públics i privats de Primària i Secundària, i en els Centres de Recursos Pedagògics (CRP) que els donen suport.

La firma d'aquest acord es emmarca, segons Ensenyament, al Projecte Argo d'introducció de les noves tecnologies en el món de a l'educació, especialment en l'oferta de recursos educatius multimèdia en català.

Notícies.com

Un jutge de Tarragona afirma que limitar l'ús del castellà és inconstitucional
Dicta l'obertura de judici contra el rector de la URV per prevaricació

Sergi Uzquiano
TARRAGONA

"És obvi que qualsevol norma que impliqui limitació d'usar l'idioma castellà és inconstitucional". Aquest és el principal argument del titular del jutjat d'instrucció número 3 de Tarragona, Pedro Antonio Casas, per instar l'obertura del judici oral contra el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Lluís Arola, i el coordinador de les proves d'accés a la universitat, Joan Igual, per un presumpte delicte de prevaricació pel qual es demanen 9 anys d'inhabilitació.
L'acte judicial, fet públic ahir i de quatre pàgines, considera que Josefina Albert, professora de gramàtica històrica castellana, va ser apartada "amb un rigor desacostumat" dels tribunals de la selectivitat del 1999 a l'haver incomplert la normativa universitària, ja que no va comunicar com a incidència l'entrega de proves en castellà als alumnes que ella mateixa va adoptar per decisió pròpia. Segons el jutge, "no té cap base que l'actuació dirigida a facilitar l'exercici del legítim dret [...] a utilitzar l'idioma castellà [...] acabi desencadenant una acció sancionadora".
El jutge s'acull a una sentència del Tribunal Suprem per advertir que l'aplicació d'una norma anticonstitucional és també prevaricació i afegeix que la resolució administrativa que va apartar Albert de la correcció anava "encaminada a la marginació dels professors dissidents o incòmodes, sota un pretext injustificat [...], i amb minva de l'interès general al pluralisme i a l'exercici dels drets constitucionals".
L'acte judicial es va firmar l'11 de febrer i la URV va interposar un recurs al considerar-lo "excessiu, injust, prejutjador i sense cap base argumental". Al mateix recurs, la universitat afirmava que l'acte "només respon al parcial interès de proferir qualificatius pejoratius contra la decisió no favorable" de mantenir la professora als tribunals.
En aquest sentit, el jutge Casas ha desestimat el recurs reafirmant en un nou acte firmat dijous passat que les diposicions adoptades per la URV en aquest cas tenien "fins bastards" i eren "arbitràries". El jutge afirma en dos fulls que aquestes "il·legalitats grolleres" presumptament detectades en la conducta del rector i el coordinador de la selectivitat "poden ser apreciades per qualsevol".

Abril 2000

La correcció i traducció de noms i cognoms creix un 1.000%

Redacció
BARCELONA

Un total de 1.249 persones van iniciar el tràmit per normalitzar els seus noms o cognoms catalans durant el 1999, xifra que representa un increment de més del 1.000% en dos anys, segons dades del departament de Cultura de la Generalitat. La normalització, a l'empara del decret 208/1998, permet corregir la grafia incorrecta dels noms o cognoms o substituir el nom inscrit en qualsevol llengua pel seu equivalent en català o aranès.
Els casos més freqüents de correcció de la grafia incorrecta dels noms són l'adaptació dels plurals, com ara Cases per Casas; l'ús del dígraf ny, com és el cas de Pinyol per Piñol, i la regularització dels finals é, er, ó i or, com ara Cabrer per Cabré. Pel que fa als noms, alguns dels exemples són el canvi de Llorenç per Llorens o Bartomeu per Bertomeu. També és freqüent la traducció al català de noms com per exemple Pere per Pedro i Agnès per Inés.
Per sol·licitar la traducció al català del nom només cal la manifestació de la persona que ho demana acompanyada del DNI i del Llibre de Família. Per a la correcció d'una grafia incorrecta, a més d'aquesta documentació cal un certificat que acrediti la correcció lingüística proposada.

