La Coordinadora d'Associacions per la Llengua reclama la plena normalització del català
Dues mil persones a Vic contra la imposició de l'espanyol i el francès

Jordi Sunyer
VIC

Prop de 2.000 persones, arribades d'arreu dels Països Catalans, es van manifestar ahir a la tarda pels carrers de Vic per reivindicar la plena normalització de l'ús de la llengua catalana.

La manifestació, que va transcórrer sense incidents, l'encapçalava el lema Per la llengua. Prou imposició de l'espanyol i el francès. Entre d'altres, a més de representants de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) i la Plataforma Ràdio Vic en Català, organitzadors de l'acte amb la col·laboració de la campanya Jo també em planto, hi havia l'exsenador Lluís Maria Xirinacs i el diputat d'ERC al Congrés, Joan Puigcercós.
La manifestació, amb un marcat to festiu, va arrencar de la plaça de l'Estació i va acabar a la plaça Major de Vic. Just abans, al peu de la placa Bac de Roda, es va fer un minut de silenci seguit del cant d'Els segadors. Un cop a la plaça, va arribar el torn dels parlaments i la lectura dels manifestos a càrrec de veus arribades des de diferents punts dels Països Catalans. Els organitzadors van carregar fort contra els mitjans "d'abast nacional" per "silenciar" la convocatòria de la mobilització. Van convidar tothom a "dir prou" a les agressions que ha sofert darrerament la llengua, exemplificades amb fets com les paraules del rei d'Espanya o la ministra de Cultura, Pilar del Castillo, afirmant que l'espanyol no s'ha imposat mai, la recent creació de l'acadèmia secessionista de la llengua a València o, en l'àmbit més local, "la imposició de l'espanyol" a la ràdio de la capital d'Osona.
Un cop acabat l'acte, els organitzadors feien un balanç superpositiu" de la jornada. Per Manel Sànchez, portaveu de la Plataforma Ràdio Vic en Català, "posar 2.000 persones al carrer en un lloc com Vic és un gran èxit" que demostra "que la gent ha respost". A la capital d'Osona, almenys en els darrers anys, pràcticament ningú recordava una manifestació on s'hagués arribat a mobilitzar tanta gent. A la manifestació s'hi van atansar caravanes de vehicles que van sortir des de Barcelona, Lleida, Perpinyà, la Franja de Ponent, el Vallès, el Bages i el Baix Camp.
A més, a la convocatòria per la plena normalització del català també s'hi van adherir entitats d'arreu dels Països Catalans com l'Associació Catalana de Professionals (ACP), Amics de la Bressola, Avalot, la Coordinadora de Casals, Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear, ERC, JERC, JNC, Estat Català i Maulets.

Juny 2001

Recurs contra el reglament del català del Masnou

E l Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha admès a tràmit el maig el contenciós administratiu presentat per Convivència Cívica Catalana contra el reglament d'ús del català a l'Ajuntament del Masnou. 

Juny 2001

Entitats de defensa de la llengua convoquen una manifestació a Vic
Grups dels Països Catalans s'hi aplegaran el 30 de juny

Jordi Sunyer
VIC

El dissabte 30 de juny la ciutat de Vic acollirà una manifestació en defensa de la llengua catalana que, segons els seus organitzadors, pretén ser la resposta "a la multitud d'agressions que ha sofert la llengua arreu del país darrerament". La manifestació, organitzada per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) i la Plataforma Ràdio Vic en Català, amb la col·laboració de la campanya Jo també em planto, impulsada per l'exsenador Lluís Maria Xirinacs, es va presentar ahir al migdia a la capital d'Osona.
La concentració discorrerà sota el lema Per la llengua. Prou imposició de l'espanyol i el francès, i compta amb l'adhesió de desenes d'entitats d'arreu dels Països Catalans, entre les quals s'hi compten l'Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural, Amics de la Bressola, l'Associació Catalana de Professionals (ACP), Maulets, JERC, Estat Català i ERC.
Tal com va remarcar un dels portaveus de Ràdio Vic en Català, Manel Sànchez, la manifestació pretén ser un crit unitari "de tot el poble català que diu prou a les agressions que ha sofert la llengua". A l'hora de posar alguns exemples de l'estat de setge permanent en què viu el català a tots els racons del país, els impulsors de la mobilització van citar les recents paraules del rei d'Espanya, la negativa de l'Estat francès a signar la Carta de les llengües, la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, "amb clara voluntat secessionista", o, a Vic mateix, "la imposició de l'espanyol a través de la ràdio". Per tot plegat, el portaveu de la CAL, Gerard Muixé, va afirmar que "estem un procés de clara involució" i va fer una crida a reaccionar "amb fermesa davant totes aquestes agressions". Xirinacs, per la seva banda, va ressaltar la importància d'una manifestació "on confluiran les lluites de moltes entitats d'arreu del país". Al mateix temps, va denunciar que, pel que fa a les llibertats nacionals, "continuem estant igual que en temps de Franco".

Juny 2001

Les classes s'iniciaran al setembre amb un grup de parvulari
L'associació La Bressola crea la primera escola catalana a l'Alta Cerdanya
La matrícula està oberta aquest mes de juny també per als alumnes cerdans del sud

Carol Biosca
BARCELONA

L'Alta Cerdanya tindrà el curs que ve la primera escola Bressola de la comarca, ubicada a l'antiga escola de Càldegues i oberta a l'alumnat de la Baixa Cerdanya. Amb aquest nou centre de l'associació d'escoles catalanes de la Catalunya Nord, que practiquen la immersió lingüística en català, la Bressola disposa ja de set escoles al territori: a més de la de Càldegues, Sant Galdric i el Vernet, a Perpinyà, Nyils, Prada, el Soler i Sant Esteve del Monestir, les dues últimes de recent creació.
La Bressola de Càldegues, al municipi de la Guingueta (Bourg-Madame) serà, de les set, "la més allunyada de la base", ja que està només a tres quilòmetres de la frontera, explica el director general d'aquestes escoles, Joan Pere le Bihan. Per aquest motiu s'ha obert també la matrícula als cerdans del sud, amb l'objectiu de "reunificar la comarca" potenciant la convivència entre els alumnes de l'Alta i la Baixa Cerdanya.
La mestra de la nova escola, que Le Bihan va presentar ahir als pares d'alumnes matriculats, juntament amb el programa educatiu, és de la Baixa Cerdanya i ha realitzat un curs de pràctiques durant els últims tres mesos per familiaritzar-se amb les tècniques d'immersió.

Bilingües a l'acabar primària
L'objectiu d'aquestes escoles és que, al final de la primària, els alumnes -la llengua materna dels quals és el francès en la majoria dels casos- siguin totalment bilingües mitjançant una immersió total en català i una introducció del francès (i també de l'anglès) en una segona etapa. Per facilitar la immersió en català, les escoles Bressola s'obren sempre el primer curs amb un nombre reduït de deu alumnes al parvulari (2 a 5 anys), per anar incrementant l'efectiu amb els anys al voltant d'aquest primer nucli catalanoparalant.
En el cas de l'escola de Càldegues, però, si es matriculen un nombre prou significatiu d'alumnes de la Baixa Cerdanya, s'ampliarà la ràtio perquè "la immersió no serà llavors tan problemàtica", indica Le Bihan. La matrícula estarà oberta fins que es cobreixin totes les places, en principi durant aquest mes de juny, perquè ja en queden poques de disponibles.
Les escoles Bressola tenen un prestigi reconegut a la Catalunya Nord, no només per la qüestió lingüística sinó pel model pedagògic, molt allunyat de les classes magistrals del sistema francès.

Juny 2001

Campanya per demanar que els documents personals siguin multilingües
Una entitat vol incorporar les quatre llengües de l'Estat a DNI i passaports

T.C.
BARCELONA

L'entitat Organització pel Multilingüisme va presentar ahir una campanya destinada a fer que tots els documents personals, DNI, passaports, carnet de conduir, targeta de resident estranger, etc. incorporin les altres tres grans llengües que es parlen a l'Estat espanyol com són el català, el gallec i el basc a més del castellà, llengua única a tots els documents.
Segons Albert Branchadell, president de l'Organització pel Multilingüisme, incloure les quatre llengües als documents personals serviria perquè els ciutadans espanyols "interioritzin un realitat que per ara no ha estat prou assumida". A la Vall d'Aran també s'hi afegiria l'aranès.
El plurilingüisme als documents oficials és ja una realitat en diferents Estats europeus, com a Suïssa, on el passaport està escrit en cinc llengües -l'alemany, el francès, l'italià i el romanx (que només parla el 0,6% de la població) i l'anglès-, o a Bèlgica on a més dels dos idiomes predominants -el neerlandès i el francès- inclou l'alemany, llengua de l'1% de la població.
El primer objectiu de la campanya serà dirigir-se a tots els partits polítics en representació parlamentària, tant al Congrés de Diputats com en els parlaments de comunitats amb llengua pròpia, perquè facin seva una proposició de llei en la qual es demana el pluralisme lingüístic en tots els documents. Branchadell va admetre que l'actual "conjuntura política no és la més propícia però no es una campanya a curt termini; hi insistirem a la següent legislatura". El Congrés de Diputats només ha donat llum verda perquè el DNI i el carnet de conduir siguin bilingües a les autonomies amb llengua pròpia, però l'acord encara no s'ha meterialitzat.
Branchadell va recordar que cap de les demandes xoca amb l'actual normativa europea i que s'han fet propostes de disseny totalment homologables amb altres Estats.
L'Organització pel Multilingüisme, que té el suport de la Generalitat i la Diputació de Barcelona, també impulsa campanyes en favor del multilingüisme en els euros i els segells.

Juny 2001

El govern de CiU haurà d'aplicar exempcions fiscals pel català

Juny 2001

150 docents universitaris rebutgen el discurs reial sobre el castellà
Un manifest el troba "indigne d'un monarca culte"

Redacció
BARCELONA

Cent cinquanta professors de filologia catalana de les universitats de Catalunya, Balears i el País Valencià han firmat un manifest que critica amb contundència el discurs que el rei Joan Carles I va fer fa un mes en el lliurament del premi Cervantes, on assegurava que la llengua castellana mai va ser un element d'imposició, sinó de trobada. La declaració Un memorial reial per a passats irreals, firmada per docents de les universitats d'Alacant, de València, de Barcelona, de Girona, de Lleida, de les Illes Balears, de Vic, Pompeu Fabra, Rovira i Virgili, Jaume I, Autònoma de Barcelona i Oberta de Cata lunya, considera "indigna d'un monarca culte i democràtic" aquesta visió de la història de la difusió de l'espanyol tant a Espanya com al continent americà.

Sense fonaments
Els firmants qualifiquen de "fals" i "sense cap fonament científic" que el monarca afirmés que "a ningú se'l va obligar a parlar en castellà, sinó que van ser els pobles més diversos els que fan fer seu, per voluntat libèrrima, l'idioma de Cervantes". Després de remarcar que com a especialistes universitaris de la llengua catalana tenen l'obligació de refutar aquestes afirmacions, en el manifest es deixa molt clar que "l'expansió del castellà no s'ha fet per voluntat libèrrima, sobretot des de Felip V de Borbó i, molt especialment, amb els règims constitucionals unitaristes del segle XIX i amb les dictadures del segle XX, en què es va programar un veritable genocidi cultural, es vam impulsar polítiques assimiladores, molt sovint sistemàtiques i deliberades, els efectes de les quals arriben fins als nostres dies i impedeixen qualificar de normal l'estatus social del català".
Recorden que a conseqüència de la tergiversació i la manca d'interès per part de les institucions de l'Estat a l'hora d'explicar la diversitat lingüística de l'Estat espanyol, "encara avui molts ciutadans espanyols de bona fe consideren el català una llengua de segona" i posen com a exemple d'aquesta "tergiversació" les manifestacions de la ministra de Cultura, Educació i Esports, Pilar del Castillo, a qui acusen de "cinisme inexcusable i ignorància".
Per tot això, reclamen la necessitat de "reconèixer l'error i reparar-lo" per evitar que "molts espanyols i no espanyols es creguin" aquestes afirmacions. També demanen que tant la Corona com el govern central reconeguin l'equivocació i "apliquin en els seus actes institucionals el caràcter plurilingüe de les nacionalitats i regions del regne d'Espanya".

Maig 2001

Arola demana que s'acabi la polèmica, mentre Acció Cívica anuncia un nou recurs
La Rovira i Virgili exigirà saber català i castellà als professors
El centre aprova el nou reglament d'usos lingüístic

Oriol Margalef
TARRAGONA

El claustre de la Universitat Rovira i Virgili (URV) va tancar ahir un dels fronts oberts entorn de l'ús del català. Quatre mesos després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·lés diversos apartats del reglament d'ús del català a la universitat, el claustre va aprovar per 71 vots a favor, 9 abstencions i cap vot en contra la reforma del text per adaptar-lo a la resolució judicial, que entenia que l'anterior text no garantia la cooficialitat del castellà.
La majoria de modificacions introduïdes són de caràcter semàntic i, en cap cas, segons fonts de la Universitat, varien "l'esperit" de l'anterior normativa. Això sí, a partir d'ara, la convocatòria de concursos per a la provisió de places de cossos docents i de professorat contractat hauran de preveure l'acreditació d'un nivell suficient de coneixement del català i del castellà, no només del català, com demanava l'anterior text.
La sentència del TSJC -que també reconeixia a la Universitat tarragonina la seva capacitat normativa en l'ús de la llengua- es va emetre en resposta a un recurs de les associacions Profesores para la Democracia i Convivencia Cívica Catalana -totes dues en l'òrbita de l'eurodiputat del PP Aleix Vidal Quadras- davant una primera sentència d'un jutjat de Tarragona que declarava ajustat a dret l'anterior reglament del català de la URV. Precisament, a l'hora d'introduir les modificacions, la Universitat ha atès les recomanacions fetes per aquesta primera sentència, que aconsellava la substitució del terme domini per àmbit, i la introducció de la paraula normalment al redactat. D'aquesta manera, allà on deia que "les comunicacions adreçades a residents del domini lingüístic català s'han de fer en llengua catalana", ara hi diu que "les comunicacions adreçades a residents de l'àmbit lingüístic català s'han de fer normalment en català".
En acabar la sessió de claustre, el rector Lluís Arola va assegurar davants els mitjans de comunicació que el nou text "és igual de satisfactori que l'anterior". Arola també es va mostrar esperançat que aquest seguit de reformes introduïdes al reglament "acabin la polèmica innecessària".

La polèmica no acaba
El cert és, però, que malgrat el desig expressat per Arola, la polèmica per l'ús de les llengües a la Rovira i Virgili no acaba amb la reforma del reglament d'usos del català. En aquest sentit, queda pendent de celebració un judici penal contra el mateix Arola i el coordinador de les proves d'accés a la universitat, Joan Igual, acusats d'un presumpte delicte de prevaricació per haver exclòs del tribunal de les proves de la selectivitat del 1998 la professora Josefina Albert, després que aquesta repartís exàmens en castellà de forma discrecional i en contra de la normativa vigent.
Pel seu cantó, la plataforma Convivència Cívica va anunciar que tornaria a impugnar el reglament lingüístic aprovat ahir. L'agrupació assegura en un comunicat que la URV "exigeix obscenament un manifest despreci i burla de les decisions judicials i als drets individuals a l'aprobar un reglament lingüístic amb només canvis de redacció".

Maig 2001

Mas considera que la "rectificació" torna a posar les coses "al seu lloc"
Del Castillo admet davant el Senat que el català ha estat perseguit
La ministra manté que les seves paraules es van treure de context i atribueix la polèmica a "preocupacions ocioses"

Montse Oliva
MADRID

Pilar del Castillo va haver d'aclarir ahir públicament els seus dubtes sobre si la llengua catalana ha arribat a estar prohibida en algun moment de la història. La ministra d'Educació i Cultura, després de demanar disculpes per si "algú s'ha sentit ofès", va voler deixar molt clar que el govern central "coneix les conseqüències" que van patir la llengua i la cultura catalanes arran de la falta de llibertat que es va viure durant "40 anys de règim franquista". Dit això, Del Castillo va insistir, però, que les seves paraules s'havien tret de context i fins i tot va titllar de "preocupació ociosa" tota la polèmica generada arran de les seves afirmacions.
La ministra, doncs, es va decidir ahir a fer un pas enrere per posar fi al rosari de protestes que va ocasionar el seu error, que va anar precidit del discurs del rei Joan Carles durant el qual va assegurar que el castellà mai no va ser un idioma d'imposició. L'escenari escollit per a la rectificació va ser el Senat, on va respondre a dues preguntes sobre la mateixa qüestió formulades per Josep Varela, de CiU, i Jordi Solé Tura, en representació de l'Entesa Catalana de Progrés (PSC, ERC i IC-V).

Ofensiva governamental
Varela va exigir que expliqués si aquesta ofensiva governamental negant la persecució del català suposava, precisament, un intent de trencar el pacte polític i social establert durant la Transició a favor de girar full a un passat "gloriós" sense buscar culpables, amb el benentès que tothom reconeixia els "mals" generats per la dictadura. En aquest punt, la ministra va etzibar-li que portar l'assumpte a aquest terreny "és una preocupació ociosa". Sobretot perquè entén que el govern central dia a dia mostra una "extraordinària disposició" a col·laborar amb la Generalitat per impulsar la llengua i la cultura.
Així, doncs, malgrat la reiteració de les disculpes i el "reconeixement" a les persones que al llarg de la història han lluitat per la llengua, la titular de Cultura no va desaprofitar l'ocasió per espolsar-se bona part de la seva responsabilitat en l'assumpte i insistir que tot plegat s'ha tret de "context". Els primers a rebre van ser els mitjans de comunicació, perquè considera que van desvirtuar les seves reflexions, però també va atribuir el malentès a l'oportunisme que des de la seva perspectiva han tingut alguns grups polítics. En aquest punt, el senador del PSC Jordi Solé Tura va assenyalar que aquí no s'està parlant d'"aspiracions polítiques" dels nacionalistes, sinó del mal causat per les seves afirmacions. "Jo també em vaig sentir francament agredit", va sentenciar. Solé Tura va aprofitar per retreure al govern d'Aznar que no hagi comprès encara la realitat plural, tant política com cultural, de l'Estat. "Només miren cap al passat i exhibeixen antics tòpics de la dictadura", va subratllar.
El conseller en cap, Artur Mas, va donar per bones les explicacions de la ministra sobre les seves paraules "poc oportunes i injustes". "Rectificar és de savis", va dir, per elogiar que Del Castillo hagi "tornat a posar les coses al seu lloc, d'on no haurien d'haver sortit mai". Mas va resistir-se a comentar els "serrells de la qüestió" per no seguir "alimentant la polèmica".

Maig 2001

Concentració a favor de l'ús del català al registre civil

Jordi Serrat
GIRONA

La Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) va fer ahir dissabte una acció reivindicativa al jutjat de Santa Coloma de Farners (la Selva) per protestar contra l'actitud d'aquells jutges que no accepten que els assentaments en els registres civils s'escriguin en català. La concentració, en la qual van participar prop de 300 persones, va servir també per expressar la solidaritat amb el jutge de pau d'Arbúcies, que ha defensat l'ús del català en aquests documents tot i que un jutge de Santa Coloma l'hagi obligat a fer servir el castellà en els assentaments.
Els mobilitzats van fer una crida a "l'insubmissió lingüística" davant la imposició "d'un idioma que nosaltres entenem que no és el propi del país" i van demanar als ajuntaments que no tolerin l'imposició del castellà. Així mateix van denunciar la precària situació en què es troba la llengua pròpia del país de Catalunya en àmbits com l'administració de justícia i van reclamar que els llibres dels registres siguin íntegrament en català.
També es van denunciar les agressions que rep el català des de l'Estat espanyol. Gerard Muxí, portaveu de la CAL, creu que un clar exemple del menyspreu pel català són les declaracions del rei i la ministra d'Educació, Pilar del Castillo, al ignorar la persecució lingüística durant el franquisme.
D'altra banda, i també en solidaritat amb el jutge de pau d'Arbúcies, en aquest municipi de la Selva han constituït una coordinadora d'entitats. L'Ajuntament ha decidit fer uns nous llibres del registre civil en català, tot i saber que no tenen validesa jurídica.

Maig 2001

El jutge de pau d'Arbúcies fa una crida a la rebel·lió contra l'ús del castellà

J.CAUPENA.SANTA COLOMA DE FARNERS

n Josep Maria Iglesias, el jutge de pau d´Arbúcies, va fer una crida ahir perquè els seus companys d´altres municipis es «rebelálin» i s´animin a escriure els assentaments dels registres en català. Unes 200 persones van assistir ahir a la plaça dels Jutjats de Santa Coloma de Farners en senyal de protesta per la imposició feta pel jutjge d'instrucció número 3 de fer els assentaments del registre civil en castellà.

El jutge de pau d'Arbúcies va ser un dels protagonistes a l'ombra de la concentració que es va fer ahir. Amb una estelada a l'esquena com si fos una capaç, el jutge mirava les activitats i escoltava els parlaments.

Jordi Iglesias va manifestar la seva satisfacció pel suport que ha rebut, després de més de 20 anys de fer els assentaments del registre en català. Iglesias va fer una crida perquè els seus companys d'altres municipis s'animin a fer-los també en català, ja que, segons va assegurar, s'ha demostrat que es legal i que es pot fer. Cal recordar que Arbúcies serà dels primers municipis a posar en funcionament un llibre de registres íntegrament en català el proper dia 1 de juny.

