Al museu de l'Almodí de Xàtiva es pot veure el retrat de Felip V cap per avall. D'aquesta manera els xativins castiguen al rei Borbó per haver ordenat l'incendi de Xàtiva i haver-li robat el nom, imposant-hi el de San Felipe. El retrat cap per avall simbolitza el rebuig del poble valencià cap al primer rei de la dinastia que avui representa Juan Carlos, per haver abolit els furs valencians. La seua decendència també ha fet honor a aquest fet, amb les grans paraules de Juan Carlos I "Nunca fue la nuestra una lengua de imposición, sinó de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano" Esperem que en el futur no continuin passant aquest tipus de fets i que aquesta plana no s'actualitzi mai.

Piqué escalfa la Diada titllant de "pallassada" l'ofrena a Casanova El president del PP de Catalunya, Josep Piqué, es va dedicar ahir a escalfar la preparació de la diada nacional intentant ridiculitzar la tradicional ofrena floral a l'estàtua de Rafael Casanova a Barcelona. Piqué va arribar a titllar de "pallassada" i de "bestiesa" aquest acte polític que fins ara era el que reunia més participació de l'11 de Setembre. Piqué va deixar molt clar que no feia aquestes crítiques pel fet que, des que el PP va decidir participar en l'ofrena, un sector del públic escridassi els seus dirigents. Es va referir més aviat, en declaracions a Europa Press, a la concepció general de l'acte acusant-lo amb cruesa de "faltat de dignitat". El dirigent conservador es va preguntar amb ironia "si algú s'imagina que algun país europeu celebrés la seva festa nacional dipositant corones davant una reduïda estàtua"... - Diari AVUI dijous, 12 de juliol del 2004

Maragall proposa als partits suprimir l'actual ofrena floral de la Diada El president de la Generalitat ha comunicat a la resta de partits catalans que té intenció de modificar el format de la pròxima diada nacional de l'Onze de Setembre per evitar l'escridassada de què són objecte tant l'executiu com la majoria de les delegacions de les formacions polítiques durant l'ofrena floral per separat al monument de Rafael Casanova. Pasqual Maragall advoca per suprimir-la i reconvertir la celebració en un acte unitari. Així ho va plantejar discretament durant el dinar que va mantenir el cinc de maig passat al Parlament amb els líders dels partits -a excepció del d'ICV, Joan Saura, que era de viatge-, el president de la cambra catalana, Ernest Benach, i altres membres de la mesa del Parlament, segons ha pogut saber l'AVUI. El líder del PSC ja havia expressat públicament en anteriors Diades el seu compromís de modificar el ritual d'aquest acte patriòtic, en cas que arribés a la presidència de la Generalitat... - Diari AVUI dimarts, 25 de maig del 2004
Diari AVUI dimecres, 26 de maig del 2004 - El PP recolza la proposta de Maragall de suprimir l'ofrena de la Diada contra el parer de CiU i ERC

Rajoy apostarà "pel domini del castellà" a l'ensenyament E l candidat del PP a la Moncloa, Mariano Rajoy, va desgranar ahir els eixos de la seva política educativa si guanya el 14-M. Així, apostarà "pel domini del castellà en totes les comunitats autonòmes", i va advertir contra els que "obstaculitzin" aquest objectiu. En tot cas va afirmar que pretén arribar a acords amb totes les autonomies "per superar vells enfrontaments que poc interessen als espanyols".
Per ell "el bilingüisme" a l'ensenyament "enriqueix", i posar-hi traves "és un greu error". Per això garantir l'ensenyament del castellà "és un objectiu bàsic al qual el PP no renunciarà"... - Diari AVUI dimecres, 11 de febrer del 2004

La UE considera el català un reduït grup lingüístic La futura comissària de relacions institucionals i estratègia de comunicació, Margot Wallström, va qualificar ahir de reduïts grups lingüístics les llengües que, com el català, no són oficials a la Unió Europea. L'alt càrrec va fer aquestes declaracions, durant l'habitual compareixença dels futurs comissaris al Parlament Europeu, a preguntes de l'eurodiputat de CiU Ignasi Guardans. Wallström també va afegir que ara com ara hem arribat al límit pel que fa a l'ampliació del nombre de llengües, tot i que va admetre que són els governs els que tenen la responsabilitat en aquesta matèria.e-noticies.com dimarts, 1 d'octubre del 2004

