Valencià i el Català | + Nacionalisme | Punt de vista ... | Reflexió en veu alta | Llengua Ofegada |

Aquesta secció està oberta a tothom que vulgui dir la seua, sigui del tema que sigui, podeu enviar els vostres escrits a encatala@encatala.org

Mètodes bàsics de manipulació. La televisió pública madrilenya.

El passat dilluns 5 de desembre el PP va anunciar que emplaçaria al Congrés una proposició no de llei per tal que « no se persiga a ningún ciudadano español por la lengua que utilice». Seria d'agrair aquest detall de bona voluntat per part d'aquest partit si hagués volgut fer menció a la situació de clara diglòssia que pateixen el català, el basc i el gallec a algunes zones i no diguem ja a unes certes èpoques. Seria d'agrair, dic, malgrat arribar 300 anys tard, per dir alguna cosa.

No obstant, aquesta proposta ha estat motivada pel fet que, en opinió dels populars, el Govern de Catalunya es dedica a « investigar, inspeccionar y sancionar a empresas privadas por utilizar rótulos o dirigirse a sus clientes en castellano», al·ludint a les sancions que es preveuen per l'incompliment de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, article 32.3: «La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial .».

Aquesta llei, segons indica el PP, constitueix una clara vulneració de l'article 3 de la Constitució Espanyola, doncs allí només s'imposa a la ciutadania el deure de conèixer el castellà. I vulnera també l'article 14, afegeixen, on es consagra la igualtat de tots els espanyols davant la llei, sens que pugui existir cap discriminació per raó de « raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social». Pel moment ignorem si la defensa d'aquest article els portarà també a elevar davant el Congrés cap protesta envers la institució monàrquica. Un dels mitjans de comunicació que es va fer eco de la notícia va ser el programa matinal "Alto y claro" de Telemadrid, conduït per Curry Valenzuela, del 5 de desembre. Podeu descarregar-vos d' aquí un vídeo de 3 minuts de durada per veure el seguiment que s'hi va fer de la notícia. (Moltes gràcies a en David Jiménez)

«Si tú tienes un night club y se llama "Le Parisien", no importa; pero si te llamas "La Parisina", ¡te ponen una multa!», es queixa la Curry en el programa. Un tertulià mostra convençut el mateix parer: «¡Claro!». Tanmateix, la llei a què fa referència explicita que « Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial .». ¿Desconeixement? Suposo.

Els participants del col·loqui van soltant-se poc a poc. Un d'ells manifesta: «Y peor todavía. Tú imagínate que pongas un restaurante que se llame Madrid. Estás perdido.». Una altra tertuliana conjectura: «Y como el menú sea tortilla española y cocidito madrileño, ya es que, bueno... acabas en la cárcel».

No contents amb l'espectacle circense que estan donant, moments després en la seqüència, a la Curry se li escapa: «Esto de poner una multa a quien habla en castellano...».

¡Home, amb mitjans de comunicació així, qualsevol entén que la visió dels catalans des d'aquest costat de l'Ebre sigui la que és!

Però el problema que hi ha amb els programes aquests, que punxen al fetge del televident sensible, és que tenen vocació de veracitat. Si aquesta notícia fos donada de la mateixa manera pel programa Gomaespuma, jo em pixaria de riure. Però la va emetre una cadena de televisió pública, que també pago jo, a un programa que se suposa de caràcter informatiu. I això, posem-nos seriosos, fa pena. Molta pena.

Manuel Álvaro Berbís Moreno
Madrid

El PP, la censura i l'estàndard

Aquesta vesprada estava fent una ullada als llibres del meu germà petit que aquest any acadèmic estudiarà el primer curs d'ESO, tot recordant aquells moments (ara fa sis anys) quan jo vaig passar pel mateix nivell acadèmic.

Bàsicament els continguts són els mateixos, però les editorials acostumen a fer alguns xicotets canvis perquè els pares i les mares dels xiquets s'hagen de gastar els diners sense poder aprofitar els llibres heretats dels germans o dels cosins majors. Per cert, ja m'agradaria que aquesta gent que defensa tan aferrissadament la Constitución Española recordara que al seu article 27è s'estableix que l'educació bàsica és obligatòria i gratuïta . Tanmateix, encara que ja he dit que els canvis són escassos, n'hi ha i d'importants. Em centraré en aquells relacionats amb la qüestió de la llengua al País Valencià.

Al llibre de Valencià: Llengua i Literatura , editat per Bromera, em vaig trobar una pila de coses dignes de comentar. Als meus llibres ja era habitual que se censurara sistemàticament la denominació de català , que era substituïda per l'eufemisme la nostra llengua . Ara no, directament s'usa exclusivament la denominació de valencià i no es fa ni una sola referència en tot el llibre a que la nostra llengua es parla també fora de les fronteres de la Comunitat Valenciana. A més, en cada unitat didàctica s'inclou un autor contemporani que ha destacat en el conreu del gènere que els xiquets han estudiat durant la unitat. Quan es parla sobre les rondalles, apareix l'autor castallut Enric Valor, per exemple. Curiosament, tots els autors que s'hi arrepleguen són valencians. A més el fet lingüístic es limita al País Valencià seguint la política neosecessionista i regionalitzant del Partit Popular de València que es trasllada als llibres de text mitjançant una censura feroç duta a terme per la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat Valenciana.

L'esmentada censura arriba a nivells d'escàndol. Perquè els lectors us feu una idea, us he inclòs alguns exemples:

Quan es parla de la varietat estàndard i dels barbarismes, es diu: “El valencià presenta moltes paraules incorporades d'altres llengües [...] el principal motiu és que fins el 1978 el castellà havia estat l'única llengua utilitzada a l'ensenyament” . Si mal no recorde fou el 1707 el Decret de Nova Planta dels Regnes d'Aragó i València, promulgat pel rei Felip V de Borbó, va suprimir l'oficialitat de la llengua catalana al País Valencià. A més, un altre Decret Reial de l'any 1768 prohibí expressament l'ús del català a l'ensenyament. El llibre, però, s'oblida de tot això.  

• A la unitat on s'estudia la “diversitat lingüística europea” apareix aquest mapa dins d'una activitat en què es proposa als alumnes que completen els rètols en blanc amb el nom de les llengües respectives.