La concentració celebrada ahir, convocada per l'Ajuntament d'Arbúcies, el Consell Comarcal de la Selva i la Coordinadora d'Associacions per la llengua (CAL), es va convertir finalment en una trobada festiva i reivindicativa en la que van participar els gegants de la colla d'Arbúcies i la colla de diables.

Al llarg de l'acte es van llegir dos manifestos i els Maulets van col·locar una pancarta on es llegia «Defensant la llengua guanyarem la terra». Durant la lectura del manifest també es van escoltar proclames com ara «PP i Convergència: no hi ha diferència».

Enemics del català

A més, es van col·locar unes pancartes amb fotografies on sota el lema «Enemics del català» s'hi podia veure la ministra de Cultura, Pilar del Castillo; el president del Govern espanyol, José María Aznar; el periodista Luis del Olmo i el jutge de Santa Coloma, José Ramon Mayo, que va imposar al jutge de pau el castellà a l´hora de redactar els assentaments als llibres de registre. A diferència de les altres fotografies, que mostraven explícitament els rostres dels «enemics» de la llengua catalana, la del jutge era una ombra.

La reivindicació va finalitzar amb el Cant dels Segadors, a càrrec del duet Tralla i del públic assistent. El president del Consell Comarcal de la Selva va explicar que es tractava d´un «acte de continuïtat a la derrota que ha patit el PP al País Basc».

Puig va afegir que no s'han d'acceptar «excuses de mal pagador» com les que ha donat fa pocs dies la ministre de Cultura, Pilar del Castillo, en referència a la llengua i la seva persecució.

Segons Puig les administracions han d'estar al capdavant de la societat civil per donar suport a activitats com la d'ahir, lamentant que la Generalitat no hi fos. A l'acte hi van assistir, a més, l'alcalde d'Arbúcies, el de Santa Coloma de Farners i diferents regidors dels ajuntaments d'aquests dos municipis.

 Maig Diari de Girona

Cabanillas defensa el rei i diu que cal agrair que parli de Catalunya amb orgull
El partits demanen a Del Castillo que rectifiqui davant del Congrés
PSC, ERC i IC-V retreuen a Pujol que el seu posicionament a Madrid es contradiu amb l'entesa amb el PP a Catalunya

Redacció
BARCELONA / MADRID

Nadal considera que la crisi entre CiU i el PP certifica la urgència d'eleccions anticipades a Catalunya

Tots els partits catalans, amb l'única excepció del PP, tenen previst interrogar la ministra d'Educació i Cultura, Pilar del Castillo, per les seves declaracions en les quals negava que hagués existit una política de genocidi lingüístic contra el català durant el franquisme. La qüestió, lluny de donar-se per tancada, segueix sobre l'escenari polític, ja que per ara no s'ha produït cap rectificació clara de les paraules de la ministra. Inicialment les preguntes havien de materialitzar-se en la sessió de dimecres vinent, però la ministra ha expressat problemes d'agenda per poder-hi ser present.
CiU ha indicat de totes maneres que preguntarà per la qüestió i per la polèmica frase que va llegir el rei Joan Carles en el discurs del premi Cervantes, on va afirmar que el castellà mai no es va imposar. Del Castillo va afegir més tard en la mateixa línia que "s'hauria de veure quan s'ha obligat al nostre país a parlar castellà i amb quina intensitat".
La diputada del PSC Carme Chacón ha demanat que Del Castillo aprofiti la compareixença per fer "una rectificació en tota regla" de les seves afirmacions. Chacón va recordar que la ministra ha ofès "tots els qui vam patir la repressió a les llibertats en aquest país", i va apuntar que la majoria absoluta no pot servir per reescriure la història.
El portaveu d'ERC, Joan Ridao, va insistir que la millor política és reclamar disculpes públiques per les afirmacions tergiversadores de la història, mentre recordava que encara ara hi ha 150 normes i disposicions estatals que penalitzen el català.
També el president d'IC-V, Joan Saura, ha presentat una bateria de preguntes adreçades a Del Castillo sobre quins criteris històrics va utilitzar la ministra per fer les polèmiques afirmacions.
Paral·lelament, el PSC, ERC i IC-V van coincidir a retreure al president de la Generalitat, Jordi Pujol, una contradicció amb el seu posicionament dijous a Madrid davant el rei i la ministra, i l'entesa que manté CiU amb els populars al Parlament. De tota manera, Joaquim Nadal (PSC) es va referir a la inestabilitat en què ha entrat aquest pacte, i va considerar que tot plegat "certifica la urgència" d'una convocatòria anticipada d'eleccions. Segons Nadal, només el líder d'Unió, Josep Antoni Duran, ha demostrat el "seny" de qui s'adona que les coses no funcionen, a l'aventurar aquesta possibilitat si el PP no garanteix la governabilitat. A les declaracions hi va replicar el portaveu de CiU, Ramon Camp, que va atribuir les "urgències electorals" del PSC al fet que el seu projecte es "desacredita".
El portaveu del govern central, Pío Cabanillas, va sortir ahir en defensa del rei Joan Carles, assenyalant que cal agrair-li que parli de Catalunya amb orgull, informa Montse Oliva. Cabanillas va fer les declaracions en la roda de premsa posterior al consell de ministres intentant desactivar la polèmica, però no va demanar cap disculpa. Al seu torn, Pujol va mantenir-se ahir en el seu posicionament i va subratllar que la contribució de Catalunya a Espanya se supedita al respecte de la identitat.

Maig 2001

Es crearà el Consell Social de la Llengua Catalana a les Balears, com a òrgan impulsor i coordinador
El Govern Balear destina 600 milions a potenciar el català
L'executiu elaborarà un pla de xoc amb mesures urgents

Josep Pons
PALMA

El Govern Balear posarà en marxa un pla de xoc a favor del català com a llengua pròpia de les Illes per aturar el procés de castellanització que es produeix a les zones turístiques de l'arxipèlag. El conjunt d'actuacions que durà a terme l'executiu autonòmic, amb la participació de les institucions de les Balears (consells insulars i ajuntaments) i entitats civils, suposarà una partida pressupostària de 600 milions de pessetes, per la qual cosa caldrà incrementar l'actual dotació econòmica de la direcció general de Política Lingüística, que és en aquests moments de 400 milions.
La iniciativa de l'executiu del Pacte de Progrés, que presideix el socialista Francesc Antich, constitueix la resposta a la reivindicació formulada per l'Obra Cultural Balear (OCB), que va demanar mesures d'emergència per impulsar l'ús normal del català a les Illes, l'aplicació efectiva de la llei de normalització lingüística i afavorir el català com a llengua primera i pròpia dels ciutadans de les Balears.
El conjunt d'actuacions urgents, que en aquests moments redacta una comissió interdepartamental que coordina el president Antich, serà presentat a les institucions i a les associacions ciutadanes per tal d'incentivar la seva participació i col·laboració. El director general de Política Lingüística, Joan Melià (PSM), va qualificar el pla d'"ambiciós i amb objectius concrets". Comerç, immigració i serveis, junt amb l'ensenyament, constitueixen els principals objectius del pla de xoc pel català a les Illes.
La llei impulsada des de la conselleria d'Economia, que dirigeix el vicepresident Pere Sanpol (PSM), preveu una atenció a tots els consumidors i usuaris que garanteixi el seu dret a ser atesos en la llengua oficial desitjada. Això no obstant, el govern de l'Estat ja ha trobat indicis d'inconstitucionalitat en aquesta norma.
Per altra banda, el govern de les Balears ha decidit constituir de forma immediata el Consell Social de la Llengua Catalana a les Balears, com a òrgan impulsor i coordinador de tot el pla de normalització lingüística. L'executiu del Pacte de Progrés anuncia "un gran acord amb els consells de cada illa, els ajuntaments, els agents socials i la societat civil de les Balears", on es planteja un projecte d'intervenció d'urgència davant una "situació en què perilla la salut i la pervivència del català com a llengua pròpia de les Balears", segons va indicar el conseller d'Educació i Cultura, Damià Pons.

Aprenentatge
Entre les accions previstes s'incentivarà el nombre de vies d'aprenentatge del català, sobretot a les zones on més perilla el seu ús, a Eivissa, Calvià, Palma i els pobles costaners. Segons dades aportades per l'OCB, el 42% dels habitants de Palma i el 62% dels de Calvià no saben parlar català.

Maig 2001

L'OCB anuncia accions judicials contra Del Castillo

Maig 2001

El president demana la implicació del monarca per combatre els "recels" contra Catalunya
Pujol reafirma davant del rei la persecució de la identitat catalana
Adverteix que la idea de país "no es canvia per carreteres"

Montse Oliva
MADRID

Jordi Pujol va apel·lar ahir a la memòria col·lectiva per constatar que la identitat catalana ha aconseguit sobreviure tot i haver estat "freqüentment perseguida i maltractada". I ho va fer evocant els "períodes difícils" de la història, davant de dos testimonis d'excepció, el rei Joan Carles i la ministra de Cultura, Pilar del Castillo. El president de la Generalitat va aprofitar l'acte d'inauguració a Madrid de l'exposició Catalunya, terra d'acollida, per llançar un inequívoc missatge davant les primeres autoritats de l'Estat: malgrat el setge patit, "seguim aquí, i no de qualsevol manera".
"I seguirem aquí mentre no acceptem canviar carreteres per identitat i mentre situem alt el nostre ideal de país", va reblar el president, responent al president de la comunitat de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, que diumenge passat en un article a l'AVUI glossava la gran capacitat inversora de Madrid perquè, entre d'altres coses, "no es desgasta en debats artificials sobre la identitat".
Ruiz-Gallardón i l'alcalde de Madrid, José María Álvarez del Manzano, van precedir amb uns breus discursos l'exposició de Pujol, durant la qual va reivindicar la idea de Catalunya com a societat "integradora i convivencial" i amb vocació de seguir jugant un paper important a la resta de l'Estat. Tot plegat va servir per acabar sol·licitant al rei més implicació en el respecte cap a la identitat catalana, tot suggerint que la presència de Joan Carles i Sofia a l'acte servís de "segell d'autentificació" d'aquesta petició.
El president català es va dirigir en diverses ocasions al monarca en el decurs d'una exposició que pretenia deixar constància del ressò que havia provocat el discurs del rei Joan Carles assegurant que el castellà mai no havia estat un idioma d'imposició i també els dubtes expressats recentment per Pilar del Castillo envers la persecució del català. Fins i tot, en una compareixença prèvia davant la premsa, va assenyalar que negar aquest fet és "injust i regressiu".
Posteriorment, i en un to molt més suau, va concloure la seva exposició manifestant al rei el seu convenciment que "heu captat bé el sentit i l'abast del meu discurs", alhora que li expressava el seu agraïment per la "solemnitat" que aportava a la inauguració de l'exposició que vol mostrar la realitat catalana a tot l'Estat.
La idea d'una Catalunya com a societat d'acollida va servir a Pujol de fil conductor per arribar a la conclusió que malgrat les dificultats s'ha mantingut la identitat i alhora la "pau social i la cohesió interna". I en aquest punt es va preguntar si aquest esforç "serà degudament valorat". D'aquí que justifiqués la importància d'aquesta exposició per combatre el "desconeixement i recel" que encara provoca la idea de Catalunya. Així, va apel·lar a les personalitats polítiques i mediàtiques perquè ajudin a vendre una imatge positiva de Catalunya, ja que el que ells puguin dir "pesa molt més" que tot el que digui des de la Generalitat. Abans, però, va recórrer a una frase del grup Estopa afirmant que "Catalunya és el millor exemple de convivència del món".
Entre els assistents a l'acte, presentat pel periodista Luis del Olmo i clausurat amb un espectacle de Comediants, hi havia també el ministre d'Administracions Públiques, Jesús Posada, i una nodrida representació del govern català i també de CiU, encapçalada per Artur Mas. També hi van assistir Alberto Fernández Díaz, en representació del PP, i Carme Chacón, per als socialistes. ERC i IC-V van rebutjar acudir-hi en senyal de protesta.

Maig 2001

Els que optin a una plaça hauran d'acreditar el nivell mitjà de la llengua
El govern Zaplana exigirà conèixer el valencià a les oposicions a docents
La mesura s'aplicarà a les proves del juny del 2002

Ester Pinter
VALÈNCIA

La Generalitat Valenciana exigirà al professorat que aspiri a obtenir una plaça fixa a l'administració el coneixement del nivell mitjà de valencià. Aquesta exigència s'aplicarà a partir de les oposicions del juny de l'any que ve, segons va confirmar ahir als sindicats el conseller d'Educació, Manuel Tarancón.
La decisió va ser rebuda molt positivament tant des de l'àmbit sindical i cívic com el polític. De fet, es tracta d'una reivindicació històrica de la Mesa per a l'Ensenyament en Valencià -on hi ha l'STEPV, CCOO i UGT- els partits polítics EU, PSPV i el Bloc, la federació Escola Valenciana i la Universitat.
Si es compleix l'anunci, serà la primera vegada que al País Valencià es demana la capacitació lingüística en valencià del professorat en unes oposicions, cosa que passa a la resta d'autonomies bilingües de l'Estat. Fins ara, aquest coneixement només era un mèrit, no un requisit. La finalitat d'aquesta exigència respon, segons Tarancón, "a garantir el bilingüisme en el sistema educatiu, respectant alhora els drets individuals de les persones".
No obstant, el canvi de rumb de la política educativa de Tarancón, que fins fa només dues setmanes va assegurar que l'exigència del requisit lingüístic era "anticonstitucional", s'interpreta com un intent d'acontentar l'oposició perquè desbloquegi la constitució de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Zaplana ha anunciat que vol nomenar els seus membres abans de l'estiu, i per a això li cal el recolzament de dos terços dels membres de les Corts Valencianes. Fonts del PSOE ja han assegurat que la decisió és un avenç, però no és suficient.
Els títols que la Generalitat Valenciana reconeixerà als docents que vulguin accedir a una plaça seran el de nivell mitjà de la Junta Qualificadora de Valencià o el de nivell 2 del Pla de Formació. Es manté la deshomologació amb els títols expedits a les Balears o a Catalunya.
Un dels punts de l'anunci de Tarancón en què no estan d'acord els sindicats, i que ahir l'hi van expressar, és que tots aquells que hagin cursat l'assignatura de valencià en els estudis obligatoris i postobligatoris estaran exempts d'acreditar aquest nivell. Des de l'STE es considera que això donaria pas a molts docents no suficientment capacitats. De cara a aconseguir la capacitació per a les oposicions del 2002, es faran cursos intensius i es convocaran proves extraordinàries de la Junta Qualificadora.

Maig 2001

PSPV, Bloc i EU volen que s'ampliï al personal dels ajuntaments

Maig 2001

Zaplana compara els defensors de la llengua amb proetarres

Maig 2001

El Govern Balear accepta fer el pla de xoc pel català

Josep Pons
PALMA

Es crearà una comissió interdepartamental per frenar el procés de castellanització de les zones turístiques

El govern de les Balears posarà en marxa un pla de xoc per impulsar la normalització i el ple ús del català a tots els àmbits de la societat illenca. La que va ser principal reivindicació de la Diada per la Llengua i l'Autogovern que dissabte va celebrar a Palma l'Obra Cultural Balear ha estat acceptada pel govern que presideix el socialista Francesc Antich, una de les cinc mil persones que va assistir als actes de la Diada.
El president del govern autonòmic va manifestar ahir, tot fent-se ressò de la demanda "sí a un pla de xoc", que les Balears disposaran d'un pla de mesures i actuacions positives per frenar el procés de castellanització de les zones turístiques i, alhora, per impulsar de manera decidida el català com a llengua d'ús normal a tot arreu.
Entre les actuacions que va anunciar el president Antich,destaca la creació d'una comissió interdepartamental, en la qual participaran responsables de totes i cadascuna de les conselleries del Govern Balear, per fixar les actuacions, el calendari i el pressupost.
Per la seva banda, el director general de Política Lingüística, Joan Melià, va anunciar l'aprovació en el pròxim consell de govern del consell social de la llengua catalana a les illes Balears, òrgan consultiu en què participaran les institucions de l'arxipèlag, entitats cíviques, sindicats i organitzacions ciutadanes.
El president Francesc Antich ha anat més enllà en afirmar que "el govern de les Balears té l'obligació de liderar el procés de normalització lingüística, de donar suport sense cap dubte al català com a llengua pròpia, i treballar per a la normalització lingüística que significa la construcció del nostre país".
El president balear es va mostrar molt crític amb el govern de l'Estat, tot afirmant que "no demostra sensibilitat ni respecte per l'Estat pluricultural i plurilingüístic". Va lamentar també la intenció del govern central de presentar recurs contra la llei de comerç de les Balears, que vol garantir el dret a ser atès en català.

Maig 2001

Trias considera ignorància o mala fe que es negui la persecució al català
Esteve veu "dramàtica" l'afirmació de la ministra

Redacció / Ester Pinter
BARCELONA / GANDIA

El president de CiU al Congrés de Diputats, Xavier Trias, va assegurar ahir que "només des de la ignorància i des d'una certa mala fe es pot afirmar que el català no ha estat perseguit".
Trias responia així a la ministra de Cultura, Pilar del Castillo, que va qüestionar en una entrevista que s'hagués imposat el castellà a Catalunya.
També Pere Esteve, eurodiputat per la coalició CiU-PSM-Bloc, va qualificar a Gandia de "dramàtic" el posicionament de la ministra de Cultura. Segons Esteve, "l'afirmació del rei sobre que el castellà mai s'havia imposat va ser un disbarat, però que al damunt ho defensi gent com la ministra és autènticament dramàtic".
Pel dirigent de CDC, la reacció que s'ha produït respecte a aquestes declaracions "no ha estat ni desproporcionada ni ha provingut només dels nacionalistes no espanyols".

Escalada verbal
Aquestes declaracions, realitzades per Pere Esteve al si de la 6a Trobada Nacionalista que ha tingut lloc aquest cap de setmana a la capital de la Safor, van rebre el suport dels altres dos partits nacionalistes que han participat en l'encontre, el Bloc Nacionalista Valencià i el Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista.
Segons Pere Sampol, vicepresident del Govern Balear i membre de l'executiva del PSM, "és preocupant l'escalada verbal en la qual estan embarcats el PP i el PSOE contra els nacionalismes perifèrics", ja que al seu parer, "com s'ha demostrat, són els que més riquesa estan proporcionant a les autonomies on governen". Pere Sampol va afegir que des de la reunió de Gandia s'ha fet "una crida perquè es moderi aquest clima de crispació i que es debatin idees".

Maig 2001

Milers de persones es manifesten "per València i per la llibertat"
La negativa de la Diputació a cedir la Plaça de Bous marca la diada

Ester Pinter
VALÈNCIA

La diada amb motiu del 25 d'abril, data en què fa 294 anys els valencians van perdre l'autogovern en ser derrotats a Almansa per les tropes de Felip V, es va cloure ahir a València amb la tradicional manifestació convocada per Acció Cultural del País Valencià.
Milers de valencians i de ciutadans d'altres territoris de parla catalana (15.000 segons algunes fonts) van participar en aquest acte de caràcter més cívic que l'habitual, al qual ni es va sumar el PSPV-PSOE ni el Bloc Nacionalista Valencià, que celebrava una Trobada Nacionalista a Gandia (la Safor).
Les pancartes que clamaven per la defensa de l'Horta de València van ser les que més hi van proliferar. Però la manifestació l'encapçalava una altra pancarta amb el lema Per València, per la llibertat, portada entre altres pel secretari general d'ACPV, Eliseu Climent, el seu president, Vicent Martínez, els escriptors Joan Francesc Mira i Isabel-Clara Simó, el rector de l'Autònoma de Barcelona, Carles Solà, el secretari general de l'IEC, Carles Miralles, i el periodista Xavier Grasset.
La reivindicació principal d'aquesta marxa, com es va explicitar als discursos finals, venia arran de la negativa de la Diputació de València de cedir a ACPV la Plaça de Bous per celebrar després de la manifestació un macroespectacle en homenatge a València, adduint que en anteriors edicions s'havien fet "destrosses i proclames en favor d'ETA". És a les portes d'aquest edifici on va desembocar ahir al vespre la manifestació i on un camió-escenari va acollir els portants de la pancarta principal.

Crítiques a Zaplana
En la seva intervenció, Isabel-Clara Simó va arremetre durament contra el govern d'Eduardo Zaplana, de qui va dir que "és l'únic president de govern del món que no coneix la llengua dels seus governats".
"Hui -[per ahir], va dir Simó- ha insultat València i els valencians. Hui s'ha destapat la llosa de cinc mil quilos que tapava el cadàver de Franco". L'escriptor alacantí Enrique Cerdán Tato li va fer costat assegurant que "no vivim en un país normal".
Eliseu Climent, després que Xavier Grasset va llegir un poema de Vicent Andrés Estellés, va tancar l'acte fent una crida a totes les forces culturals, polítiques i les entitats cíviques perquè, va dir, "tot superant definitivament diferències i matisos, s'organitzen per tal de treballar junts i preparar un demà que serà novament nostre".
Al darrere del camió, les barreres i quatre guàrdies jurats protegien des de primeres hores del vespre l'estàtua coberta amb una tela del torero Montoliu, l'estàtua que en altres celebracions del 25 d'abril va ser desmuntada pels manifestants i que el govern valencià ha utilitzat com a màxim exemple de la violència atribuïda als participants en la diada.

