Cinema en Català a la Franja de Ponent

Discriminació lingüística i abús de l’autoritat de la policia espanyola a Sant Feliu de Llobregat

Fa uns dies vaig topar de nou amb la discriminació lingüística i l’abús d’autoritat de la polícia espanyola (que no nacional), concretament a la comissaria del carrer Carreretes. En faig un resum ràpid: una amiga va anar a renovar-se el document d’identitat i el poli de l’entrada no l’entenia en català. Va decidir tornar en un altre moment, m’ho va comentar i vam buscar legislació que ens emparés. La llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic estableix en l’article 54.11 que els empleats públics han de garantir l’atenció al ciutadà en la llengua en que ho sol·liciti sempre que sigui oficial al territori. Amb la llei a la mà tornem a la comissaria. De nou, molt difícil, prepotència i riotes per part d’algun agent. El de l’entrada ens assegura, rient, que no té cap obligació d’entendre el català i que som a Espanya. Parlem amb el secretari de la comissaria, que ens reconeix també les seves dificultats lingüístiques, i ens comença a alçar el to de veu. La meva amiga demana un full de reclamacions i li dóna. Jo en demano un altre, i me’l nega. Em diu que si tinc qualsevol queixa, que ho afegeixi al seu full. Li faig ententedre que som dues persones diferents. No hi ha manera.

Decideixo tornar al cap de cinc minuts i sol, amb l’objectiu de demanar i omplir una reclamació, tant per discriminació lingüística com pel tracte rebut. Però passo per casa i agafo la gravadora. Aquí teniu el resultat. La primera frase del secretari de la comissaria, per si no se sent prou bé, diu “No té voy a dar la hoja de reclamaciones por què no”, la resta recorda la prepotència del rei envers Chávez. Si no se sent bé des de l’aplicació de més avall, també podeu sentir-ho aquí.