Març 2000

L'informe del departament d'Estat admet que en general es compleix la llei excepte en els brots racistes
EUA qüestiona la política lingüística catalana en l'informe de drets humans
L'anàlisi de tot l'Estat espanyol censura els fets de Ca n'Anglada, Banyoles, el segrest d'Olot i l'abast de la prostitució a Catalunya

Redacció
BARCELONA

L'últim informe sobre drets humans del departament d'Estat dels Estats Units dedicat a Espanya censura la política lingüística del govern català. Aquest informe que el govern nord-americà fa cada any inclou en l'edició de 1999, feta pública ahir, crítiques diverses a la política lingüística que s'aplica a Catalunya, censura que la Generalitat no renovés la concessió de tres llicències de ràdio a la Cadena COPE i cita alguns episodis de racisme que s'hi han donat, com els fets que a l'estiu es van viure al barri de Can n'Anglada de Terrassa i l'incendi d'un pis de senegalesos i gambians a Banyoles.
Pel que fa a la qüestió lingüística, l'informe afirma que "moltes entitats castellanoparlants de Catalunya critiquen la llei del català perquè discrimina els ciutadans de parla castellana i perquè imposa l'hegemonia lingüística en una població diversa".
L'informe recorda que la llei del català "té pendents diversos recursos judicials" i que hi ha d'altres comunitats espanyoles com Galícia o València on tenen lleis que "promouen les seves llengües regionals a les escoles i als estaments oficials".
El mateix informe també critica el fet que la Generalitat no renovés tres llicències de ràdio a la Cadena COPE, de titularitat de la Conferència Episcopal Espanyola, "al·legant que no es prenien seriosament la llengua catalana". L'informe comenta que els bisbes van anunciar el maig passat que portarien als jutjats el govern català per aquest motiu.


Corrupció policial a Olot
Encara a Catalunya, l'informe cita el segrest de Maria Àngels Feliu com un dels exemples dels nombrosos casos de corrupció policial que pateix tot l'Estat espanyol.
La major part de l'informe es dedica a explicar com funciona el sistema polític i judicial a l'Estat espanyol. Com a problema principal, pel que fa als drets humans, exposa el terrorisme d'ETA i les conseqüències a nivell policial i judicial que ha comportat la lluita antiterrorista a través dels GAL.
L'informe explica tots els temes derivats d'immigració i llei d'estrangeria. Explica alguns dels retrets que la Unió Europea ha fet al govern de l'Estat. En aquest apartat, es citen els fets de Ca n'Anglada i de Banyoles com dos exemples del que són casos d'agressions a estrangers de caràcter greu.
En l'apartat d'immigració, alerta que les enquestes "posen de manifest una continuada presència del racisme i la xenofòbia, i com a resultat la discriminació contra les minories". Cita com a exemple l'enquesta entre estudiants de la Universitat Complutense de Madrid en què el 48 per cent dels alumnes admetia tenir sentiments contraris als immigrants.
Pel que fa a Catalunya, l'informe detalla que al Principat hi ha 1.387 locals de prostitució. El més greu és que cita Catalunya com el destí majoritari de les nombroses dones llatinoamericanes i de l'Europa de l'Est que són obligades a exercir la prostitució.
També en l'apartat de la dona, l'informe del departament d'Estat fa esment de l'increment de la violència familiar contra les dones. Exposa els nombrosos casos d'agressions a dones que han vist la llum en els darrers anys i assegura que "només el 10 per cent de casos són denunciats".


Religions minoritàries
L'informe fa una anàlisi acurada de la situació religiosa de l'Estat espanyol. Tot i admetre que l'Estat és laic, es queixa que la religió catòlica es beneficiï del "suport econòmic" de l'Estat. Lamenta que religions com els mormons o els testimonis de Jehovà, "reconegudes oficialment, no reben cap tipus de subvenció".
L'informe conclou que no hi ha presos polítics a l'Estat espanyol. També es valora positivament les lleis d'associació, comerç, les condicions de treball i la remuneració dels treballadors.
L'informe es pot consultar a Internet: www.state.gov/www/global/human-rights/1999.

LES REFERÈNCIES A CATALUNYA

Llei del català: Explica en deu ratlles la cooficialitat de les dues llengües a Catalunya, però alerta que els grups "proespanyols" es queixen de la "imposició hegemònica" de la llengua catalana, que discrimina els castellanoparlants.

Segrest d'Olot: L'informe alerta que la corrupció d'uns policies va permetre el segrest de Maria Àngels Feliu. Adverteix que els policies no estaven sota control de la llei.

Llicències de ràdio: Explica que el govern català va retirar les llicències a tres emissores catòliques perquè "no es prenien seriosament la llengua catalana".

Ca n'Anglada: Exposa els incidents racistes i les agressions a magribins i posa èmfasi en el fet que els agressors pertanyien a famílies d'antics immigrants del sud de l'Estat.

Banyoles: Cita l'incendi provocat contra un edifici on viuen immigrants africans.

Tràfic de dones: Assegura que la majoria de dones estrangeres víctimes del tràfic de dones acaben en clubs de prostitució de Catalunya.