Maig 2001

400 associacions dels Països Catalans creen un organisme de coordinació

Maig 2001

L'Ajuntament de Perpinyà aprovarà un altre cop els topònims del cadastre
El Parlament vetllarà per l'ús del català a les notaries
Presenten 6.000 firmes demanant respecte a la llengua pròpia i el traspàs d'aquest sector

Lluís Bou
BARCELONA

El president del Parlament, Joan Rigol, es va comprometre ahir a defensar que el legislatiu català vetlli pel respecte a l'ús de la llengua catalana en els documents notarials. Rigol va rebre al seu despatx una delegació de la plataforma ciutadana creada amb aquest objectiu, que li va lliurar unes 6.000 firmes reivindicant-ho i demanant també el traspàs de les notaries a la Generalitat, com succeïa en la Segona República.
En contra del que passava durant l'etapa republicana, actualment els notaris que treballen a Catalunya no estan obligats a saber català, perquè segueixen la legislació espanyola i depenen del ministeri de Justícia. En canvi, la llei de política lingüística obliga que els documents notarials s'escriguin, per defecte, en català, cosa que a la pràctica s'incompleix. Segons el portaveu de l'entitat, el notari Joan Bernà, tot plegat provoca una "contradicció flagrant", motivada pel fet que els deures dels notaris estan regulats per la legislació estatal i el coneixement del català no és ara un requisit obligat per fer aquesta activitat a Catalunya.
El president del Parlament es va mostrar receptiu a les reivindicacions de la plataforma i es va comprometre a traslladar les peticions als grups parlamentaris, no només amb la possibilitat de presentar una proposició no de llei en aquest sentit, sinó també exercint un control parlamentari sobre el compliment de la llei del català. Una altra cosa és el traspàs de les notaries a la Generalitat, que el Parlament ja ha reclamat el 1996, el 1997 i el 1999 sense èxit.

Carrers de Perpinyà
D'altra banda, l'Ajuntament de Perpinyà debatrà en el pròxim ple una nova correcció dels topònims del cadastre normalitzant els que estan incorrectament en català barrejat amb francès, informa Pere Codonyan. La comissió formada pel geògraf Joan Becat, l'historiador Ramon Sala i el tinent d'alcalde Jaume Roure ha considerat més oportuna aquesta nova deliberació, tenint en compte la sentència del tribunal de Marsella, que no pas presentar un recurs. Aquest hauria comportat esperar 3 o 4 anys més, fins que hi hagués un nou pronunciament jurídic.
El tribunal de Marsella va anul·lar la resolució del consell municipal que fa cinc anys va aprovar la revisió toponímica del cadastre en català normatiu, secundant un recurs de l'exprefecte Bernard Bonnet, posteriorment processat per un cas de guerra bruta a Còrsega. L'anul·lació fa referència a una qüestió formal, com seria la falta de competències per modificar el cadastre, però en realitat és una correcció lingüística.

Maig 2001

Invaliden la catalanització del cadastre de Perpinyà

Pere Codonyan
PERPINYÀ

El Tribunal dóna la raó al polèmic exprefecte Bonnet per raons de forma, però l'Ajuntament ho pot tornar a aprovar

El Tribunal Administratiu d'Apel·lació de Marsella ha invalidat la resolució del consell municipal de Perpinyà que el 1996 va fer la revisió toponímica del cadastre en català normatiu. La sentència apareix pocs dies després de l'anunci del ministre francès d'Educació, Jack Lang, que impulsarà l'ensenyament de les llengües regionals a l'escola pública francesa, però no ha sorprès Jaume Roure, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Perpinyà encarregat dels afers catalans. "És sempre una mica la mateixa història amb l'Estat francès. Un cop bufa aire calent, un altre aire fred, sobretot aire fred", va assenyalar ahir Roure.
El comissari del govern havia demanat al tribunal l'anul·lació de la deliberació perquè un Ajuntament no té potestat legal de revisar el seu cadastre. Un argument que rebutja el tinent d'alcalde. "L'Ajuntament no ha canviat res del cadastre, sinó que, tal com demana l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), s'han corregit els topònims catalans de la ciutat que estaven mal escrits, de la mateixa manera que ho van fer una trentena de pobles de la Catalunya Nord", va explicar Roure, que va recordar que l'exprefecte de Perpinyà, Bernard Bonnet, posteriorment condemnat per un cas de guerra bruta a Còrsega, és a l'origen del problema.
Bonnet va denunciar la resolució del consistori perpinyanès el gener del 1997 davant del tribunal de Montpeller, perquè considerava que la correcció ortogràfica dels topònims catalans del cadastre era il·legal i anticonstitucional, ja que, segons ell, vulnerava l'article 2 de la Carta Magna francesa, que només reconeix el francès com a llengua de la República. En primera instància, el tribunal de Montpeller va desestimar l'al·legat de Bonnet i va donar la raó a l'Ajuntament. Però Bonnet va recórrer fins que ara s'ha pronunciat el tribunal marsellès. No obstant, l'Ajuntament podria tornar a votar la correcció dels topònims catalans.

Maig 2001

CiU demana a Brussel·les un tracte especial per al català

Sandra Buxaderas
BRUSSEL·LES

CiU aprofitarà l'Any Europeu de les Llengües per tractar d'aconseguir un reconeixement especial del català a Europa, que vagi més enllà de la seva actual consideració de llengua regional minoritària. Per això, 27 diputats del Parlament català van viatjar ahir a Brussel·les per reunir-se amb la presidenta del Parlament Europeu, la popular Nicole Fontaine, el president del grup liberal, Pat Kox, i d'altres eurodiputats de diferents països.
La representació catalana, encapçalada per Pere Esteve i Ramon Camp, els va exposar l'argument que el català, ni és minoritari quant a nombre de parlants en el context actual de les llengües europees, ni és només una llengua regional, ja que depassa els límits de Catalunya i de l'Estat espanyol. A més, després de l'ampliació de la UE a l'Est, el català, que ja supera en nombre de parlants diverses llengües estatals com el finlandès, el danès, l'islandès o el luxemburguès, se situarà al grup de llengües mitjanes.
Com va explicar ahir Esteve, amfitrió de les trobades, "per aconseguir el reconeixement d'aquesta doble singularitat, CiU treballarà a Brussel·les però també des del Parlament de Catalunya i el Congrés de Diputats, ja que els poders comunitaris, quan se'ls plantegen qüestions culturals, solen contestar que els seus interlocutors són els Estats".
Precisament la possibilitat d'aprofitar el debat post-Niça per rellançar el poder de les regions en el si de la UE va ser el segon motiu de les reunions que van mantenir ahir els diputats de CiU, que pretenen difondre a Brussel·les reivindicacions catalanes com les de mantenir una presència directa al Consell de Ministres.

Maig 2001

La Diada per la Llengua se celebra dissabte amb la petició d'un pla de xoc
L'Obra Cultural denuncia que el Govern Balear ha oblidat el català
Manté que no ha fet res per frenar-ne l'actual retrocés

Josep Pons
PALMA

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha denunciat la manca d'actuació i l'absència de voluntat del Govern Balear per evitar el retrocés del català a les Illes. Segons l'entitat que presideix Antoni Mir, el govern del Pacte de Progrés ha incomplert totalment els acords programàtics relatius a la normalització lingüística i els compromisos d'impulsar el català com a llengua pròpia a tot l'arxipèlag.
Aquesta és, enguany, la principal reivindicació de la Diada per la Llengua i l'Autogovern que l'OCB celebra dissabte als voltants del Parc de la Mar de Palma. Segons Mir, "reclamem al govern del Pacte de Progrés que aprovi i apliqui mesures de xoc a favor de la llengua, com requereix el compliment del seu propi programa d'actuació quan es compromet a impulsar la normalització lingüística en tota la seva extensió; quan diu que la llengua catalana serà objecte d'especial protecció i normalització en tots els àmbits de la vida política, social, econòmica i cultural del país; i quan diu que la normalització lingüística es farà respectant els drets de tots aquells que integren la societat de les Balears i que tenen com a pròpies altres llengües".
L'OCB lamenta que un govern format sota el signe del progrés i la modernitat no hagi estat capaç d'impulsar un verdader pla d'acció per aturar i impedir el procés de castellanització que envaeix les zones costaneres de Mallorca i d'Eivissa, que està provocant el fenomen de la substitució lingüística del català pel castellà.
Mir es refereix a l'informe elaborat pel lingüista menorquí Joan Francesch López Casasnovas, que sosté que "el coneixement passiu de la llengua progressa, però el que és més rellevant és que l'ús social recula cada dia més, és a dir, es parla i s'escriu cada vegada menys en català a les Balears". Les xifres, segons l'OCB, parlen per si soles: el 30% de la població de les Balears no sap parlar català, tan sols un 50% l'utilitza com a llengua habitual. Més del 50% no sap escriure la llengua pròpia.
Mir afegeix: l'OCB no amaga el seu desencís i el seu malestar pel que creu que constitueix una manca d'acció, d'iniciativa i de gestió del govern del Pacte de Progrés. Per aquest motiu, l'entitat ha fet sonar l'alarma i ha reclamat actuacions urgents. Mir recorda que "fa exactament quinze anys que es va aprovar per unanimitat la llei de normalització lingüística al Parlament de les Balears, però a hores d'ara encara esperem que es faci efectiva i extensiva en la seva totalitat".
Mir va més enllà a l'indicar que "és al Govern Balear qui correspon liderar l'acció en la defensa i la promoció del català, llengua pròpia a les Illes, tal com estableix l'Estatut i la llei de normalització".

Maig 2001

L'Obra Cultural Balear demana un pla de xoc per la llengua catalana

Redacció
PALMA

L'Obra Cultural Balear va lliurar ahir al govern de les Illes la petició que es posi en marxa un pla de xoc en defensa de la llengua catalana, amb mesures concretes.

L'entitat considera que el pla és del tot necessari davant del "greu retrocés" que s'experimenta en l'ús social de l'idioma a les Illes. En l'escrit adreçat al president balear, el socialista Francesc Antich, l'Obra Cultural proposa a l'executiu illenc que prengui mesures d'acció "contundents" per aturar el "risc real" que pateix el català de quedar reduït a una situació marginal.
L'entitat recorda que ara fa 15 anys que es va aprovar per unanimitat la llei de normalització del català a les Balears, sense que a hores d'ara s'hagi aplicat en tots els conceptes inicialment previstos. Segons l'Obra Cultural, quan fa dos anys el govern del pacte de progrés i nacionalista va assumir el poder autonòmic es va comprometre a adoptar mesures per garantir l'ús social del català, per la qual cosa ara hauria de ser sensible a la situació.

Diada reivindicativa
"Demanam un pla de xoc que dugui a terme aquest programa, perquè amb el seu compliment no sabem si la llengua se salvarà, però sense la seva adopció segur que no ho farà de cap de les maneres", assenyala literalment la proposta.
El lliurament de l'escrit ha tingut lloc amb motiu que dissabte vinent centenars d'entitats i col·lectius de Mallorca han convocat la denominada Diada per la Llengua i l'Autogovern, en defensa de l'ús social del català. Aquesta serà la setena vegada que es convoca una Diada amb aquest objectiu a les Balears. La participació, marcada pel to festiu, ha estat creixent en els darrers anys. L'acte de dissabte se celebrarà a ses Voltes de Palma.

Maig 2001

Piqué evita admetre la imposició i remarca que el castellà és un actiu per als catalans
El Govern Balear veu les afirmacions del rei com un atemptat a les Illes
Reclama a les institucions de l'Estat respecte per al català

Josep Pons / Redacció
PALMA / BARCELONA

El Govern Balear es va sumar ahir a l'allau de crítiques que els darrers dies ha provocat el discurs del rei Joan Carles a l'acte de lliurament del premi Cervantes defensant que el castellà no ha estat una llengua imposada. L'executiu que presideix Francesc Antich troba les declaracions del monarca "un atemptat contra la memòria històrica de les Balears".
Tant Antich com el seu vicepresident, Pere Sampol (PSM), van deixar palès ahir el seu malestar per les declaracions del rei en el decurs de l'Acampa Llengua, que durant aquest cap de setmana ha celebrat l'Obra Cultural Balear a Felanitx. Més de 4.000 joves de Mallorca han participat en l'Acampa Llengua com a jornada prèvia a la diada per la llengua i l'autogovern que se celebrarà el cap de setmana que ve a Palma.
Antich va posar en el punt de mira dels seus retrets principalment el govern central, a qui va acusar de "no entendre" que l'Estat espanyol té diferents cultures. Per ell, cal el respecte per aconseguir un marc de convivència. "Els que comanden avui l'Estat central, el PP, no volen que utilitzem la nostra llengua en tots els àmbits i activitats. No acceptarem imposicions que, des de la uniformitat, pretenen eliminar la pluralitat cultural i lingüística de l'Estat espanyol", va lamentar. Un cop dit això, es va mostrar optimista perquè avui "per primera vegada en 300 anys, tenim la possibilitat de treballar des de les institucions pel català com a llengua pròpia de les Balears".
Més crític es va mostrar Sampol, que va afirmar que des de l'executiu balear no poden acceptar les manifestacions del rei sobre el castellà perquè "constitueixen un atemptat contra la memòria històrica de les Balears i una manca de respecte per la gent que durant anys ha treballat per la defensa de la llengua i la cultura pròpia de les Illes". Sampol va fer una crida a la mobilització per "exigir el respecte que des del govern de l'Estat i les màximes institucions de l'Estat es nega al català".

Llei de comerç
El vicepresident del govern de les Illes va expressar la seva indignació per l'informe redactat pel ministeri d'Administracions Públiques que demana a l'executiu balear la modificació de la llei de comerç de les Illes, concretament els articles relatius a l'ús del català. Sampol va anunciar que el seu executiu demanarà la modificació de la Constitució si el govern de l'Estat impugna la llei de comerç.
També es va mostrar molt crítica amb les paraules del rei la vicepresidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Vadell (PSM), que va demanar respecte i comprensió cap a la realitat dels Països Catalans i una "actitud democràtica envers la llengua catalana".

"Punt de trobada"
Des de l'executiu central, Josep Piqué va passar ahir de puntetes per la polèmica, evitant en tot moment admetre que el castellà va ser imposat. Primer, però, no es va estar d'alinear-se amb les paraules del president del govern central, José María Aznar, que dimecres va insistir en la tesi que el castellà "històricament ha estat i és una llengua de trobada".
El ministre d'Exteriors, durant una entrevista a Catalunya Ràdio, va definir el castellà com a "punt de trobada i de riquesa molt important". En aquest sentit, va advocar perquè "tots els catalans i tots els nostres joves" dominin perfectament el castellà i el sentin com a propi, adduint que és la segona llengua de comunicació internacional després de l'anglès, que està "creixent extraordinàriament i ens pot donar moltes oportunitats". "En els pròxims deu anys segurament hi haurà més persones als Estats Units que entenguin i parlin el castellà que a la mateixa Espanya", va assenyalar el ministre d'Afers Estrangers i dirigent del PP català.

Abril 2001

L'Obra Cultural Balear demana al rei una rectificació pública

Redacció
BARCELONA

L'Entesa pregunta a la ministra de Cultura sobre les seves responsabilitats en la confecció del discurs del monarca

L'Obra Cultural Balear (OCB) troba "lamentable i greument confusionària" la part del discurs del rei Joan Carles en l'acte de lliurament del premi Cervantes, en la qual va defensar que el castellà no ha estat una llengua imposada. Per aquesta entitat, l'única manera de desfer en part el mal causat per aquest discurs seria una rectificació del mateix monarca, després de trobar "insuficient i insatisfactòria" la nota "aclaridora" de la Casa del Rei, "justament perquè es tracta d'un tema tan sensible i perquè, en haver-s'hi pronunciat de manera tan contrària a la realitat històrica, la mateixa credibilitat de la màxima autoritat de l'Estat espanyol haurà causat un mal sobretot a molts de ciutadans de territoris exclusivament castellanoparlants o en general mal informats. Es tractaria d'un gest noble i de justícia que cal esperar de Joan Carles I", diu l'Obra Cultural en un comunicat. Aquesta entitat ha demanat una audiència amb el monarca al Palau de Marivent per explicar-li l'"estat de la qüestió" i la "fragilitat del català" com a llengua pròpia a les Illes.
Per la seva banda, el portaveu adjunt de l'Entesa Catalana de Progrés, Carles Bonet, ha demanat a la ministra de Cultura, Pilar del Castillo, que aclareixi en resposta oral a la Cambra Alta les responsabilitats del seu departament en la confecció del polèmic discurs del monarca. I en qualsevol cas, si el ministeri de Cultura comparteix l'opinió que el castellà mai es va imposar als territoris on avui està implantat.
El senador d'ERC, que hi veu responsabilitats de la Casa del Rei en el discurs del monarca a l'entrega del premi Cervantes, acusa el PP de tenir la responsabilitat de fons. En aquest sentit, el dirigent republicà recrimina els populars d'estar sotmetent la Casa del Rei des de fa temps a "un pressing" per utilitzar-la com a aval de la seva política.

Abril 2001

El govern central prepara una norma que regularà la utilització de les llengües oficials
Justícia recorda que l'ús del català en els llibres del registre civil és legal
Els escrits només en castellà s'emparen en una llei del 1957

Jordi Serrat / Pepa Masó
BARCELONA

La polèmica oberta pel jutge encarregat del registre civil de Santa Coloma de Farners (Selva), el qual obliga els jutges de pau a fer els assentaments en els llibres del registre en castellà, ha tingut una resposta contundent per part del govern català. Els assentaments, afirma el departament de Justícia, és poden fer en català.
De fet, aquesta és la instrucció que ha donat el Consorci per a la Normalització Lingüística als jutges de pau que en els últims anys s'han trobat amb el mateix problema que el seu company de Santa Coloma de Farners. Justícia recorda que la llei i el reglament en què es basen alguns jutges per reclamar l'ús del castellà en els assentaments daten del 1957 i el 1958, respectivament, època preconstitucional en què l'única llengua oficial era el castellà. Davant d'aquestes normes, anteriors a la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, la llei de Política Lingüística del 1998 estableix que són vàlids els assentaments registrals fets en qualsevol de les dues llengües oficials. El registre civil, com el de la propietat i el mercantil, depenen del ministeri de Justícia.
Segons va explicar el director general de Política Lingüística, Lluis Jou, la llei de Política Lingüística, aprovada fa més de tres anys, establia que l'Estat regularia l'ús de les llengües a les inscripcions registrals, cosa que encara no s'ha fet. La Generalitat i el ministeri de Justícia negocien des de fa temps aquest canvi normatiu, que el govern central vol dur a terme quan informatitzi tots els registres. "Potser caldria que el ministeri, mentre no hi hagi la normativa, doni instruccions clares als jutges civils per evitar conflictes", va manifestar Lluís Jou, que va voler deixar clar que hi ha una bona entesa quant a aquesta qüestió amb el ministeri de Justícia: "Hi ha bona disposició".
Els problemes amb què s'han trobat alguns jutges de pau per fer els assentaments en els llibres del registre civil no es donen, segons Jou, en el registre de la propietat i el mercantil. Quan una escriptura arriba al registre de la propietat en català, queda registrada en aquesta llengua, va assegurar. En aquest sentit, però, es va lamentar que els ciutadans no solen demanar que aquests documents es facin en català.
Davant el conflicte de Santa Coloma de Farners, CiU va demanar ahir als jutges de pau que continuïn utilitzant el català. El diputat d'ERC, Joan Puigcercós, va avançar que demanarà al Congrés de Diputats que es derogi la llei del Registre Civil de 1957.

Abril 2001

A Begur i Arbúcies els obliguen a fer servir el castellà als registres

Abril 2001

Les reaccions polítiques al polèmic discurs del monarca espanyol s'estenen a l'Amèrica Llatina
Mèxic protesta per la frase del rei negant la imposició del castellà

Verònica Sanz
CORRESPONSAL CIUTAT DE MÈXIC

El govern de Mèxic va expressar ahir, a través de l'Institut Nacional Indigenista (INI), la seva protesta per les declaracions del rei Joan Carles en què afirmava que el castellà no ha estat mai imposat.

Les recents declaracions del monarca espanyol han causat malestar a Mèxic, país on viuen més de 10 milions d'indígenes. L'Institut Nacional Indigenista (INI), que és l'organisme de l'Estat mexicà encarregat dels pobles indis del país, ha protestat per les declaracions i ha assegurat que les afirmacions del rei Joan Carles "no obeeixen a la realitat", mentre suggeria al monarca espanyol que revisi la història. "L'arribada del poder espanyol a Amèrica va ser una invasió. Va ser una conquesta en la qual es va imposar el castellà com a llengua perquè els vençuts es comuniquessin amb les tropes invasores i entre ells mateixos", ha manifestat Francisco López, director de promoció i justícia de l'INI. "És una realitat històrica que als pobles d'Amèrica encara ens afecta, perquè molts Estats actuals de la regió es neguen a reconèixer les llengües originàries dels pobles indígenes com a fruit d'aquella imposició", ha afegit López.
Les reaccions al discurs del monarca s'han començat a multiplicar a l'Amèrica Llatina, principalment a Mèxic, i també el Centre de Drets Humans Fray Bartolomé de las Casas, encapçalat pel conegut bisbe Samuel Ruiz, ha titllat les declaracions del rei d'"absurdes i desafortunades". "La història va ser molt clara: no van ser els indígenes els que van travessar l'oceà per anar a conèixer el castellà. Cap indígena va ser consultat a veure si volia aprendre castellà", ha assegurat Noe Pineda, cap d'anàlisi i difusió del Centre Fray Bartolomé, que treballa principalment a Chiapas, al sud-est mexicà. Segons Pineda, la colonització d'Amèrica i l'expansió del castellà al continent es va fer a través del domini militar i econòmic, i mitjançant la força ideològica de la religió. "Durant tres segles, va ser obligatori pertànyer al catolicisme i parlar castellà. Hi ha molts documents que testimonien les atrocitats que va cometre la Corona espanyola per aconseguir-ho", ha indicat.
També el diari La Jornada, un dels més prestigiosos de Mèxic, ha tractat la polèmica, dedicant dues planes senceres a les declaracions. "Afirmar que els pobles més diversos van fer seu per voluntat libèrrima el castellà és més que una relliscada de psicoanàlisi, perquè intenta esborrar els cinc segles de dominació que avui en dia encara estan presents en les disposicions més diverses, com les lleis de comunicació mexicanes que prohibeixen la difusió en una altra llengua que no sigui l'espanyol", opina Ramón Vera, columnista del diari.

