El Tribunal Superior de Justícia valencià torna a ratificar filologia catalana per acreditar el valencià
Censura el govern de Camps per desacatar una quinzena de sentències semblants

Una nova sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ratificà ahir la validesa del títols de filologia catalana per acreditar el coneixement de valencià a les oposicions. La sentència, arran d’una denúncia de CC OO, diu que no hi ha cap raó perquè filologia catalana no sigui un títol vàlid i condemna el govern valencià a pagar les despeses del procés. Ja hi ha una quinzena de sentències semblants, desoïdes pel govern valencià.

Per això el tribunal destaca la ‘manifesta temeritat a reiterar, incomprensiblement, l’omissió qüestionada sense respectar les decisions jurídiques fermes, anteriors i conegudes, i faltar reiteradament a l’obligació de respectar i complir les sentències fermes’. Comissions vol demanar al president Camps que, les despeses del procés, les pagui el conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, de la seva butxaca. Vilaweb

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua aprova una nova definició de ‘valencià’ que torna a avalar la unitat de la llengua

La secció lexicogràfica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va aprovar ahir l’entrada de ‘valencià’ a l’esborrany del Diccionari Normatiu com un dels dos noms que rep la llengua pròpia dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó. La definició s’emmarca en la línia del dictamen elaborat el 2005, que ja deia que valencià i català són dues denominacions d’una mateixa llengua. Quan acabi la seva feina amb totes les entrades, la resta de membres de l’AVL hi podran presentar esmenes i el ple haurà de ratificar el conjunt de l’obra.

El Diccionari Normatiu del Valencià, on s’hi recollirà l’entrada aprovada ahir, és previst que vegi la llum al llarg de l’any vinent. Ara per ara, la secció ja ha redactat tots els articles entre la ‘a’ i la ‘v’… article complert

Voluntariat per la llengua, trobades per perdre la por al català i conèixer-nos

Una persona voluntària que sap català i una persona aprenent que vol aprendre català. Són els ingredients bàsics del programa Voluntariat per la Llengua, que el 2007 va formar més de 6.000 parelles.

L’Elisa Zamorano va venir de Madrid fa un any i mig i, en el seu afany d’aprendre català, es va apuntar a l’escola d’idiomes. Allà aprèn bastant gramàtica però no té gaires espais per practicar i parlar.

Precisament per perdre la por i llançar-se a parlar el català en la seva vida quotidiana cada setmana es troba a l’Ateneu Barcelonès de Barcelona amb el Pep Ferré. Junts passen fins a tres hores xerrant de les seves coses, però sempre en català.

El Pep és voluntari i l’Elisa és aprenenta i tots dos formen una de les parelles lingüístiques del programa Voluntariat per la Llengua. Aquesta iniciativa, promoguda pel Consorci per a la Normalització Lingüística i la Generalitat de Catalunya, té com a objectiu que persones que tenen coneixements mínims de català puguin practicar l’idioma per incorporar-lo a la seva vida diària… llegir article complert

El Consell General reconeix oficialment el català a Catalunya Nord

El Consell General dels Pirineus Orientals reconeix oficialment el català com a llengua de Catalunya Nord. La Carta, aprovada el 10 de desembre, ha passat pràcticament inadvertida fins que el butlletí del Consell no ha arribat a les cases i n’ha informat a bastament. Pel vice-president, Marcel Mateu, la Carta no va contra l’article 2 de la constitució francesa, ans és un acte de normalitat. Les entitats catalanistes no dubten a qualificar-la de fet històric.

La Carta del català reconeix oficialment el català com a llengua del departament i accepta l’autoritat lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). També compromet el consell a ser un transmissor actiu de la llengua catalana (i de la cultura), a garantir-ne la supervivència, a fer-la present en tots els àmbits de la vida pública, a obrir classes bilingües i a signar acords amb les altres administracions perquè també ho facin.