Febrer 2000

Els responsables de l'ensenyament en català a la Catalunya Nord volen més suport
La Bressola rebutja el projecte oficial que pretén afrancesar-la
El govern francès ofereix integrar-ne les escoles a la xarxa pública a canvi de diluir la immersió lingüística

Pere Codonyan
PERPINYÀ

Més de cinc-centes persones van acudir ahir al concert de Lluís Llach a Perpinyà en benefici de l'escola

Joan Pere Le Bihan, director general de les Escoles Catalanes La Bressola, ha qualificat d'"inacceptable" la proposta d'integració a l'ensenyament públic feta la setmana passada pel ministeri francès d'Educació al conjunt de les escoles en llengües dites regionals.
El motiu d'aquest rebuig unànime dels responsables de La Bressola, però també de les escoles bretones, basques, occitanes i alsacianes, és que el projecte d'integració al servei públic passa per la introducció del francès a partir del curs preparatori (nens de 6 anys). Avui en dia a la majoria d'aquestes escoles l'aprenentatge del francès es fa més tard, per tal d'afavorir la immersió lingüística en la llengua pròpia. "No podem acceptar aquestes condicions, ja que equivaldria a qüestionar el nostre model pedagògic", afirma Le Bihan.
"Nosaltres el que volem és un estatut públic que respecti la nostra especificitat i que reconegui el nostre mètode d'immersió lingüística; que permeti als alumnes aconseguir un veritable bilingüisme català-francès", explica Le Bihan. Pel director general de La Bressola, la proposta del ministeri "és una atomització d'aquestes escoles dins del sistema públic".
D'altra banda, el nou estatut podria representar un fre a la creació de noves escoles a les comarques nord-catalanes, ja que l'Estat no garanteix el finançament de les inversions.
"Volem que l'Estat es faci càrrec dels sous dels mestres a partir del primer any de l'escola, i no després de cinc anys, com passa al conveni d'associació firmat el 95", explica Le Bihan, que reclama un reconeixement del conjunt de la xarxa d'escoles catalanes que la Bressola ha construït aquests últims anys.
Actualment la Bressola escolaritza més de 300 alumnes, repartits en cinc centres escolars. Tres d'aquests centres, els de Perpinyà, Nyils i Prada de Conflent, són concertats des del 1995 i l'Estat es fa càrrec dels mestres. Els centres del Soler i de Sant Esteve encara no formen part del conveni. A més, La Bressola també té un projecte per obrir, d'aquí a un any, una nova escola a l'Alta Cerdanya. Mentrestant, a Perpinyà, l'escola tindrà una classe més, però els locals són petits i l'associació espera arribar a un acord amb l'Ajuntament per tenir nous locals.
Per mantenir les escoles no concertades i per continuar creixent, La Bressola s'ha beneficiat, fins ara, de l'ajuda de diverses institucions, com ara el Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló, la Generalitat de Catalunya i més de 130 municipis del nord i del sud de Catalunya adherits a l'Associació Amics de La Bressola. Ahir al vespre el cantant empordanès Lluís Llach va oferir un recital al Teatre Municipal de Perpinyà en benefici de La Bressola. Més de 600 persones van assistir a aquest concert de suport, que també ha servit per denunciar el poc interès que el Consell General dels Pirineus Orientals, la màxima autoritat nord-catalana, ha manifestat fins ara per les escoles catalanes.

Febrer 2000

El català als cercadors internacionals Un lector d'aquesta secció ha deixat un missatge al fòrum d'Informàtica i Internet força interessant. El cercador noruec Fast/All the Web, posat en marxa a finals de l'any passat i presentat com un dels més ràpids de la xarxa, ha estrenat una cerca avançada que, entre altres opcions, permet triar per a la cerca entre 25 idiomes. Al costat del búlgar, el txec i l'estonià, l'eslovè i el finès, Fast incorpora també l'opció de català. Fins ara, la presència del català als cercadors internacionals es reduïa al cercador europeu EuroSeek. Per mirar de dinamitzar una mica aquesta mancança es va engegar el 1998 la campanya Indexem en català, perquè el cercador més important de la xarxa, l'AltaVista, reconegués el català com una de les seves nombroses llengües a l'hora de fer cerques. També es va fer una campanya puntual de protesta, coincidint amb el seu llançament, contra la no-inclusió del català entre les llengües cercables en la versió espanyola del portal americà Lycos, que sorprenentment sí que inclou idiomes com ara el gaèlic, el gal·lès, l'eslovac i l'esperanto.
Si coneixeu algun altre cercador on aparegui l'opció de cerques en català, no dubteu a comunicar-ho al fòrum d' Informàtica i Internet.