El govern valencià impedeix que l'AVL dictamini sobre la unitat de la llengua La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ascensió Figueres, va suspendre ahir unilateralment el punt de l'ordre del dia del plenari referit al dictamen que havia de reconèixer obertament la unitat de la llengua catalana, poc després que el mateix conseller de Cultura, Alejandro Font de Mora, irrompés en la reunió i amenacés de dur-los als tribunals si aprovaven aquest dictamen. Tretze dels vint acadèmics van mostrar el seu malestar i van acusar la presidenta d'haver comès una il·legalitat en suspendre un punt del plenari que havia estat aprovat per la junta de govern. Malgrat tot, aquests 13 membres van assegurar que tornaran a dur el dictamen al pròxim plenari. El frustrat dictamen, que compta amb el suport de la majoria dels acadèmics, consagra la denominació de valencià dins d'un mateix sistema lingüístic parlat a Catalunya, Balears i el Rosselló i defensa la doble denominació català/valencià per a determinats àmbits... Diari AVUI dijouss, 23 de desembre del 2004

Senadors francesos creuen que el català "no té cap interès" El senador francès i coordinador del programa Erasmus a la universitat París II, Hugues Portelli, va assegurar que "l'estada a Barcelona [dels estudiants francesos] està pensada perquè aprenguin l'espanyol, no el català", durant el debat sobre l'ensenyament del 17 de març. Un altre senador, Gérard Longuet -a la foto-, va afegir d'immediat que "és una llengua que no té cap interès". "No es tracta de prohibir que aprenguin el català si els diverteix, però no dins del cicle universitari", va afegir el senador. Segons Hugues Portelli, "ens hem vist obligats a rebutjar que els alumnes vagin a una universitat de Barcelona [sense especificar quina] perquè els cursos s'imparteixen en català". e-noticies.com dimarts, 05 d'abril del 2005

El president del Suprem equipara saber català amb ballar sevillanes "Si estigués exercint a Catalunya aprendria català, però com un enriquiment personal, com m'agradaria quan vaig a Andalusia saber ballar sevillanes". Així es va expressar ahir el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Francisco José Hernando, que va demostrar d'aquesta manera la seva oposició al fet que conèixer el català sigui un requisit per exercir la carrera judicial a Catalunya. Hernando, que va expressar aquesta peculiar comparació en un esmorzar organitzat per Europa Press, va rebutjar que conèixer la llengua oficial -si no és l'espanyola- del territori on es treballa hagi de ser una obligació perquè "ja és considerada un mèrit". Una de les raons que hi addueix és que "els jutges són movibles, en el sentit que avui són a Catalunya, demà a Navarra, l'altre al País Basc...". Tot i l'equiparació amb les sevillanes, el president del Tribunal Suprem va reconèixer que un 40% dels jutges de l'Estat han fet cursos de català organitzats pel CGPJ, a més dels que tenen aquesta llengua com a pròpia. A més, Hernando es va oposar a la creació dels consells autonòmics de justícia que proposa el govern perquè "si l'òrgan de govern dels jutges és d'un poder judicial únic no pot fraccionar-se, perquè seria fraccionar el poder judicial"... AVUI dijous, 11 de gener de 2006

"Sabem castellà, però amb accent català" Quin problema? · Les notes dels alumnes de l'institut Bosc de la Coma d'Olot són similars en les dues llengües ELS NENS DEL CONSELLER · Maragall va assegurar que no sabien prou espanyol"Diumenge passat vaig constatar les dificultats d'uns nens d'Olot per fer una presentació pública en castellà en un concurs internacional del Museu de la Ciència. Aquesta llei és per al bé del català i de Catalunya". Amb aquestes paraules el conseller d'Educació, Ernest Maragall (PSC), va defensar el 21 de desembre passat al Parlament de Catalunya la necessitat d'implantar una tercera hora de castellà a la setmana a les escoles de primària. Els nens d'Olot als quals es referia Maragall són vuit alumnes de primer i segon d'ESO de l'Institut d'Estudis Secundaris (IES) Bosc de la Coma, que el 16 de desembre van participar en un concurs de Robòtica a Barcelona, la FIRST Lego League. Tot i les "dificultats" que, segons el conseller, tenien els estudiants a expressar-se en castellà, el grup va classificar-se en cinquena posició a nivell estatal i en el primer lloc de les comarques gironines. A més, la seva professora, Neus Morlà, va aconseguir el trofeu a la millor entrenadora. "La presentació del treball la teníem preparada en català, en castellà i en anglès", explica Morlà. "Vaig ser jo la qui va decidir que ho fessin en castellà perquè la llengua vehicular dels nois era el català", va afegir. AVUI