Abril 2001

Montilla disculpa que Caldera recolzés el discurs del rei sobre el castellà

Abril 2001

Un jutge del registre civil obliga a escriure en castellà

E l president del Consell Comarcal de la Selva, Joan Puig (ERC), va presentar ahir una queixa oficial contra el jutge encarregat del registre civil de Santa Coloma de Farners perquè obliga els jutges de pau a redactar els assentaments en castellà. El jutge prohibeix el català basant-se en una llei del 1957. [Efe]

Abril 2001

LA CORONA I LES LLENGÜES
Allau de crítiques al rei per negar la imposició del castellà
Pujol titlla de desafortunades les paraules del monarca mentre recorda la contribució catalana a la Transició

I.C / L.B. / M.O.
BARCELONA / MADRID

Entitats, forces polítiques i institucions catalanes van respondre ahir de forma crítica al discurs que el rei Joan Carles de Borbó va pronunciar dilluns en l'acte de lliurament del premi Cervantes, en el qual va afirmar que el castellà no ha estat una llengua imposada. Tant el PP com el PSOE, en canvi, el van aplaudir.
Jordi Pujol va lamentar, no únicament com a president de la Generalitat, sinó també "personalment", les manifestacions del rei Joan Carles. Segons Pujol, que es mostrava visiblement molest, les expressions del monarca "no responen a la realitat històrica", i per això les va qualificar obertament de "poc afortunades". Aquesta és la primera vegada des del 1980 que Pujol replica públicament a unes declaracions del rei, coincidint amb el fort malestar que les polèmiques frases van aixecar ahir en medis polítics catalans.
En unes declaracions molt mesurades, que va repetir posteriorment en castellà per a les televisions espanyoles, Pujol va recordar que Catalunya "ha fet un esforç considerable des de la Transició per furgar com menys millor en les ferides i evitar referir-se el mínim possible als aspectes negatius de la història recent o més llunyana". El president català, que feia referència al pacte que va significar el pas del franquisme a la democràcia, va concloure que hauria preferit que les declaracions del monarca no haguessin tingut lloc. En l'entorn del president català es remarcava fins i tot la "sorpresa, indignació i irritació" per aquestes afirmacions.
El portaveu de CiU al Congrés, Xavier Trias, va ser l'encarregat de demanar explicacions a la Zarzuela. El cap de la Casa del Rei, Fernando de Almansa, va explicar que les declaracions es van treure de context, perquè el monarca parlava de futur i no de passat, i tenia com a referent històric l'inici de l'espanyol a Amèrica. Per la seva banda, el portaveu d'Unió, Jordi Casas, va recordar que que la llengua catalana no rep el reconeixement "que la mateixa Constitució i l'Estatut li atorguen". El secretari general de la JNC, Albert Batalla, va enviar ahir mateix una carta a la Zarzuela i el llibre El catalán, una lengua asediada com a protesta. La Unió de Joves també va reprovar el discurs.
Pasqual Maragall va evitar polemitzar, però va afirmar que "a Catalunya s'ha imposat [el castellà] con gran esmero y sin que se note el empeño, segons diu un reial decret del segle XVIII". Va afegir que no creu i espera que les frases del rei no tinguin res a veure amb l'ofensiva antiautonòmica del PP.
Per Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), el discurs del rei és "absolutament reprovable, a més de fals", i "impropi d'un demòcrata i d'una persona culta que vulgui ser mínimament respectuosa amb la diversitat". Rafael Ribó (IC-V) va acusar el cap d'Estat de "mostrar una ideologia espanyolista que amaga o ignora fets claríssims de repressió lingüística". La portaveu del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, en canvi, no va voler entrar en polèmica. "Tots coneixem la història i els moments passats, però respectem les paraules del rei", va dir.
Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua i L'Avalot-UGT, entre altres entitats, van expressar el seu rebuig.
Des de Madrid, en canvi, el portaveu del PSOE, Jesús Caldera, va manifestar la seva coincidència amb el rei, subratllant la importància de palesar que "el castellà ha estat sempre una llengua de riquesa i no d'imposició". Pel portaveu del PP al Congrés, Luis de Grandes, la intervenció del rei va ser "un judici serè i encertat" sobre el castellà, que "mai no ha estat un idioma de col·lisió, com no va ser de col·lisió la conquesta espanyola d'Amèrica", perquè no es va aniquilar els pobles ni el seu idioma, sinó que l'espanyol es va convertir en el fil conductor d'una gran cultura.
Pel portaveu del PNB, Iñaki Anasagasti, el problema no són les afirmacions del rei, sinó que la gent de bona voluntat se les cregui. Com a exemple, va recordar que al País Basc es van treure els noms en euskera de les tombes dels morts.

Abril 2001

Viviane Reding presenta l'Any Europeu de les Llengües, destinat a promoure la diversitat lingüística
La comissària d'Educació defensa que no hi ha llengües minoritàries
Mas-Colell admet un retrocés de l'ús del català a la universitat

Carol Biosca
BARCELONA

"No hi ha llengües grans i petites. No hi ha llengües més o menys importants. Totes ho són. No m'agrada l'expressió de llengua minoritària". La comissària europea d'Educació i Cultura, Viviane Reding, va emfatitzar ahir durant l'acte de presentació de l'Any Europeu de les Llengües, celebrat a Barcelona, la importància de la diversitat lingüística com a element clau del patrimoni europeu i la inexistència d'estatus entre les llengües. La iniciativa "fa referència a totes les llengües", va assenyalar la comissària luxemburguesa, guardonada el 1992 amb la Creu de Sant Jordi per la defensa del català al Parlament Europeu.
L'Any Europeu de les Llengües, promogut per la Unió Europea i el Consell d'Europa, pretén impulsar durant el 2001 mesures d'informació i promoció d'aquesta diversitat lingüística i conscienciar també dels avantatges de l'aprenentatge de les llengües al llarg de tota la vida sense que això impliqui deixar de banda la pròpia. La Comissió s'ha fixat com a objectiu a llarg termini que tots els joves, al finalitzar l'educació obligatòria, dominin dues llengües a més de la materna.
A banda d'una campanya d'informació d'àmbit europeu, la Comissió finança projectes que responguin a aquests objectius a nivell local, regional i estatal. El català, juntament amb el castellà, l'euskera i el gallec han estat les llengües designades pel ministeri d'Educació suspecptibles de rebre ajuts europeus per a projectes inclosos en aquesta iniciativa.
En l'acte de presentació, al Saló del Tinell del Museu d'Història de la Ciutat, van acompanyar Reding el vicepresident del Parlament Europeu Joan Colom; els consellers d'Ensenyament, Carme Laura Gil, Universitats, Andreu Mas-Colell, i Cultura, Jordi Vilajoana, a més del director del pla de FP de l'Ajuntament de Barcelona, Daniel Resines, en substitució de la regidora d'Educació, Marina Subirats.
En totes les intervencions es va destacar el fet que un dels missatges principals d'aquesta iniciativa sigui posar de relleu la pluralitat lingüística com un fet consituent d'Europa i la universalitat de totes les llengües que en formen part.
En aquest sentit, i després de remarcar que la presència del català a la universitat és una "condició indispensable per a la viabilitat futura de la llengua", Mas-Colell va admetre que en els últims anys hi ha hagut un "lleuger" retrocés del català a la universitat i va indicar que a hores d'ara aquesta presència se situa entorn del 50%, i "hem de procurar que aquest percentatge no baixi". El conseller va voler deixar clar, però, que la viabilitat del català a la universitat "no depèn de normatives ni de lleis sinó de la voluntat dels catalans" per fer-la efectiva.
Per la seva banda, la consellera d'Ensenyament va lamentar que hi hagi gent que es mobilitzi "per la desaparició de determinades espècies i no es preocupi per la pèrdua d'una llengua que és un patrimoni viu des de fa més de mil anys".

Abril 2001

La Plataforma per la Llengua protesta pel tractament del català

Abril 2001

De festa en català
Una campanya d'estudiants de la UAB informa dels avantatges de no canviar de llengua

Carol Biosca
BARCELONA

E l català també serveix per sortir de festa, per conèixer gent nova, per acollir un estudiant estranger. No cal canviar de llengua quan l'interlocutor és algú que no el parla però que l'entén perfectament, i mantenir el català té els seus avantatges. Aquesta és la filosofia de la campanya Tu, que parles català, promoguda per l'Associació Voluntariat Lingüístic (AVL) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ahir va presentar a la comunitat universitària.
La campanya, adreçada als universitaris, consta de l'edició i difusió d'una sèrie de set targetes en què es descriuen, de manera divertida i amb un llenguatge adaptat als joves, set situacions -una per a cada dia de la setmana-, amb una pregunta final acompanyada de tres solucions. En les diverses situacions sempre hi ha un catalanoparlant que s'adreça a un interlocutor que no ho és. A continuació, s'esgrimeixen tres motius pels quals no canviar de llengua és profitós.
"És molt habitual que els joves catalanoparlants, quan es relacionen amb persones que entenen el català però no el parlen, canviïn de llengua", afirma el coordinador de la campanya, Jordi Pujol, que afegeix que "es fa molt sovint de forma inconscient". El que pretén aquesta iniciativa és que, al llegir les targetes, "s'aturin a reflexionar sobre el seu comportament lingüístic" i, en segon lloc, "intentin mantenir-se en el català", cosa que Pujol veu "molt més difícil".
L'acte d'ahir, que va comptar amb la intervenció del periodista Miquel Calçada, Mikimoto, i l'actuació de Lluís Llach a la plaça Cívica de la UAB, va ser el tret de sortida d'una campanya que vol arribar als estudiants de totes les universitats catalanes. De moment, s'han editat 5.000 targetes només per a la UAB. L'AVL està treballant també en una edició electrònica de les targetes perquè puguin arribar a joves no universitaris.
"Volem desfer el tòpic que parlar en català amb algú que no el parla és de mala educació", diu Pujol. I conclou que des de l'administració "no s'està fent res per incidir en aquest canvi d'actituds". En la seva intervenció, Calçada va advertir també del perill de la multiculturalitat mal entesa: "Si no podem projectar-nos en aquest món global amb la nostra manera de ser, amb el nostre idioma -va indicar-, no serveix de res".

Abril 2001

Els actes conclouran amb una manifestació a Barcelona
La CAL promou un Sant Jordi de reivindicació del català
La coordinadora advoca per l'oficialització de la llengua en la totalitat dels Països Catalans

Gerard Ariño
BARCELONA

La Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) va presentar ahir al Paranimf de la Universitat de Barcelona el manifest Als Països Catalans, mou-te per la llengua. Presidida pel catedràdic de filosofia de la Universitat de Girona Josep Maria Terricabres, i el ciutadà congolès i catalanoparlant Saoka Kingolo, la lectura del manifest va expressar la intenció de recuperar la diada de Sant Jordi com una jornada de reivindicació en favor de la llengua catalana. Per aquest mateix motiu la coordinadora ha organitzat una sèrie d'actes per a aquesta setmana que conclouen dilluns vinent amb una manifestació al centre de Barcelona. Abans, el dia 20, celebraran un sopar a l'Estació del Nord de caràcter lúdic i reivindicatiu.
El manifest de la CAL denuncia diversos aspectes que evidencien una situació de cert estancament en el progrés de la llengua catalana, com el desconcert enfront del creixement del model de globalització econòmica i cultural, el desencert de determinades polítiques de normalització lingüística o el fet que el català no sigui llengua oficial en molts dels territoris dels Països Catalans. En referència a aquest darrer aspecte, l'escrit eleborat per diverses entitats i associacions catalanistes fa referència a la situació de marginació que viu el català en zones on la cultura catalana és molt present com són la Franja de Ponent i la Catalunya Nord. A més, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana adverteix en el seu manifest que, amb l'arribada de l'era global, la llengua i la cultura catalana corren el perill de ser ofegades "per la perspectiva del pensament únic alienant i despersonalitzador dirigit per les multinacionals i els Estats nació del Primer Món".
Terricabres va defensar el dret lingüístic com a dret democràtic i va rebutjar la idea del català com a llengua minoritària. Per la seva part, Saoko Kingolo va convidar a no caure en cap tipus de discriminació en favor del castellà i va demanar que es facilitin recursos als immigrants per identificar-se amb Catalunya.

Abril 2001

Les entitats reclamen el català oficial a tota la Franja

Magda Gutièrrez
FRAGA

La Plataforma en Defensa de les Llengües Minoritàries d'Aragó presentarà diverses al·legacions a la llei de llengües que el govern aragonès ha tret a informació pública, i demanarà l'oficialitat del català a tota la Franja de Ponent, sense excepcions. Així es va decidir en una maratoniana reunió celebrada a Fraga per analitzar el document que reconeix la realitat multilingüe d'Aragó i estableix l'oficialitat del català i de l'aragonès únicament en els municipis on es consideri que són predominants.
El president de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, entitat membre de la Plataforma, Josep Galan, ha remarcat que el projecte del govern socialista no és el seu, però que després de tants anys esperant no poden demanar-ne la retirada, encara que sí "demanar modificacions". La plataforma refusa que es deixi opcionalment a cada ajuntament decidir sobre la cooficialitat del català com a llengua predominant, i també la seva denominació, ja que això suposa una clara discriminació respecte al castellà. Tampoc no vol que es parli de modalitats lingüístiques locals, "que com a màxim serien subdialectes", i volen que s'aclareixi que es tracta de la llengua catalana. També és contrària al criteri de voluntarietat en l'aplicació de la llei, sobretot en l'ensenyament. A més, demana que el Consell Superior de les Llengües d'Aragó no tingui potestat per normativitzar la llengua sinó només de normalitzar-ne l'ús.

Abril 2001

Unanimitat de la cambra sobre el fet que el català encara no té la presència que li correspon
Els altres partits obliguen el PP a rectificar la moció del castellà
El Parlament reconeix per unanimitat que a les proves d'accés a
la universitat es respecten tots els drets lingüístics als estudiants

Lluís Bou
BARCELONA

El popular Vendrell desautoritza les campanyes contra la llengua de l'etapa de Vidal-Quadras al capdavant del partit

L'acció conjunta de tots els altres partits va obligar ahir el PP a rectificar la proposició que havia presentat sobre el castellà a les proves d'accés a la universitat. Malgrat les pressions que els populars feien sobre CiU amenaçant de revenjar-se si la coalició votava en contra de la proposta, la formació de Jordi Pujol no va fer-ne cas i això, inesperadament, va acabar inclinant la balança cap a un reconeixement implícit que la política lingüística és ponderada. El temor del PP de tornar a quedar-se sol ressuscitant una imatge vidalquadrista no va ser absent de l'actitud més dúctil dels populars, segons reconeixia després un diputat d'aquest partit.
El diputat convergent Joaquim Ferrer i el socialista Josep Maria Carbonell van començar a negociar dimecres una estratègia conjunta per mirar de desactivar la proposició inicial del PP, convençuts que, més enllà de l'aritmètica parlamentària, els populars tornaven a posar sobre la taula una polèmica arriscada per a la convivència. Tant Ferrer com Carbonell van intentar que el diputat del PP Francesc Vendrell acceptés un nou redactat de la proposició, en què en comptes de demanar que es "garanteixin" el drets lingüístics dels alumnes quedés del tot clar que no és un objectiu a reclamar sinó la confirmació d'una pràctica habitual a les proves d'accés a la universitat.
Una hora després d'iniciada ahir la reunió de la comissió de cultura, on s'havia de debatre la proposició seguint les consignes d'Alberto Fernández Díaz, el PP encara no acceptava introduir cap matís a la seva iniciativa. Però davant l'evidència que es quedava sol, després de múltiples converses va acceptar canviar l'expressió que s'instarà el govern català a "garantir" el dret dels alumnes a l'ús de les dues llengües, per la de "reafirmar" el mateix dret, tal com li proposaven CiU i el PSC amb l'acord tàcit dels altres partits. L'expressió se li va ocórrer a Carbonell amb la voluntat de deixar clar que a Catalunya no hi ha problema de convivència lingüística.
El resultat va ser que la proposta modificada va ser aprovada per unanimitat. Vendrell va justificar el canvi dient que el redactat inicial podia ser malinterpretat, perquè "a Catalunya no tenim cap problema" lingüístic, en tot cas alguna "anècdota per excés de zel".
Imbuïts pel clima de consens, just a continuació va ser aprovada també per unanimitat la pràctica totalitat d'una proposició d'ERC, amb esmenes incorporades de CiU, que constata que el català "encara és lluny" de tenir la presència que li correspon com a llengua pròpia del país. El PP també va recolzar la iniciativa, tot i que era una resposta a l'intent fracassat d'Aleix Vidal-Quadras de portar la polèmica lingüística a la UE. "Dur al Parlament europeu certes coses que no eren veritat era molt perillós", va deixar clar el mateix Vendrell desautoritzant el seu company de partit.

Abril 2001

Fa perdre a la coalició tres votacions en comissió
El PP amenaça CiU si no vota una proposta sobre els exàmens en castellà
Alberto Fernández proclama que el "canvi" el 2003 serà l'entrada dels populars al govern

Lluís Bou
BARCELONA

El PP ha amenaçat CiU de revenjar-se al Parlament si la coalició nacionalista no vota avui a favor d'una proposició dels populars per evitar que es produeixin suposats casos de discriminació de la llengua castellana en les proves d'accés a la universitat, tal com denuncien alguns grupuscles anticatalanistes. La proposta dels populars fa referència al cas de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, on una professora va ser expedientada per incomplir la normativa.
La complexa entesa entre el PP i CiU ha topat en aquesta ocasió amb un punt d'especial sensibilitat, com és el de la política lingüística, sobre el qual la coalició nacionalista té ordres del president de la Generalitat, Jordi Pujol, de no incomplir el seu programa. Però alhora el president del PP, Alberto Fernández, vol demostrar que CiU depèn dels populars, i el grup popular es mostra taxatiu en la defensa de la proposició.
Davant l'actitud immobilista del PP, CiU intentava ahir incorporar una esmena tècnica al text, que a la pràctica el modificaria en el sentit de reconèixer que no s'han produït discriminacions lingüístiques. Però fins ara Alberto Fernández, que és un dels firmants de la proposta, s'ha negat a incloure-hi cap mena de modificació. El text del PP insta el consell executiu a "garantir" el dret dels alumnes a rebre les proves d'accés a la universitat en les dues llengües oficials en el moment que ho sol·licitin. En canvi CiU voldria que l'expressió utilitzada fos la de "continuar garantint", per deixar clar que actualment ja es respecten tots els drets.
La moció popular fa referència al fet que el català i el castellà són oficials a Catalunya, però evita recordar que l'article 3.1 de l'Estatut estableix que únicament la llengua catalana és la pròpia del Principat, donant-li tracte preferent.
En aquest escenari d'enduriment de les condicions per garantir la governabilitat, el PP va fer perdre ahir tres votacions de transcendència menor a la comissió de política social. La portaveu popular, Alícia Sánchez-Camacho, es va negar a acceptar les esmenes presentades per CiU a iniciatives del PP, cosa que va deixar sola la coalició i va fer prosperar les propostes amb els vots de populars i l'esquerra.

Contractació en origen
Les propostes eren una llei sobre fórmules de contractació col·lectiva en origen per a immigrants, amb la inclusió d'ajudes per a habitatge; la construcció d'un centre de dia per a ancians, i l'ampliació dels serveis del centre d'assistència primària a Santa Coloma de Farners.
Alberto Fernández va recomanar ahir tranquil·litat al PSC respecte als repetits anuncis de presentar una moció de censura contra Pujol, i va dir que el "gran canvi" polític de les futures eleccions catalanes de l'any 2003 no serà un govern socialista sinó l'entrada del PP al govern català encapçalat per CiU, segons informa Mayka Fernández. L'argumentació dels populars és observada amb expectació en la direcció del PSC, que pensa utilitzar el risc que el PP entri a l'executiu com un dels reclams electorals de Maragall.

Abril 2001

27 ciutats estrangeres faran exàmens de català

L a Generalitat va convocar ahir exàmens en 27 ciutats de tot el món que permetran als ciutadans de 10 països obtenir un certificat internacional de coneixement de la llengua catalana. També es farà un examen a Madrid per als espanyols que estudien català.

Abril 2001

Jordi Portabella assegura que la identitat catalana reforça la projecció turística internacional de la ciutat
El català no és cap problema per al 84% de turistes espanyols que visiten Barcelona

Vicenç Relats
BARCELONA

El català no és cap problema per al 84,4 per cent dels turistes espanyols que visiten Barcelona, mentre que un 88,5 per cent dels visitants de l'Estat identifiquen el català com la llengua pròpia de la ciutat i de Catalunya.