Febrer 2000 

La llengua espanyola predomina en àmbits com el transport públic, els grans magatzems i les discoteques
El castellà s'imposa per primer cop al català entre els andorrans
L'ús de la llengua catalana ha baixat fins a 12 punts en 4 anys

Albert Lladó
BARCELONA

El castellà s'ha imposat per primer cop al català entre els 55.864 residents a Andorra més grans de 14 anys, segons posa de manifest un estudi encarregat pel servei de Política Lingüística del govern d'Andorra.
En aquest estudi, el castellà se situa per primera vegada al capdavant d'un índex anomenat indicador lingüístic, que combina el coneixement de la llengua amb la seva utilització en la vida quotidiana.
Concretament, el català ha baixat en aquest índex del 56,3 al 53,9 en una escala de zero a cent, mentre que el castellà ha pujat del 50,0 al 58,2.
Aquest canvi s'ha produït sobretot perquè l'ús del català, tot i ser encara més elevat que el del castellà, ha disminuït de forma important en els últims cinc anys. Encara que el català segueix sent la llengua més utilitzada a Andorra, l'indicador lingüístic global del castellà és més alt, perquè el coneixement d'aquesta llengua és molt més ampli i generalitzat.
Segons aquest estudi, l'ús del català ha disminuït entre 8 i 12 punts percentuals en àmbits com el familiar, el dels amics o el de la feina, i només s'ha mantingut en les relacions amb l'administració pública.
Per contra, l'ús del castellà ha augmentat de forma important. També s'ha produït un augment del portuguès, mentre que el francès baixa lleugerament.
El treball de camp de l'estudi, realitzat per Francesc Camp Investigació de Màrqueting, es va efectuar entre el 15 de setembre i el 7 d'octubre de 1999, i ha inclòs entrevistes a una mostra de 671 persones, amb un marge d'error absolut del 3,8 per cent per a una probabilitat que no siguin superats del 95 per cent. Els resultats d'aquesta enquesta s'han comparat amb els que es van obtenir l'any 1995 amb entrevistes a 1.016 persones.
Els entrevistats van avaluar el coneixement que tenien de les diverses llengües en quatre competències diferents: entendre, llegir, parlar i escriure. El resultat va ser que el castellà obté nivells de coneixement superiors i el català està en el segon lloc en les quatre competències. El francès és la tercera llengua més coneguda, i el portuguès i l'anglès queden més enrere.
En comparació amb l'any 1995, hi ha un lleuger increment dels coneixements en la majoria de llengües i competències. El de l'anglès és el que més ha pujat, mentre que el català només millora significativament en l'escriptura. En canvi, el castellà s'entén, es parla i s'escriu millor que el 1995.
Els canvis sociològics experimentats a Andorra en els últims anys es veuen en el fet que la llengua materna més freqüent dels habitants d'Andorra és actualment el castellà (amb el 43,2 per cent), mentre que el català ha baixat al segon lloc (amb el 35,1 per cent). Quatre anys abans, el percentatge de llengua materna castellana era del 34,6 per cent i el de llengua materna catalana del 42,7 per cent.
Pel que fa als usos lingüístics, la població andorrana utilitza com a mitjana el català durant un 46 per cent del temps en què es relaciona, i durant un 39 per cent del temps fa servir el castellà. El francès és utilitzat només en un 8 per cent de les converses, el portuguès en un 3 per cent i l'anglès en un 1 per cent.

Ús en diferents àmbits
De tota manera, tant a casa com amb els amics es produeix un descens del català i un augment del castellà. En les relacions internes de la feina, el català baixa fins a situar-se en el mateix nivell d'utilització que el castellà, mentre que, pel que fa a les relacions externes, es constata un fort augment del bilingüisme català-castellà. En els usos lingüístics amb l'administració pública andorrana, la situació del català continua sent tan favorable com el 1995.
L'estudi també confirma que els serveis del món socioeconòmic on l'ús del català és més alt és en els bancs, companyies d'assegurances, gestories, metges i dentistes. Hi ha un ús més equilibrat en restaurants i petits comerços d'alimentació, perfumeria i altres àmbits. Finalment, el castellà és predominant en àmbits com les perruqueries, els taxis i autobusos, els grans magatzems i els bars i discoteques.