Mateu ho considera un acte de normalitat, que determina punt per punt les iniciatives que ja es porten a terme i les que volen tirar endavant. A tall d’exemple, diu que ja és possible d’adreçar-se en català a alguns funcionaris del consell, que s’han retolat en català totes les carreteres departamentals i que la biblioteca del Consell, que nodreix una vuitantena de biblioteques locals, disposarà aviat d’un fons en català… llegir l’article complert

Cinema en Català a la Franja de Ponent

Discriminació lingüística i abús de l’autoritat de la policia espanyola a Sant Feliu de Llobregat

Fa uns dies vaig topar de nou amb la discriminació lingüística i l’abús d’autoritat de la polícia espanyola (que no nacional), concretament a la comissaria del carrer Carreretes. En faig un resum ràpid: una amiga va anar a renovar-se el document d’identitat i el poli de l’entrada no l’entenia en català. Va decidir tornar en un altre moment, m’ho va comentar i vam buscar legislació que ens emparés. La llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic estableix en l’article 54.11 que els empleats públics han de garantir l’atenció al ciutadà en la llengua en que ho sol·liciti sempre que sigui oficial al territori. Amb la llei a la mà tornem a la comissaria. De nou, molt difícil, prepotència i riotes per part d’algun agent. El de l’entrada ens assegura, rient, que no té cap obligació d’entendre el català i que som a Espanya. Parlem amb el secretari de la comissaria, que ens reconeix també les seves dificultats lingüístiques, i ens comença a alçar el to de veu. La meva amiga demana un full de reclamacions i li dóna. Jo en demano un altre, i me’l nega. Em diu que si tinc qualsevol queixa, que ho afegeixi al seu full. Li faig ententedre que som dues persones diferents. No hi ha manera.

Decideixo tornar al cap de cinc minuts i sol, amb l’objectiu de demanar i omplir una reclamació, tant per discriminació lingüística com pel tracte rebut. Però passo per casa i agafo la gravadora. Aquí teniu el resultat. La primera frase del secretari de la comissaria, per si no se sent prou bé, diu “No té voy a dar la hoja de reclamaciones por què no”, la resta recorda la prepotència del rei envers Chávez. Si no se sent bé des de l’aplicació de més avall, també podeu sentir-ho aquí.

Vint d’anys d’història s’han carregat de la nit al dia, vint anys que representaven la llibertat que durans molts anys ens han negat els mateixos que ara ens la tornen a negar. Alacant s’ha quedat sense TV3 i això redueix considerablement la llibertat d’expressió. Si donem un colp d’ull a les emissores que actualment emetent il·legalment i que evidentment no són públiques i per tant els seus interessos són absolutament diferent a la d’una televisió pública com ara TV3 i m’estic referint a continguts sexuals molt explícits i a jocs que només busques traure els calés a la gent de la forma que sigui. Perquè no fan res per tancar aquestes emissores? Perquè s’obstinen a tancar una emissora pública que durant més de vint anys havia estat funcionant sense cap mena de problema? Hi ha coses que per molt que intente comprendre no ho aconsegueixo.
Si no ens volen que ens deixin lliures!

Catalunya rebenta
El centre de Barcelona es col·lapsa amb la manifestació més multitudinària dels últims anys · L’organització calcula que s’ha mobilitzat 700.000 persones i els cossos de policia xifren en 200.000 els manifestants · Entre els assistents hi havia Jordi Pujol i Pasqual Maragall

La manifestació de la plataforma Pel Dret de Decidir contra el desgavell ferroviari ha desbordat totes les previsions. Dues hores després de l’inici, el recorregut entre plaça Catalunya i l’estació de França de Barcelona continua col·lapsat amb desenes de milers de persones, que criden i porten majoritàriament lemes independentistes i sobiranistes. Tot i que no hi ha encara xifres, la manifestació ha superat en nombre la de l’any passat de la plataforma, i es pot convertir en la més multitudinària d’aquests últims anys… vilaweb.cat