Aquestes dades les posa en relleu una enquesta encarregada pel consorci Turisme de Barcelona entre 400 visitants que el novembre i desembre passat es van allotjar en hotels de la ciutat. L'enquesta també reflecteix que un 74% dels visitants espanyols valora molt (19,7%) o bastant (53,5%) els elements propis de la cultura catalana en la contribució a la imatge turística de Barcelona i un 75% asseguren que la cultura catalana és un atractiu per visitar Barcelona i Catalunya.
Per procedències, sorprèn que els valencians són els que diuen haver trobat més traves per l'ús del català (24,6%), seguits pels madrilenys (18,7%) i els de la resta de l'Estat (15,6%).
Aquestes dades constrasten amb les fetes públiques la setmana passada per una enquesta de la campanya Catalunya hoy, impulsada pel govern català, on un 68% d'espanyols deien que el català és un obstacle per treballar a Catalunya; un 53,9% deien que el català fa que els espanyols se sentin estrangers a Catalunya; o un 59,6% consideraven que els catalans utilitzen la llengua per "diferenciar-se".
El tinent d'alcalde responsable de Turisme, Jordi Portabella, opina que els resultats "evidencien que no és veritat que el català sigui un problema per als turistes de la resta de l'Estat ni per als estrangers", ja que "el grau de dificultat d'un 15% és inferior del que tenen ciutats turístiques d'altres països".
Portabella, que ha encarregat la inclusió d'aquests conceptes en les enquestes de satisfacció als turistes, assegura que "la identitat, la cultura catalana i el Modernisme es reforcen com a elements de la projecció internacional de la ciutat i aporten diners", fet que "contradiu que Barcelona perdi pes econòmic per culpa del català".
Portabella presentarà avui al ple l'informe de balanç de l'any 2000, on la ciutat va assolir 7,7 milions de pernoctacions hoteleres, un 25% de les quals amb turistes espanyols, un 45% europeus i un 29,6% de la resta del món. El turisme espanyol als hotels es va reduir en 700.000 pernoctacions, fet que Portabella atribueix a "la forta pressió del turisme internacional que rep Barcelona, amb ocupacions mitjanes del 85 i el 90%, que dificulten trobar habitacions al turista de proximitat".

Abril 2001

L'Escola Valenciana reivindica l'exigència del català

Ester Pinter
VALÈNCIA

El País Valencià acollirà 15 trobades des d'avui fins al 16 de juny en què es preveu l'assistència de 200.000 persones

El País Valencià acollirà entre avui i el 16 de juny quinze trobades per la llengua, una més que l'any passat, per reivindicar a la Generalitat que exigeixi el coneixement del català per accedir a la docència. A les reunions d'enguany està previst que hi assisteixin prop de 200.000 alumnes, pares i professors.
La reivindicació s'emmarca en una campanya iniciada el setembre passat per les entitats organitzadores de les trobades, l'Escola Valenciana i la Federació d'Entitats per la Llengua, sota el lema "sense requisit lingüístic no hi ha qualitat a l'ensenyament". Vicent Romans, president d'Escola Valenciana, denuncia que el País Valencià "és l'única autonomia amb llengua pròpia que no compta amb aquest requisit previ i necessari per a aconseguir la plena normalització de la nostra societat". Segons Romans, "actualment encara arriba professorat sense titulació o sense competència lingüística en català als centres educatius, vulnerant els drets de l'alumnat".
En aquesta campanya, que acabarà amb una manifestació davant del Palau de la Generalitat. Escola Valenciana ha sol·licitat, infructuosament, entrevistar-se amb el conseller de Cultura i Educació, Manuel Tarancón, i ha demanat a diversos estaments que es pronunciïn a favor d'exigir al govern i a les Corts valencianes la modificació de la llei d'accés a la funció pública perquè exigeixi el requisit lingüístic.
No obstant, aquestes festes per la llengua són sobretot lúdiques. Teatre, música, cinema, exposicions, concursos i tallers no falten en aquestes cites, en què també participen les universitats valencianes i, aquest any, l'associació d'editors valencians. Enguany també s'hi han previst homenatges a Joaquín Rodrigo, Paco Muñoz i Francesc Ferrer Pastor.
Les trobades, amb el suport de tots els ajuntaments dels municipis on tindran lloc, excepte el de la ciutat de València, comencen avui a Betxí, el Port de Sagunt, València, Quart de Poblet i Torís.

Abril 2001

Ràdio Associació distingeix Ràdio Olot per l'ús del català després del franquisme
Antoni Bassas i Sílvia Tarragona opten al premi de millor professional de l'any

Llorenç Tarrés
BARCELONA

Ràdio Associació de Catalunya -hereva de l'entitat que als anys 30 gestionava l'emissora del mateix nom- concedeix demà un títol honorífic a Ràdio Olot amb motiu del seu 50 aniversari i, segons el jurat, "per ser pionera a emetre exclusivament en català un cop finalitzat el franquisme".
La menció honorífica a Ràdio Olot és un dels guardons que Ràdio Associació atorgarà amb motiu de la primera edició dels seus premis, que premiaran els professionals i els programes de ràdio de parla catalana més distingits de l'any.
Els candidats als guardons -un total de 30, inscrits tots ells per voluntat pròpia- es divideixen en quatre categories: programa radiofònic, programa de ràdio local, programa d'innovació més destacat i millor professional. En aquesta última categoria, els finalistes són els periodistes Antoni Bassas (Catalunya Ràdio) i Sílvia Tarragona (Ràdio 4).

Presència diversa
Els programes Sense fronteres (Catalunya Ràdio), L'eixordador (Ràdio D.O.S. d'Hostalric) i Doctora Amor (Ràdio Flaixbac) són els candidats en la categoria Innovació; Fòrum 10 (Ràdio Puig-reig), El petit príncep (Catalunya Cultura) i Sense fronteres (Ràdio 4) opten al premi com a millor programa de ràdio; i, finalment, Didascàlia (Ràdio Sant Cugat), Primera edició (Ràdio Calella), Dunes (Constantí Ràdio) i Sabíeu que...? (Ràdio Palamós) són finalistes en la categoria de millor programa de ràdio local.
Jordi Margarit, president de Ràdio Associació, va assegurar ahir: "Aquests guardons s'estrenen perquè el 2000 ha estat l'any zero en l'àmbit de la radiodifusió catalana, quan més fort s'hi ha apostat i quan més s'ha normalitzat la seva activitat".

Març 2001

L'OCB reclama al govern del Pacte de Progrés l'impuls del català a les Balears

Josep Pons
PALMA DE MALLORCA

L'Obra Cultural Balear (OCB) va reclamar ahir, "una empenta forta", i l'"impuls decidit" del govern Balear del Pacte de Progrés en favor de la llengua i la cultura catalana a les Illes.
En el transcurs de la Trobada d'Amics de l'OCB, celebrada ahir al monestir de Lluc, que va aplegar 1.500 persones i que representava una jornada prèvia de la Diada per a la Llengua i l'Autogovern que es celebrarà el dia 5 de maig, es van exposar les reivindicacions de l'OCB a l'actual executiu autonòmic de les Balears.
El president de l'entitat, Antoni Mir, va recordar que l'acord programàtic a què van arribar els sis partits que han fet possible la formació del govern de progrés es comprometia a la normalització lingüística "en tota la seva extensió, per garantir l'ús social i la sòlida pervivència del català a les Balears". Però Mir va afegir que "la realitat és avui encara una altra i som a anys llum d'aquest desplegament. On és el pla de xoc governamental que ho faci possible?", es va demanar. L'Obra Cultural Balear va demanar ahir al govern del Pacte de Progrés, "que es mulli a fons en aquest objectiu de país".

Març 2001

UOL tanca el servei de correu en català sense avisar  

Ja fa setmanes que la web en català UOLcat.com no funciona. De fet, segons fonts del portal brasiler UOL a l'estat espanyol, fa dos mesos que es va donar de baixa. La notícia no es destacaria gaire, entre tants tancaments de webs i serveis d'aquests últims temps, si no fos perquè es tractava d'un servidor en català de correu gratuït, utilitzat per una bona colla d'usuaris. El tancament del servei, sense avisar-los, els ha fet perdre un volum de missatges important guardat als servidors d'UOL. El portal brasiler UOL va néixer el 1996 i, l'any passat, va voler emular el camí fulgurant de Terra, però a la inversa: des del Brasil, va saltar a l'estat espanyol amb una important campanya mediàtica. Conscient del pes dels internautes catalans, un dels serveis estrella que oferia, el correu gratuït, era en dues llengües: en castellà a través d'Uolmail.es, i en català a través d'UOLcat.com. La mala ratxa de resultats va portar, fa pocs mesos, el tancament del negoci a l'estat espanyol i el trasllat de les oficines a l'Amèrica Llatina. De passada, també van desconnectar el servei en català, sense tenir en compte els usuaris.
Una responsable de funcionament d'UOL ha informat, a petició de VilaWeb Tecnologia, que tots els comptes de correu creats amb UOLcat es poden continuar consultant i utilitzant a través del servei en castellà... i amb adreces .es.

Març 2001

Un 64% consideren positives les relacions Espanya-Catalunya
Prop d'un 60% d'espanyols creuen que es parla català només per "diferenciar-se"
La llengua és el principal motiu de rebuig, segons una enquesta de la Generalitat

Anna Grau
MADRID

Un 59,6 per cent dels espanyols creuen que els catalans utilitzen la seva llengua exclusivament amb la intenció de "diferenciar-se" de la resta de l'Estat. Un 53,9 per cent afirmen sentir-se "estrangers" a Catalunya per aquest motiu, que constitueix la primera causa de rebuig i recel cap a la societat catalana.
Aquests són alguns dels resultats més cridaners de l'estudi Catalunya a l'Espanya actual: percepcions i actituds ciutadanes, fet sota la direcció del sociòleg Joaquín Arango i presentat ahir a Madrid pel conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, en el marc de la campanya Cataluña Hoy, impulsada pel govern català per donar a conèixer la realitat catalana a la resta de l'Estat.
Mas i Arango van coincidir a subratllar la paradoxa que tant aquest sondeig -fet entre el 20 de novembre i el 15 de desembre del 2000- com d'altres de semblants evidenciïn sempre una imatge de Catalunya a Espanya molt més favorable del que es podria desprendre de determinats discursos polítics, sobretot els de tall antinacionalista. Per exemple, aquest estudi demostra que un 41,8% d'espanyols accepten el nacionalisme, sempre que no sigui separatista. Un 50% estan convençuts que el nacionalisme català no és separatista.
Mas va cridar l'atenció sobre el fet que més del 70% d'enquestats creuen que la relació Espanya-Catalunya és molt bona, força bona o regular, i que els que la consideren dolenta no arriben ni al 10%, en total.
Mas també va insistir en les xifres que acrediten que prop d'un 80% dels enquestats, dins i fora de Catalunya, afirmen que la immigració ha estat important per al desenvolupament econòmic català. Entre el 60 i el 70% consideren que la integració dels immigrants ha estat plena, i entre el 80 i el 90% veuen molt bona la convivència.
Davant de tot això, Mas va reivindicar la tradició d'acollida de la societat catalana, i va denunciar que s'intenti entelar organitzant "muntatges" amb "algunes declaracions que, en el fons, només representen el que representen".
Els punts més negres d'incomprensió se situen en la llengua i l'àmbit fiscal. Mas va diagnosticar que els espanyols enquestats, que majoritàriament avalen que els catalans usin la seva llengua, no accepten fàcilment que el castellà perdi la condició de "llengua primogènita", és a dir, predominant. I ho va atribuir al desconeixement que el català "és llengua pròpia i mil·lenària".
En l'àmbit fiscal, més d'un 70 per cent dels enquestats a Catalunya creuen que Catalunya rep de l'Estat menys o molt menys del que hi aporta, mentre que a les comunitats espanyoles predomina la no-resposta o fins i tot el convenciment -defensat per un 26 per cent- que Catalunya rep més o molt més del que aporta.

Març 2001

L'entitat insta a la mobilització en defensa de la llengua
L'Obra Cultural Balear denuncia que els immigrants fan retrocedir el català
Els 100.000 estrangers arribats els últims 5 anys representen el 15% de la població total

Josep Pons
PALMA

L'Obra Cultural Balear va denunciar ahir que l'allau d'immigrants està agreujant la precarietat del català a les Illes. Segons l'entitat que presideix Antoni Mir, l'arribada d'uns 100.000 immigrants a les Balears en els darrers cinc anys "ha agreujat la precarietat de la situació de la llengua catalana a l'arxipèlag".
L'OCB qualifica la situació de "gravíssima" i per aquest motiu ha volgut llançar un missatge d'alerta, tenint en compte que el nombre d'immigrants suposa en aquests moments gairebé el 15% de la població total que resideix a les Balears, percentatge tres vegades superior a la mitjana europea.
Segons les dades facilitades per l'OCB, dels 100.000 nous habitants arribats a les Balears en els últims cinc anys, 65.000 són immigrants estrangers, dels quals un 72% procedeixen de països de la Unió Europea i el 28% d'altres Estats. Antoni Mir va indicar: "Aquesta afluència ininterrompuda de persones amb una llengua i cultura distintes que estan arribant a les Balears està agreujant i augmentant la precarietat del català a les Illes".

Implicació ciutadana
En aquesta línia, l'OCB considera que "és necessari tornar a la mobilització popular, que ha de tenir el suport de la majoria dels ciutadans que viuen a les Illes". L'OCB demana la participació en la III Trobada d'Amics de la Llengua i socis de l'Obra Cultural Balear que el pròxim diumenge dia 25 se celebra al monestir de Lluc, i a la diada per la llengua i l'autogovern que tindrà lloc el dia 5 de maig. Els socis, simpatitzants i col·laboradors de l'OCB es trobaran aquest diumenge a Lluc per organitzar les mobilitzacions populars anuals en defensa de l'ús del català, la llengua i la cultura pròpies, i la identitat nacional de les Balears, objectius de la VII Diada per la Llengua i l'Autogovern.
D'altra banda, Mir va indicar que "a l'equador del mandat del govern del pacte de progrés, ja és hora de demanar el compliment del seu programa, que recull de forma expressa un suport decidit en favor de l'ús normal de la llengua pròpia a les Balears". Mir va preguntar-se "quins instruments ha creat l'executiu de progrés que presideix Francesc Antich, i on participen els nacionalistes del PSM, per fomentar l'ús del català a les Illes i evitar el seu retrocés".

Març 2001

LA LLENGUA ALS TRIBUNALS
La justícia comença a parlar català
L'ús escrit supera el 80% i l'oral arriba al 74% als 40 jutjats que participen en el pla pilot

Pepa Masó
BARCELONA

El pla pilot per al funcionament en català de quaranta jutjats endegat pel departament de Justícia està donant els primers fruits. Els cinc mesos que porta en marxa l'experiència demostren que no és un impossible que la justícia parli català: el 83% de les sentències s'han escrit en català, l'ús oral als judicis ha estat del 74% i l'ús escrit del personal de l'oficina judicial ha arribat al 80%. 
El pla, que compta amb el suport del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de la Fiscalia, es va posar en marxa el 9 d'octubre passat a quaranta jutjats i oficines judicials d'arreu del país que, de manera voluntària, es van comprometre a treballar íntegrament en català. Amb aquesta iniciativa, d'una durada de sis mesos, es pretén anar implantant l'ús del català a l'administració de justícia, un àmbit on la seva presència és gairebé testimonial. Abans de l'entrada en vigor del pla, l'ús del català no arribava al 5% quan, segons l'informe de Política Lingüística del 1999, el 35% de les oficines judicials estan en disposició real d'atendre els ciutadans en català.
Durant els quatre primers mesos de l'experiència als 40 jutjats -representen el 8,6% dels 463 existents a Catalunya-, bona part dels documents elaborats pel personal de l'oficina judicial, més del 80%, s'han redactat en català. Un percentatge similar s'ha aconseguit en les sentències (83%), sent als jutjats de Girona on s'ha arribat al percentatge més alt (95%), mentre que els de Lleida s'han situat a la cua (68,3%). Les xifres, però, no són tan esperançadores en l'apartat de l'ús escrit del català per part de fiscals (35%), metges forenses (54%) i pèrits judicials (27,3%)
Quant a l'ús oral, el 74,1% dels judicis s'han celebrat en català, si bé arran del pla s'estan produint vistes bilingües. Això passa perquè alguna de les parts al·lega desconeixement del català. La utilització del català ha estat més baixa als jutjats de la ciutat de Barcelona i les comarques de Barcelona.
Per la directora general d'administració de justícia, Assumpta Palau, els primers resultats de l'experiència demostren que és possible que els jutjats treballin en català. Palau va voler destacar que l'aplicació d'aquest pla ha estat "pacífica" i que no s'han registrat incidències en cap dels jutjats adscrits. Només l'anèctoda del jutjat d'Amposta, on, un cop en marxa el pla, va arribar una secretària de fora de Catalunya que desconeixia la llengua i no volia adherir-se a la iniciativa. La sala de govern del TSJC va resoldre que a l'oficina s'havia de treballar en català.
"S'han acabat les pors", afirma, tot i que reconeix que encara hi ha operadors on l'ús del català no és gaire alt, com ara els fiscals. En aquest punt, però, i després de ressaltar que la Fiscalia ha donat suport al pla, va voler ressaltar que, com que es tracta d'un cos nacional, molts dels fiscals són de fora de Catalunya i desconeixen la llengua, sobretot pel que fa a l'ús escrit. Una cosa similar passa amb els funcionaris. Això, però, es solucionarà en part amb el nou decret que regula la borsa del personal interí, que, a banda d'altres qüestions, exigeix els nivells B i C de català, segons va explicar Palau.

L'experiència continuarà
E l departament de Justícia vol ampliar el pla pilot, de sis mesos, iniciat a 40 jutjats. Aquestes oficines judicials ja han manifestat la seva voluntat de continuar sis mesos l'experiència. La previsió és que a l'abril s'hi sumin uns altres 20 jutjats i l'objectiu és que a l'acabar l'any hi hagi un total de 80 oficines judicials treballant en català. Segons la directora general d'administració de justícia estan rebent força sol·licituds per adherir-se a l'experiència.

Març 2001

Dos del grans cercadors d'Internet s'adapten parcialment al català
L'associació Softcatalà fa possible la versió del Google

Joaquim Elcacho
BARCELONA

Google i Altavista, dos dels cercadors més potents i utilitzats d'Internet, acaben de presentar les seves versions en català. L'adaptació d'aquests sistemes de recerca de pàgines web i documents a Internet, una de les funcions més habituals entre els usuaris de la xarxa informàtica mundial, suposarà un important pas endavant en la normalització del català a Internet. Tot i això, els serveis en català posats en marxa ara per Google (http://www.google.com) i Altavista (http://es-ca.altavista.com) presenten algunes deficiències importants.
Així, tot i haver traduït els títols i textos de documentació d'aquests programes informàtics, tant Google com Altavista continuen sense incloure el català entre els idiomes operatius per portar a terme la recerca desitjada per l'usuari d'Internet. Cal recordar que altres cercadors de gran potència, com el de l'empresa Fast Search and Transfer (www.alltheweb.com), han adoptat el català com una de les llengües que poden ser seleccionades per depurar les operacions de recerca (tot i que, en aquest cas, les pàgines de consulta es troben només en anglès).
D'altra banda, Altavista ha deixat en evidència que ha fet una traducció literal de la versió castellana pel fet que la seva nova pàgina principal inclou el títol: "Benvingut al NOU i PONTENT AltaVista Espanya" (sic). De fet, tot i que el text d'aquesta versió està escrit en català, el programa informàtic no fa cap menció a aquest idioma ni a Catalunya. D'altra banda, aquesta empresa va facilitar ahir una nota de premsa afirmant que "Altavista demostra el seu lideratge en ser l'únic buscador del món que ofereix els seus serveis en català". En realitat, però, en el segment grans cercadors d'Internet, Altavista ha estat superat per Google, que va presentar la seva versió en català el dia 16.
Google és un dels cercadors més premiats durant els últims anys arreu del món i ofereix adaptacions singulars respecte a la resta de serveis similars. No obstant això, la traducció de Google al català ha estat possible gràcies a l'esforç de l'associació sense ànim de lucre Softcatalà (http://www.softcatala.org), un col·lectiu de professionals i aficionats que des de fa anys treballen a favor de la normalització del català en el món de la informàtica i Internet.

Març 2001

Nou programa d'aprenentatge del català a distància per a universitaris

C. Biosca
BARCELONA

La conselleria d'Universitats va presentar ahir un nou programa d'autoaprenentatge del català per Internet adreçat als estudiants de fora de l'àmbit lingüístic català que es plantegin venir a cursar estudis en alguna universitat catalana, tan als estrangers com als d'altres universitats de l'Estat.
Interc@t està pensat perquè els estudiants puguin adquirir un aprenentatge de català bàsic al seu lloc d'origen -per això inclou explicacions en castellà i anglès-, a més d'oferir una primera aproximació a la realitat lingüística i cultural catalana, amb l'objectiu de facilitar la posterior integració de l'estudiant a Catalunya.
El programa, al qual es pot accedir a través de la webwww.intercat.gencat.es, ha estat elaborat amb la participació de les set universitats públiques catalanes, a més de la Universitat Oberta i la Ramon Llull, i consta d'un curs de català "de supervivència" -Speakcat-, d'una guia de conversa universitària, d'un dossier d'exercicis -Sisplau- i d'un recull de materials diversos per a l'acolliment cultural dels estudiants.
El conseller d'Universitats, Andreu Mas-Colell, va assenyalar ahir la importància d'aquesta inciativa de cara a la posada en marxa, a partir del curs que ve, del districte obert universitari, que oferirà als estudiants la possibilitat de cursar els seus estudis a qualsevol universitat de l'Estat.
Mas-Colell va destacar que Catalunya és la comunitat que més estudiants estrangers rep i va insistir que l'increment de la mobilitat estudiantil es veu de forma "positiva", tot i indicar que aquestes eines són "molt necessàries" perquè l'acolliment d'aquests estudiants "no representi un retrocés" del català a la universitat. El conseller va fer aquestes declaracions després d'admetre que hi ha molts professors "amb predisposició a canviar de llengua" davant d'estudiants de fora de l'àmbit lingüístic català.