Us crida l'atenció alguna cosa? A mi sí, on és la península Ibèrica? El nivell de censura és tan alt que l'han eliminada del mapa per no haver de posar del mateix color els territoris del nostre àmbit lingüístic.

En la mateixa pàgina es resol l'enigma ibèric. La península apareix en una altra activitat:

Sorpresa!!! És un mapa buit. L'última oportunitat del llibre per aclarir que a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears parlem la mateixa llengua és desaprofitada. L'única referència indirecta a la unitat de la llengua és que només hi apareixen quatre quadres, equivalents a quatre llengües.

Així i tot, el model de llengua emprat pel llibre de valencià de Bromera manté formes com aquest , decideix o desenvolupament , és a dir, hi ha esforç per mantenir-se a prop de les formes més generalitzades arreu l'àmbit lingüístic català.

El llibre de Ciències Socials: Geografia i Història, en canvi, opta per les formes regionalistes de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Mentres que el meu germà i els seus companys de classe trobaran al llibre de valencià paraules com aquest , decideix , desenvolupament o xarxa , al llibre de Ciències Socials llegiran este , decidix , desenrotllament o xàrcia .

Quines conclusions en podem deduir? Aquests alumnes de 1r ESO no tindran als seus llibres de text cap referència a la unitat de la llengua i, per si fóra poc, els marejaran alternant formes lingüístiques diferents en cada llibre amb la inclusió de les formes regionals de l'AVL en alguns materials didàctics. Aquesta política pretén promocionar el català o... destruir-lo?

David Navarro Fernández
Petrer (el Vinalopó Mitjà)

Càstig Lingüístic

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana a demanat que a la Fira de Frankfurt 2007 només hi hagi representació de llibres en català, cosa que ja no s'hauria ni de demanar, això un país normal, una cultura normalitzada no ho demana, senzillament només els autors que escriuen en llengua catalana haurien d'estar representats, els escriptors catalans en llengua castellana tenen moltes més fires a les quals conviden l'estat espanyol i hi poden ésser representats perfectament.

A l'escola oficial d'idiomes és manté encara la separació català i valencià, cosa totalment ridícula que va dur a terme el govern d'Aznar i que ara el govern de Zapatero manté, són patètics fins la fons.

Alguns senadors francesos han dit que el català “no té cap interès” serà per a ells i la seua mira jacobina i curta que no saben veure el que està passant a un pam del seu nas més centralista.

I com aquestes notícies n'hi ha moltes i moltes, és un no acabar, la nostra llengua és una llengua castigada pels estats francès i espanyol, castigada per la mateixa gent que n'hauria de fer-ne ús i no en fa, castigada perquè encara ara no és oficial a Europa i no ho serà amb el mateix rang que les altres llengua que ho són, perquè la nostra llengua està castigada a ser sempre una llengua de segona i fins i tot en molts casos una llengua de tercera.

Castigats a lluitar sempre per a que els drets del catalanoparlants no siguin trepitjats, per conservar la nostra dignitat com a poble i la nostra cultura per davant del barret mexicà i el “toro” al damunt del televisor, castigats ara també a veure com a la nostra televisió pública cada cop és parla més el castellà; i és que un dia em vaig quedar garrativat al sofà de casa quan en fer un dels habituals zàpings vaig comprovar, i sense que posessin anuncis, que en cap cadena es parlava el català, totes ho feien en castellà i la cosa va durar més de mig hora! em vaig sentir en un país estrany i molt llunyà de la realitat que hauria d'ésser.

Castigats eternament a ser súbdits del castellà i el francès. Per sort sempre hi haurà gent que no és sotmetrà a aquesta submissió i lluitarà per la dignitat d'un poble a expressar-se en la seua pròpia llengua.

Joan Josep
encatala.org

L´esperit de la joventud desapareix

Ràdio Jove es despedeix. A la fí s´han carregat aquesta programació independent produïda per la Direcció General de Joventut i que s´emetia des de Ràdio Balear a Mallorca i Menorca (A Eivissa feia anys que no emetien,  encara que la incompleta guia infojove que ha publicat recentment el nostre Govern no s´havia ni assebentat d´aquest canvi). Després de quinze anys en antena serà trist recordar els primers anys i les visites  freqüents que feia als seus estudis propis que tenien a Vila (crec que  la responsable en aquell temps era l´actual regidora de l´oposició a l´Ajutament d´Eivissa: na Virtudes Marí). Desapareix Local d´Assaig, un programa molt veterà i immillorable aparador de la musica feta a totes les Balears.A més, era destacable l´altíssim nivell que mantenien gent com Mònica Borràs,Joan Cabot,Imma Ribalaiga...ect. Res a vora amb tants cabdills radiofònics que tenim escampats per les ones. Em sap mal tornar a dir que el Pacte Progressista quan governava no va sebre fer les coses gaire bé o arribava massa tard  (El cas Sòm Ràdio), deixant al PP liquidar el que no interessa als que volen el Poder: Que la societat civil tengui eines imprescindibles per a la seua evolució cultural i personal per a no ésser engolits per allò concentrat en el negoci i la manipulació.
A Mallorca he sabut  de la bona notícia de què Somràdio reapareixerà com emissora online, només per internet -un dels pocs espais que ens queden i ens deixen per la revolució social-  per a impulsar la música en català dels grups de les Illes Balears, una iniciativa de la Plataforma "Som i Serem Ràdio" que va neixer com a resposta al tancament decretat per el nostre govern. Per a mi és una llàstima que no hagin set capaços d´ocupar lliurement les ones de la FM, així haguéssim set i rigut més tots plegats amb la "S.G. de Planificación y Gestión del Espectro Radioeléctrico" i el seu homònim en el Govern Balear. Tenc moltes dubtes de que existeixin realment aquestos organismes donat la nefasta regulació que fan. S´ha de ser un comité sencer de savis -més que en Salomón- per a solucionar l´anarquia i manca de democràcia en què ens trobem els quatre gats que reclamam un tercer sector de l´audiovisual i per uns mitjans de la comunicació de la societat civil que dignament desconcentrin el poder i la impunitat de les empreses comercials i polititzades.
Ràdio Jove es va despedir de tots naltros a principi del 2005, respetablement i amb el cap ben alt, però sense recolzament de la Direcció General de Joventut que també va retallar més d´un 80 % els ajuts a les entitats que treballen independentment per a la joventut. Així amb aquest pressupost  i esperit enguany traspassaran les "competències" als Consells Insulars. I quan ni tant sols existeix avui dia una seu, ni ningú del Consell de la Joventut a Eivissa i Formentera que pugui vetllar adequadament per als nostres interessos. No hi ha locos en aquest País per a entendre-ho. Per altra banda, l´Ajuntament de Vila volia organitzar a finals de novembre´04 el primer Forum d´Entitats (Plaça Jove) per a mostrar el moviment social que hi ha a vila i de pasada que algun responsable polític sortís en un reportatge en els mitjans de comunicació. La informació i invitació que vàrem rebre per carta i online no tenia desperdici: Una pàgina web en català plena de faltes, que semblava  feta a Salamanca. L´únic que sé d´aquest Forum és que va ésser cancel.lat per falta de participació. No es va apuntar ningú de les seixanta invitacions fetes. Possiblement degut al poc suport i indiferència que reben aquestes entitats per part de la Regidoria de Joventut durant tot l´any.  Cap diari ni mitjà de comunicació social, cap polític, ni responsable d´aquest event ha tret cap valoració ni informació sobre aquest tema tan important pels ciutadans com és l´associacionisme. Això si,  un dia d´aquestos ens montaran un altre concert tipus Manu Tenorio o Rosa López , una cursa del porquet, de s´indiot, flower power,  turró party...las Virtudes....
Voler  l´impossible ens cal i no que ens manqui el desig...de canviar aquest món de hipocresia que intenta fer-nos callar.