José Borrell fa bandera del seu espanyolisme i menysprea el català L'eurodiputat del PSOE José Borrell, també candidat a presidir el Parlament europeu, ha tornat a fer una demostració del seu espanyolisme més ranci, el mateix que durant la campanya de les eleccions europees va fer que les diferències amb el candidat popular Mayor Oreja fossin ben difuses. Aquesta vegada, Borrell considera que "s'han de col·locar les coses en el lloc que ocupen i donar-los la importància relativa que tenen" , en referència a les peticions perquè el català sigui llengua oficial de la UE, una demanda que segons Borrell, "no és el tema que més preocupa els catalans" . Aquesta és la resposta que l'eurodiputat espanyol va donar a Raül Romeva, d'ICV, en el marc d'una reunió que va mantenir amb els Verds europeus, que li va preguntar si creu que la no oficialitat del català pot posar en perill la ratificació del text a Catalunya... tribunacatalana.org dimarts, 15 de juliol del 2004

Mayor rebutja el català a la UE i reclama sentit comú a Zapatero El cap de llista del PP a les europees, Jaime Mayor Oreja, va carregar ahir totes les armes contra les llengües cooficials de l'Estat i especialment contra la voluntat del president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, de treballar pel seu reconeixement a la UE. És més, li va recomanar que pensi en el que és "urgent" avui, i que al seu parer, és "enfortir l'espanyol". La raó per la qual Mayor Oreja considera que s'ha d'enfortir el castellà és perquè "és la manera en què els bascos, catalans, gallecs i andalusos ens entenem, que per a això existeixen les llengües". En un acte a Màlaga amb les joventuts del PP, va advertir Zapatero que "des de la presidència del govern s'ha de saber dir a algunes minories nacionalistes que ja n'hi ha prou que l'idioma sigui una arma llancívola per dividir, fracturar o diferenciar"... - Diari AVUI dilluns, 17 de maig del 2004

Rebuig a les mesures que retallen el català a les escoles de les Illes L'anunci de la nova normativa del govern balear, que deixa en mans dels pares la decisió del nombre d'hores lectives que s'impartiran en català a les escoles de les Illes i alhora vol prioritzar l'ensenyament de les modalitats dialectals (mallorquí, menorquí i eivissenc) va desfermar ahir una allau de protestes. Els partits d'esquerra, entitats culturals, sindicats de mestres i associacions de pares d'alumnes van expressar el seu desacord amb les mesures que l'executiu vol aplicar el curs que ve.
Els més contundents van ser els nacionalistes del PSM, que van demanar la dimissió del conseller d'Educació i Cultura, Francesc Fiol, en considerar que "pretén segregar la població escolar de les Balears i convertir-la en guetos separats"... - Diari AVUI diumenge, 18 de gener del 2004
 - Diari de Balears

Matas crea una nova polèmica en afirmar que vol 'erradicar els intents d'ikastolització de les escoles de les Illes El president del Govern Balear Jaume Matas ha encès una nova polèmica. En el seu discurs sobre l'estat de les Illes, al Parlament balear, ha afirmat que "cal erradicar qualsevol intent d'ikastolitzar les nostres escoles". Ho ha fet per a defensar el seu ja criticat model escolar que, sota el pretexte de reforçar el bilingüisme, de fet arraconaria l'ús del català a les escoles balears. El discurs de Matas ha causat estupor en els cercles d'ensenyants ja que assumeix que el bilinguisme consisteix en que tothom parli espanyol i que, qui ho vulgui, pugui parlar també català però com a segona llengua. El president balear, del PP, ha arribat a dir que l'espanyol "és, a més de cooficial, la llengua de l'Estat i, més important encara, la llengua de tota una societat que la utilitza com a única o que la comparteix amb el català". En un altre ordre de coses Matas ha afirmat que s'elaborarà un nou Règim Especial Balear. L'anunci ha estat contestat per l'oposició que ha afirmat que va ser el mateix Matas qui va boicotejar l'anterior projecte de Règim Especial, quan era ministre a Madrid. Vilaweb dimecres, 05 d'octubre del 2004

La normalització lingüística de La Vanguardia La manca de sensibilitat per la normalització del català de l’actual director de La Vanguardia, José Antich, ha quedat palesa en el trencament d’una de les conquestes primordials per a la normalització de la nostra llengua, la priorització dels materials audiovisuals per als nostres infants. En plena campanya de normalització de la Generalitat, se li ha acudit la nefasta idea de llançar una col•lecció de DVD infantils sense que hi hagi el doblatge dels films al català. Sembla difícil d’imaginar que això pogués passar a cap altre país del món, és a dir, que es promocionessin productes infantils sense que fossin en la llengua pròpia, i en la que s’escolaritzen els nens i les nenes del país. Té molta feina Josep Caminal per redreçar aquesta empresa ancorada en l’espanyolisme. tribunacatalana.org divendres, 25 de febrer del 2005