Març 2001

IC-V reclama al Congrés que el DNI s'expedeixi en català i castellà automàticament
Saura acusa el PP d'accentuar el perfil "autoritari" amb la majoria absoluta

Redacció
BARCELONA

El president d'IC-V, Joan Saura, ha presentat una esmena a la proposició no de llei del PP, que serà debatuda avui al Congrés, sobre el plurilingüisme als documents d'identitat, a través de la qual reclama que aquests documents s'expedeixin "íntegrament i de forma automàtica" en català i castellà, per aquest ordre.
Saura va rebutjar la proposta del PP que pretén que els documents d'identitat, passaports i permisos de conduir es redactin també en les llengües de les comunitats autònomes només en el cas que els ciutadans ho demanin explícitament. Al seu parer, això atorga un caràcter d'"excepcionalitat" a les llengües cooficials.
El líder d'Iniciativa va criticar amb duresa que el PP hagi impedit que prosperessin iniciatives parlamentàries a favor del reconeixement de la plurinacionalitat i del plurilingüisme. Els populars es van quedar sols la setmana passada al Congrés vetant les proposicions de llei dels Parlaments de Catalunya, les Balears i Navarra perquè els segells s'emetessin en totes les llengües de l'Estat.
Per Saura, la majoria absoluta aconseguida per la formació de José María Aznar fa un any ha "accentuat" el perfil "conservador, autoritari i centralista" del PP, a qui va acusar de creure que no és necessari parlar i de tenir "sempre la raó".

Març 2001

El Congrés dóna llum verda al català, gallec i basc en el DNI

Ferran Casas
MADRID

El Congrés ha donat llum verda a l'ús del català, el basc i el gallec al carnet d'identitat (DNI). Fa setmanes el PP va imposar la seva majoria a la cambra per rebutjar una iniciativa idèntica del Parlament català adduint "complexitat". Va presentar, però, un text alternatiu que ahir es va aprovar.
El text popular només feia referència a l'ús de les llengües cooficials, a petició de l'interessat, en les dades personals. A la fi, els populars van acceptar esmenes de CiU i PSOE perquè tot el document sigui bilingüe i no es faci només a petició de l'interessat, sinó d'ofici, tal com ja es fa amb el permís de conduir en territoris amb llengua pròpia. El text transaccionat va obtenir el suport de PP, PSOE, CiU, IU, IC-V i BNG, mentre que PNB, ERC i EA es van abstenir.
La diputada barcelonina del PP Glòria Martín va escudar-se en directrius europees per rebutjar la incorpació de les llengües cooficials a les dades no personals. "La llengua espanyola és el castellà, les altres no són oficials a la UE", va dir. Des del PSOE, Carme Chacón va retreure el caràcter "involucionista" de les propostes del PP, que va acusar de "tirar aigua al cafè autonòmic". Ignasi Guardans (CiU) va criticar que l'Estat espanyol és "l'únic de la UE que es dirigeix als ciutadans usant una llengua que no és la seva". Joan Puigcercós (ERC) va advertir que la voluntarietat implicaria "crear un cens", i va criticar que no es permeti un document íntegrament en català i que la mesura no s'apliqui també als passaports. Joan Saura (IC-V) va titllar de "ridícul" el text del PP.

Març 2001

El català rebrà el tractament de llengua oficial a l'Aragó

El Govern d'Aragó ha rebut el vistiplau del Consell per tirar endavant el projecte de llei de normalització lingüística. Segons aquest projecte, el català, l'aragonès i l'espanyol rebrien el tracte de cooficialitat no només a les zones de parla catalana i aragonesa, sinó a tot el territori aragonès. El primer període de normalització tindrà una durada inicial de tres anys i apostarà per una regulació racional de l'ús de les llengües en àmbits com el de l'educació o l'administració.
Amb la creació del Consell Superior de les Llengües d'Aragó, òrgan que ha de vetllar per la correcta aplicació de la normalització arreu del territori, els habitants de tot l'Aragó podran dirigir-se en català a qualsevol organisme de l'administració autonòmica, tant si es troben en zona de parla catalana com espanyola. També es preveu que els topònims adoptin la forma bilingüe.

Març 2001

La UOC només atén en espanyol els alumnes del centre de València

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) no atén en català els alumnes que gestiona des del centre de la ciutat de València, ni els ofereix en català ni la documentació ni la matrícula. Segons Laura Alcañiz, responsable del centre de la UOC de València, el temari, la documentació i la matrícula només els els subministren en espanyol. Si cap alumne valencià demana atenció en català, 'li donem el número de telèfon del centre de Tortosa, que és el de més a prop', i de fet, hi ha alumnes valencians que segueixen des de fa anys els cursos de la UOC en català.
Alcañiz, que diu que aquest és, de moment, el criteri d'actuació de la UOC, ha negat que en sabés res, d'una oferta d'acord de la Universitat de València que fonts d'aquesta Universitat han confirmat a VilaWeb. En canvi, a instàncies de VilaWeb, responsables de la UOC han explicat que a partir del dia 19 de març començarà al centre de València la campanya de matriculació en català, encara que no n'hagin assabentat el personal que hi treballa.
A la web de la UOC, a la secció centres de la versió catalana, hi figuren tots els del Principat, de l'Alguer i d'Andorra, com també els de Madrid i de Brussel·les, però no pas el de València. En canvi a la versió en espanyol, només hi ha els de 'Valencia', Madrid i Sevilla'.

Març 2001

Acte reivindicatiu del català a Perpinyà

S et-centes persones van participar divendres al vespre a la segona edició del Dictat en Català, organitzat per l'Ajuntament de Perpinyà i diverses entitats culturals, per homenatjar la llengua catalana més de 300 anys després de la seva prohibició al Rosselló pel rei de França i reivindicar-ne l'ús, informa P. Codonyan. [Redacció]

Març 2001

Una membre d'un tribunal d'oposició refusa valorar un projecte escrit en català
La docent que no va jutjar el treball és d'una universitat de fora de Catalunya

Redacció
GIRONA

Una integrant d'un tribunal d'oposició per accedir a una plaça de professor d'història de les estètiques de la Universitat de Girona (UdG) va decidir no valorar el projecte docent d'una de les candidates al·legant que estava escrit en català i que no tenia elements per poder-lo jutjar. La candidata afectada, Maria Mateo, va denunciar ahir el cas als mitjans de comunicació per deixar constància del que considera un exemple de "discriminació", si bé va admetre que tenia poques possibilitats d'accedir a la plaça, que va guanyar el professor Xavier Antich.
Mateo va redactar el seu projecte en català, però el va defensar davant del tribunal en castellà, ja que dos dels seus membres eren de la Universitat de Múrcia i de la Universitat de Còrdova, un dels quals ha estat qui no ha valorat la feina.
Els tribunals d'oposició, integrats per cinc membres, estan formats per dues persones escollides per la universitat que convoca la plaça, mentre que les altres tres s'elegeixen per un sorteig on hi participen totes les universitats de l'Estat. En aquest cas, el tribunal estava presidit per un membre de la Universitat Pompeu Fabra i tenia com a secretària una persona de la UdG. Els tres vocals restants eren dues dones de la Universitat de Múrcia i de la Universitat de Còrdova i un tercer membre de l'Autònoma de Barcelona.
Fonts del tribunal van assenyalar que, amb independència de la llengua en què estava escrit el projecte, la postura de la professora que no el va poder valorar "no va afectar la qualitat de l'oposició". No obstant, professors universitaris consultats per Efe van admetre que existeix una certa "indefensió" a l'hora de presentar un projecte en català davant d'un tribunal integrat per persones procedents d'arreu de l'Estat.

Març 2001

Els demandants consideren vulnerats els seus drets d'expressar-se i rebre ensenyament en la seva llengua
El Parlament Europeu investigarà si el govern francès discrimina el català
Accepta a tràmit la petició d'una associació de Perpinyà

Pere Codonyan
PERPINYÀ

La comissió de peticions del Parlament Europeu investigarà, a demanda de l'associació Presència Catalana a Perpinyà, si el govern francès vulnera els drets lingüístics dels catalanoparlants a la Catalunya Nord. El president de la comissió, Nino Gemelli, ha informat els responsables d'aquesta associació que la comissió va admetre a tràmit la demanda el 26 de gener d'enguany i "ha jutjat admissibles" les qüestions plantejades a l'estar conformes amb el reglament del Parlament Europeu. En la seva carta, Gemelli anuncia també que aquest organisme "ha decidit convidar la Comissió Europea a posicionar-se sobre el problema".
Segons Alà Baylac-Ferrer, president de l'associació, creada amb l'objectiu de lluitar contra la discriminació lingüística i ètnica a la Catalunya Nord, la decisió europea és molt positiva perquè "França no reconeix cap dret als catalanoparlants d'expressar-se amb llibertat, i menysté sistemàticament la forta demanda d'ensenyament del català".
Presència Catalana va sol·licitar la intervenció de la comissió de peticions del Parlament Europeu el 25 de juliol de l'any passat, copiant la iniciativa plantejada en sentit invers per l'eurodiputat popular Aleix Vidal-Quadras. "Vam deduir que si aquest organisme podia rebre i examinar aquesta demanda sobre la suposada discriminació dels castellanoparlants a la Catalunya sud, encara més es podia encarregar d'examinar una petició sobre la discriminació flagrant dels catalanoparlants en el marc francès", va indicar Baylac-Ferrer.
En la petició que va enviar a Luxemburg, on hi ha la secretaria general del Parlament, Presència Catalana afirma que la discriminació vers els catalanoparlants s'exerceix "en el domini de l'ús públic del català, de l'educació, de la formació dels mestres i dels mitjans de comunicació".

Forta demanda dels pares
Pel que fa a l'ensenyament, s'explica que, "malgrat la demanda dels pares de beneficiar els seus infants d'una escolarització bilingüe francès-català -38% de les famílies enquestades- o d'un ensenyament del català -62%-, actualment menys de l'1% de la població escolar segueix un ensenyament bilingüe i el 6% aprèn el català a la secundària. Cap formació ni cap concurs permeten formar mestres bilingües, i els mestres catalanoparlants no tenen cap prioritat per ser acceptats a la Catalunya Nord".
Amb aquests arguments l'associació demana a la comissió que estudiï "els mitjans que es podrien posar en marxa perquè els catalanoparlants de França es puguin beneficiar dels drets reconeguts pels textos internacionals".

El precedent de Vidal-Quadras
E l Parlament Europeu va rebutjar al setembre la petició presentada per l'eurodiputat del PP Aleix Vidal-Quadras perquè s'investigués una suposada discriminació del castellà a Catalunya. La comissió de peticions va adoptar la decisió després d'un intens debat, en què el PP es va quedar sol defensant les tesis de Vidal-Quadras.

Març 2001

Rigol agraeix als algueresos que hagin mantingut viu el català

Redacció
L'ALGUER

El president del Parlament de Catalunya, Joan Rigol, va inaugurar ahir un monument a la unitat del català a la plaça del Portal Nou de l'Alguer, a Sardenya. Durant l'acte, Rigol va agrair als algueresos "la fidelitat durant tants segles a l'alguerès i al català". 
En aquest sentit, Rigol va remarcar la importància d'aquest monument i va afegir que el millor monument que se li pot fer a la llengua és el de mantenir-la viva de pares a fills i generació rere generació.
El polític d'Unió també va destacar la necessitat que es tingui en compte en el procés de construcció europeu el respecte a les cultures i les particularitats dels diferents pobles d'Europa.
A l'acte d'inauguració del monument a la Unitat de la Llengua Catalana també hi va ser present el síndic de l'Alguer, Antoni Baldino, i el bisbe d'aquesta localitat, monsenyor Antoni Vacca, que va beneir-lo. Posteriorment, Rigol va assistir a una recepció al palau municipal on es va entrevistar amb el síndic Baldino. Prèviament, el president del Parlament havia visitat la part vella de la ciutat i el palau episcopal de l'Alguer.

Març 2001

El president respon al govern nord-americà afirmant que Catalunya és un exemple de convivència
Jordi Pujol: "L'informe dels Estats Units no reflecteix la realitat catalana"
Els partits catalans, sorpresos que la política lingüística surti en l'informe de drets humans

Vicenç Relats
BARCELONA

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, i representats de tots els partits catalans van coincidir ahir a criticar i considerar fora de lloc que el nou informe anual del departament d'Estat dels EUA sobre drets humans al món hagi tornat a incloure la política lingüística catalana entre el llistat de vulneracions de drets comeses.
L'informe, fet públic dilluns, assegura que "continua la controvèrsia sobre els reglaments que desenvolupen l'aplicació de la llei de política lingüística" i recorda sentències perdudes pel govern català en la no-renovació de tres llicències de ràdio a la cadena COPE o l'anul·lació per part d'un tribunal de part del reglament d'ús de la Universitat Rovira i Virgili, entre altres (vegeu quadre).
Des de Cancún (Mèxic), Pujol va afirmar que "els informes no reflecteixen exactament el que és la realitat de Catalunya" en relació amb la convivència lingüística, informa Verònica Sanz. "Catalunya és un exemple i ja li agradaria al departament d'Estat que a tots els llocs del món on hi ha problemes es portessin les coses amb aquesta convivència social, humana i lingüística", va afirmar.
En referència a les queixes que el govern català ja va expressar als EUA per consideracions similars de l'informe de l'any passat, Pujol va indicar que "els vam explicar que no hi ha discriminació, els vam convidar a penetrar en el que és la societat catalana i que no facin cas simplement del que diuen".
Diputats i diputades de tot l'arc parlamentari català van considerar fora de lloc les apreciacions de l'informe nord-americà en el marc d'un informe de drets humans al món. Vicenç Villatoro (CiU) afirma que "la credibilitat de l'informe és molt dubtosa si no explica les fonts i criteris amb què es basa" i assegura que "als EUA o a França, on a Perpinyà no es pot ni inscriure el nom de Martí en català, hi ha discriminacions lingüístiques flagrants i l'informe no ho deu dir".
Josep M. Carbonell (PSC), que fa notar que l'informe "no és el primer any que diu coses similars", opina que "a Catalunya no hi ha cap tipus de problema lingüístic sinó un respecte als drets de tots els ciutadans". Pel diputat socialista, "els EUA poden trobar altres problemes molt més punyents al seu país, començant per la pena de mort que es practica a tants Estats".
Josep Bargalló (ERC) sosté que l'informe "és reiteratiu i mostra d'un desconeixement lamentable" i recorda que "les institucions europees han rebutjat una i altra vegada els intents de grupuscles que volen que la UE digui el mateix".
Dolors Nadal (PP) recorda que els populars han reclamat "criteris de pluralitat linguïstica" en qüestions com les llicències de la COPE o els reglaments de les universitats", però admet que "això no vol dir que es vulnerin els drets humans".
La diputada d'IC-V Dolors Comas creu que l'informe "barreja coses de naturalesa molt diferent i sembla que busqui dades que avalin la seva interpretació prèvia".

L'ambaixada afirma que el document es prepara amb "molta cura"
L'ambaixada dels EUA a Espanya no va voler opinar, a petició de l'AVUI, sobre els detalls en què es basa el departament d'Estat per elaborar l'informe anual dels drets humans en el relatiu a Catalunya i l'ús del català. Amb tot, en una nota de premsa es va indicar de forma genèrica que l'informe es prepara "amb molta cura", "introduint la informació provinent d'informes diplomàtics de les ambaixades d'EUA, informacions d'altres agències governamentals, d'ONG, informes de premsa i informació dels governs estrangers". Segons la nota, els informes "es contrasten per assegurar que siguin acurats i entenedors", ja que "rebem molts comentaris i informes sobre països en concret i sempre s'intenta subministrar la informació més acurada i completa disponible".
L'informe dels EUA té l'origen l'any 1976, quan el Congrés va esmenar la secció 502B de la llei del servei exterior per reclamar al secretari d'Estat que transmetés al Congrés un informe complet anual referent al respecte dels drets humans reconeguts internacionalment en cada país, com a garantia de seguretat. El primer informe es va publicar el març del 1977. Aquest any és el 25è informe del departament d'Estat i consta de 195 entrades, incloses les d'alguns territoris que no són reconeguts com a països. Segons la mateixa ambaixada dels Estats Units, l'informe "representa el compromís de la nostra nació amb els drets humans universals i el nostre interès de promoure aquests drets arreu del món".

Febrer 2001

Un informe del departament d'Estat recull la sentència a favor de la COPE i els casos de la Rovira i Virgili
Washington sosté que "continua la controvèrsia lingüística" a Catalunya
Denuncia el deteriorament dels drets humans a Xina i Rússia

Redacció
WASHINGTON

L'informe anual del departament d'Estat nord-americà sobre drets humans fet públic ahir torna a dedicar força ratlles a Catalunya, malgrat la polèmica que va originar l'any passat al qüestionar la política lingüística. Aquest any, l'informe recull, entre altres coses, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va suspendre cautelarment la decisió del govern de la Generalitat de no renovar tres llicències de ràdio a la cadena COPE.
"El fracàs del govern regional [sic] català, el 1999, en la renovació de les llicències d'emissió de tres emissores de ràdio catòliques va obtenir una solució exitosa davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya".
El text recorda que "el tribunal va considerar que els criteris utilitzats pel govern regional per atorgar les llicències concedia un èmfasi desproporcionat a l'ús de la llengua catalana en la programació".
El document elaborat pels EUA manté que "continua la controvèrsia sobre els reglaments que desenvolupen l'aplicació de la llei de política lingüística". "Fent front a una forta resistència dels distribuïdors de pel·lícules, el govern regional al març va anul·lar la legislació [el decret] que requeria als distribuïdors de pel·lícules estrangeres de gran difusió que aquestes fossin doblades i distribuïdes també en català", segueix l'informe.
A més, Washington esmenta que el tribunal contenciós administratiu de Tarragona va examinar el recurs contra la llei d'usos lingüístics de la Universitat Rovira i Virgili que "imposava un ús extensiu del català en els afers universitaris". "El tribunal va anul·lar alguns apartats de la regulació", segueix el departament d'Estat.
També es refereix a la professora Josefina Albert, que va repartir exàmens en castellà als alumnes que l'hi van demanar. Segons l'informe dels EUA, el tribunal va considerar que la professora va ser "exclosa erròniament de l'administració de les següents proves" de selectivitat i "va elogiar-la per defensar els drets dels estudiants".
Continuant amb el tema lingüístic, el text al·ludeix al rebuig del Parlament Europeu a "obrir una investigació de les acusacions d'activistes castellanoparlants sobre la discriminació lingüística".

Tortures a Espanya
Respecte a Espanya, el document esmenta la ruptura de la treva d'ETA i destaca que els procediments judicials contra membres de la banda terrorista continuen i que la col·laboració amb França ha portat a nombroses detencions de terroristes i del seu entorn. "Els acusats de terrorisme denuncien haver estat objecte d'abusos durant la seva detenció. El govern estudia les investigacions de tortura...".
També diu que continuen els procediments judicials relacionats amb els GAL, "escamots de la mort que dirigien funcionaris del govern".
A nivell internacional, l'informe denuncia les violacions comeses a la Xina, Rússia, el Pròxim Orient, l'Iraq i Cuba durant l'any 2000. "El respecte del govern [de Pequín] a la llibertat de religió s'ha deteriorat força, ja que ha fet campanyes contra grups cristians i budistes tibetans", afegeix.
El text condemna l'ús de la tortura i sobretot la persecució contra la secta Falun Gong. Washington ha decidit votar al març una resolució condemnant la Xina a la Comissió dels Drets Humans de l'ONU.
Respecte a Rússia, el text constata la "falta d'independència periodística i la tortura als presoners" i ataca la repressió a Txetxènia contra els civils.
En el terreny de les millores dels drets humans, Washington elogia Iugoslàvia i Mèxic.

Febrer 2001

Suport ciutadà al reglament del català de Sabadell

Redacció
SABADELL

Diverses entitats, associacions i joventuts de partits polítics de Sabadell han fet públic un manifest en què donen suport al reglament d'ús de la llengua catalana, que va ser aprovat per l'Ajuntament i que va ser suspès cautelarment en alguns articles per una resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el passat 13 de febrer.
El manifest està subscrit, entre altres col·lectius i entitats, per la Plataforma de la Llengua, Òmnium Cultural, Associació Nou Temps i les joventuts de CDC, ERC i UDC.
Aquestes entitats tenen previst fer entrega del manifest al mateix Ajuntament de Sabadell i al Parlament perquè se sumi als pronunciaments que durant els últims dies s'han rebut a favor de l'esmentat reglament.
El TSJC va suspendre cautelarment sis articles del reglament al considerar que imposen l'ús exclusiu del català sense respectar el principi constitucional de cooficialitat.