Gener 2000

CiU ho considera "innacceptable" i preguntarà al Senat si aquest criteri s'estén a tota l'administració central
Hisenda no accepta els títols de valencià en concursos a Catalunya
Diversos funcionaris de Lleida denuncien la situació

T.C.
BARCELONA

El ministeri d'Hisenda i l'Agència Tributària no accepten el títol de coneixements de valencià com a mèrit en els concursos de promoció i trasllat de funcionaris que fan a Catalunya, cosa que suposa de fet negar la unitat de la llengua.
El senador de CiU per Lleida, Josep Varela, ha rebut la queixa de diversos funcionaris afectats que no van guanyar un concurs al qual es van presentar perquè en el mèrit de conèixer la llengua pròpia de la comunitat autònoma van rebre 0 punts després d'haver presentat com a document acreditatiu el certificat d'aptitud de valencià en lloc del de català.
Fins fa poc, examinar-se al País Valencià era una pràctica força habitual de residents al Principat perquè es considerava que les proves eren més fàcils i la matrícula més barata. La Generalitat i la resta d'administracions catalanes sempre han reconegut els títols valencians sense problemes.
El senador Varela va confirmar aquesta no-acceptació al ministeri d'Hisenda a Madrid però el seu interlocutor no li va explicar el perquè d'aquesta discriminació. Varela considera que és un "fet inacceptable" i que el ministeri pràctica una política discriminatòria i anticonstitucional "perquè la carta magna parla de promoure totes les llengües i el que es fa és debilitar el català".

Pregunta a la cambra alta

Tot i que la legislatura està a punt de finalitzar, Varela presentarà al Senat una pregunta al govern perquè expliqui aquest criteri. També preguntarà si el no-reconeixement de la unitat de la llengua s'estén a altres ministeris i organismes de l'administració central. El senador Varela només té coneixement que la mesura ha afectat funcionaris d'Hisenda de Lleida i Barcelona.
Varela confia que en la pròxima legislatura es pugui revocar aquesta norma a través de l'acció parlamentària al Senat i al Congrés de Diputats.
El desplaçament al País Valencià per obtenir el nivell C de coneixement de llengua va tenir el seu punt àlgid el 1997 quan 2.000 catalans van examinar-se de les proves convocades per la Generalitat Valenciana.
La principal raó de l'èxode era que la prova era més barata, ja que permetien fer-la dues vegades pagant una sola matrícula.
El moviment a la inversa no s'ha produït per les raons econòmiques esmentades i també perquè l'any 1995 PP i Unió Valenciana van forçar les Corts Valencianes a derogar els títols de català.
A les Balears no s'ha produït aquest problema perquè des del seu inici el govern autonòmic ha reconegut que el català és la llengua pròpia de les Illes, tot i que durant més de 15 anys hi ha governat el PP.

Gener 2000

Sergi Uzquiano
TARRAGONA

La secció cinquena del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s'ha declarat incompetent en la resolució de dos recursos presentats el març de l'any passat contra el reglament d'ús de la llengua catalana a la Universitat Rovira i Virgili (URV). L'alt tribunal acorda, en un acte signat el 17 de desembre, traslladar el conflicte lingüístic al tribunal contenciós administratiu de Tarragona al considerar que la competència de la URV "no s'estén a tot el territori nacional".
Els dos recursos van ser presentats per l'Associació Convivència Cívica de Catalunya, presidida per Aleix Vidal-Quadras i aliena a l'àmbit universitari, i l'associació Profesores para la Democracia. Les dues entitats exigeixen la suspensió cautelar del reglament i qüestionen la legalitat d'exigir coneixements de català al nou professorat i que aquests es valorin en la promoció de categoria i en l'avaluació de la qualitat docent, tal com s'estableix en la normativa aprovada ara fa un any pel claustre universitari.
El rectorat de la URV manté paralitzada l'aplicació de la part més significativa del reglament a l'espera que una comissió universitària determini el nivell de suficiència que s'exigirà al professorat i que es preveu se situï pròxim al nivell C. L'equip de govern va decidir ara fa un mes accelerar la seva aplicació davant el retard del pronunciament del TSJC i després de mantenir-lo congelat durant pràcticament un any per evitar que futurs concursos públics poguessin ser invalidats amb nous recursos.
El jutjat contenciós administratiu de Tarragona, de recent constitució i presidit pel jutge Eduardo Saavedra, haurà de dirimir com a primera qüestió si suspèn cautelarment la normativa. Serà el segon conflicte lingüístic de la URV que Saavedra afrontarà en menys d'un any. L'altre cas, relacionat amb la distribució irregular d'exàmens en castellà a les proves de selectivitat, es va arxivar a favor de la universitat per un defecte de forma. L'entitat liderada per Vidal-Quadras ja ha anunciat que en cas d'una decisió favorable a l'aplicació del reglament portarà de nou el conflicte al TSJC.

Gener 2000