Marín ja ha reflexionat i no permetrà l'ús del català al Congrés Recapitulem. El president del Congrés, el socialista Manuel Marín, ja ha sortit del període de reflexió que es va autoimposar per analitzar si permetia, un altre cop, l'ús breu de les llengües cooficials a la Cambra. Marín va prendre aquesta decisió després d'una picabaralla amb el diputat d'ERC, Joan Tardà, i després que tots els grups parlamentaris, menys el PP, li demanessin que tornés a prendre la seva decisió incial que era el permetre un ús "breu" d'aquestes llengües sempre que es traduíssin les intervencions de manera “immediata”. Ara, Marín estima que al "no haver-hi unanimitat a la Cambra" (el PP se'n segueix desmarcant) ha descartat tornar a permetre l’ús de les llengües cooficials. La caixa dels trons l'ha tornat a destapar Joan Tardà. El diputat d'ERC li ha preguntat a Marín si pensava variar el seu criteri després que el Congrés aprovés, la setmana passada, una moció relativa al foment del plurilingüísme en els òrgans constitucionals... lamalla.net dimecres, 25 de maig de 2005

El Govern del PSOE aprova el carnet de conduir només en castellà El Consell de Ministres va aprovar recentment un reial decret pel qual es modifica parcialment el Reglament General dels Conductors, i ara, el carnet de conduir tindrà un format semblant al d'una targeta de crèdit i la possibilitat que els titulars d'un carnet de la classe B, amb una antiguitat de tres anys com a mínim, puguin circular amb motocicletes de 125 centímetres cúbics. El Govern central no ha atès, tanmateix, les peticions perquè el nou carnet fos -com altres documents oficials- en les quatre llengües oficials de l'Estat. - e-noticies.com dimarts, 06 de juliol del 2004

Zapatero es conforma fent traduir al català la Constitució europea El govern espanyol es conforma fent traduir la Constitució europea al català i a tota la resta de llengües cooficials de l'Estat. Renuncia en canvi a incloure'l a l'article IV-10 del Tractat, on consten totes les llengües oficials i de treball, i fins i tot el gaèlic. José Luis Rodríguez Zapatero va considerar que havent-ho "intentat" ja havia complert el compromís que va assumir sobre aquest tema al debat d'investidura, i va qualificar el que finalment s'aconseguirà d'"èxit importantíssim en un temps rècord". Zapatero va dinar ahir al Palau de la Moncloa amb el primer ministre irlandès i president de torn de la Unió, Bertie Ahern, amb qui va protagonitzar una roda de premsa més rica en somriures que en respostes. Va haver-hi moltes mostres de complicitat i moltes promeses que, al final, segur que s'aconsegueix trobar uns percentatges concrets que permetin posar en negre sobre blanc el principi de doble majoria (de països i de població) finalment acceptat per tothom ni que sigui amb moltes cauteles... - Diari AVUI dimecres, 15 de maig del 2004

La carta lliurada per Zapatero a la UE ni nega ni afirma la unitat del català La Unió Europea no disposa de cap document que avali que les dues traduccions idèntiques de la Constitució europea al català en la modalitat pròpia del País Valencià estan redactades en la mateixa llengua. La carta que el president del espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va lliurar el 4 de novembre al secretari general del Consell de la UE, Javier Solana, juntament amb quatre traduccions del Tractat Constitucional, ni afirma ni qüestiona la unitat del català. En aquesta carta, a què ha tingut accès l'AVUI, el govern central sol·licita dipositar en els arxius del Consell "les traduccions oficials del Tractat Constitucional a les altres llengües oficials a Espanya diferents del castellà". Zapatero va lliurar les dues traduccions en la variant valenciana del català, entregades una per la Generalitat catalana i l'altra per la valenciana... Diari AVUI dissabte, 13 de novembre del 2004