Ànim i Molts Anys i bons Companys.

David Lluy Torres
Ràdio Uc Eivissa

Doble Ridícul

Quan vaig llegir la notícia que només és presentaria una sola versió de la Constitució Europea al català, em vaig posar molt content i vaig pensar que les coses podrien, fins i tot, millorar després de veure com el català no és llengua oficial a Europa. Com si nosaltres fossin un error de la cultura que no te dret a ser oficial.

L'esforç de la Generalitat de Catalunya de presentar una versió basada en les Normes de Castelló em va sembla summament correcta i una solució prou encertada, em vaig quedar gratament sorprès pel fet de veure la reacció dels governants del PP a la Generalitat Valenciana.

Però la sorpresa majúscula me la vaig emportar dies més tard quan el Govern Espanyol presenta les dues versions de la Constitució Europea la de la Generalitat de Catalunya i la de la Generalitat Valenciana , embolica que fa fort! Ara els europeus, que em principi som tots?, ens prendran per babaus, per presentar dues versions d'una llengua que científicament és una. Sempre preval el mateix plantejament, un plantejament només i exclusivament polític, ja que científicament no hi ha res a discutir.

Immediatament després d'aquest fet el President de la Generalitat fa un comunicat fent palès el seu profund desacord amb la presentació de les dues versions i anuncia que hi recorrerà als tribunals. Una actitud totalment correcta del President del nostre país, però ja per a rematar les meues taquicàrdies de la setmana, el molt socialista i poc president de la Generalitat de Catalunya diu que ja ha parlat amb el president espanyol i que ja està tot clar!!! Què és el que està clar?! I fins i tot anuncia el molt socialista president de la Generalitat que no hi recorrerà!!! L'únic motiu per no presentar recurs i deixar d'estar en contra de l'actitud bel·ligerant de l'estat espanyol en aquest aspecte es que retire una de les dues versions presentades de la Constitució Europea.

Em dol l'ànima el veure tot aquest merder i començo a pensar que si els de l'Espanya no tant profunda i profunda no ens entenen, a la presidència de la Generalitat en tenim un que no ha entès que significa ser president de la Generalitat de Catalunya, em sento totalment indefens davant aquests fets i gens representat pel molt socialista i poc president de TOTS els catalans i catalanes que formem part d'aquest país que tants i tants anys ha vist com els seus drets és veien violentats. I aquella famosa frase, que deia “de fora vindran que de casa ens trauran” s'hauria de reescriure per “de fora i de casa vindran i sense casa ens quedarem”.

Racisme Lingüístic

En les darreres setmanes hem viscut unes situacions totalment deplorables i és que sembla que la llengua pròpia de molta gent no és digna de cap mena de respecte, per sort hi ha gent que no recula davant de fets completament injustos.

Negar l'assistència mèdica a un nadó és molt greu, però si a més a més el motiu per a la no atenció del nadó és el fet que els pares parlessin català ja és una situació totalment surrealista, això va passar a un ambulatori de Fraga, no cap al cap de ningú que una cosa així pugui passar actualment després de tants anys de democràcia, sembla que hi hagi un racisme lingüístic francament viu.

Per fer palès aquest racisme lingüístic a València van negar l'empadronament perquè el carrer on vivien estava escrit en valencià i els del registre deien que aquest carrer no existeix, quan el carrer de Dalt de València al centre històric sempre s'ha anomenat així i ningú li diu en versió castellana, es com si a la població de Cullera de cop i volta la volgueren castellanitzar.

El flamant ministre d'exteriors va enviar una carta a la UE demanant l'oficialitat de les llengües que és parlen a l'estat espanyol i com no podia ser d'un altra manera també va demanar a banda del català l'oficialitat del valencià, ja em sembla absurd dir qualsevol cosa sobre aquest actes només que un cop més aquests il·lustres personatges de la Castella més profunda tornen a fer de les seues o senzillament la ignorància del ministra és tan suprema que no és dona conte del que fa. Per un moment imagineu que l'estatut d'autonomia d'Andalucia que ara el volen renovar posi que la llengua que parlen és l'andalús, el ministre també demanarà que sigui oficial a Europa?

Pel que fa a l nom de la llengua, sempre he pensat que el debat és estèril completament i mai és guanyarà res per anomenar d'una manera o d'un altra una llengua, aquest fet anorrea el idioma lentament i cada debat que és produeix només serveix per posar en evidència que no ens preocupem pel que realment importa, que la nostra llengua és digue com és digue, continue per molts anys essent nostra i sobretot viva.

Joan Josep (encatala.org)

Quin estiu!

Al juliol apareixia la notícia : “Invaliden un matrimoni per adoptar perquè només parlen bé valencià” , passaria el mateix si la llengua que només parlessin bé fora el castellà i no el valencià?