Legitimitat
El text indica, entre altres coses, que "el TSJC ignora la legitimitat del ple de l'Ajuntament i del mateix Parlament com a representants dels ciutadans de Sabadell i del conjunt de Catalunya".
Així mateix, expressa també que la resolució del TSJC "no contribueix a la plena normalització de la llengua catalana" i anima els ciutadans a defensar l'ús del català en l'administració local.
La resolució del TSJC és conseqüència del recurs interposat l'any passat per l'entitat Convicència Cívica Catalana, impulsada per Aleix Vidal-Quadras, que considera que el reglament limita l'elecció de la llengua.

Febrer 2001

Per l'Ajuntament, el text pretén garantir l'ús de la llengua d'acord amb els drets lingüístics dels ciutadans
El TSJC suspèn cautelarment part del reglament del català de Sabadell
Entén que sis articles no respecten la cooficialitat

Laura Nicolás / Pepa Masó
SABADELL

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suspès cautelarment sis articles del reglament per a l'ús de la llengua catalana a l'Ajuntament de Sabadell al considerar que imposen l'ús exclusiu del català sense respectar el principi de cooficialitat que recull la Constitució.
L'acte de la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa respon al recurs presentat l'agost passat per la coordinadora Convivència Cívica Catalana, impulsada per Aleix Vidal-Quadras, que considera que el reglament limita l'elecció de la llengua i és inconstitucional. La sala haurà de resoldre ara en sentència el recurs.
El reglament d'usos de l'Ajuntament de Sabadell va ser aprovat el 26 de juliol per unanimitat del ple amb els vots del PSC, CiU, ERC, PP i Entesa per Sabadell. No va passar un mes que Convivència Cívica el va dur als tribunals.
L'acte dictat pel tribunal suspèn cautelarment part dels articles 3, 4 i 5, així com el 10, 13 i 27. Tots ells regulen que les actuacions internes de l'Ajuntament s'han de fer en català, llengua que s'ha d'utilitzar en les actes de les sessions del diferents òrgans municipals, en les actuacions administratives, en els impresos, en la retolació dels edificis i despatxos municipals i en la retolació i senyalització viària. El català, segons articles congelats cautelarment, també ha de ser la llengua dels contractes a tercers i en les comunicacions a les diferents administracions en l'àmbit lingüístic català.
La sala suspèn cautelarment els articles, a l'espera de dictar sentència, al considerar que "imposen l'ús exclusiu d'una de les llengües oficials, la catalana, sense respectar el principi de cooficialitat". En aquest sentit, insisteix que "contenen mandats concrets i específics que tenen un significat excloent del castellà clar i manifest i impedeixen una interpertació diferent a la del seu significat estrictament literal". Al parer de la secció cinquena, "mantenir la seva vigència comportaria un perjudici de difícil i impossible reparació" que justifica la suspensió cautelar. La sala rebutja pronunciar-se en aquest acte sobre la inconstitucionalitat de la llei de política lingüística.
Després de conèixer la resolució de la sala contenciosa administrativa del TSJC, l'Ajuntament de Sabadell va comunicar que tindrà "un respecte absolut i acatarà la decisió del tribunal quan aquesta sigui definitiva". Tot i això, va voler deixar ben clar que el que s'està qüestionant "no és l'aplicació de la normativa que fa l'Ajuntament sinó l'aprovada pel Parlament català", referint-se a la llei de política lingüística.
En aquest sentit, el consistori sabadellenc va demanar al govern de la Generalitat que recorri la decisió del tribunal. També va sol·licitar a l'executiu català i als grups parlamentaris que actuïn d'acord amb la llei aprovada el l988 "donant el suport necessari als ajuntaments perquè puguin aplicar-la". Des de Sabadell, es considera que es "va actuar en conseqüència a aquesta llei amb la voluntat d'impulsar les accions que garanteixen l'ús del català d'acord amb els drets lingüístics de la ciutadania".

Incoherència
La portaveu del principal grup de l'oposició, Dolors Calvet, d'Entesa per Sabadell, considera que "és una llàstima que algú suspengui una llei que l'Ajuntament de Sabadell havia aprovat per unanimitat, fins i tot amb els vots del PP". Per Calvet, la suspensió cautelar del reglament de Sabadell o d'altres, com va passar amb l'anul·lació d'alguns apartats del de la Universitat Rovira Virgili, és conseqüència "d'una incoherència legal" i que per aplicar la normativa aprovada pel Parlament es necessita "un paraigua més ampli".

Febrer 2001

La URV no recorrerà al Suprem la sentència sobre el català

Oriol Margalef
TARRAGONA

Opta per introduir modificacions als articles anul·lats per ajustar-los a les recomanacions del TSJC

La Universitat Rovira i Virgili (URV) no recorrerà la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la diversos punts del seu reglament lingüístic. Si bé va apuntar aquesta possibilitat fa quinze dies, quan va transcendir la resolució, el consell rectoral de la URV va difondre ahir una nota en què desestima presentar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.
Malgrat que no està d'acord amb la sentència, l'òrgan de govern de la URV prefereix introduir modificacions als textos anul·lats per ajustar-los a les recomanacions del TSJC, canvis que es decidiran en el pròxim claustre universitari, el maig vinent. Segons la URV, la sentència del TSJC en cap moment qüestiona l'esperit de la política lingüística de la universitat tarragonina, sinó l'enunciat mateix dels textos anul·lats.
Es tracta, doncs, segons el consell rectoral, d'atendre a les recomanacions que feia una primera sentència emesa pels jutjats de Tarragona i substituir, per exemple, l'expressió "domini lingüístic català" en diversos apartats de l'article 5. De la mateixa manera, la universitat sosté que la introducció dels termes "normalment" o "preferentment" en relació amb l'ús del català activa la nul·litat de les disposicions indicades pel TSJC.
La sentència del TSJC es va emetre en resposta a un recurs de les associacions Profesores para la Democracia i Convivencia Cívica Catalana -totes dues inspirades per l'eurodiputat popular Aleix Vidal-Quadras- a una primera sentència d'un jutge de Tarragona que declarava ajustat a dret el reglament del català de la URV i n'aixecava la seva suspensió cautelar, tot i anul·lar alguns apartats dels tres articles.
El consell rectoral considera que totes dues sentències "han prescindit del context sociolingüístic" actual a Catalunya i han volgut considerar que la redacció del reglament incorporava implícitament allò que el seu text no diu: "La imposició del català en exclusió del castellà".

Febrer 2001

Els populars accepten que el DNI sigui bilingüe si se sol·licita
El PP imposa la seva majoria per evitar que el passaport es pugui expedir en català
Diputats del Parlament defensen al Congrés la normalització lingüística dels documents

Montse Oliva
MADRID

El PP va evitar ahir al Congrés de Diputats que prosperés una iniciativa del Parlament català per propiciar que els DNI, els passaports i el carnets de conduir s'expedeixin també en català. El grup popular es va negar en rodó que el passaport sigui bilingüe, perquè consideren que és un document transfronterer que dentifica els ciutadans espanyols a l'estranger, tot i que accepten la cooficialitat de les llengües pel que fa al DNI i al permís de conduir. Això sí, sempre a petició de l'interessat.
La majoria absoluta popular va impedir, doncs, que prosperessin dues proposicions de llei del Parlament que demanaven que tota aquesta documentació oficial es redactés en els dos idiomes. Es dóna la circumstància que la institució catalana, l'abril del 2000, va tirar endavant la seva proposta amb el suport unànime de tota la cambra, inclòs el PP.
Ahir, però, el grup popular al Congrés es va fer enrere i va justificar la seva negativa en el fet que la proposició de llei complicaria els tràmits burocràtics i obligaria a un excés de modificacions legislatives per fer efectiu el bilingüisme al DNI i al carnet de conduir. Es per això que el PP va presentar recentment dos projectes propis, que es debatran la setmana vinent al Congrés, per instar el govern central a permetre el bilingüisme en aquests documents -el passaport en queda exclòs-. Caldrà, però, que sigui a petició de l'usuari i no per imperatiu legal, tal com proposava el Parlament.
Una delegació de diputats catalans -formada per Joaquim Ferrer, de CiU; Francesc Ferrer Gironès, d'ERC; i Dolors Comas, d'IC-V-, van defensar ahir davant el Congrés la proposta del Parlament. Ferrer Gironès va ser el més contudent en els seus al·legats i fins i tot va clamar que Catalunya és un poble "derrotat" des del 1714 i des de llavors les armes de la "raó" no són suficients "per guanyar el dret individual i col·lectiu" a gaudir de la llengua pròpia. El diputat d'ERC va assegurar que des del PP s'està duent a terme una política persistent i "dissimulada" per aturar les iniciatives que fomenten la normalització.

Compliment de la Constitució
Per part dels grups representats al Congrés, Joan Saura, d'IC-V; Joan Puigcercós, d'ERC; Francisco Rodríguez, del BNG; Joxe Joan González de Txabarri, del PNB; Luis Carlos Rejón, d'IU; Ignasi Guardans, de CiU, i Carme Chacón, del PSOE, van insistir que la iniciativa del Parlament obeeix al compliment d'un dret que reconeix la Constitució i l'Estatut.
Chacón, després de recordar que l'any passat el PP va recolzar la proposta catalana, els va retreure que ara es vulguin "salvar" amb dues iniciatives que pretenen diluir el caràcter del projecte inicial. Guardans, per la seva banda, els va acusar de voler amagar la realitat i intentar fer la sensació davant la societat que "s'està demanant caritat" quan "estem parlant d'aplicar la Constitució i l'Estatut". Per això els va etzibar que si tant diuen "estimar" el seu país, per què no accepten d'una vegada la seva realitat plurilingüe.

Febrer 2001

Vic acull una botifarrada en contra de la presència del castellà a la ràdio de la ciutat
Les empreses osonenques assumeixen el missatge de la campanya 'Torna Radio Vich?'
Èxit en la retirada de publicitat a l'emissora, segons la plataforma Ràdio Vic en Català

Jordi Sunyer
VIC

Una parella de Mossos d'Esquadra va impedir l'enganxada d'adhesius a la porta de Ràdio Vic

La campanya que la plataforma Ràdio Vic en Català va impulsar a principis d'any comença a donar els seus fruits. Ahir, coincidint amb l'organització d'una botifarrada i una cercavila popular, els portaveus de la plataforma, Aleix Cardona i Manel Sànchez, van assegurar que gairebé el cent per cent de les empreses osonenques que s'anunciaven a Ràdio Vic ja han retirat la publicitat de l'emissora que presideix Luis del Olmo.
La jornada reivindicativa va començar a primera hora del matí amb una botifarrada popular a la plaça del Carbó, que va congregar prop de cent persones.

Davant els locals
Tot seguit, va tenir lloc una encara més concorreguda manifestació animada amb gralles i tambors que va acabar davant els locals de Ràdio Vic. Durant la cercavila, encapçalada per una pancarta on es podia llegir "Torna Radio Vich?", es van sentir crits contra Luis del Olmo i contra l'espanyolització de l'emissora de la capital d'Osona.
Just abans d'arribar a les portes d'Onda Rambla Vic, també es va desplegar una pancarta gegantina des d'una teulada veïna amb la inscripció "Torna Radio Vich?".
Ja davant els locals de l'emissora, hi va haver uns moments de tensió quan una parella de Mossos d'Esquadra volia impedir que un grup de joves enganxés adhesius de la campanya a la porta de Ràdio Vic. Al final, però, després d'un curt estira-i-arronsa va tornar la calma i es va llegir un manifest on es ressaltava que, "amb el recolzament de tothom encara és possible que el català torni a Ràdio Vic".
En acabar, Cardona i Sànchez van entrar a l'edifici amb la intenció de fer entrega d'una carta a la directora d'Onda Rambla Vic, Imma Domínguez, en què sol·licitaven entrevistar-se amb els dirigents de l'emissora. "Nosaltres sempre hem apostat pel diàleg", assegurava Cardona, afegint que des d'Onda Rambla, de moment ningú s'ha posat en contacte amb la plataforma, "tot i que ja els vam enviar una primera carta fa unes setmanes". A l'hora de lliurar aquesta segona carta, però, tampoc hi va haver sort. La porta interior dels locals d'Onda Rambla Vic estava tancada amb pany i clau i, tot i que un cartell aclaria que els dissabtes l'horari als matins d'atenció al públic era de nou a una, a dos quarts d'una del migdia ningú va obrir la porta. Cardona i Sànchez es van comprometre a fer arribar la carta a Domínguez aquesta mateixa setmana.

Estendre la campanya
De moment, la plataforma Ràdio Vic en Català ha recollit més de tres mil signatures, ha rebut el suport de dotzenes d'institucions i associacions d'arreu del país, i fins i tot ha iniciat el contacte amb altres ciutats de Catalunya amb la intenció d'estendre la campanya a tot el territori. Els propers municipis en presència d'Onda Rambla on ja hi ha hagut converses són Igualada i Vilanova i la Geltrú.
D'altra banda, els estira-i-arronses entre la plataforma Ràdio Vic en Català i els Mossos d'Esquadra han arribat al Parlament de Catalunya. ERC ha presentat aquesta setmana una pregunta en què demana saber si les forces policials catalanes han rebut alguna consigna sobre el tracte a la plataforma.

Febrer 2001

Coincideix amb la celebració de la popular Candelera
Molins de Rei acull una fira de publicacions en català
El SupermerCat mostra el centenar de revistes que s'editen actualment

Glòria Ayuso
MOLINS DE REI

L'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) ha organitzat un SupermerCat de Revistes a Molins de Rei. La mostra té com a objectiu donar a conèixer al lector la gran quantitat i diversitat de capçaleres que s'escriuen en català.
Actualment s'editen més d'un centenar de revistes en català. Fins avui diumenge, i coincidint amb la tradicional Fira de la Candelera, el SupermerCat estarà obert a Molins de Rei, en una carpa instal·lada a la plaça de la Llibertat.
Sota l'eslògan "Vine al súper, compra cultura", el SupermerCat de Revistes simula un gran establiment comercial en què el visitant, després d'agafar un cistell a l'entrada, pot tafanejar la gamma extensa de produces que s'exposen en els prestatges ordenats en blocs temàtics. El lector curiós hi troba de tot: des de revistes d'informació general fins a l'ampli ventall de capçaleres de premsa especialitzada, que abracen temes tan diversos com ara l'economia, l'agricultura, la moda, l'ecologia, l'excursionisme, la pedagogia, la tecnologia i la política internacional. Un quiosc central, destinat a oferir informació, vendre exemplars i fer subscripcions, compleix les funcions del que seria el caixer del nou supermercat.
Aquesta fórmula, com explica el president de l'APPEC, Francesc de Dalmases, pretén comunicar el fet que les revistes són també un "producte apte per al consum habitual". Per cridar l'atenció dels visitants, a l'atractiu de la presentació de la mostra en forma de súper se sumen les diverses promocions.
D'ençà de la celebració de la primera edició de la mostra de revistes en català, l'any 1994, el sector ha crescut considerablement. Ho demostra el fet que l'APPEC ha duplicat el nombre de capçaleres i ha passat de 50 revistes associades a les 108 actuals. Des de l'associació, es calcula que la mitjana de difusió conjunta és de més de 700.000 exemplars mensuals, mentre que el nombre de lectors estimats arriba als dos milions i mig.

Febrer 2001

El PP permet incorporar el català al DNI però només optativament
Presenta una proposició no de llei pròpia al Congrés

Lluís Bou
BARCELONA

El grup del PP al Congrés va obrir ahir la porta a la incorporació de la llengua catalana en el Document Nacional d'Identitat (DNI), però únicament de forma optativa, quan ho demani l'interessat. Els populars van entrar ahir a la tarda una proposició no de llei sobre aquest tema, elaborada amb la participació de la direcció dels populars catalans, que insta el govern central a fer possible aquest tímid canvi en un termini de sis mesos.
Segons el text de la proposició, l'objectiu és que les dades personals que figuren en el DNI puguin ser redactades en qualsevol dels idiomes oficials a Espanya, a més del castellà, de forma opcional. D'aquesta manera es desprèn que, seguint els criteris de la proposta, a Catalunya hi haurà DNI en castellà i DNI bilingües castellà-català.

Sentit ampli
La iniciativa no aclareix a què fa referència quan parla de l'ús de diverses llengües respecte a les "dades personals", però fonts del PP català ho interpreten en un sentit ampli, incloent-hi tant els enunciats del document com la informació de la persona en concret. Actualment, les dades de carrers, ciutats i eventualment els noms ja es redacten en català quan aquesta és la versió oficial.
La proposició del PP respecte al DNI es més restringida que la pràctica que ja s'utilitza des de fa alguns anys amb els carnets de conduir, en què a Catalunya els documents tenen una configuració bilingüe castellà-català. Segons fonts populars, la intenció del seu grup parlamentari és segellar també de manera oficial a les Corts aquesta pràctica bilingüe respecte al carnet de conduir, aprofitant la que es farà amb el DNI.
En l'exposició de motius de la iniciativa, firmada pel portaveu popular, Luis de Grandes, el PP l'argumenta per la necessitat de respectar el plurilingüisme a l'Estat espanyol. "Aquest propòsit permanent ha de plasmar-se en un acte d'impuls al govern per tal que es vagi avançant i consolidant la pràctica administrativa ja existent de l'ús conjunt de les llengües cooficials en determinats documents expedits per l'administració general de l'Estat en territoris de les comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia", assenyala la proposició.
La posada en pràctica de la petició de les Corts es farà a través d'un reglament del govern central.

Febrer 2001

Ràdio Vic en Català rep el suport dels partits polítics

Redacció
VIC

La Plataforma Ràdio Vic en Català segueix amb les seves reivindicacions contra la incorporació del castellà en la programació de l'antiga Ràdio Vic i per l'entrada d'Onda Rambla a l'emissora.
Per fer palès el seu malestar, la plataforma es va reunir dijous passat amb representants dels partits polítics de la comarca. Segons explica un comunicat fet públic, les reclamacions de l'associació van rebre el "suport explícit" dels partits Esquerra Republicana (ERC), Convergència Democràtica (CDC) i Unió Democràtica (UDC).
Els portaveus de l'associació van destacar també "la decisió de l'alcalde de Sant Pere de Torelló, que es va negar a concedir una entrevista, així com l'adhesió personal a la campanya de Joan Puigcercós".
La plataforma va anunciar la celebració, el pròxim 10 de febrer, d'una botifarrada popular i una cercavila que acabarà amb la lectura d'un manifest davant la seu d'Onda Rambla Vic, i va destacar la difusió de les pancartes "Torna Radio Vich" -en al·lusió a l'època franquista- i "Ràdio Vic en català", que van ser col·locades durant un partit d'hoquei patins emès per Canal 33.

Febrer 2001

Denuncien que la nova web de la Diputació de Castelló no té versió valenciana

El diputat provincial del Bloc Nacionalistqa Valencià, Antoni Porcar, ha afirmat que s'han rebut queixes de molts ciutadans que han entrat a consultar la nova web de la Diputació de Castelló, recentment inaugurada, i han comprovat que aquesta no té versió valenciana, ni en cap moment permet escollir aquesta opció a l'hora de consultar-la i poder llegir les informacions que s'hi faciliten.
Porcar considera que aquest fet suposa un clar incompliment de la Llei d'Ús del Valencià, que obliga totes les institucions públiques a donar un tracte de cooficialitat a les dues llengües, així com la marginació de tots aquells ciutadans que volen consultar-la en la llengua del seu país. El Bloc anima a fer arribar missatges de protesta a la següent adreça: publico@dipcas.es.

Febrer 2001

Mapes viaris en línia d'Europa i Amèrica, en català

Amb alguns mesos de funcionament a l'esquena, avui destaquem la web francesa Maporama, una pàgina que dóna accés a mapes d'un bon grapat de països i carrers de les seves principals ciutats, a través d'Internet. La seva base de dades consta de mapes de 635.000 ciutats, entre les quals hi ha les capitals del nostre país, inclosa Andorra. D'Europa, Maporama cobreix el 75% de la seva xarxa viària. Un dels punts interessants d'aquesta web és que es pot consultar, entre una desena de llengües, també en català, en una versió que va aparèixer per primera vegada el maig del 2000.
El sistema utilitzat per Maporama és compatible amb una àmplia gamma de sistemes operatius (Windows, BeOS i Macintosh) i de navegadors (Internet Explorer i Nestcape 3 o superiors, Opera 4.0...). A més a més, els desenvolupadors de la pàgina han pensat en la possibilitat d'oferir la seva informació també a través d'aparells mòbils, amb versions per a assistents PDA i telèfons mòbils amb tecnologia WAP.

Febrer 2001

L'Any Europeu de les Llengües 2001... sense el català  

El projecte de l'Any Europeu de les Llengües 2001, elaborat per la Comissió Europea, no preveu, de moment, el català. El programa té per objectiu estimular l'aprenentatge de qualsevol llengua oficial de la Unió Europea (UE), oferint tot un ventall de recursos, sobretot a través de la xarxa, per a qui estigui interessat a aprendre'n.
La web oficial de l'Any Europeu de les Llengües, que encara està en construcció, no ha inclòs la possibilitat de triar l'idioma català, ja que només s'hi pot optar per onze llengües majoritàries. La Fundació Congrés de Cultura Catalana han establert una polèmica, mitjançant el correu electrònic, amb els responsables del programa perquè es pugui afegir el català a la llista de llengües. Responsables de la Fundació han fet una crida als internautes del país perquè els envien el màxim nombre de recursos que possibilitin l'ensenyament de la nostra llengua a la xarxa.