Zapatero aprova la separació català-valencià a les escoles d'idiomes proposada per Aznar El govern de Zapatero inclourà el valencià a les Escoles Oficials d'Idiomes (EOI), tal com havia proposat l'executiu de José M. Aznar. L'executiu socialista ha enviat al Consell Escolar de l'Estat el projecte de reial decret pel qual es fixen les llengües que s'ensenyaran en aquelles escoles, projecte que tracta català i valencià com dues llengües distintes, amb programes diferents. El govern del PSOE no ha fet cabal, doncs, de les peticions del PSPV , ni d' EU-Entesa , de no separar valencià de català, fetes el 5 d'abril proppassat. En vist d'això, la plataforma Estudiants per la Llengua de l'Escola Oficial d'Idiomes de València ja ha anunciat que portaria als tribunals aquest reial decret; il sindicat d'ensenyament STEPV-IV ha qualificat de despropòsit científic un decret que contradiu obertament els títols acadèmics reconeguts per l'estat mateix. El sindicat ha recordat la sentència 75/1997 del Tribunal Constitucional, que confirma la unitat de la llengua, i ha demanat al Ministeri d'Ensenyament espanyol que deixi de fer una utilització partidista de la llengua. Vilaweb dimecres, 13 d'abril de 2005

Moratinos insta la UE a reconèixer per separat el català i el valencià El ministre d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, va dirigir-se ahir per carta a diversos dirigents de la UE expressant el "desig" de l'executiu espanyol que el català, el valencià, l'euskera i el gallec siguin reconegudes com a llengües oficials a Europa. Davant la premsa, però, va matisar que el govern de Madrid "encara no ha formalitzat cap proposta" i que encara no ha decidit si demanarà l'oficialitat per a les que denomina com a "llengües oficials a Espanya". Demanar-ne l'oficialitat, al mateix nivell que el castellà, "és una de les possibilitats", va apuntar el ministre. Ni Moratinos ni cap membre del govern espanyol, però, van aclarir quan es presentarà la proposta i quina en serà l'ambició. Un alt càrrec afirma que "no podem demanar barbaritats". Fonts del ministeri precisen que, si Madrid diferencia el valencià del català, és perquè està reconegut implícitament a la Constitució espanyola, que es remet a les llengües dels Estatuts d'autonomia. Per això, sosté, "no pot haver-hi discriminació entre llengües oficials"... - Diari AVUI dimarts, 14 de setembre del 2004
- També a Diari de Balears - Madrid vol que totes les llengües de l'Estat siguin oficials a la UE

El DVD català d'en Nemo sí que inclou totes tres llengües Per molt que ahir Disney i la Generalitat de Catalunya diguessin que l'edició catalana del DVD Buscant Nemo sols incloïa el català i l'anglès, i l'espanyola, l'espanyol i l'anglès, VilaWeb ha pogut comprovar que la versió catalana conté totes tres llengües: anglesa, catalana, i espanyola. Això invalida l'argument de Disney, que el sistema utilitzat no acceptava tres idiomes, i corrobora que el llançament de dos DVD diferents respon clarament a la voluntat de discriminar el català, que, a més a més, surt al mercat en inferioritat de condicions. Pitjor encara, el DVD que conté la versió catalana no ho indica a la caràtula... vilaweb dimecres, 21 d'abril del 2004

 

Nestlé no etiqueta en català El dia 4 de febrer la Plataforma per la Llengua es va reunir amb representants de Nestlé España per demanar a l’empresa que torni a etiquetar els seus productes en català i que els seus webs estiguin també en la nostra llengua. La representació de la Plataforma va demanar a Nestlé que torni a etiquetar en català els seus productes, tal com va fer abans que la dictadura franquista ho prohibís. La cap de relacions corporatives de Nestlé va deixar constància de les dificultats de l'empresa per introduir el català en aquestes activitats i va dir que no hi ha cap voluntat expressa d'excloure el català, tal com es palesa en algunes de les seves accions publicitàries. - enoticies.com dilluns, 16 de febrer del 2004

DIA és l'empresa que va denunciar el noi de Lloret pels correus electrònics que demanaven l'etiquetatge en català Supermercados DIA és l'empresa que ha dut el minyó de catorze anys de Lloret de Mar a l'Audiència Nacional espanyola. Recordem que el jove va declarar ahir a la fiscalia de menors de l'Audiència, acusat de terrorisme per haver enviat correus electrònics a tres empreses que treballen al nostre país. El noi els demanava que etiquetessin en català, i signava els missatges a nom de l'Exèrcit del Fènix (tret d'una novel·la de Harry Potter). Dues de les empreses, Leche Pascual i Mercadona, no han denunciat el minyó, però la tercera, DIA, sí que ho ha fet, segons que ha dit l'advocat. VilaWeb ha volgut contactat amb els portaveus de la cadena de supermercats, del Grup Internacional Carrefour, que han dit taxativament que no farien cap declaració. Cal dir que el president dels centres comercials Carrefour és Rafael Arias Salgado, ex-ministre de Foment del govern d'Aznar. Vilaweb dijous, 16 de desembre del 2004