Per variar el govern del País Valencià que no els agrada aquest terme, com tampoc els agrada el terme català que la Universitat de València va emprar per anomenar la llengua que la universitat la sent com a pròpia, doncs no, no els agrada i l'han de canviar per la denominació valencià.

Seguint l'exemple del Govern Valencià el de les Balears va tindre un somni revelador amb el qual si suprimia la Junta Avaluadora del Català, en contra de la Universitat de Balears, la llengua catalana tindria més possibilitats de viure en un lloc que la primera llengua és el castellà la segona l'alemany i la tercera aquell idioma que tothom respecta que tothom el vol protegir, ...

Un sondeig fet des de la Universitat Catalana d'Estiu a la Catalunya Nord va demostrar que un 65% de la població d'aquella zona entén el català, però és evident que sense una política de recuperació de la llengua en aquest territori el percentatge baixarà any rere any, tot i l'esforç enorme de la Bressola , s'ha de fer alguna cosa més, però el què?

De totes totes, la notícia que més m'ha colpit ha segut la d'uns estiuejants de Cambrils que volien assistir a les misses que és fan cada dia al poble però clar tenien un inconvenient, ves per on les misses es feien en català! Però com potser que les misses és facin en català si estem a ... Doncs un grup d'impresentables cristians aragonesos i d'altres indrets feien xivarri durant la missa i demanaven més en castellà ja que una a la setmana no era suficient i ves per on, cosa que no tinc clara encara, han canviat el capellà, han posat a un altre i ara totes les misses es fan en castellà!

Com sempre els que parlem el català ens em de recordar d'allò que és deia es diu i es dirà: “De fora vingueren i de casa ens tragueren”

Joan Josep (encatala.org)

Una llengua de tercera

Finalment el català no serà, com era d'esperar, llengua oficial a Europa. Ni tan sols s'equipararà amb el Gaèlic! El català continuarà essent una llengua de tercera en els millors dels casos, tan difícil és que el català sigui una llengua “normal” amb el mateix estatus que qualsevol altra? Si a l'Estat espanyol ja no li fa gràcia això del català a Europa, ara, passa el mateix. La incorporació de nous països i el fet de declarar tantes llengües oficials fa recelar els estats membres d'incloure una altra llengua de treball, fins aquí hom ho podria entendre, però el que no s'entenc és el perquè no s'equipara el català al Gaèlic, que és inferior potser el català? En quins paràmetres s'han basat per fer una tercera distinció en llengües a Europa? Perquè hi ha llengües de primera de segona i fins i tot ara de tercera. Tot plegat em sembla molt dalinià i no acabo de comprendre el fet d'estar sempre lluitant per allò que sempre hauria d'haver estat nostre. Una cosa son les aspiracions polítiques que hom pugui tenir però altra cosa és la llengua i la cultura, això hauria de passar per damunt de qualsevol altra consideració política que hom pugui tenir i defensar allò que enlloc més defensaran.

Com la situació del català és immillorable, ara les Balears han decidit sortir de l'Institut LLull per discrepàncies amb la Generalitat de Catalunya, senyors! que les coses estiguin difícils no vol dir llençar instruments per la primera finestra oberta que hom troba. No seria bo que aquest fet donés peu a que el PP de les Balears s'alineés amb el PP del País Valencià, sí sí, País Valencià, ara resulta que no els hi agrada el terme, se'ls remou l'estómac quan el senten, doncs apa: Visca el País Valencià!!!

Joan Josep - encatala.org - 16/05/04

El català pertorba?!

Mai he entès com una llengua poc provocar tan rebuig, per aquells que no la tenen com a pròpia i s'entesten a inventar falses polèmiques que mai haurien d'haver existit. Un àrbitre decideix traure fora del camp de joc a un jugador per que aquest parla en català i clar, com que ell no l'entén ves a saber si li estarà dient improperis, evidentment això només passa amb jugadors catalans ja que els estrangers tots parlen en un perfecte castellà i el senyor àrbitre els entén. Què tenen contra la nostra llengua?!

Un jutge mancat d'arguments per donar la custòdia dels fill al pare usa com argument: "S'ha de tenir en compte que la mare viu a Lleida, comunitat autònoma de Catalunya, on hi ha importants diferències culturals amb relació a Cantàbria, especialment en matèria lingüística, fet pel qual el trasllat dels menors a aquesta comunitat els podria causar certes pertorbacions fins que no hagin après el català, que no hem d'oblidar és l'utilitzat primordialment als centres educatius de Catalunya, i que caldria evitar"

I que caldria evitar?! El que caldria evitar senyor jutge són altres coses que ara no en faré menció i no aquest fet que demostra una estretesa de mires impressionant, usar un fet cultural i lingüístic com argument per donar la custòdia o no a un dels pares, em sembla totalment fora de lloc.

Tan l'àrbitre com el jutge, fan uns judicis enduts per un sentit uniformitzador que globalitza la concepció que tenen del fet diferencial, amb el sentit més ample de la paraula, ni tots mengem hamburgueses, ni tots parlem l'anglès, no volem ser iguals, volem ser nosaltres, amb els nostres trets bons i dolents, però nosaltres. Que no ens diguin pas si jugant a futbol podem o no parlar el català i tampoc si hom vol viure a un indret amb llengua diferent de l'estat. Seria millor que no hi hagi inconvenients, ans al contrari, que hi hagi ajudes per a una millor integració de tots plegats.

Ens hem de respectar els uns i els altres, però sempre s'ha de començar per respectar-se un mateix.

Joan Josep - encatala.org - 03/03/04

Ausiàs March

Aquesta setmana hem assistit a un fet de molt poca dignitat històrica pel que fa als responsables de la RTVV. El dimecres Canal 9 emetia una pel·lícula sobre al vida d'Ausiàs March i deixant de banda que la qualitat del film, els personatges, decorats, ... eren bastants pèssims i que cap dels actors del film era valencià, a això s'ha de sumar que la broma ha costat més de tres mil·lions d'euros, i clar, com no podia ser d'un altra manera l'han emès en castellà, perquè així és va gravar i així l'han emès. Caldria recordar que al País Valencià, també és parla la llengua catalana, és més, durant la vida del poeta, només és parlava el valencià, però evidentment la sensibilitat envers aquest tema de les autoritats del País Valencià és totalment nul·la.