Febrer 2001

El TSJC avala la promoció del català a la universitat en un marc de cooficialitat

Una sentència anul·la els articles del reglament d'usos lingüístics de la Universitat Rovira i Virgili que ignoren el castellà

Carol Biosca
BARCELONA

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reconegut la potestat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per dotar-se d'un reglament lingüístic i per "protegir, usar de forma general i promoure l'ús públic a tots els nivells" de la llengua catalana, però ha resolt anul·lar alguns apartats de la normativa a l'entendre que no garanteixen la cooficialitat amb el castellà en no deixar marge d'actuació a aquesta llengua.
En una sentència feta pública ahir, la secció cinquena del contenciós administratiu del TSJC estima parcialment el recurs presentat per les associacions Convivència Cívica Catalana (CCC) i Professors per la Democràcia, impulsades per l'eurodiputat popular Aleix Vidal-Quadras, a l'anul·lar alguns dels articles del reglament lingüístic de la URV. No obstant això, el tribunal refusa plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat amb relació a alguns dels preceptes de la llei de política lingüística, com sol·licitaven els recurrents.
CCC i Professors per la Democràcia van presentar recurs contra la sentència d'un jutge de Tarragona que declarava ajustat a dret el reglament de foment del català de la URV i que n'aixecava la seva suspensió cautelar, tot i anul·lar alguns apartats de tres articles. Els articles anul·lats ara pel TSJC se sumen als eliminats pel contenciós administratiu de Tarragona, però tampoc no qüestionen la filosofia del reglament, si bé desaproven la "imposició" de l'ús del català en alguns apartats.

No s'aporten nous arguments
La sentència del TSJC comença indicant que els recurrents no aporten nous arguments als exposats en la primera instància i que no fan una "crítica raonada" dels fonaments de dret de la sentència que van recórrer. Després d'avalar la potestat de la URV per regular-se amb reglaments com aquest, acollint-se a l'autonomia universitària, i de reconèixer l'obligació dels poders públics de fomentar l'ús del català, cosa que "indubtablement" inclou l'administració educativa, el TSJC analitza els preceptes del reglament de la URV impugnats.
Concretament, la sentència considera ajustat a dret l'article 2 del reglament que afirma que el català és la llengua pròpia de la universitat, però entén, en canvi, que alguns apartats de l'article 4, 5 i 6 de la normativa, que regulen els usos lingüístics interns, els usos lingüístics externs i les activitats acadèmiques, vulneren el principi de cooficialitat reconegut per la Constitució i per la llei de política lingüística, a l'imposar l'ús exclusiu del català "sense deixar marge d'actuació a l'altra llengua oficial".
El vicerector de la URV Antoni Pigrau va mostrar ahir la "insatisfacció" de la URV per la sentència, tot i que no en va voler fer una lectura del tot negativa. En aquest sentit, Pigrau va explicar que el dictamen censura l'ús d'un to excessivament "imperatiu" en l'enunciat dels articles anul·lats, però no qüestiona el fons del reglament, informa Oriol Margalef. Per aquest motiu, la URV creu que el reglament -aprovat el gener del 1999- és encara "salvable". Només cal introduir algun tipus de modificació en els textos per ajustar-los a les recomanacions de la TSJC, canvis que es podrien decidir en el pròxim claustre universitari, el maig que ve. De totes maneres, Pigrau va anunciar que la URV no descarta presentar recurs.

ARTICLES ANUL·LATS PEL TSJC

---

ARTICLES DECLARATS NULS pel jutjat de Tarragona

Revocada la suspensió íntegra de la norma de la UPF

Gener 2001

PSOE i ERC pregunten a Ferrari sobre la cançó en català

S.P.
BARCELONA

El president del consell d'administració, Marc Puig (CiU), confia que, tal com ha dit Ferrari, "aviat es notarà un canvi de tendència"

La representant socialista al consell d'administració de Radiotelevisió (RTVE), Anna Balletbó, preguntarà al director general de l'ens, Javier González Ferrari, quines mesures s'adoptaran "per corregir la insuficient presència de la cançó en català a TVE" en la sessió de consell que es farà d'aquí a dues setmanes. ERC, per la seva banda, prepara una bateria de preguntes que presentarà al director general a través del grup mixt sobre "la presència de la llengua i la cultura catalanes en el conjunt d'emissions d'àmbit estatal".
Les reaccions a la publicació dijous que la cançó en català a La 2 i TVE-1 des del 1998 s'havia limitat a onze actuacions (quatre de Raimon, tres de Lluís Llach, tres de Serrat i dues de Marina Rossell) van seguir ahir.
Balletbó proposarà al director general que una de les vies d'introducció de música en català sigui una remodelació de la graella de La 2: "Ens queixem que té poca audiència, potser és hora que s'acabin els compartiments d'agraïments polítics als intel·lectuals que van pujar al vaixell del PP", va exposar en referència a alguns conductors de programes de La 2.
Daniel Condemines, representant d'ERC al consell assessor de RTVE a Catalunya, manifesta que "el problema no és només la cançó en català, sinó la visió unitarista de l'Estat que dóna TVE". ERC té previst demanar explicacions sobre la presència del català a tots els canals de TVE, inclosos els temàtics, i també sobre la imatge que s'ofereix de Catalunya.
El president del consell d'administració de RTVE, Marc Puig (CiU), confia que, tal com ha promès Ferrari, "aviat es notarà un canvi de tendència i augmentarà l'emissió de cançó en català". Puig reconeix que "si s'exigeix audiència, la televisió té poc marge de maniobra".
El responsable de Discmedi, Àlex Eslava, considera "molt greu el menyspreu al català" a TVE. "En la informació a TVE sobre el MIDEM hi va sortir la SGAE i la Junta d'Andalusia i es van obviar els estands de la Generalitat i del Govern Balear", afirma.

Gener 2001

La cançó en català a La 2 i TVE-1 des del 1998 s'ha limitat a onze actuacions
Ferrari admet "la insuficiència" d'espais amb cantants en llengua catalana

Sònia Pau
BARCELONA

El director general de Radiotelevisió Espanyola (RTVE), Javier González Ferrari, reconeix "la insuficiència d'espais musicals a TVE" que acullin actuacions de cantants en llengua catalana. Segons una resposta escrita que González Ferrari ha adreçat al senador Josep Varela (CiU), des de l'any 1998 fins ara, la cançó en català a TVE-1 i La 2 d'àmbit estatal es va limitar a quatre intervencions de Raimon, tres de Lluís Llach, dues de Joan Manuel Serrat i dues de Marina Rosell.
"És escandalós, però com a mínim és positiu que els responsables de RTVE reconeguin que la presència dels cantants en català és insuficient", assenyala Josep Varela, que ja ha demanat una entrevista amb el director general de l'ens públic perquè li expliqui quines mesures es prendran per potenciar les actuacions en llengua catalana.
De fet, el llistat d'intèrprets en català que inclou la resposta a la pregunta del senador barreja les aparicions puntuals en programes-agenda com ara El imperdible o en programes que han repassat l'arxiu històric de TVE, com Mitomanía, i les més llargues tipus El séptimo de caballería, el musical que presentava i dirigia Miguel Bosé.
L'únic que ha participat en una de les gales de la televisió pública ha estat Serrat, el setembre passat en un especial per presentar la programació de l'emissora.
La resposta reconeix que "els cantautors són difícils d'encaixar en els programes que busquen un públic majoritari" i afegeix: "No és per l'origen o la llengua, sinó per les característiques concretes del gènere".
El director general de RTVE també es refereix al poc relleu que la indústria audiovisual dóna als cantautors catalans: "Resulta molt difícil trobar ofertes de les promotores que corresponguin als intèrprets a què es refereix la pregunta. Si aquesta indústria apostés de forma més intensa per aquesta música, TVE recolliria l'aposta no només amb carinyo, sinó també amb entusiasme".
González Ferrari recorda, però, que la cançó en català té més seguiment en les emissions d'àmbit català, que "és més directament el seu àmbit natural", i avança que TVE "estudiarà que en futur les emissions d'àmbit estatal tinguin més presència dels cantants, solistes i conjunts musicals que s'expressen en les diferents llengües que es parlen en el nostre país".

Gener 2001

Programa pioner d’ensenyament del català a través de la Xarxa

La Conselleria d'Educació i Cultura del Govern balear ha elaborat un Programa d'Ensenyament de la Llengua Catalana (PELC) per a l'autoaprenentatge a través d’Internet, un projecte "pioner" que ofereix tant teoria com pràctica i que permet la autoavaluació de cada alumne.

Mireia Cortés (Mireia@noticias.com) - El PELC, al que es pot accedir a través de les pàgines del Govern i de la Universitat de les Illes en la xarxa, ha estat dissenyat en col·laboració amb el Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de Balears (COFUC) i el Servei de Càlcul de la UIB.

Segons va destacar en roda de premsa el director general de Política Lingüística, Joan Meliá, el programa en un dels "més avantguardistes" que existeixen en el món per a l'autoaprenentatge d'un idioma.

Gràcies a ell, qualsevol persona des de la seva casa, amb un ordinador, pot aprendre el català des del nivell més bàsic fins al superior, si ben aquest últim encara no es troba disponible en la xarxa.

El conseller d'Educació i Cultura, Damià Pons, va subratllar la importància d'aquest instrument per a facilitar l'aprenentatge del català en tots els àmbits i poder, així, acomplir la normativa sobre normalització lingüística de Balears.
El curs s'ha dividit en tres nivells (elemental, mig i superior) i està orientat a persones amb coneixements inicials que suposin un domini bàsic i eficaç de l'ús de la llengua oral.

Cada nivell consta de dos grans apartats, coneixements gramaticals i marc històric i social, cada uneixo d'ells amb diversos blocs temàtics, que agrupen lliçons amb teoria i exercicis de autoevaluació.

A més, consta de bibliografia complementària amb enllaços a diferents pàgines web que poden ser d'utilitat i una adreça de correu electrònic atura resoldre dubtes o aportar suggeriments.

Noticies.com

Català a classe, francès al carrer

Divuit alumnes de la Bressola de Prada conviuen durant tres dies amb nens catalans a l'Escola Pit Roig

Carol Biosca
BARCELONA

El Romà té 9 anys i viu a Prada de Conflent, a la Catalunya Nord, on va néixer. Si no fos pel seu accent afrancesat, podria passar gairebé per un alumne de 4t de primària d'una escola del Principat. Parla el català perfectament, tan bé com el francès. Fins i tot acadèmicament més correcte que el francès, tot i que potser no tan viu. El Romà estudia en català: viu una realitat catalana de 9 del matí a quarts de cinc de la tarda, des que s'acomiada dels pares en francès a la porta de l'escola fins que el vénen a recollir. Però fora de l'horari escolar el seu món és en francès. Amb els pares i germans parla francès, allà on va només sent parlar francès i la llengua que fa servir per relacionar-se, en tots els àmbits, és el francès. "Si alguna vegada parlo en català, se'm queden mirant", explica.
El Romà estudia a l'escola Bressola de Prada de Conflent i la seva situació és extrapolable a la de la gran majoria de l'alumnat de les sis escoles catalanes que hi ha repartides pel Rosselló i el Conflent. Des de dimecres fins divendres, 18 alumnes de 3r, 4t i 5è de primària de la Bressola de Prada han estat a Barcelona, en un intercanvi amb alumnes de 4t de l'escola Pit Roig del Guinardó. Durant els mateixos dies, nens de 1r i 2n de la mateixa escola de Prada han estat amb nens de 2n de l'escola Baloo, també de Barcelona.
En tots dos casos es tracta d'un intercanvi que, a banda dels objectius de qualsevol intercanvi escolar -conèixer altres llocs i establir relació amb alumnes que viuen en una realitat diferent-, resulta especialment rellevant pel fet que permet a aquests alumnes poder desenvolupar-se en català durant totes les hores del dia, convivint amb nens catalanoparlants i les seves famílies.
"Aprenen que el català és una llengua d'ús habitual, que també es parla al carrer", diu el Sergi, un dels mestres que ha acompanyat els alumnes des de Prada. El Sergi, que no té accent francès -és del Vallès i diu que només el "xampurreja"-, explica que a la Bressola els mestres han d'estar contínuament amb els alumnes, a l'hora del pati, al menjador, per donar-los models i ensenyar-los expressions que no s'aprenen a l'aula. "Han d'aprendre a jugar a futbol i a barallar-se en català, a demanar el pa o la cullera...". "És molt gratificant veure com fora de l'aula es munten les seves pel·lícules en català", afegeix el Pep, un estudiant de Vic en pràctiques a Prada. La Lioba, mestra de 4t de l'Escola Pit Roig, assegura que la comunicació entre els alumnes de les dues escoles s'ha fet normalment en català i que no hi ha hagut problemes de comprensió. "Només que, quan s'enfadaven, ho feien en francès", matisa.
El que més ha encuriosit les famílies catalanes que han acollit aquests alumnes, diu la Lioba, és saber per què famílies franceses que no parlen el català decideixen portar els seus fills en una escola on es fa immersió en català -el francès s'hi estudia com a segona llengua, set hores a la setmana-. Hi ha diverses respostes. "Molt sovint és pel model pedagògic -explica el Sergi-, que no té res a veure amb les classes magistrals del sistema francès". També hi ha casos en què els avis parlaven català i els pares volen recuperar-lo, i pares "conscients que viuen a la Catalunya Nord" i volen que els seus fills estudiïn en català. Finalment, són famílies del parer que el bilingüisme els obrirà moltes més portes, perquè tenen més a prop Barcelona que París. Alguns d'aquests pares han acabat apuntant-se a cursos de català a la mateixa escola.

IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES
Des que van arribar dimecres a la tarda, aquests alumnes han visitat el Parc del Guinardó, la Pedrera, han anat en metro fins a la platja, han visitat museus... I, sobretot, han jugat molt. Els mestres que han participat en l'intercanvi van coincidir ahir a destacar la implicació de les famílies, que van organitzar-se pel seu compte i dijous, fora de l'horari escolar, van dur els nanos a l'Aquàrium i a l'Imax.
Per als nens de l'Escola Pit Roig, que al març els tornaran la visita a Prada, l'experiència ha estat "molt divertida", deien alhora la Mar, el Ferran, l'Anaïs, l'Àlex... "Si ells es volien dir un secret ho feien en francès, perquè no els entenguéssim, i nosaltres ho fèiem en castellà", reia l'Anaïs, minuts abans que marxés l'autocar.

Gener 2001

I Certamen de Curts de Ficció en Català

La Direcció General de Política Lingüística del Consell de Cultura del Govern Balear i l'associació Artífex Cultural han organitzat el primer dedicat al petit format cinematogràfic, el curtmetratge, realitzat en català. A aquesta convocatòria s'hi han pogut adherir aquelles obres tant de format vídeo com cine, de menys de trenta minuts de durada i que hagin estat fetes en català després de l'1 de gener de 1998. Les obres seleccionades (un total de quaranta, que han superat totes les espectatives de l'organització) es projectaran els dies 15, 16 i 17 de gener al Centre de Cultura Sa Nostra a partir de les 19:00 hores. L'acte fou presentat pel conseller de Cultura balear, Damià Pons, el qual va destacar la bona resposta de la iniciativa.
El jurat d'aquest primer festival està format per Antoni Aloy, Agustí Villaronga i Simó Andreu, entre d'altres. L'objectiu del certamen és fomentar l'intercanvi d'experiències i fomentar l'ús de la llengua catalana en la creació cinematogràfica i, en general, audiovisual, precisament en un àmbit en el qual la seva presència continua essent encara molt minsa.

Gener 2001

La Generalitat Valenciana compra les Normes de Castelló originals

Ester Pinter
VALÈNCIA

La Generalitat Valenciana ha adquirit l'acta original de les Normes de Castelló per dotze milions de pessetes, segons va anunciar ahir la conselleria de Cultura.

L es Normes de Castelló són les directrius ortogràfiques sobre el valencià aprovades el 1932 a partir del reconeixement de la unitat de la llengua catalana. A més de l'acta original amb la firma dels seus consignataris, la Generalitat Valenciana ha adquirit també les adhesions i la correspondència que es va produir durant el procés d'adaptació de les normes fabrianes al territori valencià. El material, que ha costat 12 milions de pessetes, passarà a engrandir els fons de la Biblioteca Valenciana Sant Miquel dels Reis després de tres anys de negociacions entre la conselleria i la família Pizcueta, propietària fins ara dels documents.
Entre la documentació hi ha els cinc folis datats a Castelló a 21 de desembre de 1932 que contenen les denominades Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana i que recullen un total de 32 normes, 17 cartes de Carles Salvador a Adolf Pizcueta des de 1924 fins a 1934 i una carta manuscrita original de Pompeu Fabra. Aquesta du l'encapçalament de l'Ateneu Barcelonès, amb data 15 de juliol de 1930, i va dirigida als Amics de la Taula de Lletres Valencianes, als quals expressa que allò que faran "és molt arriscat".
També componen l'inventari diversos folis que contenen firmes d'entitats com Lo Rat Penat, l'Agrupació Valenciana Republicana, l'Agrupació Valenciana Escolar i el Centre d'Actuació Valenciana, i de persones rellevants com el pare Fullana, Carles Salvador, Soler i Godes, Ignacio Villalonga i Martínez Ferrando. Quatre folis manuscrits originals d'Adolf Pizcueta on s'explica la història i els detalls de les Normes de Castelló són altres documents que des d'ahir ja estan a disposició del públic.

Gener 2001

La CAL lamenta "la imposició i el menyspreu lingüístic" de la nova Onda Rambla Vic

Llorenç Tarrés
BARCELONA

La Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) ha fet públic un comunicat en què es queixa del fet que Ràdio Vic "torni a emetre en castellà per primera vegada des del franquisme". La plataforma es va manifestar -simultàniament a Barcelona i a Vic- davant els estudis de l'emissora estatal, per protestar contra l'estrena de les emissions de la nova Onda Rambla Vic, a la qual va titllar de "distorsionadora respecte a la realitat lingüística".
En declaracions al diari AVUI, els responsables de la plataforma denuncien "el menyspreu i les intencions d'uniformitzar la cultura" d'Onda Rambla - Onda Cero: "Ràdio Vic ja és una víctima consumada d'aquesta imposició, i ara pressionen altres emissores de territoris catalanoparlants". El manifest s'acaba deixant a l'aire la següent pregunta: "Permetrem que continuïn per Radio Ampurdán, Radio Figueras, Radio Noya...?".
Per la seva banda, la resposta dels responsables d'Onda Rambla ha estat remetre's al comunicat emès fa uns dies, en què pretenien apaivagar el malestar social existent a les terres osonenques.
Aquest comunicat manifestava "el màxim respecte a la lliure expressió de les opinions de tots els ciutadans", encara que considerava "inadmissible la coacció, en tots els seus vessants". Aquestes declaracions es feien pel boicot publicitari i mobilització d'oients que pretenien dur a terme el CAL i altres plataformes, unes estratègies que no preveuen finalitzar fins a obtenir resultats.

Gener 2001

Augmenten les protestes contra l'oferta en castellà de l'emissora osonenca
Ràdio Vic en Català proposa el boicot publicitari a Onda Rambla
Una desena d'entitats d'Osona s'afegeixen a la plataforma

Jordi Sunyer
VIC

La plataforma Ràdio Vic en Català, que es va constituir formalment dimecres, centrarà bona part de l'estratègia contra la programació en castellà d'Onda Rambla Vic a demanar el boicot publicitari a l'emissora. La plataforma es va donar a conèixer fa una setmana després que es fes públic que Ràdio Vic, fins ara en mans de la cadena RKOR (propietat del Grup Planeta) passarà a formar part d'Onda Rambla a partir d'aquest gener.
De moment, la plataforma reivindicativa ja compta amb el suport d'un bon nombre de particulars i d'una desena d'entitats, entre les quals hi ha Òmnium Cultural d'Osona, el Casal Independentista Manel Viusà, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), Maulets d'Osona, l'Associació Alou, l'Associació Josep Marcís Roca i Figueres i la JNC de Vic.

Mocions als ajuntaments
A part de demanar el boicot publicitari a l'emissora, durant la reunió pública de constitució de la plataforma també es va acordar presentar mocions als ajuntaments de la comarca -començant pel de Vic-, continuar la recollida de firmes i editar més adhesius amb el lema Torna Radio Vich? 
També es demanarà una entrevista amb el propietari d'Onda Rambla, el periodista Luis del Olmo. Un dels portaveus de la plataforma, Aleix Cardona, diu de Del Olmo: "Tots coneixem la seva trajectòria, que és la de defensar un model espanyolista dels mitjans de comunicació i de la societat".
Els impulsors de la campanya també critiquen els qui defensen la teoria que la iniciativa privada pot fer el que vulgui, perquè creuen que "els mitjans de comunicació, i encara més la ràdio, ultrapassen l'àmbit privat i es posen a casa de tothom". Cardona afegeix que, de moment, ja hi ha hagut alguna empresa que els ha fet saber "explícitament" que retirarà la publicitat a Ràdio Vic.
L'activitat de la plataforma no cessarà fins que Onda Rambla Vic deixi d'emetre Protagonistas, un magazín que Del Olmo presenta diàriament de les 6 del matí a la 1 del migdia. Fins llavors, la plataforma es reunirà setmanalment cada dijous a les 9 del vespre al casino amb l'objectiu de coordinar i impulsar nous actes i mesures.

Oferta de diàleg
Des d'Onda Rambla, per la seva banda, aquesta setmana van fer arribar un comunicat a diferents mitjans de comunicació osonencs on remarcaven que bona part de la seva programació és en català i es mostraven oberts a parlar amb tothom qui tingui interès en el futur de les seves emissions a Vic, "sempre en el terreny d'un intercanvi d'opinions respectuós".

Gener 2001