Posar una mica de seny en aquesta vida política que estem vivint, ara per ara, em sembla totalment impossible, cada dia que passa una nova agresió cap a la cultura i llengua d'aquestes terres nostres que tantes i tantes coses hem suportat i el que ens queda encara.

No vaig poder aguantar tota la durada del film, estava tant indignat de sentir els versos que Raimon a portat a la cançó tant meravellosament d'Ausiàs March que per a mitigar aquella dosi de distorsió històrica em vaig posar “Veles e vents”

”; i va donar resultat puix em vaig sentir molt millor, clar que després al tornar a la realitat les coses continuaven exactament igual.

Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar:
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.

Error de forma

El Sr. Carod-Rovira, secretari general d'un partit "independentista, democràtica i pacífic", com diu ell, ha parlat amb la cúpula d'ETA. Ningú sap, encara que ell ho afirmi, què s'ha dit en aquella reunió. Jo no sóc del Partit Popular però Aznar té raó en una cosa: en què el Sr. d'ERC ha d'anar a parlar amb la fiscalia general i amb l'estament policial antiterrorista per donar informació del que allí, a la reunió, s'hagi pogut dir. Val a dir també, i ja en clau més banalment política, que el Sr. Aznar, parlant entre dents com sempre, aprofita aquesta ocasió per infravalorar al màxim aquelles forces polítiques contràries a l'Espanya rància i caduca del PP i, de retruc, a aquell partit d'origen espanyol que ha pactat amb la força republicana en el Govern català. Aquest aprofitament li ve "de gala", perdoneu l'expressió, ja que s'aproximen les eleccions de març.

El Sr. Carod-Rovira afirma que ha dialogat com a Secretari General del partit i en cap moment com a representant del Govern català com a conseller en cap. I qui ho sap si ho ha fet o no? Només ell. Ens en podem refiar? On està el seu companyerisme envers les altres forces polítiques que han pactat amb ell? Sembla increïble que l'home més irònic del Parlament català hagi pogut cometre un error de forma com aquest. Ara la ironia se li gira en contra. Com ha pogut fer ús d'una ingenuïtat com aquesta? Per molt que hagi pogut anar a parlar amb la formació etarra com a militant d'ERC sense representació governamental, que no sap que el càrrec que ocupa no li permet de fer una visita com aquesta?

No aprofito aquí per deslegitimar tampoc aquest personatge d'ERC per molt que jo no voti aquesta formació política. Només comento que el núvol Carod ha provocat una tempesta política de primer ordre. Ara haurem d'esperar a veure què passa amb les converses meteorològiques de les diverses formacions catalanes i espanyoles. I de les europees val a dir que cert personatge de Brussel·les ja s'ha negat a parlar, de moment, amb la mesa del Parlament de Catalunya.

Convergència i Unió (CiU), a través d'Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida, ha expressat el que pensa dient respectivament que el Sr. Carod s'ha equivocat en la forma i que el PP aprofitarà aquest error per fer demagògia política, almenys, en la seva precampanya electoral del mes de març per a les Corts espanyoles. Així mateix ho va afirmar ahir en un programa de televisió, "La nit al dia", el Sr. José Montilla, candidat oficial a les pròximes eleccions generals com a diputat, per primer vegada, del Partit Socialista de Catalunya, dient que, efectivament, aquesta errada ingènua posa en safata uns quants vots en mans del PP. Sembla increïble però així és. Ens hem de fixar sobretot en els vots d'aquells votants ocasionals d'ERC de les anteriors eleccions al Parlament català. En definitiva, que la sort política acompanyi el candidat republicà pel bon camí. Ànims Josep-Lluís i aprèn d'aquesta nova experiència. Compte amb Madrid, que no saben escoltar.

Lluís, Tortosa - 27/01/04

Català i valencià: unitat científica

Certament, el decret que proposa la Sra. Ministra Pilar del Castillo, pertanyent al Partit Popular, no és una notícia massa agradable. El que té d'agradable és que a mi personalment em confirma la seva ignorància respecte al que és el sistema lingüístic romànic. No és que m'agradi que la gent sigui ignorant, i encara menys que hi hagi qui s'eduqui en ser ignorant. El fet és que és de tranquil·litat que un vegi que el que pensa coincideix amb el que passa a la realitat social.
La Sra. Castillo, portaveu de la cultura espanyola al govern a través dels estaments del PP, mira de dir-nos, molt bé per cert, a un decret que el valencià s'ha d'ensenyar a les Escoles Oficials d'Idiomes. Fins aquí tot bé. El problema surt quan una persona pensa: "I bé! El català i el valencià no són una mateixa cosa? No són una unitat idiomàtica? (expressió d'algú ja involucrat en filologia)". Doncs bé, sembla ser que la Ministra no ho considera així. I com que no ho considera de tal manera, vol enviar al poble espanyol un decret on de qual manera s'exposi l'assumpte a complir: el de separar el català i el valencià en l'ensenyament en les EOI i fer classes simultànies de "totes dues llengües" com si de dues llengües es tractessin.
No entraré aquí en explicacions de lingüística històrica ni de filologia. No és el moment i ara mateix no tinc massa temps per continuar escrivint. Només diré, que el que menys li importa al govern espanyol és si el català o el valencià són dos idiomes diferenciats. El teló de fons, l'assumpte que els corromp per dins és el fet de voler destruir, el fet de voler intentar destruir un cop més, recordem intents lingüicidis calculats fracassats en altres temps (franquisme), el que és la unitat dels països de parla catalana, dels territoris d'idioma català.  Aquest és el nom del joc. A aquest intent de política lingüística conservadora i lingüicida per part del govern se li uneix un succés també recent com és el que ha fet el Sr. Matas a les Illes Balears. El president de "ses Illes" ha suprimit, amb excuses d'anar per casa, la ràdio "Som", la qual emetia tota la seva programació només en català. Una ràdio que donava grat suport als cantants de parla catalana que cantaven en català, a la gent que opinava a la ràdio i que ho feia en la seva llengua materna i un llarg etcètera. Ja no hi ha programació regular en dit mitjà!
Bé, quan un llegeix aquestes notícies, se li gela el cor. Primerament, si en té. Segonament, si té consciència lingüística i del lloc on pertany. Tercerament, si té moral humana i de consideració vers els demés (consciència social). I, finalment, si és humà.
El propòsit d'aquest missatge era de dir només quina era la boira espessa que volia ofegar-nos; ja ho he dit: la separació . Dit això, només queda dir que m'acomiado i que si es vol entrar en debats científics sobre l'assumpte en qüestió, hi participaré de bon grat.

Salutacions.

Lluís, Tortosa - 09/01/04

Estatut i el Català

És indiscutible que el nou estatut serà un pas endavant per minso que sigui, no tinc cap mena de dubte que s'aprovarà al Parlament de Catalunya amb el màxim consens, tret, és clar, dels de sempre els quals ara defensen l'estatut vigent, com canvien els temps, qui els ha vist i qui els veu. El mateix estan fent a Euskadi, sempre han estat en contra de l'estatut basc i ara el defensen.

Ara tenim una oportunitat amb la reforma de l'estatut de deixar d'una manera més clara quina és la llengua pròpia de Catalunya, s'ha de buscar la fórmula per a que això sigui així. Sigui com sigui, s'hauria d'incloure el deure i no només el dret de conèixer el català a Catalunya, tal i com ho fa la constitució espanyola amb el castellà, potser d'aquesta manera els funcionaris de l'Estat i en especial els de justícia junt amb els jutges, estarien obligats a entendre el català. Seria una altra forma de blindar la llengua.

Des de l'estatut poca cosa es pot fer més per poder protegir el català més i millor, a veure si els polítics que hauran de redactar el nou estatut blinden d'una manera efectiva la llengua.

Estatut d'Autonomia de Catalunya

Article 3
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Tots els catalans tenen el deure de conèixer-la i el dret a emprarla. (El text en negreta és el que s'hauria d'incloure al nou estatut)
2. L'idioma català és l'oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà, oficial a tot l'Estat espanyol. 
3. La Generalitat garantirà l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d'assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin d'arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya. 
4. La parla aranesa serà objecte d'ensenyament i d'especial respecte i protecció.

Constitució de l'Estat Espanyol

Artículo 3
1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.
3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.

M'agradaria pensar que aquests textos els quals anomenem lleis mantinguin una riquesa cultural com la nostra per sempre, però la realitat és que si els parlants d'aquesta llengua no fem us d'ella per moltes lleis que és creïn res és podrà fer.

Endavant i força!

Joan Josep - encatala.org - 04/01/04

Valencià i Català?!

Com ja és habitual en els darrers temps, la política de respecte envers la diversitat lingüística de l’Estat espanyol, del PP és totalment nefasta, almenys, per a la Llengua Catalana. El nul suport a la oficialitat del català a Europa, la imposició de dues hores més hores de castellà que de català a les escoles, la nul·la disposició que la justícia entengui el català, ja no que el parli sinó que l’entengui i un llarg etc.

Doncs ara, el govern de l’Estat, governat pel PP, ha decidit que a les escoles oficials d’idiomes s’ensenyi també el valencià! La visió científica que demostra el PP i la gran voluntat de no crear polèmiques, torna a quedar palesa en aquesta mesura que no te suport científic de cap mena i polític el just per a, un cop més, crear crispació en un tema tan delicat com és la Llengua. L'argument que ha exposat el govern és que a l’estatut d’autonomia diu que la llengua del País Valencià és el valencià, doncs ara ells després de 20 anys s’han donat conte que s’ha d'oficialitzar el fet aquest, a un alt nivell. Cal recordar que des de que governa el PP al País Valencià els títols de nivells del català i valencià no estan homologats, és a dir, que un certificat de català no te valor al País Valencià en canvi un de valencià a Catalunya si que te valor. Són les grans polítiques lingüístiques que fa el PP arreu de la nostra geografia.

Estic cansat de parlar i parlar de les polítiques del PP pel que fa a la nostra llengua. No els hi entra al cap que hi pot haver gent que estime un altra llengua que no sigue la seua, què passaria si això que constantment ens fan a nosaltres els ho féssim a ells? Només volem viure plenament en català com qualsevol ciutadà de qualsevol país del Món, no els interessa el ni el nostre fet diferencial, ni la nostra llengua, ni que hi hagi gent que estimen una llengua, dins l’estat espanyol, que sigue diferent a la castellana.

Per això, considero que cal donar un pas més enllà i al nou estatut declarar com a única llengua oficial el Català ja que el Castellà ja ho és a tot l’estat espanyol del qual en formem part.

Joan Josep - encatala.org

+ Nacionalisme?

Crec que això no és ben bé un "foro debate", tanmateix crec que al creador de la pàgina no li farà res que respongui al seu escric...

Primer donar-li les gràcies, sóc de l'opinió que intercanviant punts de vista s'aprèn molt, ja que sinó, almenys a mi em passa avoltes, tendim a considerar la "nostra veritat" com a "la veritat"... i això no es gaire bo...

Li he dir que jo mateix deia que les meves opinions eren molt subjectives i contradictòries...

En fi, sembla que vostè em ve a dir que el partit que representa el catalanisme pur és ERC i per altra banda CiU a fet un mal ús de la confiança donada i a tingut un comportament poc menys que indigne, tot plegat per poder mantenir-se en el poder... I jo ja ho dic.... mirant tot el que ha passat fredament, poder aquesta seria la visió més assenyada, però jo em resisteixo a pensar que això sigui tan així, com diu el tòpic: a la vida no tot és blanc i negre sinó que hi ha molts grisos.

Els meus grisos:

Tot el que vostè em pugui dir: seleccions catalanes, un tipus de concert econòmic, els peatges de les autopistes.... jo estic convençut que CiU també ho voldria, però les coses no s'aconsegueixen demanant-les i ja està...vivim en el estat que vivim, ens agradi o no... Jo penso que en aquest anys em avançat molt en l'autogovern, jo voldria avançar molt més i que s'haguera avançat molt més... però no ha estat així i en això tots els partits tenen part de culpa, tot i que la culpa més gran és del que té el poder i el poder el té l'estat.

El meu punt de vista parteix d’un fet, no és el mateix governar que fer opició, el governar implica fer coses que no agraden a la gent (si es vol governar bé es clar).

Comparar a CiU i a ERC és complicat des de aquest punt de vista, podríem caure en allò tan típic de dir que ERC forma part del govern de bcn… que l’ajuntament d’aquesta ciutat podríem considerar que és la segona institució més important del país…. I en definitiva ¿en que és nota que hi ha un partit com ERC? Des de fóra en res…. I fins i tot podria donar l’impresió que s’han venut els seus ideals per aconseguir una quota de poder, uns minuts de telenoticies etc etc etc. Jo sincerament no és que penso, però bé tampoc crec que els seus plantejaments siguin del tot raonables, més que res perquè crec que ho porta tot al extrem: “traïnt el pobles català” i coses d’aquestes.

Quan deia que no passem de bones idees em referia a varies coses, que se jo! Per exemple: seleccions catalanes, és perfecte a mi m’encantaria i això que no m’agrada gens l’esport…. Però si no s’aconsegueix… Trasvassament, no entraré en la polèmica de perquè CiU va votar que sí , segons ells per contrapartides etc etc etc, però en fi, si ERC i d’altres partits fiquessin tan d’énfasi en dos coses: en criticar més al PP i en oferir alternatives a un , segons mlts experts, un problema de futur, no per Múrcia i Almeria sinó per a bcn; com en criticar a CiU, la seva actitud, per mi, seria més responsable. Dir “no al trasvament” estar mlt bé, però si estem d’acord que hi ha un problema… I vull deixar ben clar que penso que fer un transvament del l'Ebre és un delicte ecològic.

Un finançament millor: tothom que sigui catalanista diria que sí, es una part fonamental per tot autogovern, però per desgràcia això depèn d’altres governs que no són el català, s’ha avançat; poc, molt, no gens… depèn del punt de vista, s’haguera pogut fer millor? No he sentit a cap partit que em diguera el “com”, he sentit criticar a CiU perquè a aconseguit poc del seu pacte amb el PP, he sentit criticar a CiU per pactar amb el PP, he sentit com es demanava el concert econòmic (per mi una bona idea) i no he sentit res més.

No són problemes senzills, per tant no crec que sigui bo acusar tant alegrement… tanmateix tot sembla indicar que ara ERC tindrà l’oportunitat de fer allò que pel que sembla tu i jo volem…. El que passa és que jo no se com ho farà i no ho se perquè ningú m’ho ha explicat.

Adrià Garcia
Tortosa

Punt de vista difícil de creure ...

Bé, aquesta opinió és bàsicament sobre el què ha exposat n'Adrià Garcia. A veure, discrepo d'algunes coses que has dit, i per tant, trobo del tot incoherent el què dius. Discrepo principalment del què dius sobre ERC. Bàsicament, sí, el país funciona a base de bones idees i bons ideals, sinó en què ho fa? Jo crec que el què cal és una política basada en bons ideals i bones idees.

A veure, vens a dir la tira de coses dolentes i mal fetes sobre CIU, d'ERC només saps dir que aporten bones idees i que esgarrapen vots a CIU, i encara tens valor de votar-los? Els ideals conten, evidentment, però pel què s'ha anat veient per a CIU no massa. El fet de pactar amb el PP, com tu has dit, és culpa seva, i no és una culpa petita: trenca amb tots els ideals i, majoritàriament, no se'n treu res a canvi. Que ERC esgarrapi vots a CIU és tant mèrit d'Esquerra com de Convergència. CIU ha anat perdent credibilitat i confiança com a partit catalanista (el partit, no la gent que el segueix). Això, junt amb el fet que la gent opta per un canvi, ja sigui per esquerres com per catalanitat, fa que ERC es guanyi la confiança del poble, i això no ho trobo gens criticable, ja que ERC fa una política del tot coherent i sincera, cosa que PSC i CIU no ho poden dir ni en broma.

Pel què fa al PHN, tant si els del PSC se'n volen aprofitar o no, CIU ens acaba venent com amb moltes altres coses, traïnt al poble català. A partir d'això trobo normal que una plataforma s'hi pugui posar en contra, ja que si el partit va contra el què defensa aquesta... Igual podria dir amb les Seleccions Catalanes o molts pactes amb el PP (com el del finançament). Evidentment tampoc crec que PSC sigui la solució: els "socialistes" del PSOE estan tan malament a Madrid com a Catalunya, i si no espavilen a remodelar el seu punt de vista, més que malament estaran acabats. Pel què dius dels joves "triunfitos", ho trobo igual de trist, i més amb els anys que tinc, que veig que podrien ser molt diferents. Tot i així, no trobo que tot estigui tant degradat com tu veus i, és més, crec que les coses van a millor, que la societat catalana està donant una passet més des de l'últim que es va donar, ja fa 25 anys. I això, convergència no ho pot portar sola, pq no és el què ella defensa.

Per acabar, crec que el teu problema és que els ideals que tu mateix dius, et fan estar cec davant la realitat que vivim i, com podrien pensar vells feixistes espanyols per la seva banda, encara penses que CIU és la solució, quan com a partit i representant polític crec que donen molt a desitjar. Jo de tu em replantejaria i meditaria una miqueta "les teves reflexions" (com tu mateix dius) i les conclusions que en treus arrel d'aquestes per les properes eleccions.

Fol2DTiS
l'Alt Penedès

reflexió en veu alta:
a qui votar?

Sempre he votat a CiU, per què? no ho se ben bé, perquè sóc molt concient dels molts problemes que ha generat el seu govern: endogàmia, excés de control, cofoisme fins a l'extrem (fins a l'extrem no fer molt difícil l'avançar), visions reduccionistes.... i un llarg etc

Bé això se sap, estar aquí i apart veiem, si més no jo veig, que aquest ideal de país que hom tenia s'esborra any rera any i la esperada renaixença és veu cada cop més i més llunyana. L'apolítica ho cobreix tot, ningú parla ja de grans temes, tot són un cúmul de banalitats... El jovent, poèticament seria l'esperança, el futur... i això fa que tot encara sigui més negre, quan veig a un noi de 11,12,13,14,15,16... anys xerrant en castellà, amb l'uniforme de campanya , i el seu cap plé de vent del mateix vent d'un altre noi de Cuenca o de Saragossa (crec que a tot arreu serà igual) .Vent: "40 principales", "triunfitos", sèrie de moda d'antena3, "maqueixar", moda ... Quan veig que el fet d'escoltar un grup en català fa carca, és el mateix escoltar a "bars" que escoltar "lluís llach" que escoltar "els pets"... català = carca. poder si que encara els joves tenen un sentiment contrari contra allò "políticament correcte", contra el poder estalbert ..., però identifiquen aquest "poder" amb el govern de la generalitat. Gran part de la culpa es de CiU esclar, però els principals culpables són ells mateixos. tot plegat una llàstima...

´Tanmateix jo tornaré a votar a CiU i aquest cop fins i tot ho faré amb il·lusió, tot i que crec que Mas és en diferència un dels pitjors polítics que hi han hagut en aquest país en anys, però n'estic fart de moltes coses, unes quantes de memòria: avui he vist un manifest de la plataforma que ficava : CiU diu "sí". I això en mig d'una campanya electoral, em sembla simplement indignant el joc polític barroer, de claveguera que estant fent mesclant un tema tant sagnant, un tema que toca tant a la fibra amb un ideari polític i em sembla molt pitjor perquè això no s'ha fet des de un principi, sinó des de fa un temps, quan ja tothom estava amb la plataforma va ser l'hora de donar un pas més , ara tocava polititzar la plataforma..... baix, molt baix, a més l'objectiu 1 no és el PP , és CiU.... Si algú m'ho explica... Gràcies a n'aquesta gent a Tortosa (la meva ciutat) tenim un alcalde socialista que té un únic mèrit: no al transvasament i dir cada cop que li fiquen el micro que els CiU estant amb el transvasament, em sembla un mèrit un xic escàs per governar una ciutat de 30.000 hab., però em semblaria encara escàs per governar un ajuntament de 12 hab. Ara la situació és perfecta tenim un mal alcalde (baix el meu punt de vista ho és) però que diu no al transvasament.... i què em guanyat? Si tinguéssim un alcalde millor que no diguera "no al transvasament" cada 5 minuts, la gent estaria més a favor o més en contra del transvasament? canviaria res? Si em diuen però es un tema crucial s'ha de notar a les eleccions que estem en contra d'aquest, jo ho trobaria bé si la plataforma presentés un parit polític o diguera aquí s'ha de votar, o diguera que es votés en blanc.... però simplement anar a la contra...

I ja segona cosa que em subleva i m'impulsa a votar a CiU -perquè ja m'estic estenent massa-: els aprofitats de la situació:

PSC, un dels seus dirigents va fer un plà hidrològic 10 vegades pitjor que aquest per al territori, i ara són els abanderats de l'anti plà... demà que seran, el que convingui al país o el que els convingui a ells?

tenen més diputats a Madrid que CiU i no he sentit mai que fesin una proposta bona o dolenta per a Catalunya, quan van estar en el govern van ser el cavall de batalla contra tot allò que fora autogovern, descentralització etc etc, ara són els abanderats de l'autogovern fort, digne etc etc etc i demà? és això el que pensen? o és el que convé que creguéssim que pensen?

ERC criticar criticar criticar, aportar generalment bones idees.... i? Alguna cosa més? El país passa de bones idees? el país passa de que algú ens ensenyi el que és fa malament i que CiU vota amb el PP i que CiU fa això i això... Tota la culpa que en aquesta legislatura CiU hagi pactat amb el PP, és de CiU, si jo ho cregués votaria a ERC sense dubtar-ho, em podria semblar que com a governants ho farien millor o pitjor... però els ideals han de contar alhora de votar. Jo crec que en un moment que si més no jo estic veient que el fet nacional català va a menys.... no era el moment d'aprofitar-se de la situació e intentar esgarrapar vots a convergència, pujaran molts escons segurament però hauran fet un flac favor a la nació.

Perdó per les moltes faltes, i pels arguments que poden semblar agafats amb pinça, simplement són reflexions al vent i no gaire meditades, no és la meva intenció ofendre a ningú és més crec del tot respectable que algú pensi exactament el contrari de tot el que dit, fins i tot seria possiblement més objectiu un plantejament contrari, però jo com tothom sóc subjectiu.

Adrià Garcia
Tortosa

Llengua ofegada?

Darrerament el PP de les Balears està rebaixant els nivells de català per accedir als llocs de treball de l’administració illenca, també ha anunciat que el nou canal de televisió de les Illes serà bilingüe, car hi ha un excés de televisions que només emeten exclusivament en català i el Govern del PP vol equiparar els dos idiomes oficials, per la mateixa raó també ha sentenciat que tots els escrits seran bilingües.

La fantàstica i esplèndida política que el PP, en general, fa a les comunitats amb llengua i cultura diferents a l’espanyola, esgarrifa. És evident que el PP no ens aprecia gens, sinó perquè a votat en contra que alguns documents del parlament Europeu és puguin traduir al català? La llengua catalana no té el suficient “valor” com que té la llengua castellana? La nostra llengua sempre ha de ser de segona categoria? Quan pujarem a primera divisió?

A Catalunya, amb la reforma de l’estatut tenim l’oportunitat de demanar les competències exclusives en cultura i llengua, cosa que ja tenim, però que aquest cop sigui totalment efectiu i que les lleis de bases de l’Estat espanyol no puguin afectar, almenys, en aquests dos àmbits, cultura i llengua.

Pel que fa al País Valencià, el seu govern també del PP, senzillament passa del tema, ven la seua televisió pública, només dos de cada déu estudiants de primària del PV podran estudiar en català, i el retrocés de la llengua al PV és més que evident.

I a l’únic país del món on el català és la única llengua oficial, Andorra, la situació de la llengua catalana és bàsicament desastrosa, tot i que la llei del català que hi ha és molt bona, la realitat és ben diferent.

En un cop d’ull ràpid es veu clarament que el català no està precisament en molt bona situació, es podria afirmar que en cap dels territoris de parla catalana la llengua gaudeix de bona salut, per a entendre’ns diríem que el català pateix d’un refredat crònic.

Davant aquesta situació, els usuaris del català hauríem de ser conscients que només amb l’esforç de tothom podrem normalitzar la llengua, a Catalunya i a Andorra hi ha mitjans suficients com per a poder tirar endavant, a les Balears i al País Valencià no és ben bé així, per tant en aquests territoris l’esforç encara ha de ésser major.

Joan Josep - encatala.org